Category Archives: Barcino

Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Leave a reply

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria o decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral

Barcino MMXXII A.D: Un petit viatge en el temps

51 Replies

Ave discipuli!

Dimecres 19 d’octubre de 2022, els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’itinerari humanístic vam fer una visita a la Barcelona romana, la COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements del nom complet?

Vam quedar a la porta de l’estació de tren a les 9 els tres cursos i els dos professors que ens van acompanayar: Teresa Devesa i Alan Sánchez.

La nostra visita a la Barcelona romana va començar a la Necròpolis a la Plaça de la Vila de Madrid.  Allà vam identificar els diferents tipus de tombes. Com ja sabeu, les tombes estaven a banda i banda del camí d’entrada a la ciutat. Incitaven als vianants a parar-se per mirar el sagrat lloc. “Hola, caminant, atura’t i llegeix fins al final”, deia una de les tombes.  Tot i que el museu no el vam poder visitar, vam poder veure quasi tots els tipus d’enterraments. Sabeu quines clases de tombes existien?

Necròpolis de Barcelona, situada a la Plaça de la Vila de Madrid

Seguidament, vam anar a l’aqüeducte. Les aigües transportades per l’aqüeducte s’emmagatzemaven en un gran dipòsit d’aigua– el castellum aquae. Curiosament, abans es creia que Bàrcino en tenia dos aqüeductes, tot i que recentment es va desmentir. Era un mateix aqüeducte que arribat un cert punt del camí es bifurcava.

Tram de l’aqüeducte romà de Barcelona, camuflat en una paret.

Després de l’aqüeducte (i la parada obligatòria al mural del petó) vam arribar al Museu d’Història de Barcelona.  A la Plaça del Rei vam esperar els nostres guies i tot seguit va començar la visita guiada per la part romana del museu. Vam estar passejant per l’intervallum i els cardines i decumani minores. Vam veure els comerços i vam identificar les seves parts. Sobretot, van destacar els dolia. Però, sabeu què són exactament?

Part d’una “Lacuna fullonica”

Després de sortir del museu, vam recórrer els carrerons més antics del barri gòtic per aventurar-nos al pròxim destí: el punt més alt de Bàrcino. Sabeu quin és i quina es la seva altura? (Pista: A l’entrada de l’edifici del centre d’excurisionista de Catalunya hi ha una placa que ho indica.)

Ens vam dirigir cap El temple d’August (també anomenat Miraculum), construït a finals S. I aC i dedicat al primer emperador romà: l’emperador August. Desgraciadament, només es conserven 4 columnes de la part posterior que fan cantonada i part del pòdium on estava construït. Els temples normalment estaven dedicats a déus, i era un espai sagrat per al seu culte. Tot i així August no és un déu. Com pot ser, llavors, que el temple de Barcelona estigui dedicat a l’emperador?

Cartell i columnes del temple d’August

Finalment, la nostra ultima parada va ser la muralla i la porta d’entrada al decumanus. A més a més, encara es conserva un petit tros de l’aqüeducte i el lloc per on entrava a la ciutat. La Porta Decumana es podia identificar perfectament.

Desgraciadament, aquesta va ser l’última parada del nostre petit viatge en el temps de la Barcelona romana. Si després de llegir aquest article voleu saber més sobre la sortida, podeu gaudir de les fotos clicant aquí.

Batxillerat 1.1 al mural del petó

Esperem que us hagi agradat el nostre article, Valete!

Redacció i fotografia: Gisela Canela i Júlia Miralles 1BAT

De pas per Barcelona

27 Replies

No cal anar gaire lluny per trobar món clàssic a cada passa, ni tan sols cal buscar-les deliberadament, les petjades del nostre passat; tan sols tingueu els ulls ben oberts i l’esperit amatent i elles us vindran a trobar. Així de fàcil.

[Font: la teva millor versió coachingandpeople]

Sense anar més lluny, en una visita rutinària al barri de Sants, diversos referents clàssics em van assaltar i empro aquest verb perquè jo no en buscava, ni tans sols hi pensava. I no, tampoc vaig pel món barrinant com trobar punts de partida que em permetin torturar-vos amb preguntes enginyoses, però ja que les mostres de pervivència m’han vingut a buscar, aquí les teniu.

  • Hora de dinar, després de fer les gestions pendents, m’assec al restaurant Baskònia de Granvia 2 i, amb aquesta calor, una ampolla d’aigua amb gas ben fresqueta és que primer que em ve de gust demanar. Doncs mireu quina sorpresa, no és Vichy, ni Fonter, ni la més elegant Perrier, sinó Pirinea. No sé si vosaltres la coneixeu, però segur que em podreu dir per què l’esmento.

 

 

  • Un cop tipa i després d’aquesta interessant referència mitològica, emprenc el camí cap a l’estació de Sants, però em crida l’atenció la placa d’aquest carrer. Per què deu ser?

  • I una mica més enllà, en un portal, trobo un rètol que anuncia un establiment on sembla que fan massatges. M’ho invento o es tracta d’una altra referència? Digueu-m’ho vosaltres.

En fi, apliqueu el que heu après sobre l’anàlisi de les mostres de pervivència i feu-ne una descripció a consciència, ja sabeu, tres R i tot el que us sembli adient. A més a més, al comentari hauríeu de deixar l’enllaç a un Google maps amb els tres llocs assenyalats i també l’Estació de Sants. Així us fareu una idea del meu periple.

Ad proximum!

Text i fotografies: Teresa Devesa

Una ruta per Bàrcino

43 Replies

Salvete!

En aquest article us explicarem la sortida que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat de l’institut Isaac Albéniz el passat dimarts 5 de novembre al Museu d’Història de Barcelona

Els alumnes i els professors vam quedar a les 9:30 a l’estació de tren de Badalona. Un cop dins el tren ens vam dirigir a plaça Catalunya. A l’hora de sortir alguns alumnes i professors van tenir imprevistos amb les targetes i no podien sortir, la resta del grup va anar fora de l’estació, on els vam esperar. Finalment, el personal de l’estació els va ajudar a resoldre el problema.

Quan ja estàvem tots reunits vam anar fins a la via Sepulcral, que és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid, i vam observar i dibuixar els diversos monuments funeraris de diferents formes com, cupae i tegulae (tombes cilíndriques i foses).

En acabar vam esmorzar i, a continuació, vam entrar en grups de 10 al museu de la via Sepulcral Romana, on vam poder observar els objectes trobats a les tombes i alguns esquelets.

Monuments funeraris a la via sepulcral. [Font: Wikimedia commons]

A continuació vam parar davant d’unes restes d’un aqüeducte romà, les quals van ser aprofitades per fer la paret d’una casa. Més endavant vam veure un mosaic anomenat “El món neix a cada besada” situat a la plaça d’Isidre Nonell, on alguns alumnes es van fer fotos amb el mosaic de fons.

Restes aqüeducte romà a la plaça Vuit de maig. [Font: Bloc “Cicero scribit.”]

En dirigir-nos cap al Museu, vam trobar a la plaça Sant Jaume el conegut actor Óscar Casas, que estava gravant una pel·lícula, ens va deixar molt sorpresos, però ràpidament va haver de marxar. Seguidament ens vam dividir en dos grups, el primer grup va anar a visitar el Temple d’August mentre que l’altre va visitar el Museu i a l’inrevés.

El temple d’August era el principal temple de Bàrcino, es va construir a la fi del segle I a.C i va ser durant més de 400 anys el fòrum de la ciutat. Després de perdre la seva funció, l’edifici va experimentar diverses transformacions, però va seguir marcant la fesomia de la ciutat. Estava dedicat a August, primer emperador i fundador de la Bàrcino romana.

Vam poder observar les parts que actualment encara es conserven, que són quatre de les sis columnes i una part del podi.

Restes del temple d’August. [Font: “Cicero scribit.”]

Al Museu vam poder saber més sobre la fundació de Bàrcino  i sobre el seu nom complet, COLONIA AUGUSTA IULIA FAVENTIA PATERNA BARCINO, ja que cada paraula, amb el seu corresponent significat, caracteritzava la ciutat. Després vam fer un viatge en ascensor, curt en temps, però molt llarg en història, fins a uns 2027 anys enrere, fins al subsòl, on vam veure com eren els carrers de l’època de l’Edat Antiga, a l’any 8 a.C.

MUHBA, explicació de la placa epigràfica amb el nom de la ciutat. [Foto: D. Guarnizo]

S’hi troben diferents parts: a la bugaderia (fullonica) hi havia dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbandia la roba, i posteriorment es tenyia a la tintoreria (tinctoria); la factoria de garum i salaó estava formada per estances o dipòsits on es rentava, es trinxava i s’emmagatzemava el peix; finalment, la instal·lació de vi anomenada cella vinaria, amb dolia d’emmagatzematge.

“Dolia” de la factoria de gàrum al subsòl del MUHBA [Font: “Cicero scribit.”]

L’últim que vam visitar i on va acabar l’excursió va ser a la porta decumana, que es trobava al límit del perímetre de la Bàrcino romana, en l’actualitat la Casa d’Ardiaca.

Final de l’aqüeducte, a la porta decumana. [Font: wikimedia commons]

Va arribar l’hora de marxar i vam anar fins a Plaça Catalunya, on vam agafar el tren que ens va portar fins a l’estació de Badalona, finalitzant així la nostra ruta per Bàrcino.

Ara us toca a vosaltres; aquí teniu alguns suggeriments de comentari.

  • Què vau destacar vosaltres de la Via sepulcral i la seva exposició?
  • Trieu un dels punts del recorregut i expliqueu tot el que en sabeu.
  • Què ens van explicar sobre el nom complet de la ciutat? Ho recordeu?
  • Què era la porta decumana i per què s’anomenava així? Relacioneu-la amb l’urbanisme de les ciutats romanes.
  • Nosaltres hem explicat algunes anècdotes de la jornada, ¿en recordeu vosaltres alguna altra? 

Valete!

Autores del text: Mònica Núñez i Anna Pascual

De la Bàrcino material a la digital

79 Replies

Després de la visita que hem fet a la Barcelona romana, de veure les pedres i els vestigis que queden dels orígens de la gran ciutat, us proposo que fem un viatge a través de la xarxa, aquesta gran aliada de la nostra imaginació.

Si les paraules del vostres guies durant la sortida us van apropar una mica al passat, ara us proposo que aprofitem les tècniques de futur per fer-vos una idea encara més precisa d’aquesta petita però prestigiosa ciutat fundada per August a finals del segle I aC.

A la web del Servei d’Arqueologia de Barcelona, trobareu una sèrie de materials de reconstrucció digital que donaran forma a les paraules escoltades durant la sortida, entre ells aquest vídeo:

Feu-hi un cop d’ull i comenteu-lo, tot descrivint-lo i destacant els llocs que vam visitar i els que no. Us serà de molta utilitat a l’hora de fer la correcció i estudiar el tema.

Remeneu els diferents espais de la pàgina. A part d’aquesta reproducció en 3D, quin altres serveis ofereix? Entreu als que us permeti el PC i comenteu-los.

D’altra banda, aprofiteu per investigar en què consisteix aquest servei municipal: origen, història, objectius… Què creieu que pot aportar a una urbs com Barcelona un servei d’aquestes característiques?

La tecnologia més punta al servei del coneixement del passat a través d’una disciplina com l’Arqueologia, que fa parlar les pedres. Què us sembla?

TERESA