Category Archives: Sortides curriculars

Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral

Quaerens amorem: Viatgem per entendre els mites estudiats.

Compartint moments

El jardí històric més antic de Barcelona

El passat dijous 30 de novembre els alumnes de 1r de batxillerat de l’optativa Món clàssic vam fer una visita al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona. Vam quedar amb les dues professores que venien amb nosaltres, Teresa Devesa i Maria Martínez, a les 8:45 al metro de Pompeu Fabra.

Primer de tot vam parar a esmorzar i fer un petit repàs de les nostres presentacions a unes taules de fusta a l’entrada del parc.

Esmorzant i passant temps amb els companys.

Ambulatio

 

 

 

 

 

 

La nostra visita al Laberint va començar al Palau, recordeu quina família pertanyia la finca? Allà va ser on la nostra mestra ens va fer la introducció del parc. Seguidament, el primer grup va fer la presentació del primer nivell i segon nivell del jardí neoclàssic: el palau i el jardí dels boixos, i la plaça de les vuit columnes.

Casa Desvalls

El primer que vam veure va ser la font del llop, tothom tenia diferents punts de vista de l’escultura de la font. La Teresa va exposar la seva versió. Segons ella, ¿té cara de lleó o de llop? Per què?

A continuació, vam arribar a la plaça de les vuit columnes. Aquí vam explicar dos relleus, el de la dreta representa el rapte d’Amfítrite i el de l’esquerra representa el rapte d’Europa. Aquest últim mite és un dels que vam tractar a classe, i el que ens va cridar l’atenció per la posició d’Europa. Us imagineu per què?

El rapte d’Amfitítre

El rapte d’Europa

 

 

 

 

 

Un cop ens vam adaptar al ritme de l’excursió, va ser molt agradable veure com ens ajudàvem els uns als altres amb les activitats

Passada la plaça de les vuit columnes i malgrat que no vam poder accedir al jardí lateral, anomenat jardí dels boixos, vam explicar el seu interior des de la reixa i algunes de les representacions que trobàvem al nostre voltant.

 

Bust d’una dona decapitat

Fent l’explicació del jardí dels boixos i explicant els dos relleus restants del mur de la reixa d’entrada, Urà i els continents, vam mencionar un animal el qual podríem contemplar amb una mica sort. Recordeu quin és? Una pista, és un atribut de la deessa Hera.

Un cop vam deixar el jardí de les molses enrere vam agafar un camí alternatiu que ens va dur per un petit safareig i pel costat d’una sequoia, i, girant a la dreta vam passar per un lloc on hi havia hagut un jardí de molses. Allà en queda un bust d’Homer, possible autor de quines obres?

El Minotaure

 

 

Aquesta figura la vam trobar a la gruta artificial i correspon al Minotaure, meitat home i meitat toro. Aquí vam parar a fer una breu explicació del monstre i una introducció per al següent punt a explicar, el laberint.

 

En direcció cap al Laberint

Aquí pujavem per l’itinerari central ascendent, girant a la dreta ens vam trobar amb el laberint, què és la peça central de la iconografia del parc.

 

Just a l’entrada, la Gara va explicar aquest altre relleu relleu que representa el moment on Ariadna entrega a Teseu el fil del cabdell.

Relleu de Teseu i Ariadna

Va ser aleshores quan ens vam endinsar al laberint seguint el consell de Jorge Luis Borges, anant sempre a l’esquerra. Nosaltres anàvem guiant els companys, tot i que deixàvem que cada grup se les apanyés sol per aconseguir l’objectiu proposat, mentre, com podeu veure, la Natalia anava fent fotografies.

Trobant el camí!

 

Ho aconseguirem…?

 

 

 

 

 

 

Just abans de veure Eros vam trobar un grup de gent gran, amb qui, com diu el mite, vam trobar l’amor al centre del laberint. En aquesta foto quedarà el récord amorós que vam compartir amb els avis.

Amor al centre del Laberint

També van escoltar l’explicació del déu Eros que van fer la Irene i la Gara i, junts un altre cop, vam sortir del laberint.

El déu Eros

Qui era Eros?

Aquí no hi ha cap Minotaure…

El següent que vam veure va ser la gruta d’Eco i Narcís, presentada per la Daniela i la Natalia. Amb la vista sencera de tot el laberint, vam presentar al costat de l’escultura de la nimfa Eco, el mite tan amorós, tràgic i simbòlic. Els espectadors no només eren els companys sinó també els mateixos avis del laberint, a qui malgrat que potser alguns no van acabar d’entendre qui s’havia enamorat de qui, els va agradar escoltar-ho.

El Laberint

La nimfa Eco

Tot seguit vam pujar per l’escalinata de la gruta d’Eco i Narcís, que es divideix en dos camins paral·lels que arriben a la terrassa principal. Allà hivam trobar dos temples, un a l’esquerra i un altre a la dreta, que pertanyien a Dànae i Ariadna, respectivament. El d’Ariadna els el va explicar la Marta, i el de Dànae, la LucíaAquí vam explicar com Maria Rosa Moreno creu que ambdues escultures són símbols de dues activitats humanes, ¿quines són?

Ariadna i Dànae

En aquest mateix nivell vam trobar dos estanys amb dos relleus, un d’ells està dedicat a Deucalió i Pirra, que explica el mite de la repoblació de la terra mitjançant el llançament de què?

El segon relleu està dedicat a Psique, elevada a l’Olimp per casar-se amb Eros. És un mite que ens va explicar la Teresa.

Emplenats els espais en blanc del nostre dossier, vam poder fer una petita pausa per contemplar el laberint des de dalt i reflexionar sobre l’amor que se sentia en l’aire. Alguns ens vam quedar una mica estranyats, però al final vam entendre l’evolució que s’havia produït des del passeig pel laberint vegetal fins al punt on érem. Primerament, era un amor jove el que feia presència, podríem dir fins i tot aventurer, pels molts camins que vam fer i desfer al laberint, però ara, en canvi, es feia notar una maduresa, corresponent a l’amor trobat al centre, que potser no és tan ideal com s’espera: el dol que van patir Eco i Narcís, l’abandonament amb el qual es va trobar Ariadna per part de Teseu i la complicació de la unió de Zeus i Dànae que s’allunya del que es considera amor. A partir d’aquí, el camí a seguir es veu millor. I així va ser.

Una perspectiva nova

Ja hem arribat al quart nivell! Després d’haver pujat força escales vam arribar al canal romàntic on no vam tenir la sort de veure el cigne en què es va convertir Zeus per seduir a qui?

Passejant per la vora del canal

Unes escales més i… hem arribat al pavelló neoclàssic. Aquí vam prendre unes fotos de record, una de les quals encapçala l’article. Va ser molt impressionant veure com l’edifici s’imposava al damunt de tota l’escalinata i, d’altra banda, les vistes del parc decorat amb un color molt verd.

De camí al pavelló.

El pavelló neoclàssic.

Enamorats!

Emmarcada en un arc de mig punt trobem una escultura de Bagutti que representa la nimfa Egèria al darrere d’una font monumental. Dos dels nostres companys van trobar l’amor amb aquesta nimfa i vam prendre una foto. A aquest punt de l’excursió es notava com tots estàvem una mica més il·lusionats per visitar per fi el jardí romàntic que, al final, ha agradat més que no pas el neoclàssic.

En consonància amb el corrent artístic que li dona nom, el jardí romàntic és el més salvatge i relaxat. Algú recorda qui és la protagonista del jardí romàntic? Una pista, l’escoltàvem tota l’estona al costat de la cascada romàntica. Va ser impressionant veure com la font estava decorada per la llentia d’aigua, lliris i jacints.

Per fi cap al jardí romàntic!

Baixem a veure el cementiri.

 

 

El jardí romàntic es clou en una raconada enclotada on es va muntar un fals cementiri. Al costat hi havia un xiprer, que plantat en nombre parell simbolitza una cosa i en imparell, una altra. Quines són?

Ja ho tenim tot!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí va acabar la nostra visita, després d’un llarg camí vam sortir satisfets i contents. Sempre recordarem aquesta excursió amb amor, mai millor dit.

Fins sempre parc del Laberint d’Horta!

Redacció i edició: Gara Albalat i Natalia Corral (1BAT)

Fotografies: Natalia Corral (1BAT)

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Barcino MMXXII A.D: Un petit viatge en el temps

Ave discipuli!

Dimecres 19 d’octubre de 2022, els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’itinerari humanístic vam fer una visita a la Barcelona romana, la COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements del nom complet?

Vam quedar a la porta de l’estació de tren a les 9 els tres cursos i els dos professors que ens van acompanayar: Teresa Devesa i Alan Sánchez.

La nostra visita a la Barcelona romana va començar a la Necròpolis a la Plaça de la Vila de Madrid.  Allà vam identificar els diferents tipus de tombes. Com ja sabeu, les tombes estaven a banda i banda del camí d’entrada a la ciutat. Incitaven als vianants a parar-se per mirar el sagrat lloc. “Hola, caminant, atura’t i llegeix fins al final”, deia una de les tombes.  Tot i que el museu no el vam poder visitar, vam poder veure quasi tots els tipus d’enterraments. Sabeu quines clases de tombes existien?

Necròpolis de Barcelona, situada a la Plaça de la Vila de Madrid

Seguidament, vam anar a l’aqüeducte. Les aigües transportades per l’aqüeducte s’emmagatzemaven en un gran dipòsit d’aigua– el castellum aquae. Curiosament, abans es creia que Bàrcino en tenia dos aqüeductes, tot i que recentment es va desmentir. Era un mateix aqüeducte que arribat un cert punt del camí es bifurcava.

Tram de l’aqüeducte romà de Barcelona, camuflat en una paret.

Després de l’aqüeducte (i la parada obligatòria al mural del petó) vam arribar al Museu d’Història de Barcelona.  A la Plaça del Rei vam esperar els nostres guies i tot seguit va començar la visita guiada per la part romana del museu. Vam estar passejant per l’intervallum i els cardines i decumani minores. Vam veure els comerços i vam identificar les seves parts. Sobretot, van destacar els dolia. Però, sabeu què són exactament?

Part d’una “Lacuna fullonica”

Després de sortir del museu, vam recórrer els carrerons més antics del barri gòtic per aventurar-nos al pròxim destí: el punt més alt de Bàrcino. Sabeu quin és i quina es la seva altura? (Pista: A l’entrada de l’edifici del centre d’excurisionista de Catalunya hi ha una placa que ho indica.)

Ens vam dirigir cap El temple d’August (també anomenat Miraculum), construït a finals S. I aC i dedicat al primer emperador romà: l’emperador August. Desgraciadament, només es conserven 4 columnes de la part posterior que fan cantonada i part del pòdium on estava construït. Els temples normalment estaven dedicats a déus, i era un espai sagrat per al seu culte. Tot i així August no és un déu. Com pot ser, llavors, que el temple de Barcelona estigui dedicat a l’emperador?

Cartell i columnes del temple d’August

Finalment, la nostra ultima parada va ser la muralla i la porta d’entrada al decumanusA més a més, encara es conserva un petit tros de l’aqüeducte i el lloc per on entrava a la ciutat. La Porta Decumana es podia identificar perfectament.

Desgraciadament, aquesta va ser l’última parada del nostre petit viatge en el temps de la Barcelona romana. Si després de llegir aquest article voleu saber més sobre la sortida, podeu gaudir de les fotos clicant aquí.

Batxillerat 1.1 al mural del petó

Esperem que us hagi agradat el nostre article, Valete!

Redacció i fotografia: Gisela Canela i Júlia Miralles 1BAT

De pas per Barcelona

No cal anar gaire lluny per trobar món clàssic a cada passa, ni tan sols cal buscar-les deliberadament, les petjades del nostre passat; tan sols tingueu els ulls ben oberts i l’esperit amatent i elles us vindran a trobar. Així de fàcil.

[Font: la teva millor versió coachingandpeople]

Sense anar més lluny, en una visita rutinària al barri de Sants, diversos referents clàssics em van assaltar i empro aquest verb perquè jo no en buscava, ni tans sols hi pensava. I no, tampoc vaig pel món barrinant com trobar punts de partida que em permetin torturar-vos amb preguntes enginyoses, però ja que les mostres de pervivència m’han vingut a buscar, aquí les teniu.

  • Hora de dinar, després de fer les gestions pendents, m’assec al restaurant Baskònia de Granvia 2 i, amb aquesta calor, una ampolla d’aigua amb gas ben fresqueta és que primer que em ve de gust demanar. Doncs mireu quina sorpresa, no és Vichy, ni Fonter, ni la més elegant Perrier, sinó Pirinea. No sé si vosaltres la coneixeu, però segur que em podreu dir per què l’esmento.

 

 

  • Un cop tipa i després d’aquesta interessant referència mitològica, emprenc el camí cap a l’estació de Sants, però em crida l’atenció la placa d’aquest carrer. Per què deu ser?

  • I una mica més enllà, en un portal, trobo un rètol que anuncia un establiment on sembla que fan massatges. M’ho invento o es tracta d’una altra referència? Digueu-m’ho vosaltres.

En fi, apliqueu el que heu après sobre l’anàlisi de les mostres de pervivència i feu-ne una descripció a consciència, ja sabeu, tres R i tot el que us sembli adient. A més a més, al comentari hauríeu de deixar l’enllaç a un Google maps amb els tres llocs assenyalats i també l’Estació de Sants. Així us fareu una idea del meu periple.

Ad proximum!

Text i fotografies: Teresa Devesa

Una ruta per Bàrcino

Salvete!

En aquest article us explicarem la sortida que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat de l’institut Isaac Albéniz el passat dimarts 5 de novembre al Museu d’Història de Barcelona

Els alumnes i els professors vam quedar a les 9:30 a l’estació de tren de Badalona. Un cop dins el tren ens vam dirigir a plaça Catalunya. A l’hora de sortir alguns alumnes i professors van tenir imprevistos amb les targetes i no podien sortir, la resta del grup va anar fora de l’estació, on els vam esperar. Finalment, el personal de l’estació els va ajudar a resoldre el problema.

Quan ja estàvem tots reunits vam anar fins a la via Sepulcral, que és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid, i vam observar i dibuixar els diversos monuments funeraris de diferents formes com, cupae i tegulae (tombes cilíndriques i foses).

En acabar vam esmorzar i, a continuació, vam entrar en grups de 10 al museu de la via Sepulcral Romana, on vam poder observar els objectes trobats a les tombes i alguns esquelets.

Monuments funeraris a la via sepulcral. [Font: Wikimedia commons]

A continuació vam parar davant d’unes restes d’un aqüeducte romà, les quals van ser aprofitades per fer la paret d’una casa. Més endavant vam veure un mosaic anomenat “El món neix a cada besada” situat a la plaça d’Isidre Nonell, on alguns alumnes es van fer fotos amb el mosaic de fons.

Restes aqüeducte romà a la plaça Vuit de maig. [Font: Bloc “Cicero scribit.”]

En dirigir-nos cap al Museu, vam trobar a la plaça Sant Jaume el conegut actor Óscar Casas, que estava gravant una pel·lícula, ens va deixar molt sorpresos, però ràpidament va haver de marxar. Seguidament ens vam dividir en dos grups, el primer grup va anar a visitar el Temple d’August mentre que l’altre va visitar el Museu i a l’inrevés.

El temple d’August era el principal temple de Bàrcino, es va construir a la fi del segle I a.C i va ser durant més de 400 anys el fòrum de la ciutat. Després de perdre la seva funció, l’edifici va experimentar diverses transformacions, però va seguir marcant la fesomia de la ciutat. Estava dedicat a August, primer emperador i fundador de la Bàrcino romana.

Vam poder observar les parts que actualment encara es conserven, que són quatre de les sis columnes i una part del podi.

Restes del temple d’August. [Font: “Cicero scribit.”]

Al Museu vam poder saber més sobre la fundació de Bàrcino  i sobre el seu nom complet, COLONIA AUGUSTA IULIA FAVENTIA PATERNA BARCINO, ja que cada paraula, amb el seu corresponent significat, caracteritzava la ciutat. Després vam fer un viatge en ascensor, curt en temps, però molt llarg en història, fins a uns 2027 anys enrere, fins al subsòl, on vam veure com eren els carrers de l’època de l’Edat Antiga, a l’any 8 a.C.

MUHBA, explicació de la placa epigràfica amb el nom de la ciutat. [Foto: D. Guarnizo]

S’hi troben diferents parts: a la bugaderia (fullonica) hi havia dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbandia la roba, i posteriorment es tenyia a la tintoreria (tinctoria); la factoria de garum i salaó estava formada per estances o dipòsits on es rentava, es trinxava i s’emmagatzemava el peix; finalment, la instal·lació de vi anomenada cella vinaria, amb dolia d’emmagatzematge.

“Dolia” de la factoria de gàrum al subsòl del MUHBA [Font: “Cicero scribit.”]

L’últim que vam visitar i on va acabar l’excursió va ser a la porta decumana, que es trobava al límit del perímetre de la Bàrcino romana, en l’actualitat la Casa d’Ardiaca.

Final de l’aqüeducte, a la porta decumana. [Font: wikimedia commons]

Va arribar l’hora de marxar i vam anar fins a Plaça Catalunya, on vam agafar el tren que ens va portar fins a l’estació de Badalona, finalitzant així la nostra ruta per Bàrcino.

Ara us toca a vosaltres; aquí teniu alguns suggeriments de comentari.

  • Què vau destacar vosaltres de la Via sepulcral i la seva exposició?
  • Trieu un dels punts del recorregut i expliqueu tot el que en sabeu.
  • Què ens van explicar sobre el nom complet de la ciutat? Ho recordeu?
  • Què era la porta decumana i per què s’anomenava així? Relacioneu-la amb l’urbanisme de les ciutats romanes.
  • Nosaltres hem explicat algunes anècdotes de la jornada, ¿en recordeu vosaltres alguna altra? 

Valete!

Autores del text: Mònica Núñez i Anna Pascual

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

  • Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
  • Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
  • Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

 Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII AD

Dimarts 30 d’octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat vam fer una visita a la ciutat de Tarragona, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis TarracoRecordeu quin és el significat de cadascun dels elements el nom complet?

La nostra visita a la Tarragona romana va començar amb l’aqüeducte de les Ferreres també anomenat Pont del diable, on la Marta, la Guangzhen, la Cèlia, la Paula i la Judit ens van explicar la llegenda de com el constructor d’aquell pont va fer un tracte amb el diable per tal que construís el pont aquella mateixa nit i a canvi, el dimoni es quedaria amb la primera ànima que begués l’aigua que passava pel pont. Vam travessar el monument de punta a punta, i vam veure els seus voltants, plens de vegetació. Aquest aqüeducte va ser construït al segle I a.C., a l’època de l’emperador August i va començar la seva època de desús a finals de l’Edat Mitjana.

Aqüeducte de Tàrraco

Seguidament, vam tornar a pujar a l’autocar i vam dirigir-nos al centre històric de la ciutat. Allà, vam parar primer davant del Camp de Mart, dedicat a Mart, el déu romà de la guerra i on la Maria ens va explicar el plànol de la ciutat antiga i el recorregut que faríem. Vam entrar dintre les muralles i les vam resseguir caminant. Per cert, ens podeu dir quina era la funció del Camp de Mart?

Plànol de la ciutat

Al llarg del passeig arqueològic vam veure la rèplica de l’estàtua d’August i la Clara, la Laura i en Sebastián ens van comentar que Benito Mussolini la va regalar a la ciutat l’any 1934. Més endavant hi havia l’estàtua de la Lloba Capitolina, còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, llegenda que ens van narrar la Neus i la Clara. Més endavant, vam veure una font amb una inscripció «Bibe e fonte salutis et vives», que significa «Beu de la font de la salut i viuràs», cosa bastant curiosa perquè l’aigua de la font estava estancada.

La Neus i la Clara fent l’explicació de la Llobra Capitolina, Lloba Capitolina, August de Prima porta

La pròxima parada era la Torre del Pretori i per arribar-hi vam passar pel fòrum provincial i per davant de la Catedral de Santa Tecla de Tarragona. Quan vam ser-hi, vam pujar fins al terrat, i quines vistes s’observaven! Es podia contemplar gran part de Tarragona, incloent-hi les ruïnes del circ i de l’amfiteatre, el port, la catedral…

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori

Desprès ens vam dirigir al circ, on feia anys s’havien dut a terme curses de cavalls i carros anomenats bigues i quadrigues i que tenia capacitat, grosso modo, de 20.000 persones. Va ser edificat a la tercera terrassa durant el govern de l’emperador Domicià i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Algunes parts estan molt ben conservades, però sí que és veritat que avui  dia, tan sols una petita part de la construcció original està visible. La part actualment observable del circ està situada prop de la muralla i del Pretori. El monument està construït en opus quadratum.

Vista del circ des de la torre del Pretori

Els i les nostres companyes de batxillerat, les dues Giseles i en Nicolàs ens van explicar la història del circ i les coses que es duien a terme en aquella època. Què en recordeu, del que ens en van dir?

Les Giseles i en Nicolàs fan l’explicació del circ.

Després de tot el matí fent la visita vam tenir un descans per poder dinar, de dues hores. Algunes persones portaven un entrepà, unes altres van anar a dinar a llocs de menjar-ràpid, i d’altres van decidir gastar una mica més del seu pressupost per anar a dinar a algun lloc una mica més acollidor.

Quan les dues hores van haver passat, ens vam tornar a reunir al mateix lloc on ens havíem acomiadat i vam continuar la nostra visita per la meravellosa Tarragona. La següent parada era a l’amfiteatre!

Era un dels llocs que més ens va impactar i que més il·lusió ens feia poder veure. Vam tenir l’honor de poder-nos asseure a les grades i imaginar-nos com aquelles persones gaudien d’aquelles lluites. Quan estàvem baixant les escales per arribar a l’arena vam sentir una estranya sensació com si ara estiguéssim en aquella època.

Hi havia una part de les grades, ara no accessible, que no havia estat retocada pel manteniment, és a dir que era original. Ens va semblar increïble com encara un monument de fa milers i milers d’anys pot estar, a hores d’ara, de peu. Segons la nostra opinió, un dels millors monuments de la visita. I segons la vostra, quina part de l’excursió destacaríeu i per què?

Explicació de l’amfiteatre per part de les companyes de batxillerat Abril, Rita i Gisela

Aquesta va ser, desgraciadament, la nostra última visita, ja que la Teresa ens va comunicar que no podríem visitar la torre dels Escipions. Encara que ens vam quedar una mica tristos després de la notícia, va ser una sortida que molts de nosaltres ens agradaria repetir.

Foto de grup a l’amfiteatre

Si us heu quedat amb més ganes de veure les imatges, us deixem l’enllaç al book de fotografies.

Text: Marta Molina i Anna Ruiz

Imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero

Tarraco MMXVIII A.D: L’August orador

A l’exterior del Museu arqueològic de Tarragona, al Passeig de Sant Antoni, s’ubica, de cara al mar, una estàtua de Cèsar August construïda amb motiu de la inauguració de l’edifici, el 13 de juny de 1960.

Estàtua de Cèsar August entre la Torre del Pretori i el Museu Nacional Arqueològic a Tarragona. Fotografia de tarragonaturisme.cat

La figura és obra de l’autor Joan Rebull, està feta de marbre i té una alçada de 3,70m.

Joan Rebull va ser un dels escultors més importants de Catalunya al segle XX. També és l’autor dels relleus escultòrics, mariners i pagesos recollint la collita del raïm (c. 1962), ubicats a la façana de les oficines de Caixa de Tarragona, a la Plaça Imperial Tarraco de la ciutat. L’estàtua és una representació de l’emperador, jove i amb toga. L’obra és d’estil clàssic, cosa que es pot veure per les seves formes, la delicadesa dels detalls. Pels seus gestos es pot esbrinar fàcilment que està en posició de fer un discurs important als ciutadans que es troben sota els seus peus, com part del vessant polític de l’emperador.

La vinculació d’aquest emperador amb Tàrraco és forta, ja que va ser un temps la seva residència. Mai, fins aquell moment, un sobirà havia decidit viure més enllà dels murs de la capital de l’Imperi. Però Cèsar August va fer-ho entre els anys 26 i 25 aC, després d’un esgotador viatge a Cantàbria, on el clima va fer que emmalaltís.

Aquesta estàtua resulta molt majestuosa i plena de simbolisme sobre el paper de l’emperador. Durant l’excursió que vam fer a Tàrraco amb els alumnes i professors del departament de Clàssiques, vam aturar-nos davant d’una altra figura de l’emperador, al passeig de la muralla, i allà vam acabar l’explicació de com Tàrraco va esdevenir colònia romana proposarnt als companys que busquessin aquesta segona escultura d’August.

Suggeriments de comentari

-Expliqueu el que recordeu de l’August del passeig de la muralla. Compareu-lo amb aquest.

-Esmenteu altres obres de tema clàssic de l’escultor i digueu què representen.

-Podeu esmentar una altra estàtua de tema clàssic a Tarragona? Qui és l’autor de l’estàtua esmentada? Quin tema o personatge representa? (Aquests enllaços us poden ajudar: Camp d’aprenentatge de TarragonaMAMT i Monuments de Catalunya)

Clara Galiano Rodriguez i Sebastián Lindo Azañero

2n batxillerat

Tarraco MMXVIII A.D: Maqueta de Tàrraco

Imatge de la maqueta de Tàrraco ubicada a l’edifici de l’Antiga Audiència (MHT) [Font: Tarragona Història Viva]

Aquesta imatge mostra la maqueta de Tàrraco localitzada a l’edifici de l’Antiga Audiència, que pertany MHT (Museu d’història de Tarragona). Representa la ciutat romana de Tarragona al segle II d.C, en plena època imperial, el seu urbanisme i els edificis de la ciutat. Aquesta maqueta es va fer l’any 2006 perquè la ciutat de Tarragona va ser declarada Patrimoni de la humanitat. Va ser construïda per Elias Torres i l’empresa Clarmont. En el seu interior hi ha també 30 figures d’ambientació que ajuden a comprendre i entendre com estava estructurada la ciutat.

Actualment la maqueta no està exposada a l’edifici de l’Antiga Audiència perquè està de reformes des del dia 1 d’octubre fins al 18 de novembre.

 Aquí us mostro un mapa on està situada l’Audiència:

El dia 30 d’octubre, que vam anar d’excursió a Tarragona, hauria estat millor haver-la ensenyat en el seu lloc habitual, però com que la maqueta estava en restauració, vam mostrar-ne una fotocòpia al Portal del Roser, per ajudar-nos a explicar l’estructura i urbanisme de la ciutat romana.

L’empresa Clarmont actualment està treballant en l’elaboració d’una maqueta tàctil de la ciutat de Tàrraco adaptada per a gent amb discapacitat visual.

Preguntes:

  1. Cerqueu una altra ciutat romana on hi hagi una maqueta de l’època imperial romana i qui la va manar fer. Quina relació té amb l’estàtua que vam visitar?
  2. Compareu l’urbanisme de Tàrraco amb el d’altres jaciments visitats.
  3. Investigueu sobre què és la UNESCO i quins són els seus àmbits d’actuació? Hi ha més monuments d’època romana en la llista de Patrimoni de la humanitat?

Maria Sorribes i Gabriela Hidalgo 2.2 Batxillerat