Tag Archives: fòrum

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum

Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

  • Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]

  • Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el BelliniSalute!

Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

TERESA

Emporiae MMXVII A.D: Els guies d’Emporiae

Salvete pueri puellaeque! Χαίρετε!

Ara que hem gaudit i hem après molt de la visita d’Empúries aprofitem per parlar d’un tema que ens ha cridat l’atenció: els guies.

El que vam fer a Ἐμπòριον (Empòrion) va ser una visita dramatitzada, és a dir, que no només eren guies, sinó que eren habitants de la ciutat, i això està molt bé perquè així entrem en l’atmosfera i ens imaginem la vida fa 2000 anys. Una vegada vam arribar, ens van dividir en dos grups amb dos guies, per tal de facilitar la visita. Cada grup va fer grosso modo el mateix, el que passa és que no vam visitar els mateixos llocs alhora.

Els guies es deien Caius et Buccus, el primer era era el dominus i l’altre el seu servus iber. Els dos personatges eren ciutadans reals de l’Emporiae del segle I d.C que estan  documentats perquè es va trobar una inscripció llatina amb el seu nom a la domus d’en Caius Aemilius. Aquesta inscripció es pot trobar al MAC d’Empúries a la part romana.

[Font: Guia didàctica del Museu d’Empúries]

Aquesta imatge és la  inscripció llatina que es va trobar a la domus d’en Caius [Foto d’Ana Ovando. Flickr]

La transcripció de la inscripció del dominus Caius és:

C·AEMILIVS·C·F GAL·MONTANVS·AED·II·VIR AEDEM ET·SIGNVM TVTELAE SVA·PECVNIA·FECIT

I la traducció d’aquesta placa al català és la següent:

“Caius Aemilius Montanus, fill de Caius, inscrit dins la tribu Galeria, edil, duumvir, ha fet el temple i l’estàtua de Tutela amb els seus diners.”

En Buccus era del poblat que hi havia al costat d’Empúries, Índice,  on vivien els ibers indicetes.

El que volem remarcar sobre l’actuació dels guies és que no es mossegaven gaire la llengua, perquè de vegades, quan  parlava en Buccus, criticava el seu dominus (Aquest malparit em va robar el meu fill i me’l va vendre…). Parlava fluixet perquè no l’escoltés en Caius Aemilius i no el renyés, ja que no estava fent les tasques que li pertocaven en aquell moment, mentre que en Caius era un patrici molt presumit que sempre estaba elogiant el seu estatus i menyspreant el seu esclau.

El guia del nostre grup, que va ser en Buccus, va estar molt divertit perquè no parava d’insultar i de criticar la vida dels romans i dels patricis en general.

Per fer més amena la lectura d’aquest article us adjuntem uns voki on els dos guies parlen en llatí, acompanyats d’una imatge dels guies originals en plena tasca.

“Caius Aemilius”. Imatge Teresa Devesa i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre de la imatge si voleu sentir-lo.]

En Caius mostrant-nos la factoria de salaons [Foto Teresa Devesa]

BUCCUS Imatge Clara Galiano i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre la imatge si voleu sentir la seva salutació]

En Buccus amb nosaltres al fòrum [Foto Alfonso Campo]

Esperem que hàgiu gaudit de la lectura del nostre article i també de l’excursió a Empúries.

Preguntes:

  1. Heu entès el que deien els nostres vokis al principi?
  2. Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
  3. Comenteu el que recordeu del que van explicar els nostres guies en el lloc de les fotos.
  4. En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet.
  5. I per finalitzar, què us han semblat els dos vokis?  Recordeu alguna cosa dels guies que no hagi esmentat prèviament que us hagi impressionat? Amb quin dels dos guies us quedeu?

Clara Galiano, Albert Muñoz i Maria Sorribes

1r batxillerat Grec i Llatí