I, per fi, Atenes. No podem abastar-la tota en el temps que tenim. Però és suficient per admirar la bellesa dels seus monuments capitals.

L’Acròpoli, amb el Partenó i l’Erectèon, aquest últim, testimoni de la rivalitat entre Atena i Posidó per ser les divinitats protectores de la polis.

Vista de l’Erectèon, a l’Acròpoli d’Atenes

Al peu de l’Acròpoli, el teatre de Dionís, seguint l’estructura dels teatres grecs, que hem comentat en el d’Epidaure.

Vista de l’Odèon d’Herodes Àtic, a Atenes

I fent camí cap a l’Àgora d’Atenes, contemplem les restes força ben conservades del fòrum romà (conegut com a Àgora romana d’Atenes): tot un passeig per la memòria històrica.

Perspectiva lateral de l’Àgora romana d’Atenes

Per fi arribem al centre de la vida pública de la ciutat, i ens impressiona l’edifici que corona tot el conjunt, el temple d’Hefest. Els elements principals de l’estil dòric s’hi poden observar a la perfecció: base, fust i capitell de les columnes; arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes, timpà, cornisa.

Imatge del temple d’Hefest, a l’àgora d’Atenes

En el passeig pels barris típics, Plaka i Monastiraki, esglésies bizantines ortodoxes carregades d’icones. Admireu les construccions més antigues: l’ésglésia de la Transfiguració o de la Metamorfosi  i la d’Agios Eleftherios o petita metropolitana (Mikrí Mitropóli, Μικρή Μητροπόλη).

Detall de la construcció interior de l’església de la Transfiguració

La petita metropolitana, al barri de Monastiraki

El dia ha estat complet. Ens queda una darrera jornada en terres gregues.

Retornem a Igoumenitsa, i canviem la ruta d’anada. Ara ens aproximem a la frontera amb Albània per visitar la ciutat de Ioannina, enclavament estratègic disputat per turcs i grecs, que conserva la memòria d’aquests pólemoi en una bonica mesquita d’Aslan Pasha, senyor de la ciutat i del territori durant el segle XVII.

Vista exterior de la mesquita d’Ashlan Pasha, a Ioannina

Ben a prop trobem l’Oracle de Dodona, enmig de boscos i muntanyes impressionants, la serralada del Pindos. El santuari, dedicat a Zeus, conté un dels teatres més ben conservats del món grec. Admireu-lo, i recordeu que la proa de la nau Argo tenia dots profètics perquè havia estat construïda amb troncs de roure de Dodona.

Vista general del teatre de l’Oracle de Dodona

Fem cap novament a Bríndisi. Ens resten un parell de dies en terres italianes. Vinculem la nostra estada amb el viatge de fa dos anys a Sicília. Ara visitem dues ciutats que se situen en l’àrea cultural de la Magna Grècia. Comencem per Lecce, d’una escenografia barroca espectacular.

Interior de la Basílica de la Santa Croce de Lecce, d’estil barroc

Cal saber que la geografia lingüística italiana està molt fragmentada. Doncs bé, curiosament a Lecce es parla una llengua anomenada griko. D’altra banda, la ciutat conserva restes d’un amfiteatre romà.

Restes de l’amfiteatre romà de Lecce

Tot seguit admirem Matera, a la regió italiana de la Basilicata, famosa pels sassi, coves habitades des de l’antiguitat, excavades en les parets rocoses de l’indret. Matera ha estat declarada capital europea de la cultura 2019. Té l’atractiu de conservar petjades de totes les èpoques: catedral romànica, esglésies i palaus barrocs.

Detall d’un dels carrers de Matera, que baixen a l’església de San Pietro Caveoso

Definitivament ha conclòs el nostre primer viatge a Grècia en família. No serà pas l’últim. Για σου.

Pau Molar Vilà. 3r de Filologia Clàssica, UB