Després de l’estada llampec a Torí, ens posem en marxa cap la segona etapa del nostre periple, la Vall d’Aosta. De camí cap al petit poblet on ens allotjarem, Étroubles, ens desviem a Gressoney per visitar el castell alpí de la reina Margarita de Savoia, sí dels Savoia que tenien palau i estàtues a Torí, i fins i tot una via important, el Corso Regina Margherita, dedicat a la mestressa de l’edifici que ens ocupa.
Castell de Margarita de Savoia. Grassoney [Foto: Antonio Córdoba]
Evidentment, aquí no trobaré restes romanes, car aquesta bona senyora va néixer el 1851, però la llengua llatina sí hi era present. Mireu les fotografies i intenteu analitzar morfosintàcticament i traduir el seu contingut, tot ajudant-vos amb el peu d’imatge.
Inscripció ubicada al sostre del distribuidor de l’escala del 1r pis on als convidats se’ls acollia i indicava l’habitació on estarien allotjats. Com que aquesta caligrafia semiuncial és difícil de llegir, us ho transcric: “Hic manebimus optime”. [Foto: Antonio Córdoba]
Paret lateral de l’escala monumental de fusta on podem llegir, com en la xemeneia de la planta baixa i altres indrets, un dels lemes de la família Savoia: “Fert”. [Foto: Antonio Córdoba]
Després d’aquesta vall amb profundes arrels germàniques, encara present tant en l’arquitectura de les nombroses cases Walser com a nivell lingüístic, pel dialecte alemany que encara s’hi parla. Mai no deixa de causar-me admiració la fantàstica diversitat lingüística del món que ens envolta!
Per sentir-me com una reina, i abans del merescut descans, recorro l’agradable caminoi que la tal Margarita recorria cada dia, després que la mort d’un amic li va provocar por de pujar muntanyes com solia fer. Al dia següent tocava Aosta, amb molta teca clàssica o sigui que a l’agradable xalet d’Etroubles que havia ser el meu allotjament per quatre dies vaig gaudir del meu merescut descans.
[Foto: Carmen López]