Tag Archives: Tarraco

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

  • Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
  • Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
  • Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

 Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII A.D: L’August orador

A l’exterior del Museu arqueològic de Tarragona, al Passeig de Sant Antoni, s’ubica, de cara al mar, una estàtua de Cèsar August construïda amb motiu de la inauguració de l’edifici, el 13 de juny de 1960.

Estàtua de Cèsar August entre la Torre del Pretori i el Museu Nacional Arqueològic a Tarragona. Fotografia de tarragonaturisme.cat

La figura és obra de l’autor Joan Rebull, està feta de marbre i té una alçada de 3,70m.

Joan Rebull va ser un dels escultors més importants de Catalunya al segle XX. També és l’autor dels relleus escultòrics, mariners i pagesos recollint la collita del raïm (c. 1962), ubicats a la façana de les oficines de Caixa de Tarragona, a la Plaça Imperial Tarraco de la ciutat. L’estàtua és una representació de l’emperador, jove i amb toga. L’obra és d’estil clàssic, cosa que es pot veure per les seves formes, la delicadesa dels detalls. Pels seus gestos es pot esbrinar fàcilment que està en posició de fer un discurs important als ciutadans que es troben sota els seus peus, com part del vessant polític de l’emperador.

La vinculació d’aquest emperador amb Tàrraco és forta, ja que va ser un temps la seva residència. Mai, fins aquell moment, un sobirà havia decidit viure més enllà dels murs de la capital de l’Imperi. Però Cèsar August va fer-ho entre els anys 26 i 25 aC, després d’un esgotador viatge a Cantàbria, on el clima va fer que emmalaltís.

Aquesta estàtua resulta molt majestuosa i plena de simbolisme sobre el paper de l’emperador. Durant l’excursió que vam fer a Tàrraco amb els alumnes i professors del departament de Clàssiques, vam aturar-nos davant d’una altra figura de l’emperador, al passeig de la muralla, i allà vam acabar l’explicació de com Tàrraco va esdevenir colònia romana proposarnt als companys que busquessin aquesta segona escultura d’August.

Suggeriments de comentari

-Expliqueu el que recordeu de l’August del passeig de la muralla. Compareu-lo amb aquest.

-Esmenteu altres obres de tema clàssic de l’escultor i digueu què representen.

-Podeu esmentar una altra estàtua de tema clàssic a Tarragona? Qui és l’autor de l’estàtua esmentada? Quin tema o personatge representa? (Aquests enllaços us poden ajudar: Camp d’aprenentatge de TarragonaMAMT i Monuments de Catalunya)

Clara Galiano Rodriguez i Sebastián Lindo Azañero

2n batxillerat

Tarraco MMXVIII A.D: Maqueta de Tàrraco

Imatge de la maqueta de Tàrraco ubicada a l’edifici de l’Antiga Audiència (MHT) [Font: Tarragona Història Viva]

Aquesta imatge mostra la maqueta de Tàrraco localitzada a l’edifici de l’Antiga Audiència, que pertany MHT (Museu d’història de Tarragona). Representa la ciutat romana de Tarragona al segle II d.C, en plena època imperial, el seu urbanisme i els edificis de la ciutat. Aquesta maqueta es va fer l’any 2006 perquè la ciutat de Tarragona va ser declarada Patrimoni de la humanitat. Va ser construïda per Elias Torres i l’empresa Clarmont. En el seu interior hi ha també 30 figures d’ambientació que ajuden a comprendre i entendre com estava estructurada la ciutat.

Actualment la maqueta no està exposada a l’edifici de l’Antiga Audiència perquè està de reformes des del dia 1 d’octubre fins al 18 de novembre.

 Aquí us mostro un mapa on està situada l’Audiència:

El dia 30 d’octubre, que vam anar d’excursió a Tarragona, hauria estat millor haver-la ensenyat en el seu lloc habitual, però com que la maqueta estava en restauració, vam mostrar-ne una fotocòpia al Portal del Roser, per ajudar-nos a explicar l’estructura i urbanisme de la ciutat romana.

L’empresa Clarmont actualment està treballant en l’elaboració d’una maqueta tàctil de la ciutat de Tàrraco adaptada per a gent amb discapacitat visual.

Preguntes:

  1. Cerqueu una altra ciutat romana on hi hagi una maqueta de l’època imperial romana i qui la va manar fer. Quina relació té amb l’estàtua que vam visitar?
  2. Compareu l’urbanisme de Tàrraco amb el d’altres jaciments visitats.
  3. Investigueu sobre què és la UNESCO i quins són els seus àmbits d’actuació? Hi ha més monuments d’època romana en la llista de Patrimoni de la humanitat?

Maria Sorribes i Gabriela Hidalgo 2.2 Batxillerat

Tàrraco 360º

Si fa tres anys us mostrava com Tàrraco revivia gràcies a les tècniques digitals, ara que hi tornem a anar us continuo presentant novetats que fan més fàcil l’aproximació a la realitat arqueològica que visitarem a final de més. I és que les ciències de l’antiguitat saben aprofitar com cap altra les possibilitats que els avenços tecnològics ens ofereixen.

L’agència de guies oficials Agora Tarraco, per exemple, ha desenvolupat unes ulleres de realitat virtual que permeten realitzar un recorregut turístic per la ciutat de Tarragona que mostra al visitant l’abans i l’ara dels punts d’interès.

Imatge de l’abans i el després de circ romà de Tarragona, actualment conegut com la Plaça de la Font. [Font: Diari de Tarragona]

Si bé aquesta és una bona proposta per orientar-nos in situ, recentment he tingut coneixement del projecte Tarraco 360º, que recull el treball científic d’un grup d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Es tracta d’un lloc web molt complet que ens ofereix un recorregut virtual en 3D pels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona ciutat i rodalia.

Vista general de la ciutat romana superposada a l’actual. Els cercles es poden clicar per obtenir informació dels centres d’interès. [Font: Diari més digital]

Aquí teniu, doncs una eina imprescindible per preparar la sortida, especialment els de batxillerat, que haureu d’explicar-ho als de 4t. Què us semblen aquestes eines digitals al servei de l’estudi i divulgació del passat?

Entreu-hi, remeneu els enllaços i comenteu com estan tractats els punts d’interès que, segons el dossier de la sortida, visitarem a finals d’octubre. Els que heu de fer de guies, centreu-vos sobretot en la part que us pertoca i en què podreu aprofitar per a la vostra explicació.

TERESA

La petjada romana al Camp de Tarragona

Com cada any, quan arriba el bon temps, anem a passar alguns caps de setmana a Vilabella.

El poble és molt petit, i està situat entre Tarragona i Valls. Ara, amb el paisatge de primavera és molt bonic.

La proximitat a Tarraco fa que es trobin molts records de la petjada romana en el paisatge.

Vilabella mateix té el seu origen en una antiga vil·la romana, segons els historiadors, que se situaria al voltant de l’església vella, enmig del poble actual. Avui aquesta església només conserva el campanar, que va ser un temps dipòsit d’aigua.

A la sortida del poble, es veuen unes elevacions del terreny, que podrien correspondre a necròpolis romanes. La més coneguda és la que tothom anomena El Pedrós.

El nom del poble també és un senyal de la pervivència de la petjada romana. Sembla que podria tenir el seu origen en el nom del propietari de l’antiga vil·la romana, Abellus. En un cartulari de sant Cugat, del segle XI (1010), s’esmenta el poble amb aquesta expressió: villa que vocant Abella. Algunes hipòtesis parlen de l’existència de ruscs d’abelles en la zona (avui encara se’n mantenen alguns, als afores del nucli de població). Finalment, fruit d’una confusió semàntica, el nom del poble a vegades apareix com a Vila Pulcra.

Tot seguit us parlaré d’una altra petjada, que no és ben bé romana, però que s’hi inspira.

Quan ens movem en cotxe per la zona, sempre ens criden l’atenció unes formes cilíndriques, que semblen xemeneies, escampades pels camps i les vinyes. A més, aquestes formes segueixin una línia determinada; és a dir, fan un recorregut. Ja feia temps que nosaltres ho observàvem, però no sabíem què era. Finalment, amb el meu pare, que és aficionat a la història, vam resoldre el misteri: eren els respiralls del Gaià.

Imatge d’un dels respiralls del Gaià, en el recorregut del Camí de l’Aigua.

En el número 21 de la revista local de La Secuita, un poble veí de Vilabella, podeu trobar informació sobre aquestes construccions (pàgina 7 de 10).

Es tracta d’uns pous de respiració, que ressegueixen l’anomenada Mina de l’Arquebisbe. En realitat és un aqüeducte, que, segons algunes fonts, va ser concebut sobre una part del seu predecessor romà que portava l’aigua des del Gaià. La Mina rep aquest nom perquè la va manar construir l’Arquebisbe de Tarragona, Joaquín de Santiyán, en el segle XVIII, i la va encarregar a l’arquitecte Rovira.

Aquests respiralls estan numerats; n’hi ha 58 i formen un itinerari que es pot recórrer a peu; es diu el Camí de l’Aigua.

A començament de curs, vam fer la sortida a Tarraco i vam visitar l’Aqüeducte de les Ferreres. Ara, amb la Mina de l’Arquebisbe, podem afegir més coneixement a les vies de conducció d’aigua que, al llarg de la història, ha necessitat una ciutat tan important com Tarragona.

En conclusió, la petjada romana al voltant de Tarraco és ben viva.

Nota: Les imatges de Vilabella són de Joan Molar.

Qüestions:

  • En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
  • Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
  • I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.

Pau Molar. 2n de batxillerat. 2.2

Tarraconem, Romanam coloniam, videamus!

Dijous 29 de novembre els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una visita a la Tarragona romana.

Us faré una síntesi de les impressions de viatge recollides en la sortida a la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

tarraco

Tarraco ciutat dels Escipions (façana del MNAT).

El nostre recorregut va començar amb la visita a l’aqüeducte de les Ferreres, que portava l’aigua des de les fonts del riu Gaià fins a la ciutat. La construcció està situada en un paisatge encantador, que ens remet a les Bucòliques de Virgili. Abans d’iniciar la visita, les nostres companyes Maria i Marina ens van explicar els inicis de la Tarragona romana i, un cop travessat el monument, la Carla i la Paula ens il·lustraren sobre aquesta obra mestra de l’enginyeria romana. Que meravellosa, la fusió entre la vegetació d’un bosc mediterrani i la petjada de la cultura! Era un dia esplèndid, de sol lluent, que, amb la flaire encisadora dels pins, captivava els sentits.

DSC_0040_zps65qrewfv

La Paula i la Carla de primer de batxillerat fan l’explicació sobre l’aqüeducte.

Seguidament, vam dirigir-nos en autocar cap a l’amfiteatre, on tenien lloc segurament combats de gladiadors i també venationes. Mentre estava passejant per l’amfiteatre, em vaig imaginar que era un gladiador o un condemnat a morir a mans dels lleons! Un alumne fins i tot va arribar a dir, tot bromejant: “Ens mataran”! Els meus companys de 2n feien broma sobre si les fossae encara contenien bèsties salvatges. Salvant les distàncies, els combats celebrats a l’arena de l’amfiteatre presenten certs punts en comú amb els actuals combats de boxa i de galls, que permeten a un sector de la població alliberar les energies acumulades després d’una jornada de tensió i de treball fatigós (penseu en el mot grec πόνος, -ου; (ὁ): pena, treball, fatiga). Ara bé, en el món antic, com en l’actual, la propaganda era poderosa, i cal tenir present que el cristianisme va difondre una imatge de l’amfiteatre com a lloc diabòlic. De fet, en l’imaginari occidental catòlic ha perviscut la imatge d’espectacles cruels, de màrtirs envoltats de lleons, que ens semblen un despropòsit, però si us atureu un moment a pensar, avui també es cometen barrabassades increïbles, però reals. Recentment, hem vist radicals islamistes tancant enemics alauites en gàbies per fer-los servir d’escuts humans en els bombardejos de Baixar al-Assad. Allà on no ha arribat la llum de la Il·lustració, perviu encara la foscor del fanatisme, de la crueltat de fa molts segles. 

amfiteatre

Amfiteatre de Tarragona.

A l’amfiteatre, en Marçal i la Dina ens van parlar de la relació de Tarraco amb Juli Cèsar. Aquest va concedir a l’enclavament romà el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco i va iniciar la transformació urbanística de la colònia, com a recompensa per la seva fidelitat en la primera guerra civil romana.  El Pol i la Tamara van parlar, a continuació, sobre els ludi gladiatorii.

Seguidament, vam anar a visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on vam veure un munt de restes i imatges interessants, però mentre fèiem temps, a la Plaça del Rei, la Raquel i la Paula completaren la visió històrica de la ciutat en el temps d’August. Un cop a dins del museu en primer lloc vam veure un vídeo sobre la ciutat romana i la visita de l’emperador Adrià. Tot seguit, les restes de la muralla romana del campament militar a Tarraco, documents epigràfics (textos breus o inscripcions) sobre làpides, pedestals, mosaics, restes del temple de Júpiter, relleus, objectes d’ús quotidià (sonalls, llànties, vaixelles). Els sonalls i altres objectes de joc infantil em van emocionar particularment. Vaig pensar en el tòpic literari de l’aeterna aetas i em va semblar que la infantesa és el paradís perdut; per això sempre mirem amb molta nostàlgia les joguines que fa temps que hem abandonat. Us recordeu d’aquella cançó sobre Puff, el drac màgic, i el nen que se’n desempallega perquè es fa gran? Doncs jo recullo, aquí, aquells versos d’Antonio Machado: “todo pasa y todo queda”; la infantesa també.

Personalment, els bustos van ser el que em va captivar més de tota la visita. Les faccions representades eren molt belles. Quan vaig ser al museu, vaig recordar el mite de Pigmalió i vaig pensar: Si els bustos cobressin vida, què dirien? Què pensarien de nosaltres? Ens veurien com a “guiris” impertinents i irreverents que venim a pertorbar el seu repòs etern? Des de les finestres de dalt del museu, com des de l’amfiteatre, també es podia veure el mar infinit, immens i blau. Per cert, en observar-lo, vaig pensar: Els romans tenien anhel d’immortalitat? Sí, creien en un més enllà. De fet, en la visita vam veure diverses peces corresponents a monuments funeraris. Els romans, com gran part de la societat antiga, tenia especial consideració pels morts més propers i guardaven el dol. Ara bé, no oblidem el sentit pragmàtic d’aquests avantpassats nostres, que concebien la religió com un pacte entre ells i els déus.

Havent acabat la visita al Museu, vam dinar. Tot seguit, vam visitar la Volta del Pallol, situat a la plaça del mateix nom. Allà, al davant d’una gran maqueta, la Cristina i l’Alba ens van presentar els edificis i l’urbanisme de la Tarraco romana. A la ciutat les ruïnes parlen i ens expliquen el seu passat, ja que el nucli històric de Tarragona està construït sobre les restes de la ciutat romana. 

A continuació, vam dirigir-nos cap a la Torre del Pretori i vam pujar al cim. Quina visió! Es podia contemplar gran part del Camp de Tarragona. Quina sensació de domini! El panorama que es pot observar avui des del Pretori no és gaire diferent del paisatge que es podia contemplar en temps dels romans, si en descomptem els edificis de recent construcció i tots els altres signes de modernitat. Imagineu que ens traslladem en la màquina del temps 2000 anys enrere. Podríeu comprovar que les essències de l’entorn mediterrani es mantenen gairebé intactes.

catedral

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori.

Un cop vist el Pretori, vam entrar al Circ per un vomitori, una volta que sostenia la cavea i a través de la qual el públic accedia a les graderies. Quina emoció, estar en el mateix lloc que, fa 1.500 anys, va veure com esforçats aurigues es disputaven l’honor d’ésser els primers a arribar a la meta. No va anar gens malament la introducció que ens va fer la Irene sobre els ludi circenses.

Entre el públic que assistia a les curses de carros als circs, cada grup defensava un competidor. Les curses romanes de cavalls em recorden els moderns esports de masses, com ara el futbol. El poeta llatí Juvenal va criticar, en les seves Sàtires (X, 77-81) el fet que, per tal de mantenir content el poble, se li subministrava blat per satisfer la fam i, per mantenir-lo entretingut, diversions de poc contingut cultural  (panem et circenses). En les curses de cavalls celebrades en els circs de Roma, el públic es trobava dividit en diversos grups; els més importants eren  l’aristocràcia i el poble; es tractava d’un “romanent” de l’enfrontament social entre patricis i plebeus. D’altra banda, aquesta presència de grups en els espectacles col·lectius ja demostra un fet propi de l’espècie humana: la inserció dels individus en grups i l’enfrontament entre ells. El grup dóna seguretat i identitat als seus membres, tant ahir com avui. Els humans sempre són humans.

collage

Foto de grup a la torre del pretori, arc de l’amfiteatre, aqüeducte de Tàrraco.

En definitiva, la nostra visita a Tarraco va donar molt bons fruits: el passeig per la capital de la Tarraconensis, ciutat on Octavi Cèsar August va residir durant un cert temps, ens va permetre aprendre sobre l’urbanisme romà d’una gran colònia però també sobre la jerarquia social i la història de la ciutat. 

Finalment, vull comentar, com una apreciació personal, que va ser molt encertat el fet que les exposicions fossin bilingües, en català i anglès. Moltes felicitats als valents companys que van preparar aquesta tasca, de la qual tots vam treure profit. I és que en la nostra vida futura, universitària i laboral, l’anglès ens farà molta falta. És la lingua franca dels nostres dies, com ho va ser el llatí durant molts segles.

Fotografies i muntatge: Cristina Gómez i Alba Garcia, 2n batxillerat
Text: Pau Molar, 2n batxillerat