El viatge fins a Helvècia és llarg, si l’emprens en cotxe per la Via Domitia. Cal fer una paradeta de camí i, si de pas coneixem llocs i aprenem coses, millor que millor. Al lloc triat, Gènova, l’antiga Genua de lígurs i romans, trobem una ciutat portuària plena de moviment i amb un barri antic amb molts ressons històrics. Només arribar, com em passa a tot arreu, però especialment a Itàlia, les referències clàssiques em plouen de totes bandes:

• El nostre allotjament – ai els fats!- es diu precisament Hotel Helvetia i es troba al costat de la foccaceria Olimpo.
• També aparquem al Garage Olimpo. Em sorprèn que la fletxa indiqui cap avall (sotto-bellow), no quadra amb l’altitud de la muntanya on viuen els déus.
• Però pel voltant comprovo que igualment podríem haver fet nit a l’Hotel Saturnia o aparcat al Parking Minerva.
• Al dia següent, assedegada després de recórrer la ciutat en plena canícula estival, m’assec a refrescar-me i al got de cervesa fresca trobo un consell molt recomanable: CARPE BEER.
• Al port turístic podria haver agafat el vaixell NEPTUNUS, però no va ser el cas.
• I al palazzo Spinola un ecce homo d’Antonello da Messina em contempla amb la poca esma que solen tenir -ai las!- aquesta mena de representacions pictòriques.

Us en deixo el recull d’imatges perquè vegeu que no m’ho invento i perquè desenvolupeu les mostres de pervivència que identifiqueu.

Al principi feia esment al viatge com a font de coneixement, de noves descobertes, doncs en aquest cas m’ha apassionat esbrinar l’etimologia del nom de la ciutat. En altres articles de viatge el títol reflectia el nom llarg i pompós que els romans posaven a les seves fundacions,  com Augusta Praetoria Salassorum o Iulia Augusta Taurinorum. En aquest cas, tenim simplement Genua, segons algunes versions topònim provinent de la tribu dels lígurs, que la tenien com a port principal, per posteriorment passar a ser la capital de la província romana de Ligúria. No obstant, després de fer un repàs de la webgrafia sobre el tema, sembla que la qüestió no està gens clara, per tant, em quedo amb l’explicació d’aquesta inscripció amb què per sorpresa em vaig topar al costat d’un templet del déu Janus, el de les dues cares, principi i final, passat i futur… Va ser ell realment qui va fundar la ciutat i li va donar nom? De Giano a Genova? No seré jo qui contradigui aquesta llegenda. Si non è vero è ben trovato… Sigui com sigui, podríeu explica alguna cosa més d’aquesta divinitat? I d’un terme que segur que en prové?

Inscripció a prop del “Pozzo de Jano” [Foto: Carmen López]

Moltes més curiositats i experiències us podria explicar d’aquesta ciutat que, com moltes altres, reflecteix l’ambició, vanitat i riquesa dels rics i els seus palaus enfront de la plebs que pateix els seus abusos. Abans i fins ara… Però per no deixar-vos amb un mal gust de boca us recomano que, si mai hi aneu, feu un passeig pel Corso d’Italia fins al poblet de Bocadasse, amb les seves casetes de colors i platges de còdols. I sobretot tasteu vora el mar els coni de peix arrebossat.

[Font: Tripadvisor]