Tag Archives: Grec

Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Leave a reply

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria o decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Leave a reply

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Moscou, a la recerca del ciríl·lic

12 Replies

Москва, llegit si fa o no fa Moskva, és el nom original d’aquesta fascinant ciutat, capital de Rússia i destí de les meves vacances estivals d’enguany.

DSC_0443

Vista nocturna del riu Moskvà, que dóna nom a la ciutat, amb el Kremlin al fons.

Moltes són les sorpreses que ofereix al viatger aquesta metròpoli. Tantes pel·lícules d’espies, de la Guerra freda, de severitat soviètica… creen el bagatge d’un imaginari que a hores d’ara està ben lluny de la realitat. Ja no hi ha repúbliques soviètiques, i Rússia, o si més no la seva capital, comença a ser un paradís consumista i, si em perdonen, capitalista. S’acaba un somni… o un malson? Què comença?

DSC_0476-COLLAGE

D’esquerra a dreta: Moscow city al fons i detall de l’edifici Evolution Tower

Al districte de Moscow City, a sobre d’un gran centre comercial, s’està creant, a marxes forçades, un skyline d’edificis que no tenen res a envejar als de Nova York. Alguns d’ells són realment impressionants.

Moscou és una ciutat tan gran que no te l’acabes. A part de la carismàtica Plaça Roja, amb la catedral de Sant Basili, el Kremlin, el mausoleu de Lenin i les galeries GUM, entre d’altres edificis, hi ha molts altres punts d’interés. En destacaria, a part del barri dels gratacels abans esmentat, la zona del Teatre Bolxoi, el Búnquer antinuclear 42, el Museu de la cosmonàutica i, especialment, algunes estacions de metro realment monumentals, la catedral del poble, en diuen…

DSC_0420-COLLAGE (1)

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Catedral de Sant Basili (Plaça Roja); estació de metro Komsomolskaia, una de les més monumentals; galeries GUM (Plaça Roja); i sala de comandament del búnquer 42.

Però no ens entretindrem en tots aquests indrets emblemàtics. Com a filòloga, tan interessant o més ha estat el meu primer contacte amb el ciríl·lic com a alfabet oficial. A Polònia i Txèquia i Croàcia, països de llengua eslava on també he estat, s’utilitza l’alfabet llatí o derivats seus. La diferència alfabètica entre llengües de la mateixa família eslava, té motius bàsicament religiosos; en el cas del rus, l’alfabet ciríl·lic està directament relacionat amb el cristianisme ortodox, enfront del catolicisme dels altres llocs.

En aquesta recerca del ciríl·lic, doncs, ha estat tot una aventura intentar desxifrar el so dels diferents signes a partir de l’alfabet grec, del qual prové, i de les transcripcions fonètiques, que ajuden el viatger a guiar-se per la ciutat. A continuació, a la manera de Jean-François Champollion al davant de la pedra Rossetta, intenteu treure l’entrellat de què es manté invariable i què canvia en la reforma que els patriarques Ciril i Metodi feren en l’alfabet per adaptar-lo a la litúrgia ortodoxa.

Responeu les preguntes que us proposa aquest muntatge, però també allò que recordeu dels personatges i conceptes esmentats anteriorment.

Si algú ha tingut la sort d’haver estat en aquesta ciutat, comenteu-ne les vostres impressions. Hi ha alguna cosa que us va impressionar especialment?

TERESA

Emporiae MMXVII A.D: Els guies d’Emporiae

31 Replies

Salvete pueri puellaeque! Χαίρετε!

Ara que hem gaudit i hem après molt de la visita d’Empúries aprofitem per parlar d’un tema que ens ha cridat l’atenció: els guies.

El que vam fer a Ἐμπòριον (Empòrion) va ser una visita dramatitzada, és a dir, que no només eren guies, sinó que eren habitants de la ciutat, i això està molt bé perquè així entrem en l’atmosfera i ens imaginem la vida fa 2000 anys. Una vegada vam arribar, ens van dividir en dos grups amb dos guies, per tal de facilitar la visita. Cada grup va fer grosso modo el mateix, el que passa és que no vam visitar els mateixos llocs alhora.

Els guies es deien Caius et Buccus, el primer era era el dominus i l’altre el seu servus iber. Els dos personatges eren ciutadans reals de l’Emporiae del segle I d.C que estan  documentats perquè es va trobar una inscripció llatina amb el seu nom a la domus d’en Caius Aemilius. Aquesta inscripció es pot trobar al MAC d’Empúries a la part romana.

[Font: Guia didàctica del Museu d’Empúries]

Aquesta imatge és la  inscripció llatina que es va trobar a la domus d’en Caius [Foto d’Ana Ovando. Flickr]

La transcripció de la inscripció del dominus Caius és:

C·AEMILIVS·C·F GAL·MONTANVS·AED·II·VIR AEDEM ET·SIGNVM TVTELAE SVA·PECVNIA·FECIT

I la traducció d’aquesta placa al català és la següent:

“Caius Aemilius Montanus, fill de Caius, inscrit dins la tribu Galeria, edil, duumvir, ha fet el temple i l’estàtua de Tutela amb els seus diners.”

En Buccus era del poblat que hi havia al costat d’Empúries, Índice,  on vivien els ibers indicetes.

El que volem remarcar sobre l’actuació dels guies és que no es mossegaven gaire la llengua, perquè de vegades, quan  parlava en Buccus, criticava el seu dominus (Aquest malparit em va robar el meu fill i me’l va vendre…). Parlava fluixet perquè no l’escoltés en Caius Aemilius i no el renyés, ja que no estava fent les tasques que li pertocaven en aquell moment, mentre que en Caius era un patrici molt presumit que sempre estaba elogiant el seu estatus i menyspreant el seu esclau.

El guia del nostre grup, que va ser en Buccus, va estar molt divertit perquè no parava d’insultar i de criticar la vida dels romans i dels patricis en general.

Per fer més amena la lectura d’aquest article us adjuntem uns voki on els dos guies parlen en llatí, acompanyats d’una imatge dels guies originals en plena tasca.

“Caius Aemilius”. Imatge Teresa Devesa i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre de la imatge si voleu sentir-lo.]

En Caius mostrant-nos la factoria de salaons [Foto Teresa Devesa]

BUCCUS Imatge Clara Galiano i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre la imatge si voleu sentir la seva salutació]

En Buccus amb nosaltres al fòrum [Foto Alfonso Campo]

Esperem que hàgiu gaudit de la lectura del nostre article i també de l’excursió a Empúries.

Preguntes:

  1. Heu entès el que deien els nostres vokis al principi?
  2. Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
  3. Comenteu el que recordeu del que van explicar els nostres guies en el lloc de les fotos.
  4. En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet.
  5. I per finalitzar, què us han semblat els dos vokis?  Recordeu alguna cosa dels guies que no hagi esmentat prèviament que us hagi impressionat? Amb quin dels dos guies us quedeu?

Clara Galiano, Albert Muñoz i Maria Sorribes

1r batxillerat Grec i Llatí