Tag Archives: amfiteatre

Helvetia IV: Forum Iulii

Ben carregades les piles d’espectacular natura i cultura polièdrica, l’aturada de la tornada  no la fem a Itàlia, sinó a una petita localitat costanera de França, Frejús. Tenim poc de temps per visitar-la i som conscients que no coincideix el dia de la visita guiada dramatitzada al patrimoni romà que ens agradaria fer ni el del bal d’été a què ben de grat ens uniríem, però de cap manera podem renunciar a fer un bon repàs a la petjada clàssica a la ciutat. Té mèrit, perquè del suau i de vegades fresquet clima dels Alps vam passar sobtadament a la xafogor inaguantable que també ens esperava a casa, però ja se sap, la cultura es mereix qualsevol sacrifici.

Visite guidée : “Dans les pas des Légionnaires Romains” [Font: frejus.fr]

[Font: frejus. fr]

El nom romà de Frejús, del qual prové l’actual, era Forum Iulii i pertanyia a la Gàl·lia Narbonense. Fonts com Estrabó afirmen que va ser fundada per August com a estació naval de la zona, però la clara referència a Juli César (Fòrum de Juli) sembla indicar que era anterior. De fet a la web oficial del poble diu que va ser fundada el 49 aC per aquest general. La font citada aquí és la mateixa que les de l’article III? Si no és així, explica qui és i en quina obra ho explica. 

Sigui com sigui, era un lloc estratègic i comptava amb les infraestructures d’una població romana important. Penso que vam aconseguir veure la majoria de les restes que se’n conserven.  Què me’n podeu dir, d’elles? Les podeu comparar amb les que heu vist en altres jaciments?

  • L’amfiteatre el vam veure per l’exterior, perquè estaven preparant una activitat per a la nit, però la veritat és que no té res a veure amb el de Tarragona, per exemple. Es conserven pocs elements de l’estructura original i la resta està totalment reconstruït.

    [Font: Fréjus Tourist Office]

Accés a l’amfiteatre on es poden distingir les estructures antiga i nova. [Foto: Teresa Devesa]

    • Del teatre poques coses en puc dir. La calorada que vam passar per arribar-hi no va pagar la pena, queden molt poques estructures originals.

 

    •  Les restes de l’aqüeducte, tot i fragmentàries, sí que donen una idea de la magnitud de la construcció i la importància per a la ciutat.

Aqüeducte romà de Frejús [Foto: Josep Lario]

  • I finalment la llanterna d’August, el far que tot port necessitava per orientar els navegants. Mal indicada la seva ubicació i realment amagada per als visitants, només les indicacions d’una amable vilatana ens van servir per trobar-la quan ja gairebé havíem desistit.

Llanterna d’August a Frejús. [Foto: Teresa Devesa]

En fi, un xafogós però profitós colofó al nostre viatge. Hem passat de la gairebé irreductible Rècia a la Gàl·lia ben aviat romanitzada i tan mediterrània com Itàlia i Hispània.  Hem visitat dos grans ports des d’on s’irradiava la romanització i hem fugit durant uns dies de la canícula estival de casa nostra gràcies a la natura acollidora i els pobles pintorescos dels Alps. Què més es pot demanar? Caldrà buscar nous objectius per a la propera, mapa en mà i amb ganes de proposar nous reptes.

TERESA

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum

Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

  • Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]

  • Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el BelliniSalute!

Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

TERESA

Tarraco MMXVIII AD

Dimarts 30 d’octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat vam fer una visita a la ciutat de Tarragona, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis TarracoRecordeu quin és el significat de cadascun dels elements el nom complet?

La nostra visita a la Tarragona romana va començar amb l’aqüeducte de les Ferreres també anomenat Pont del diable, on la Marta, la Guangzhen, la Cèlia, la Paula i la Judit ens van explicar la llegenda de com el constructor d’aquell pont va fer un tracte amb el diable per tal que construís el pont aquella mateixa nit i a canvi, el dimoni es quedaria amb la primera ànima que begués l’aigua que passava pel pont. Vam travessar el monument de punta a punta, i vam veure els seus voltants, plens de vegetació. Aquest aqüeducte va ser construït al segle I a.C., a l’època de l’emperador August i va començar la seva època de desús a finals de l’Edat Mitjana.

Aqüeducte de Tàrraco

Seguidament, vam tornar a pujar a l’autocar i vam dirigir-nos al centre històric de la ciutat. Allà, vam parar primer davant del Camp de Mart, dedicat a Mart, el déu romà de la guerra i on la Maria ens va explicar el plànol de la ciutat antiga i el recorregut que faríem. Vam entrar dintre les muralles i les vam resseguir caminant. Per cert, ens podeu dir quina era la funció del Camp de Mart?

Plànol de la ciutat

Al llarg del passeig arqueològic vam veure la rèplica de l’estàtua d’August i la Clara, la Laura i en Sebastián ens van comentar que Benito Mussolini la va regalar a la ciutat l’any 1934. Més endavant hi havia l’estàtua de la Lloba Capitolina, còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, llegenda que ens van narrar la Neus i la Clara. Més endavant, vam veure una font amb una inscripció «Bibe e fonte salutis et vives», que significa «Beu de la font de la salut i viuràs», cosa bastant curiosa perquè l’aigua de la font estava estancada.

La Neus i la Clara fent l’explicació de la Llobra Capitolina, Lloba Capitolina, August de Prima porta

La pròxima parada era la Torre del Pretori i per arribar-hi vam passar pel fòrum provincial i per davant de la Catedral de Santa Tecla de Tarragona. Quan vam ser-hi, vam pujar fins al terrat, i quines vistes s’observaven! Es podia contemplar gran part de Tarragona, incloent-hi les ruïnes del circ i de l’amfiteatre, el port, la catedral…

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori

Desprès ens vam dirigir al circ, on feia anys s’havien dut a terme curses de cavalls i carros anomenats bigues i quadrigues i que tenia capacitat, grosso modo, de 20.000 persones. Va ser edificat a la tercera terrassa durant el govern de l’emperador Domicià i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Algunes parts estan molt ben conservades, però sí que és veritat que avui  dia, tan sols una petita part de la construcció original està visible. La part actualment observable del circ està situada prop de la muralla i del Pretori. El monument està construït en opus quadratum.

Vista del circ des de la torre del Pretori

Els i les nostres companyes de batxillerat, les dues Giseles i en Nicolàs ens van explicar la història del circ i les coses que es duien a terme en aquella època. Què en recordeu, del que ens en van dir?

Les Giseles i en Nicolàs fan l’explicació del circ.

Després de tot el matí fent la visita vam tenir un descans per poder dinar, de dues hores. Algunes persones portaven un entrepà, unes altres van anar a dinar a llocs de menjar-ràpid, i d’altres van decidir gastar una mica més del seu pressupost per anar a dinar a algun lloc una mica més acollidor.

Quan les dues hores van haver passat, ens vam tornar a reunir al mateix lloc on ens havíem acomiadat i vam continuar la nostra visita per la meravellosa Tarragona. La següent parada era a l’amfiteatre!

Era un dels llocs que més ens va impactar i que més il·lusió ens feia poder veure. Vam tenir l’honor de poder-nos asseure a les grades i imaginar-nos com aquelles persones gaudien d’aquelles lluites. Quan estàvem baixant les escales per arribar a l’arena vam sentir una estranya sensació com si ara estiguéssim en aquella època.

Hi havia una part de les grades, ara no accessible, que no havia estat retocada pel manteniment, és a dir que era original. Ens va semblar increïble com encara un monument de fa milers i milers d’anys pot estar, a hores d’ara, de peu. Segons la nostra opinió, un dels millors monuments de la visita. I segons la vostra, quina part de l’excursió destacaríeu i per què?

Explicació de l’amfiteatre per part de les companyes de batxillerat Abril, Rita i Gisela

Aquesta va ser, desgraciadament, la nostra última visita, ja que la Teresa ens va comunicar que no podríem visitar la torre dels Escipions. Encara que ens vam quedar una mica tristos després de la notícia, va ser una sortida que molts de nosaltres ens agradaria repetir.

Foto de grup a l’amfiteatre

Si us heu quedat amb més ganes de veure les imatges, us deixem l’enllaç al book de fotografies.

Text: Marta Molina i Anna Ruiz

Imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero