Tag Archives: Enamorar

Quaerens amorem: Viatgem per entendre els mites estudiats.

Compartint moments

El jardí històric més antic de Barcelona

El passat dijous 30 de novembre els alumnes de 1r de batxillerat de l’optativa Món clàssic vam fer una visita al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona. Vam quedar amb les dues professores que venien amb nosaltres, Teresa Devesa i Maria Martínez, a les 8:45 al metro de Pompeu Fabra.

Primer de tot vam parar a esmorzar i fer un petit repàs de les nostres presentacions a unes taules de fusta a l’entrada del parc.

Esmorzant i passant temps amb els companys.

Ambulatio

 

 

 

 

 

 

La nostra visita al Laberint va començar al Palau, recordeu quina família pertanyia la finca? Allà va ser on la nostra mestra ens va fer la introducció del parc. Seguidament, el primer grup va fer la presentació del primer nivell i segon nivell del jardí neoclàssic: el palau i el jardí dels boixos, i la plaça de les vuit columnes.

Casa Desvalls

El primer que vam veure va ser la font del llop, tothom tenia diferents punts de vista de l’escultura de la font. La Teresa va exposar la seva versió. Segons ella, ¿té cara de lleó o de llop? Per què?

A continuació, vam arribar a la plaça de les vuit columnes. Aquí vam explicar dos relleus, el de la dreta representa el rapte d’Amfítrite i el de l’esquerra representa el rapte d’Europa. Aquest últim mite és un dels que vam tractar a classe, i el que ens va cridar l’atenció per la posició d’Europa. Us imagineu per què?

El rapte d’Amfitítre

El rapte d’Europa

 

 

 

 

 

Un cop ens vam adaptar al ritme de l’excursió, va ser molt agradable veure com ens ajudàvem els uns als altres amb les activitats

Passada la plaça de les vuit columnes i malgrat que no vam poder accedir al jardí lateral, anomenat jardí dels boixos, vam explicar el seu interior des de la reixa i algunes de les representacions que trobàvem al nostre voltant.

 

Bust d’una dona decapitat

Fent l’explicació del jardí dels boixos i explicant els dos relleus restants del mur de la reixa d’entrada, Urà i els continents, vam mencionar un animal el qual podríem contemplar amb una mica sort. Recordeu quin és? Una pista, és un atribut de la deessa Hera.

Un cop vam deixar el jardí de les molses enrere vam agafar un camí alternatiu que ens va dur per un petit safareig i pel costat d’una sequoia, i, girant a la dreta vam passar per un lloc on hi havia hagut un jardí de molses. Allà en queda un bust d’Homer, possible autor de quines obres?

El Minotaure

 

 

Aquesta figura la vam trobar a la gruta artificial i correspon al Minotaure, meitat home i meitat toro. Aquí vam parar a fer una breu explicació del monstre i una introducció per al següent punt a explicar, el laberint.

 

En direcció cap al Laberint

Aquí pujavem per l’itinerari central ascendent, girant a la dreta ens vam trobar amb el laberint, què és la peça central de la iconografia del parc.

 

Just a l’entrada, la Gara va explicar aquest altre relleu relleu que representa el moment on Ariadna entrega a Teseu el fil del cabdell.

Relleu de Teseu i Ariadna

Va ser aleshores quan ens vam endinsar al laberint seguint el consell de Jorge Luis Borges, anant sempre a l’esquerra. Nosaltres anàvem guiant els companys, tot i que deixàvem que cada grup se les apanyés sol per aconseguir l’objectiu proposat, mentre, com podeu veure, la Natalia anava fent fotografies.

Trobant el camí!

 

Ho aconseguirem…?

 

 

 

 

 

 

Just abans de veure Eros vam trobar un grup de gent gran, amb qui, com diu el mite, vam trobar l’amor al centre del laberint. En aquesta foto quedarà el récord amorós que vam compartir amb els avis.

Amor al centre del Laberint

També van escoltar l’explicació del déu Eros que van fer la Irene i la Gara i, junts un altre cop, vam sortir del laberint.

El déu Eros

Qui era Eros?

Aquí no hi ha cap Minotaure…

El següent que vam veure va ser la gruta d’Eco i Narcís, presentada per la Daniela i la Natalia. Amb la vista sencera de tot el laberint, vam presentar al costat de l’escultura de la nimfa Eco, el mite tan amorós, tràgic i simbòlic. Els espectadors no només eren els companys sinó també els mateixos avis del laberint, a qui malgrat que potser alguns no van acabar d’entendre qui s’havia enamorat de qui, els va agradar escoltar-ho.

El Laberint

La nimfa Eco

Tot seguit vam pujar per l’escalinata de la gruta d’Eco i Narcís, que es divideix en dos camins paral·lels que arriben a la terrassa principal. Allà hivam trobar dos temples, un a l’esquerra i un altre a la dreta, que pertanyien a Dànae i Ariadna, respectivament. El d’Ariadna els el va explicar la Marta, i el de Dànae, la LucíaAquí vam explicar com Maria Rosa Moreno creu que ambdues escultures són símbols de dues activitats humanes, ¿quines són?

Ariadna i Dànae

En aquest mateix nivell vam trobar dos estanys amb dos relleus, un d’ells està dedicat a Deucalió i Pirra, que explica el mite de la repoblació de la terra mitjançant el llançament de què?

El segon relleu està dedicat a Psique, elevada a l’Olimp per casar-se amb Eros. És un mite que ens va explicar la Teresa.

Emplenats els espais en blanc del nostre dossier, vam poder fer una petita pausa per contemplar el laberint des de dalt i reflexionar sobre l’amor que se sentia en l’aire. Alguns ens vam quedar una mica estranyats, però al final vam entendre l’evolució que s’havia produït des del passeig pel laberint vegetal fins al punt on érem. Primerament, era un amor jove el que feia presència, podríem dir fins i tot aventurer, pels molts camins que vam fer i desfer al laberint, però ara, en canvi, es feia notar una maduresa, corresponent a l’amor trobat al centre, que potser no és tan ideal com s’espera: el dol que van patir Eco i Narcís, l’abandonament amb el qual es va trobar Ariadna per part de Teseu i la complicació de la unió de Zeus i Dànae que s’allunya del que es considera amor. A partir d’aquí, el camí a seguir es veu millor. I així va ser.

Una perspectiva nova

Ja hem arribat al quart nivell! Després d’haver pujat força escales vam arribar al canal romàntic on no vam tenir la sort de veure el cigne en què es va convertir Zeus per seduir a qui?

Passejant per la vora del canal

Unes escales més i… hem arribat al pavelló neoclàssic. Aquí vam prendre unes fotos de record, una de les quals encapçala l’article. Va ser molt impressionant veure com l’edifici s’imposava al damunt de tota l’escalinata i, d’altra banda, les vistes del parc decorat amb un color molt verd.

De camí al pavelló.

El pavelló neoclàssic.

Enamorats!

Emmarcada en un arc de mig punt trobem una escultura de Bagutti que representa la nimfa Egèria al darrere d’una font monumental. Dos dels nostres companys van trobar l’amor amb aquesta nimfa i vam prendre una foto. A aquest punt de l’excursió es notava com tots estàvem una mica més il·lusionats per visitar per fi el jardí romàntic que, al final, ha agradat més que no pas el neoclàssic.

En consonància amb el corrent artístic que li dona nom, el jardí romàntic és el més salvatge i relaxat. Algú recorda qui és la protagonista del jardí romàntic? Una pista, l’escoltàvem tota l’estona al costat de la cascada romàntica. Va ser impressionant veure com la font estava decorada per la llentia d’aigua, lliris i jacints.

Per fi cap al jardí romàntic!

Baixem a veure el cementiri.

 

 

El jardí romàntic es clou en una raconada enclotada on es va muntar un fals cementiri. Al costat hi havia un xiprer, que plantat en nombre parell simbolitza una cosa i en imparell, una altra. Quines són?

Ja ho tenim tot!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí va acabar la nostra visita, després d’un llarg camí vam sortir satisfets i contents. Sempre recordarem aquesta excursió amb amor, mai millor dit.

Fins sempre parc del Laberint d’Horta!

Redacció i edició: Gara Albalat i Natalia Corral (1BAT)

Fotografies: Natalia Corral (1BAT)