Un cop acomplert el meu objectiu de visitar Irlanda per investigar la situació de la llengua irlandesa in situ, havíem de retornar altra vegada per França, fins arribar a casa. Doncs bé, en la ruta de tornada, vaig “col·leccionar” algunes mostres més de cultura clàssica.
La nostra primera parada, tornant de Rosslare (Comtat de Wexford), va ser el Mont Saint Michel, un meravellós monestir benedictí dalt d’un illot que s’aixeca enmig de l’Atlàntic, en una badia preciosa, a la qual es manté unit per un pont-passarel·la.
Cal tenir present que les marees oceàniques fan variar molt fortament el nivell de l’aigua, i en alguns moments del dia, hi ha indrets que poden trobar-se incomunicats; és el cas del Mont Saint Michel.
Recordeu que en el primer De itinere d’aquesta sèrie “estiu 2015” us parlava del tapís de Bayeux, analitzant i traduint algunes inscripcions que m’havien semblat interessants? Doncs he deixat per aquest darrer article una de les llegendes que esmenta justament l’indret que ara us comento. El duc Guillem de Normandia, quan va reunir el seu exèrcit per anar contra Harold d’Anglaterra, l’usurpador del tron que li havia estat concedit a ell, féu al Mont Saint Michel una de les primeres parades de la seva ruta. De fet, és un lloc de pelegrinatge per a fidels i viatgers de tot el món. A més, com que es troba situat en un indret tan espectacular, es va dedicar a l’arcàngel Sant Miquel, que ja sabeu que, en la història sagrada, és el vencedor de les forces del mal: se’l representa sempre armat amb escut, llança i espasa, sotmetent el diable, a qui trepitja i esclafa amb el seu peu.
Aquesta és la imatge i la llegenda del tapís de Bayeux que fa referència al Mont Saint Michel:
Hic Willem[us] dux et exercitus eius venerunt ad Montem Michaelis.
Anàlisi gramatical
Es tracta d’una oració simple; el verb és venerunt (3a pers. plur. Plur. Pret. Perf. Ind.; venio, veni, ventum. 4a conj.); el subjecte és compost: la conjunció copulativa et uneix els dos termes del sintagma nominal: Willem[us] dux i exercitus eius. El primer nucli, dux, porta el nom propi en aposició i el segon nucli, exercitus, té com a complement el genitiu eius, que és un determinant possessiu (referit a Willem[us): l’exèrcit d’aquest). El complement verbal, en aquest cas és circumstancial; es tracta d’un acusatiu de direcció, encapçalat per la preposició ad, el substantiu en acusatiu singular Montem i el seu complement nominal, en genitiu singular, Michaelis.
Traducció completa: Aquí el duc Guillem i el seu exèrcit anaren cap al Mont de [Sant] Miquel.
En el primer article, us vaig comentar que les abreviatures eren molt habituals; ara us explico que els noms propis presenten moltes variacions: Harold i Guillem són escrits de molt diverses formes, no pas segons el cas gramatical, sinó amb oscil·lacions en la seva grafia; trobem Wilgelm, Willem, Willelm…
Després de la visita al Mont Saint Michel, encara en la regió de Normandia, vam fer cap a la Bretanya francesa. El primer destí va ser Fougères, una vila medieval pintoresca, amb un castell molt ben conservat.
L’església també valia força la pena. Em vaig fixar, naturalment, en les llegendes dels vitralls. Una d’elles parlava de l’evangelització del territori, a càrrec de dos sants molt venerats en la regió, Sant Melaine i Sant Malo, considerats “fundadors”, entre d’altres, de l’església bretona.
Sanctus Melaine et Sanctus Malo erudierunt nos in lege Domini.
Anàlisi gramatical
Es tracta d’una oració simple; el verb és erudierunt (3a pers. plur. Pret. Perf. Ind.; erudio, erudivi, eruditum. 4a conj.). El subjecte és compost; els noms dels dos sants, units per la conjunció copulativa et formen el sintagma nominal. El sentit del verb és “il·lustrar, instruir”. Aquest verb porta un complement circumstancial, encapçalat per la preposició in i seguit per l’ablatiu singular lege. Aquest substantiu va acompanyat per un complement nominal en genitiu singular: Domini.
Traducció completa: Sant Melaine i Sant Malo ens van instruir en la llei del Senyor.
Després d’una aturada a la Bretanya, amb estada a Nantes, vam fer cap a Bordeus, que era el nostre darrer destí abans de tornar a Badalona. Pel camí, però, vam tenir temps de fer una parada a Saintes, un enclavament gal·lo-romà molt interessant.
Per començar, enmig de la població es conserva l’arc de Germànic, un arc de triomf, del segle I dC (anys 18-19), que es manté en força bon estat.
Tot i que és conegut amb aquest nom, perquè destaca especialment en les inscripcions,
l’arc és dedicat a l’emperador Tiberi, al seu fill Drus el Jove i al seu fill adoptiu Germànic.
Als afores de la població es conserva un amfiteatre romà, del segle I dC (anys 40-50). L’emperador Claudi el va manar construir, i avui es manté l’estructura de les grades, amb els anomenats vomitoris, per on es retirava la gentada, o bé per on accedien els actors.
També podem observar l’arena, on se celebraven els espectacles de gladiadors i animals, que era la principal funció d’aquest recinte gal·lo-romà.
En l’exterior, es poden reconèixer els arcs característics d’aquesta mena de construccions.
I, en l’interior, s’aprecien molt bé les dependències on les bèsties i els lluitadors esperaven per sortir a combatre davant del públic.
Ja veieu que es tracta d’un espai destinat a l’entreteniment dels espectadors.
Molt a prop d’aquest monument romà, hi ha una basílica molt bonica, romànica del segle XI, amb una cripta que conserva un sarcòfag amb les restes de Sant Eutropi, bisbe de la ciutat. Ho podeu veure en aquesta foto amb la qual acabo el meu article.
Nota: Les imatges que no tenen font són totes fotografies fetes pel meu pare, Joan Molar.
Qüestions:
- Qui va ser l’emperador Tiberi? Quina relació hi ha entre els tres personatges esmentats en l’article: Tiberi, Drus el Jove i Germànic?
- Coneixes algun altre exemple proper d’amfiteatre romà? En quin estat es conserva? Què en destacaries?
- Per què el sarcòfag de Sant Eutropi de Saintes duu la inscripció Eutropii? En quin cas està aquest mot? Què significa?
Pau Molar Vilà. 2n batx.