Aquest Nadal, la meva família i jo hem fet un viatge a les regions franceses d’Alsàcia i Lorena per poder veure els bonics mercats de Nadal que són tradicionals en aquestes terres de centre Europa.
La nostra primera parada va ser Viena del Delfinat, encara en ruta. Tot i que no teníem gaire temps, vam aprofitar l’ocasió per veure alguns monuments gal·lo-romans força ben conservats. Contempleu el temple d’August i Lívia, que formava part d’un conjunt urbà molt ampli.
El temple d’August i Lívia, a Viena del Delfinat
Aquest edifici religiós se situava en el fòrum, del qual avui no se’n conserven gaires restes, només un parell d’arcades, que ens en fan imaginar les dimensions. Actualment, l’espai és anomenat Jardí arqueològic de Cíbele.
Jardí de Cíbele, a Viena del Delfinat
En època gal·loromana, aquestes arcades eren una de les entrades al fòrum, on tenien lloc les activitats comercials de la vila. El temple complia una funció de culte religiós. Ja sabeu que en el fòrum es desplegava una gran diversitat d’activitats.
La nostra següent parada va ser Belfort, una bonica ciutat del Franc Comtat, famosa per la seva estructura urbanística: el nucli històric es troba dins de les muralles d’una ciutadella militar construïda pel cèlebre enginyer Sébastien Le Prestre Vauban.
Cal dir que Belfort s’aixeca damunt d’un turó, a la vora del riu Savoureuse, entre el Rin i el Roine; per tant, és un important nucli de comunicacions. Ja us podeu imaginar, doncs, que la ciutadella s’ha construït sobre les restes d’un antic assentament romà. La nostra ruta per un dels eixos vertebrals d’Europa (Alsàcia-Lorena), ens va permetre observar que els romans tenien molt clara la importància de les vies fluvials.
El nostre destí era la ciutat de Metz, capital de la regió de Lorena. Tot fent via, però, ens vam aturar a Nancy per admirar la plaça Estanislau, que rep aquest nom en honor al rei de Polònia, Estanislau I Leszczynski, que va ser destronat i es refugià, primer a Suècia, i després al ducat de Lorena. El rei de França, Lluís XV, es va casar amb la seva filla Maria i el va nomenar duc de Lorena. Estanislau va ser un gran benefactor de la ciutat, i va ordenar la construcció de la gran plaça que duu el seu nom, envoltada d’edificis d’estil neoclàssic, i amb unes treballadíssimes reixes de forja, entre les quals destaquen dues portes adornades amb fonts de motius clàssics. Fixeu-vos en els atributs de Posidó i d’Afrodita, que es poden contemplar en les imatges.
Font de Posidó, a la plaça Estanislau, de Nancy
Font d’Afrodita, a la plaça Estanislau, de Nancy
I, finalment, podeu llegir aquesta inscripció en el timpà que corona l’arc de triomf pel qual s’entra al palau reial: Hostium terror, foederum cultor, gentisque decus et amor:
Timpà de l’arc de triomf, a l’entrada del palau reial de Nancy
Anàlisi: Hi ha tres construccions paral·leles, que són tres sintagmes nominals amb estructura: Genitiu + Nominatiu; l’última d’elles afegeix la partícula-conjunció que per relligar tot el conjunt. Els complements nominals són: hostium (gen. plur. 3a decl.), foederum (gen. plur. 3a decl.) i gentis (gen. sing. 3a decl.). Els nominatius que fan de nucli dels sintagmes són: terror, cultor, decus et amor (tots: 3a. decl.).
Traducció: Terror del enemics, protector de les aliances, i honor i amor del (seu) llinatge.
Com ja veieu, aquesta inscripció era una expressió d’elogi dirigida al “mecenes” de Nancy, el rei Estanislau; per això es destaquen les seves virtuts com a rei: la valentia, la diplomàcia.
Vam arribar a Metz, una de les ciutats del Mosel·la, en la ruta de Trèveris i de Magúncia, molt coneguda pels romans, i també pels lectors i lectores de l’Aracne fila i fila. Doncs bé, aquesta ciutat guarda algunes restes clàssiques ben interessants. Per començar, a la catedral, dedicada a Saint Étienne (Sant Esteve, el primer màrtir cristià), vam poder contemplar una pila baptismal, que era una autèntica banyera romana, de pedra de pòrfir, probablement extreta de les termes de la ciutat.
Pila baptismal a la catedral de Sant Esteve, de Metz
Observeu-la amb atenció, i, si algú de vosaltres ha visitat el monestir de Santes Creus, us adonareu que s’assembla molt al sarcòfag del rei Pere el Gran, que va decidir que l’obsequi que li arribava de l’emperador romà d’Orient, Miquel VIIIè Paleòleg, el faria servir de sepulcre.
Els vitralls són la joia principal de la catedral. Tant és així, que artistes moderns, com Marc Chagall, hi han deixat la seva empremta i també han fet la seva creació en alguns finestrals. Ara bé, jo em vaig fixar en una inscripció llatina, que es podia llegir molt bé en la nau central, just en els vitralls del presbiteri:
Vitralls a la nau central de la catedral de Metz
In manibus tuis sortes meae (Ps. 31, 116):
Anàlisi: Es tracta d’una oració amb el verb elidit (sunt). Primer trobem un sintagma preposicional, en funció de complement circumstancial de lloc (en sentit figurat) i en cas ablatiu plural: in manibus tuis: in és la preposició; manibus, el nom nucli del sintagma (4a decl.); tuis, el determinant possessiu que acompanya manibus. Sortes meae és el subjecte de l’oració, que està en cas nominatiu plural, i concordaria amb un elidit verb sunt; en aquest cas, el verb no tindria valor copulatiu, sinó intransitiu. Fixeu-vos que, en el vitrall, el possessiu meae apareix escrit en forma abreujada: mee.
Traducció: En les teves mans està la meva sort (el meu destí).
En la Vetus llatina (la versió de la Bíblia anterior a la Vulgata de Sant Jeroni), l’expressió era una mica diferent: “In manu tua tempora mea”; és a dir: En la teva mà estan els meus temps. Com podeu comprovar, és un vers extret del Llibre dels Salms, de l’Antic Testament, i conté una reflexió sobre el pas del temps i la fe en el més enllà, l’eternitat.
També nosaltres vam voler contemplar el pas del temps i ho vam fer passejant per la ciutat; a les ribes del riu Mosel·la, vam descobrir l’enclavament d’unes antigues termes del segle IV (possiblement, el lloc d’on provenia la pila baptismal de la catedral). Avui s’hi conserven les restes d’un monestir de l’època merovíngia (segle VIII), Saint-Pierre-aux-Nonnains. Es tracta d’una antiga abadia de monges benedictines, que va ser construïda sobre els fonaments de la palestra, que anava annexa a les termes.
Com veieu, l’espai és impressionant; ampli i de murs ben alts. Per cert, a mi em va recordar les antigues termes de Constantí, de la ciutat de Trèveris, que us he enllaçat més amunt.
Ja instal·lats a Metz, vam visitar els mercats de Nadal que teníem més a prop, i que ens feia il·lusió de veure a tota la família. Aquest any, però, els atemptats de novembre a París van ser causa d’un desplegament molt seriós de mesures de seguretat, de manera que alguns mercats es van suspendre; entre ells, el que se celebrava en la ciutat d’Estrasburg. Ara bé, nosaltres vam visitar el d’Eguisheim, el de Colmar i el de Riquewihr, totes elles poblacions i ciutats alsacianes. Us deixo algunes boniques fotos d’aquests mercats nadalencs.
Mercat de Nadal a Colmar (Alsàcia)
Mercat de Nadal a Estrasburg (Alsàcia)
En la població de Riquewihr, mentre passejàvem admirant els edificis antics i molt ben conservats, ens vam topar amb una inscripció curiosa. Era en la casa d’un jueu del segle XVI, Jacob Baltz; i el text era un dels Salms bíblics que parlen del poble d’Israel:
Casa jueva del 1572 a Riquewihr (Alsàcia)
Ps. 121, 4: Non dormitabit nec dormiet qui custodit Israel (Jacob Baltz, 1572).
Anàlisi: Es tracta d’una oració composta; primer distingim dues coordinades copulatives que s’enllacen amb la conjunció nec (que es relaciona amb l’adverbi no de la primera oració): Non dormitabit nec dormiet. Després trobem una oració subordinada substantiva de relatiu que fa de subjecte dels dos verbs coordinats: qui custodit Israel. Els verbs principals estan en futur (3a pers. sing.): dormitabit i dormiet, mentre que el verb de l’oració subordinada es troba en present: custodit; el subjecte d’aquest darrer és el pronom relatiu qui, que es refereix a Déu (Jehovà, segons els israelites); i Israel és el complement directe de custodit. Encara que les formes dormitabit i dormiet s’assemblin molt, corresponen a dos verbs diferents. Per això també fan el futur de manera diferent: dormitabit pertany al verb dormito (1a conj.); dormiet pertany al verb dormio (4a conj.).
Traducció: No tindrà son ni s’adormirà aquell qui custodia Israel.
Finalment, vam visitar Estrasburg. Encara que estigués clausurat el mercat de Nadal, sempre val la pena fer una estada a la ciutat; és la capital europea per excel·lència. En la cèntrica plaça Kléber, en el lloc on havia d’haver-hi les paradetes, s’hi podia veure un munt d’espelmes i rams de flors en record dels morts de l’atemptat de París.
Nosaltres vam fer un tomb per la catedral, i vam poder admirar l’edifici. A mi em va cridar l’atenció el rellotge astronòmic. Primer, perquè és una curiositat; i, segon, perquè hi vaig llegir aquesta inscripció llatina, que pertany també al Llibre dels Salms:
Rellotge astronòmic a la catedral d’Estrasburg
Dominus lux mea, quem timebo? (Ps. 26, I)
Anàlisi: Trobem dos sintagmes nominals: dominus (abreujat: DNS) i lux mea; cal sobreentendre un verb elidit, que seria el nucli de l’oració principal: est. L’oració és copulativa: dominus té funció de subjecte i lux mea d’atribut. L’un i l’altre concorden en cas i en nombre: estan en nominatiu singular; el primer és de gènere masculí (2a decl.); el segon, de gènere femení (3a decl.). A continuació, trobem una oració interrogativa, introduïda pel pronom quem i amb el verb timebo com a nucli de l’oració. El verb està en 1a pers. del sing. (futur imperfet); el seu subjecte és el·liptíc: ego; i el complement directe és el pronom quem (acusatiu sing.).
Traducció: El senyor és la meva llum, qui temeré?
Curiosament, quan sortíem de dinar, vaig poder comprovar que el llatí present a les ciutats, no és només el dels edificis antics. Just al costat del restaurant, vam trobar una òptica que havia penjat aquest rètol a la seva porta d’entrada:
Rètol en llatí en una òptica d’Estrasburg
Lunetorologisterie: Lunetorologista dicitur qui facit et vendit optica instrumenta vel perspicilia. Quod verbum a Claudio Fersing in Argentorato ad novi negotii rationem novam definiendam MMV a.D. institutum est.
Anàlisi: El primer terme és lunetorologista, un neologisme que fa de complement predicatiu del verb principal, dicitur (3a. pers. sing. del present d’indicatiu passiu del verb dico: 3a conj.). L’oració següent és subordinada substantiva de relatiu: qui facit et vendit optica instrumenta vel perspicilia. La seva funció és la de subjecte de dicitur. Aquesta oració és composta per coordinació copulativa, ja que té dos verbs: facit i vendit; el nexe que els uneix és la conjunció et. Després trobem dos acusatius: optica instrumenta vel perspicilia (neutre, plural), units per la conjuncio vel; tenen funció de complement directe dels dos verbs anteriors: facit i vendit. L’oració següent és passiva; el seu verb és institutum est (3a pers. sing. pret. perfet d’indic. passiu); i el subjecte, quod verbum (quod aquí no té valor de pronom relatiu, sinó que fa la funció de determinant demostratiu). El complement agent de l’oració passiva és a Claudio Fersing. Tot seguit, hi ha una sèrie de complements circumstancials. El primer és de lloc: in Argentorato; el segon és de finalitat: ad novi negotii rationem novam definiendam. Dins d’aquest complement, hi ha una forma de gerundiu: definiendam; i, com que és en el seu origen un verb, porta els seus complements; en aquest cas, un de directe: rationem novam. El gerundiu i el seu complement concorden en cas, gènere i nombre: acusatiu, femení, singular. Finalment, trobem un genitiu (sing. masc.), novi negotii, que complementa rationem novam. L’últim circumstancial és de temps. Observem primerament l’any escrit en xifres romanes, MMV; i després, les sigles (a.D) d’una locució llatina molt coneguda: anno Domini. El nucli d’aquest sintagma és el substantiu anno, en cas ablatiu (sing. masc. ); Domini és el genitiu que el complementa.
Traducció: És anomenat lunetorologista aquell qui fa i ven instruments òptics o ulleres. Aquest terme va ser instituït per Claudio Fersing, a Estrasburg, amb l’objectiu de definir la nova raó del nou negoci, el 2005, any del Senyor.
Ja veieu que el terme lunetorologista és una creació ex novo del propietari del negoci, que necessitava definir l’activitat a què es dedicava, i va encunyar el terme l’any 2005. Per deixar-ne constància, va redactar aquest text llatí, que ara tothom pot llegir quan entra a l’òptica.
Finalment, quan vam haver acabat la nostra estada a l’Alsàcia i Lorena, el dia 3 de gener de 2016 vam iniciar la ruta de tornada a casa per reincorporar-nos a la vida normal.
Qüestions
- Què sabeu de Lívia, esposa d’August? Us he deixat un enllaç per buscar-ne informació.
- Quins atributs de Posidó i d’Afrodita podeu veure en la imatge?
- Quines ciutats coneixeu que conservin termes romanes? Per ampliar la informació podeu fer una cerca en el bloc De itinere (pàgina: Precedents).
- Quin és el nom llatí de la ciutat d’Estrasburg?
- Per als qui feu grec: Sabríeu dir quin és el significat etimològic de Paleòleg?
Totes les fotos de l’article són de Joan Molar.
Pau Molar. 2.2