Sempre he pensat que hi ha dos grups diferents de persones quan es tracta de viatjar: les persones que aprofiten les vacances per descansar i desconnectar i les persones que passen les vacances visitant i descobrint nous llocs. A quin pertanys tu? Jo m’identifico més amb el segons grup i per això, el meu destí no va ser una platja paradisíaca, sinó un lloc on el temps es va detenir de manera dràstica: Pompeia, als peus de l’imponent Vesuvi, molt prop de l’actual ciutat de Nàpols. 

El viatge va tenir lloc durant el Sant Joan de 2023, just quan el Napoli FC acabava de guanyar la lliga italiana després de més de trenta anys. La ciutat estava completament engalanada de blau. De la mateixa manera que avui dia tenim el futbol com a eina d’entreteniment, els romans també en tenien, oi? Com s’entretenien? On ho feien?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dels primers llocs que vaig visitar va ser el Spaccanapoli, un llarg carrer que travessa el centre històric de la ciutat. Aquest carrer segueix el traçat d’un antic decumanus romà. Sembla increïble que els romans tinguessin la capacitat de dissenyar plans urbans que hagin perdurat durant tant de temps, oi? Recordes com era l’estructura d’una ciutat romana? Quin nom rebia cada carrer? 

 

La meva ruta va continuar per la Piazza Plebiscito, una de les places més grans i monumentals d’Itàlia. De fet, el seu nom no és una casualitat. Em podríeu refrescar la memòria explicant quina és la seva etimologia? A la plaça hi trobem el Palau Reial, la basílica de San Francesco di Paola, i dos edificis simètrics, la Prefectura i el Palau de Salern. 

 

 

Més endavant, per poder veure la ciutat des d’una altra perspectiva, vam decidir agafar un autobús turístic dels que recorren els punts més emblemàtics de la ciutat. A priori, pot semblar una forma tranquil·la d’endinsar-se en la ciutat, però la realitat és força diferent, i és que el trànsit a Nàpols és completament caòtic. I com no, després d’aquest tour express per la ciutat, vam visitar una trattoria per provar l’autèntica cuina napolitana.

Sens dubte, la joia de la corona va ser la visita a Pompeia. Aquesta ciutat es va veure sepultada sota cendra i pedra volcànica l’any 79 dC a causa de l’erupció del Vesuvi. Aquest fet va provocar la seva desaparició, però va permetre una conservació excel·lent de les restes. Amb l’ajuda de l’arqueologia, s’ha pogut estudiar com era la vida quotidiana dels romans, aportant noves perspectives. 

Passejar per Pompeia és pràcticament com caminar per una ciutat aturada en el temps, ja que a diferència d’altres jaciments, no és tan sols un conjunt de ruïnes, més aviat es podria considerar una “experiència immersiva”. 

M’agradaria destacar un establiment, que tot i que era freqüent a tot el món el romà, a Pompeia es conserva de manera quasi intacta. És tracta dels Termopolia, locals petits on les classes populars acostumaven a comprar o consumir menjar preparat. Normalment, tenien taulells en forma de “L” amb forats on es col·locaven les àmfores i els dolia amb el menjar. Però, què són els dolia i per a què s’utilitzaven?

 

 

 

L’última cosa que m’agradaria destacar sobre Pompeia són les pintures murals, que són de les poques que es conserven del món romà i que ens aporten informació no només del dia a dia dels romans, sinó també de les tècniques pictòriques i la forma en la qual percebien l’art. Em podríeu parlar breument dels 4 estils típics pompeians? I parlant d’art romà, és condició sine qua non fer una menció als mosaics, especialment al típic cave canem (“compte amb el gos”) que ha arribat fins als nostres dies. A part d’estètica, quina funció tenien aquests mosaics? (a la imatge teniu una petita pista!)

Veient el volcà tan a prop, no vaig poder evitar preguntar-me com devien interpretar els romans un fenomen tan devastador. Quina raó creus que van associar a aquesta catàstrofe?

I així va acabar el viatge. Efectivament, no van ser unes vacances per ajeure’si no fer res, sinó per caminar, observar i explorar.  Potser algun dia hi tornaré: a veure si el Napoli torna a guanyar la lliga i tinc la sort de escapar-me a Nàpols per veure’ls jugar… i de pas fer una visita ràpida per Pompeia.

Fotos i text: Joana Miralles (Món clàssic 1BAT)