Category Archives: General

Hispani per Campanorum fines eunt II: Pompeia

2) La segona etapa, i parada obligatòria, del nostre periple és Pompeia:

Salut, pompeians, on sigui que us trobeu.

Història

Pompeia sorgeix sobre un altiplà per controlar la vall del riu Sarn, a la seva desembocadura es trobava emplaçat un port amb gran activitat. La informació sobre l’origen de la ciutat és incerta. Segons les troballes més antics, entre finals del segle VII aC i la primera meitat del segle VI aC és quan es va construir la primera muralla que delimitava una àrea de 63,5 hectàrees.

Una civilització “mixta”, en la qual es fonien elements nadius, etruscs i grecs, va contribuir al desenvolupament de la ciutat i a la construcció d’una muralla fortificada de pedra calcària segons el sistema grec.

Durant l’època samnita, segle IV, les obres d’urbanització van rebre un gran impuls. A finals del segle IV aC, l’organització política va patir la interferència dels moviments d’expansió dels pobles samnites, fins a provocar la intervenció de Roma al sud d’Itàlia. Un sistema d’aliances i una sèrie de campanyes militars victorioses li donarien l’hegemonia (343-290 aC) sobre tot el territori de la Campània. Així Pompeia, com “aliada”, va passar a formar part de l’organització política de la res publica romana.

Als voltants dels anys 90-89 aC es va rebel·lar juntament amb altres pobles itàlics que exigien una dignitat social i política igual a la de Roma. Després del setge de les tropes de Luci Corneli Sul·la, la ciutat va capitular i va passar a ser una colònia romana amb el nom de Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum (80 aC). Arran d’aquest estatus, a Pompeia es van construir edificis públics i privats, sobretot, en l’època dels emperadors Octavià August (27 aC -14 dC) i Tiberi (14-37 dC).

L’any 62 dC, un violent terratrèmol va sacsejar tota la zona del Vesuvi. La reconstrucció es va iniciar immediatament, però, a causa dels danys tan greus i dels moviments sísmics successius, va durar molt de temps. Quan 17 anys després, el 24 agost del 79 dC, va quedar coberta per cendres després d’una sobtada erupció del Vesuvi, Pompeia encara estava en plena reconstrucció. Tenim el testimoni de Plini el Jove qui, en dues cartes al seu amic l’historiador Tàcit (Epistulae VI, 16 i Epistulae VI, 20), explica les seves impressions enfront d’aquests fets.

El seu descobriment es va produir a la fi del segle XVI. Tot i que les exploracions no van començar fins al 1748, van continuar sistemàticament durant el segle XIX, fins als anys més recents.

L’àrea arqueològica de Pompeia abasta al voltant de 66 hectàrees, però tan sols unes 45 estan excavades. La ciutat està subdividida en “regio” (barris) i “insulae” (illes) des de 1858, obra de Giuseppe Fiorelli, per raons d’estudi i perquè resultés més fàcil orientar-se.

La denominació de les cases, quan es desconeixia el nom del seu propietari, va ser encunyada pels excavadors segons les troballes particulars o altres circumstàncies.

Santuari d’Apol.lo

No hi hauria vida per a visitar tota Pompeia amb detall ja que cada cantonada és una finestra a un món misteriós, màgic i llunyà. A l’hora de visitar Pompeia s’ha de calcular un mínim de cinc hores i un màxim… ja ho he dit, no hi ha màxim.

El visitant pot accedir a menys d’un terç de la seva superfície real a l’espera de més excavacions, però malgrat això, les zones visitables són àmplies i serien necessaris diversos dies per a una visita en profunditat.

A l’entrada et donen unes guies i el plànol del recinte, aquest documents t’ajudaran a situar-te i a planificar la teva visita. Assenyalaré alguns del recintes de visita obligada, aprofundint en algunes curiositats.

Fòrum

Fòrum

Fòrum

El fòrum civil representa el centre de la vida quotidiana de la ciutat, cap a ell miren tots els edificis públics per a l’administració de la ciutat i de la justícia; la gestió dels negocis i les activitats comercials; els mercats i els principals llocs de culte ciutadà.

La plaça del fòrum era, en origen, una zona senzilla més o menys regular. El costat occidental s’obria cap al Santuari d’Apol·lo, mentre que el costat oriental presentava una filera de tallers. El fòrum va ser modificat profundament entre els segles III i II aC quan la forma de la plaça es va regularitzar, envoltada per pòrtics i el terra pavimentat amb plaques de tova. L’eix de la plaça es va transformar en la façana del Temple de Júpiter. Al principi de l’època imperial el Fòrum va ser pavimentat de nou amb plaques de travertí; algunes plaques que ja no són a la col·locació originària, tenen un buit per acollir les lletres en bronze pertanyents a una gran inscripció.

Al fòrum hi havia tauletes exposades al públic on s’escrivien notícies importants de l’època, com el resultat de les últimes eleccions o la data d’algun espectacle, hi havia gent que aprofitava per exposar les seves queixes o per fer publicitat del seu establiment, la més coneguda és “Macerior prega a l’edil que prohibeixi a la gent fer soroll al carrer i molesti a les persones decents que estan dormint”.

Mensa ponderaria

S’ha de destacar que dins d’un nínxol al mur perimetral occidental del Santuari d’Apol·lo hi ha una còpia de la Mensa ponderaria, l’original es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Es tracta d’un banc utilitzat per comprovar les mesures de capacitat emprades per a les mercaderies en els intercanvis comercials. Es podien mesurar tant aliments líquids i sòlids com els cereals. Aquests s’abocaven en els recipients corresponents, es tancaven amb taps i es buidaven després de la comprovació. Aquest banc era present ja en l’edat preromana, com indiquen les tres inscripcions en osc que després s’han esborrat quan va tenir lloc la fundació de la colònia (80 aC), i de la corresponent actualització al sistema de pesos i mesures romà, com a prova la inscripció encara visible.

mensa pondedaria

mensa pondedaria

Com es veu a la foto la taula presenta la inscripció:

A CLODIUS A F FLACCUS, N ARCAEUS N F ARELLIAN CALEDUS D V I D MENSURAS EXAEQUANDAS EX DEC DECR

A(ulus) Clodius A(uli) f(ilius) Flaccus N(umerius) Arcaeus N(umeri) f(ilius) Arellian(us) Caledus / d(uum)v(iri) i(ure) d(icundo) mensuras exaequandas ex dec(urionum) decr(eto)

“Auló Clodi Flac, fill d’Auló, [i] Numeri Arcàs Arellià Caledó, fill de Numeri, els dos magistrats amb poder judicial van fer aquestes unitats de control dels mesuraments per decret del consell dels decurions “

Aquesta inscripció té un paper d’important ja que atorga legitimitat a la mensa; els dos decurions nomenats, Flac i Caledó, són els que van certificar l’equivalència del nou sistema de mesurament imposat per August amb les mesures originals samnites escrites en llengua osca al mateix banc esborrades quan es van adaptar. Així doncs, aquests magistrats van ser els que van canviar les mesures per adequar-les a les reformes de l’any 20 que unificaven totes les mesures de l’Imperi.

Termes del fòrum

Termes del fòrum

Termes del fòrum

Les Termes del Fòrum, es troben a la part posterior del Temple de Júpiter i es remunten als anys immediatament successius a la fundació de la colònia de veterans per part del general Sul·la (80 a.C.). La zona per a dones i la zona per a homes tenien entrades diferenciades. La secció per a homes presenta seqüència d’apodyterium (vestuari), usat també com tepidarium (per als banys de mitja temperatura), frigidarium (per al bany fred) i caldariumcalidarium (per al bany calent). Com molts edificis a Pompeia, les termes van patir greus danys durant el terratrèmol de l’any 62 d.C. L’estat actual és en gran part el resultat dels successius treballs de restauració.

Termes del fòrum

Termes del fòrum

Va ser important la cura i l’esforç dedicats a la decoració de les habitacions, com per exemple els nínxols per guardar roba i objectes per al bany, decorats amb figures d’homes en terracota (telamoni) i la volta amb estucs elaborats en relleu de l’apodyterium-tepidarium. A la mateixa habitació es pot veure un gran braser de bronze que servia per a la calefacció. La part per a les dones, més petita, s’estava reestructurant en el moment del’erupció. Més de 500 llums d’oli s’han trobat a la zona d’entrada de la part dels homes que servien per a la il·luminació durant l’obertura a la tarda.

 L’amfiteatre

Aquest amfiteatre és el més antic entre els coneguts en el món romà. Construït l’any 80 a.C., poc després de la fundació de la colònia, per iniciativa dels magistrats Gai Quincti Valgus i Marc Porci, que van fer construir també l’odèon. Podia contenir fins a 20.000 espectadors provinents no només de Pompeia sinó també de les ciutats limítrofes. L’edifici es troba a una zona perifèrica i això facilita el desplaçament d’un nombre tan alt de persones. Les escales exteriors de doble rampa asseguren l’accés a les grades superiors i un passadís en baixada condueix a les grades més baixes. L’arena està separada de l’espai destinat als espectadors per un podium decorat amb frescos d’escenes del món dels gladiadors; a la part superior es poden llegir encara inscripcions amb els noms dels magistrats que van fer construir les grades. L’any 59 d.C. un grup de “aficionats” pompeians i un altres de Nocera van protagonitzar una violenta baralla. Després d’aquest succés el Senat de Roma va decidir tancar durant deu anys l’arena de Pompeia, però la decisió va ser revocada a l’any 62 d.C., després del greu terratrèmol que va sacsejar la ciutat.

Amfiteatre

Castellum aquae

Aquest repartidor hídric està en el punt més alt de Pompeia (42 m) i, mitjançant la connexió amb l’aqüeducte del Serino (època d’August), garantia el servei d’aigua a tota la ciutat. El funcionament de l’estructura permet apreciar l’elevat grau de desenvolupament assolit per l’enginyeria hidràulica antiga: el castellum estava ocupat en el seu interior per una gran pica circular, proveïda per un conducte situat a la banda nord, i amb un sistema de comportes i parets per conduir l’aigua, que establia la distribució de la mateixa segons les necessitats. L’aigua, aprofitant la pressió de caiguda, es conduïa cap a tres conductes situats en altures diferents. Aquests, si calia, es podien tancar amb falques de tronc.

L’estructura va ser afectada pel terratrèmol de l’any 62 d.C. i en el moment de l’erupció l’any 79 d.C. no sembla que es fes servir, com les quaranta fonts distribuïdes a la ciutat.

Necròpolis de la Porta Nocera

La necròpolis es troba als costats d’una calçada paral·lela a la muralla de la ciutat. Hi ha diversos monuments funeraris com a exemple dels models més difosos entre el principi del segle I a.C., període en el qual la necròpolis comença a ser visitada, i el 79 d.C. Entre ells destaca la tomba de Eumàquia, la sacerdotessa que va dedicar un gran edifici al fòrum. Aquí, dins d’un recinte, es troba l’alt podi sobre el qual es crea una estructura semicircular (ἐξέδρα), dins de la qual es troba la cambra sepulcral. Als costats de la tomba d’Eumàquia es poden veure dos sepulcres amb podi rematat per un templet que alberga les estàtues dels difunts. No obstant això, les tombes amb recinte estan caracteritzades per una gran senzillesa, on les cendres dels difunts col·locades a les urnes s’enterren o es col·loquen a la base del monument. Les tombes més pobres es reconeixen per la presència de bustos de pedra rudes, anomenats “Columelle”. Gairebé al centre de la cruïlla entre la calçada que surt de Porta Nocera i la via sobre la qual se situa la necròpolis es pot veure el cap de Titus Suedius Clemens, el magistrat enviat per l’emperador Vespasià per resoldre els abusos en la construcció comesos en la ciutat després del terratrèmol de l’any 62 dC

Necròpolis de la Porta d’Herculà

Tomba semicircular.

Tomba semicircular

La necròpolis de la Porta d’Herculà, que s’estén al llarg de la calçada que condueix a Nàpols, s’utilitzava ja durant els primers segles de vida de Pompeia, encara que els edificis funeraris actualment visibles es poden datar a partir del segle I aC. Les tombes monumentals il·lustren els tipus funeraris de l’època. En sortir per la Porta de Herculà, a l’esquerra, es poden veure dues tombes constituïdes per un seient semicircular, anomenat schola (del grec σχολή, ῆς, ἡ, arrel de la paraula escola), característiques de Pompeia i dedicades per l’assemblea de la ciutat als ciutadans il·lustres. Un d’aquests conserva la inscripció amb lletres grans de l’amo de la tomba, la sacerdotessa pública Mamia, morta voltant de l’any 29 d.C., que va fer construir el Temple del Geni d’August al fòrum. Altres sepultures s’han construït en un alt podi amb la forma d’altar, com la de Naevoleia Tyche i Munatius Faustus amb la representació del doble seient, símbol de l’honor concedit de seure a primera fila al teatre. Més endavant, entre les tombes comença el suburbium (perifèria urbana) de la ciutat.

Bordell, lupanar
Al lupanar les prostitutes, normalment esclaves gregues i orientals, exercien la seva professió pel preu de dos i vuit asos (una copa de vi en costava un).

Habitació

Habitació

L’edifici és de dos pisos. En el superior hi ha les habitacions de l’amo i de les esclaves, en l’inferior cinc habitacions amb un llit, d’obra, cadascuna.

Es distribueixen als costats del passadís que connecta les dues entrades de la planta baixa. Les habitacions estaven tancades amb una cortina. En el fons del passadís, sota el forat de l’escala, es veu una latrina. A les parets del passadís central, quadres amb representacions eròtiques expliquen als clients les activitats que s’hi desenvolupaven.

fresc del bordell

Fresc del lupanar

Fresc del lupanar

Fresc del lupanar

Casa i thermopolium de Vetutius Placidus

Thermopolium

Thermopolium

El thermopolium (del terme grec θερμοπώλιον) de Vetutius Placidus obert a la via de l’Abundància és un exemple del moviment social de Pompeia en època romana, on els comerciants i artesans gaudien d’un estatus social alt, reservat en èpoques més antigues només als terratinents. En aquest local es servien begudes i menjars calents, com indica el nom, conservades en flascons grans guardats al taulell d’obra, decorat profusament, on es servia. És interessant el quiosc en el mur del fons, molt ben conservat, que constitueix un larari dedicat als déus protectors de la casa (Lares), al Genius protector de l’amo, al déu del comerç, Mercuri, i al déu del vi, Dionís. A la part de darrere, a la casa contigua a l’establiment, es troba una decoració amb preuats frescos i un triclini per a banquets a l’aire lliure. En una de les grans atuells de fang guardades al taulell es va trobar un petit tresor de gairebé tres quilos de monedes, probablement els últims guanys de l’hostaler, que confirmen la rendibilitat d’aquesta activitat.

Casa del Faune

Estàtua del sàtir dansaire

És una de les cases més grans de Pompeia, ocupa tota una illa de 3.000 metres quadrats aproximadament, i la seva planta original es pot datar aproximadament al segle II a.C.
Des del carrer es poden percebre la riquesa i el nivell social del propietari: la vorera porta la inscripció de benvinguda en llatí, AVE; la majestuosa porta està enquadrada per pilars amb capitells decorats, el sòl de l’entrada està realitzat amb incrustacions de triangles policroms de marbres grocs, verds, vermells i rosa (opus sectile). La part alta de les parets, en ambdós costats, està embellida per templets en relleu en els quals es reconeix el larari de la casa. La casa té dos atris i dos peristils al voltant dels quals es disposen altres compartiments: alguns per rebre invitats, altres reservats per a l’ús de la família i altres per al servei. Una còpia de la famosa estàtua del sàtir dansaire, o faune, al centre de l’impluvi de l’atri principal ha donat nom a la casa, ja que fa al·lusió al nom de l’estirp del propietari: els Satiri.

Mosaic d'Issos

Mosaic d’Issos.

A la sala d’estar, entre el primer i segon peristil, es troba una còpia del famós mosaic del segle II a.C. de la decisiva batalla d’Issos entre Alexandre el Gran i el rei de Pèrsia, Darios, que va canviar el curs de la història. Els originals dels mosaics i de l’estàtua del Faune es troben exposats al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Casa del Poeta Tràgic

La casa, que conserva la forma tradicional d’una domus, és famosa pel mosaic amb el text CAVE CANEM (“compte amb el gos“), situat a l’entrada principal i protegit amb un vidre.

S’accedeix des d’una entrada lateral directament al peristil. L’atrium i el tablinium tenien mosaics refinats, concretament el de l’escena amb actors que es preparen per actuar, que ha donat el nom a la casa.

Una gran atenció es va dedicar a la decoració de la casa: grans quadres de tema mitològic amb episodis presos de la Ilíada, encara es pot veure el d’Ariadna abandonada per Teseu; a la paret oposada la “Bena dels amorets”, tema molt popular al principi del segle XIX, després de les excavacions de la casa.
Al peristil es pot veure un templet petit, es tracta del lararium, present en gairebé totes les cases i dedicat al culte de les divinitats protectores de la família. Els originals dels mosaics i de les pintures estan conservats en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

S’ha de destacar que a la casa està ambientada una part de la novel·la “Els últims dies de Pompeia” d’Edward Bulwer- Lytton (1838).

Casa de Casca Longus o dels “Quadretti teatrali”

Casa dels dels "Quadretti teatrali"

Casa dels dels “Quadretti teatrali”

Aquesta casa està formada per la unió de dues cases adjacents del segle II aC. Les pintures de l’atri principal són d’una gran qualitat i van substituir en edat augusta les decoracions precedents que representaven escenes teatrals inspirades a les Comèdies de Menandre.

L’ambient que es respira a la casa és molt luxós: l’impluvium recobert amb marbre vermell i el complivium decorat amb escorredors figurats en terracota. A un costat de l’impluvi es troba una taula recolzada sobre tres subjeccions de marbre amb forma de pota de lleó, que porten gravat el nom del propietari original, Publius Servilius Casca Long(us), un dels conspiradors que van assassinar Cèsar en l’any 44 a.C. La valuosa peça, pertanyent als béns confiscats del “Liberator” (nom que es va donar als que van confabular contra Juli Cèsar), va arribar entre el mobiliari del ric propietari d’aquesta casa, col·leccionista d’objectes de valor.

La Vil·la dels Misteris

La Vil.la dels Misteris a Pompeia és un dels conjunts més complets d’iconografia romana d’època imperial que es conserven avui i una de les visites que són obligatòries a Pompeia. Es tracta de una vil·la patrícia situada als afores de Pompeia, pròxima a la Porta Herculana. No coneixem amb exactitud quan es va construir, però sembla que va ser cap a la meitat del segle II aC. Es tractava d’un habitatge luxós de planta rectangular, amb grans habitacions, atri, peristil, etc. En l’erupció del 62 dC va patir greus danys i és a partir d’aquesta catàstrofe quan perd el seu caràcter de domus patrícia i va començar a transformar-se en el centre d’una gran explotació agropecuària, període al qual pertany també el fris dels misteris.

Columnas “opus mixtum”

No era estrany incloure zones per a la producció de vi, oli d’oliva o altres productes agrícoles, especialment des que molts romans de l’elit eren propietaris de granges o horts en la proximitat de les seves vil·les.

La seva integració al paisatge mitjançant grans pòrtics i galeries que donen a jardins aporten a la Vil.la dels Misteris un tret diferenciador amb la resta de les vil.les trobades a la ciutat.

Pren el seu nom de la sala dels misteris (triclinium), situada a la part residencial de l’edifici i que mira al mar. Es tracta d’un gran fresc continu que cobreix les tres parets. Encara que el tema real és objecte de controvèrsia, la interpretació més usual (Amadeo Maiuri) és que es tracta de la iniciació d’una dona en un culte especial a Dionís, un culte mistèric que requeria ritus i rituals específics per esdevenir-ne membre, es tractaria d’un ritus molt estès a la Campània. L’escena s’associa a Dionís ja que apareix a la paret central amb la seva dona Ariadna. A les parets laterals les figures femenines, a més de faunes, mènades i éssers alats, estan ocupades en diferents activitats del ritual. A part de la dansa i el consum del vi, expressions de l’èxtasi dionisíac, es pot veure la flagel·lació ritual d’una donzella recolzada als genolls d’una dona asseguda (a la cantonada del fons a la dreta). De la resta d’interpretacions, la més destacada és la de Paul Veyne, que creu que representa una jove passant pels ritus del matrimoni.

IMG_3722

Fresc de la Vil·la dels Misteris

El fresc, que es llegeix d’esquerra a dreta, compren 10 escenes que cobreixen les parets nord, est i sud. Tota l’escena està sota la supervisió d’una dona asseguda que contempla des d’un lloc privilegiat amb un mirada serena ja que ella, òbviament, ha estat ja iniciada en el ritual al que se sotmet la jove.

Les imatges són molt eloqüents. La composició comença amb un nen, possiblement la representació de Dionís, llegint el ritual sota la supervisió d’una jove asseguda amb un rotllo de papir a la mà. Una esclava que porta una safata amb ofrenes va cap a un grup de senyores en una celebració sacramental. Es tractaria del menjar ritual, ha de servir el menjar en el lloc on estan les joves que fan el ritus iniciàtic. La figura principal és la que està d’esquena, asseguda en un tamboret, mentre que una altra jove para taula i una altra prepara el vi de la libació.

IMG_6472

Fresc de la Vil.la dels Misteris

La següent escena representa un Silè mig nu que toca la lira juntament amb un sàtir i una mènada que descobreix el pit dret per alletar una cabra. Al costat d’aquest grup una, en estat de trànsit, executa una dansa amb vels i, suposadament, al compàs de la música. A la cinquena escena el sàtir llegeix el futur en els pòsits que els vins de ha Deixat al bol. Darrere n’hi ha un altre que porta una màscara de Bacus. Què pot significar aquesta màscara? Que la veritat del futur s’amaga darrere les màscares del present.

Segueix l’escena del casament sagrat en la qual Dionís, gairebé nu, es recolza sobre la falda de la iniciada presentada sota l’advocació d’Ariadna. Després del casament apareix el gran fal·lus ritual, cobert amb un vel, que és descobert per una bacant semi-agenollada. Aquest fal·lus gegant era el que s’adorava i besava en processió.

La següent escena, una de les més conegudes, representa una jove alada, amb el tors nu i amb botes altes, que agita el flagellum amb què fustigarà l’esquena de la iniciada que, agenollada i nua, espera per patir la humiliació. La novena escena és una escena de dansa de les joves, una nua, coberta amb un vel transparent toca els cròtals, mentre que una altra, encara vestida, contempla la cruel escena de la flagel·lació.

Escena del tocador

Escena del tocador

Finalment, l’última escena és la del tocador. La jove, una vegada iniciada en els misteris i consumada la unió ritual del casament, es pentina i s’empolaina. Un amoret li sosté el mirall, una serventa l’ajuda a recompondre’s i un altre amoret la contempla indolentment.

Les altres habitacions també conserven esplèndids exemples de decoració parietal de segon estil, és a dir, amb representacions d’arquitectures. S’ha de destacar que al tablinium es poden veure pintures d’inspiració egípcia.

Com he dit al principi, Pompeia és visita obligada i no et deixarà indiferent, ja siguis un amat del món clàssic, de la història i del coneixement, o simplement de la bellesa i de descobrir mons nous. Passejant pels seus carrers sentiràs el bullici sord d’una ciutat adormida.IMG_6485.jpg Grneral

Text i fotos d’Alfonso Campo

[Si t’has quedat amb ganes de més, el periple continua a Hispani per Campanorum fines eunt III: Pèstum]

De la Bàrcino material a la digital

Després de la visita que hem fet a la Barcelona romana, de veure les pedres i els vestigis que queden dels orígens de la gran ciutat, us proposo que fem un viatge a través de la xarxa, aquesta gran aliada de la nostra imaginació.

Si les paraules del vostres guies durant la sortida us van apropar una mica al passat, ara us proposo que aprofitem les tècniques de futur per fer-vos una idea encara més precisa d’aquesta petita però prestigiosa ciutat fundada per August a finals del segle I aC.

A la web del Servei d’Arqueologia de Barcelona, trobareu una sèrie de materials de reconstrucció digital que donaran forma a les paraules escoltades durant la sortida, entre ells aquest vídeo:

Feu-hi un cop d’ull i comenteu-lo, tot descrivint-lo i destacant els llocs que vam visitar i els que no. Us serà de molta utilitat a l’hora de fer la correcció i estudiar el tema.

Remeneu els diferents espais de la pàgina. A part d’aquesta reproducció en 3D, quin altres serveis ofereix? Entreu als que us permeti el PC i comenteu-los.

D’altra banda, aprofiteu per investigar en què consisteix aquest servei municipal: origen, història, objectius… Què creieu que pot aportar a una urbs com Barcelona un servei d’aquestes característiques?

La tecnologia més punta al servei del coneixement del passat a través d’una disciplina com l’Arqueologia, que fa parlar les pedres. Què us sembla?

TERESA

Viatge a Sicília. Estiu 2016

Us presento els meus records del viatge a Sicília de l’estiu 2016. He tardat una mica a fer l’article, però aquest any he començat el meu primer curs universitari. La novetat, l’adaptació als horaris, i la feina de cada assignatura m’han ocupat força temps. Però, finalment, he pogut reunir unes imatges que trobo molt boniques, i que us presento:

En primer lloc, Paestum, una ciutat a prop de Salern i de Nàpols, a la regió de la Campània, que conserva un conjunt monumental impressionant, especialment remarcable pel que fa als tres temples, dedicats a Ceres, Posidó i Hera. El més ben conservat és el del déu dels oceans.

En el museu arqueològic de Paestum es conserven molts objectes d’interès artístic; el més important és la pintura d’un sepulcre que representa un nedador  llançant-se a l’aigua; és conegut com la tomba del tuffatore. No la vam poder fotografiar perquè les normes del museu ho prohibien, però us enllaço aquesta imatge:

Font: WiKipedia.org.

Per passar des d’Itàlia a Sicília, vam travessar l’estret de Messina, entre les mítiques Escil·la i Caribdis. La veritat és que el paisatge és encantador. Admireu-lo:

Un cop arribats a l’illa de Sicília, el primer destí va ser Taormina. Fixeu-vos en el detall del petit teatre, l’odèon. El gran teatre ens va ser de molt difícil accés: hi vam anar en plena temporada turística, i la calor quasi africana, a més de les aglomeracions ens van jugar una mala passada.

Siracusa és un altre lloc de visita obligada. La ciutat és preciosa i les platges fantàstiques, però jo vaig quedar sorprès quan vaig entrar a la catedral i vaig veure que les naus de l’edifici barroc se sostenien sobre les columnes d’un temple grec dedicat a Atena. Ja ho veieu: aprofitament de recursos i eclecticisme artístic.

La vil·la romana del Casale és impressionant. Els mosaics que conserva aquesta casa senyorial són dels millors que jo he vist mai. N’hi ha a totes les estances de l’edifici, estan molt ben conservats, i per això el conjunt és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Admireu-ne alguns, com aquests de les noies en biquini, que s’han fet famosos arreu del món perquè retraten escenes d’esbarjo juvenil.

Les escenes de caça són freqüents a la vil·la, ja que, situada en un espai de bosc, aquesta era una activitat habitual dels convidats de l’amfitrió. La Gran caccia ocupa tot un corredor i té figures espectaculars: animals exòtics, plens de simbolisme. Us ho podeu imaginar, tot i que la imatge que us presento no és gaire detallada; les condicions de llum no eren les més apropiades per a la fotografia.

Palerm és la capital de l’illa siciliana i va ser un dels centres del nostre viatge. Val la pena visitar-la a fons. És una ciutat sobretot barroca, però conserva força records de la seva època normanda. Em van impressionar els mosaics bizantins l’església de la Martorana, amb inscripcions en grec, que podeu llegir: com aquesta, que fa al·lusió al naixement de Jesús.

Impressionant com els temples de Paestum, ho és el de Segesta, inacabat, però situat dalt d’un turó, que li dóna una majestuositat especial.

La nostra estada a l’illa es va acabar amb una tornada digna del viatge clàssic que havíem fet: visita a Roma. No era la primera vegada, però vam aprofitar per refrescar la memòria. Aquí teniu unes imatges del fòrum:

I, per acabar, aquesta del Panteó:

Les fotografies de l’article són de Joan Molar.

Qüestions:

  • Documenteu-vos sobre els monuments esmentats en l’article.  
  • Repasseu els temes d’art, de mitologia i de vida quotidiana amb l’ajuda de les imatges.

Pau Molar

La Còrdova romana

Aquest any, en el nostre viatge de Setmana Santa, hem anat fins a terres de la Bètica, concretament a Còrdova. Vam fer ruta per Albacete, i el dilluns, 21 de març, vam arribar al nostre destí. A la ciutat andalusa tot estava a punt per a les processons, que són molt populars i famoses en aquestes terres.

L’endemà de la nostra arribada, vam passejar pels carrers del centre històric, dirigint-nos a la mesquita, i vam entrar en les moltes esglésies que hi havia al llarg del recorregut. Els passos de Setmana Santa estaven a punt per sortir, i jo em vaig fixar en aquestes inscripcions en llatí, tant per a la Verge, anomenada la Dolorosa, com per al Crist de la Santa Faç, que estaven preparats a l’església de Sant Joan i Tots els Sants, a la Plaça de la Trinitat.

Mater castissima. Regina Trinitatis. Mater purissima. [Variació d’una de les lletanies del rosari].

Anàlisi gramatical: Es tracta de tres sintagmes nominals, cadascun fa referència a una de les virtuts de la Verge Maria. Els nuclis dels sintagmes són tres substantius en cas nominatiu: mater, regina i mater. El primer i el tercer van acompanyats de dos adjectius en grau superlatiu que concorden en gènere, nombre i cas amb el substantiu (nominatiu singular femení): castissima i purissima. El complement de regina és un genitiu femení de la 3a declinació: Trinitatis (trinitas-atis).

Traducció: Mare castíssima. Reina de la Trinitat. Mare puríssima.

Salve, Sancta Facies nostri Redemptoris. [Variació d’un himne elaborat pel Papa Innocenci III, el 1216].

Anàlisi gramatical: És un sintagma nominal, el nucli del qual és Facies, substantiu femení de la 5a declinació (facies, -ei). Al substantiu, l’acompanya l’adjectiu Sancta, que hi concorda en gènere, nombre i cas: nominatiu femení singular. El següent complement és un genitiu masculí singular: nostri Redemptoris. El nucli d’aquest genitiu, complement del nom és redemptoris, és un substantiu de la 3a declinació (redemptor, -oris), que està acompanyat pel determinant possessiu nostri (noster, -tra, -trum).

Traducció: Salve, rostre sant del nostre redemptor.

A la tarda, com que el temps era molt núvol, vam aprofitar per entrar als Alcàssars. Val la pena passejar pels jardins, que són molt bonics, però sobretot, fer una parada al saló dels mosaics. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat de tessel·les de tema variat que es van trobar quan s’excavava el sòl de la plaça de la Corredera. Es van trobar com a vestigis d’una antiga vil·la romana, i es van traslladar, completament reconstruïts, als Alcàssars. Fixeu-vos en els més importants:

Les parelles mitològiques, Eros i Psique, i Polifem i Galatea. El motiu amorós és molt present en la temàtica d’aquests mosaics:

Ja sabeu que Galatea era una de les nereides. Doncs bé, els motius marins o aquàtics també són abundants en els mosaics. Fixeu-vos en aquest cap de Medusa, en el qual es poden apreciar les serps del seu cabell.

I també la imatge del déu Ocèan, amb els seus atributs: els dofins, les barbes i els cabells llargs.

Encara destaca el mosaic dedicat a un actor tràgic, amb màscara, coturns i el bastó característic dels cecs, que devia necessitar per a la representació.

Abans de sortir dels Alcàssers, vam poder veure i admirar aquest sarcòfag romà, del segle III, també trobat a la ciutat de Còrdova, i que conté les imatges pròpies del tema mortuori: a la dreta, la figura del propietari i del filòsof o pedagog que l’acompanya en el camí cap a la mort; a l’esquerra, l’esposa, també acompanyada d’un altre personatge femení (la primera es distingeix perquè té un cistell de costura als seus peus). Fixeu-vos que la porta central està entreoberta; assenyala el camí cap a l’Hades, i en els rectangles que la componen, hi ha relleus d’animals: bocs i lleons, en senyal de les virtuts de força i decisió que calen per fer el viatge al més enllà.

En la visita a la ciutat, també vam descobrir les ruïnes d’un temple romà del segle I. Tot i que no es conserva la construcció sencera, les columnes, amb els capitells d’ordre corinti, juntament amb els fonaments, donen idea de l’enorme dimensió del conjunt. El temple era dedicat al culte imperial, ja que es va començar a construir durant el mandat de Claudi i va ser acabat durant el de Domicià. El temple se situava en el fòrum provincial de la ciutat, en el seu límit oest.

Com podeu comprovar, la nostra visita a Còrdova va ser fructífera: a més de les arrels àrabs, vam entrar en contacte amb les clàssiques. I, com que he començat amb el component religiós, també hi acabaré. Ja de tornada cap a casa, vam parar dos dies a Castella-La Manxa. La visita a Almagro va ser una de les més interessants, i, d’entre els monuments de la ciutat, vull destacar l’església de Sant Agustí, que és molt estimada pels vilatans. Els murs i el sostre estan ricament decorats amb pintures que corresponen a tres cicles iconogràfics: el de Maria, mare de Déu; el de l’eucaristia, i el de sant Agustí. Fixeu-vos en aquestes inscripcions que vam poder fotografiar.

La primera, es refereix directament a l’eucaristia o comunió dels fidels cristians en el cos de Crist, que se sacrifica pels homes:

Qui manducat me, vivet propter me. [Variació de l’Evangelium Johannes, VI 58].

Anàlisi gramatical: Oració composta per una oració principal: vivet propter me i una oració subordinada substantiva de relatiu, amb funció de subjecte: Qui manducat me. El pronom relatiu qui introdueix la subordinada i fa de subjecte de manducat. Aquest verb, en tercera persona del singular té com a complement directe el pronom personal me, en cas acusatiu i nombre singular. Tota l’oració subordinada dóna pas a la principal, que té com nucli verbal, vivet, també en 3a persona del singular i temps futur imperfet d’Indicatiu actiu. La preposició propter introdueix un acusatiu, que és novament el pronom me; el sintagma preposicional propter me té funció de complement circumstancial de lloc.

Traducció: Qui em pren com a aliment, viurà a prop de mi.

La segona combina l’al·lusió a la Verge, amb la referència a l’eucaristia:

Maria est gloria nostra, quae parturiuit novis eucharistiae sacrificium [Sanctus Matheus, in Liturgia Ethiopi].

Anàlisi gramatical: Oració composta per una oració principal: Maria est gloria nostra i una oració subordinada adjectiva, introduïda pel pronom relatiu quae. El verb de la principal és est, 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb sum. Es tracta d’una oració copulativa; el subjecte és Maria i l’atribut, gloria nostra. L’oració subordinada és adjectiva explicativa; el pronom relatiu és quae i el seu antecedent és Maria; aquest pronom té funció de subjecte del verb parturiuit, que és la 3a persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu actiu de parturio (4a conjugació). El verb té un complement directe que és sacrificium, un acusatiu singular neutre de la 2a declinació (sacrificium-ii). Aquest substantiu està acompanyat per un substantiu femení de la 1a declinació, en cas genitiu: eucharistiae. Finalment, trobem un datiu plural, en el qual observem un canvi de la b per v, ja que estem davant d’un text de llatí eclesiàstic, i la pronúncia llatina, que distingia les dues grafies, ja s’havia perdut. Per tant, novis correspon a nobis: datiu plural del pronom de 1a persona nos.

També hi hauria una altra possibilitat de traducció, que m’ha suggerit la meva professora de Grec i Llatí, i que és molt factible. El relatiu, després de la coma, podria tenir un valor adverbial; en aquest cas, causal. Normalment, aquesta possibilitat es dóna amb una forma verbal en subjuntiu en l’oració subordinada, però aquí no la hi tenim. Pensem que ens trobem davant d’un llatí eclesiàstic del segle XVIII. El pronom en cas datiu plural novis podria no ser una alteració ortogràfica de nobis (aquesta última és una forma massa coneguda en la litúrgia cristiana –ora pro nobis; dona nobis pacem- com per confondre-la amb d’altres), sinó que correspondria a l’adjectiu novus,-a,-um, i hauríem d’entendre’l com una referència a les noves generacions: els creients en Jesucrist, que seran salvats pel seu sacrifici.

Traducció:

  • Maria és la nostra glòria, que va infantar per a nosaltres el sacrifici de l’eucaristia.
  • Maria és la nostra glòria, ja que va infantar per a les noves generacions el sacrifici de l’eucaristia.

L’anotació Sanctus Matheus, in Liturgia Ethiopi fa segurament al·lusió a textos evangèlics de Sant Mateu, conservats en la litúrgia cristiana pròpia de les regions d’Etiòpia.

Totes les fotografies del viatge són de Joan Molar.

Qüestions:

  • Per què la porta de l’Hades, en el sarcòfag dels Alcàssers de Còrdova, està entreoberta? Quins personatges mítics o literaris recordeu que hagin entrat a l’Infern? Hi anaven acompanyats? De qui? En quines obres es narra aquest entrada a l’Inframón?
  • Expliqueu breument la llegenda d’Eros i Psique, i la de Polifem i Galatea. Recordeu quin autor castellà del barroc va reelaborar aquest últim mite?
  • A quin personatge representa l’actor calçat amb coturns? Per quin detall ho heu sabut? Quin poeta tràgic va dedicar algunes de les seves obres a aquest personatge? Quines són aquestes obres?
  • Quin és l’origen etimològic del mot eucharistia? Digueu dues altres paraules catalanes formades a partir de l’ètim grec εὖ?
  • Coneixeu el nom d’un filòsof i polític romà, que va néixer a Còrdova?

Pau Molar. 2.2 

Tarraconem, Romanam coloniam, videamus!

Dijous 29 de novembre els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una visita a la Tarragona romana.

Us faré una síntesi de les impressions de viatge recollides en la sortida a la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

tarraco

Tarraco ciutat dels Escipions (façana del MNAT).

El nostre recorregut va començar amb la visita a l’aqüeducte de les Ferreres, que portava l’aigua des de les fonts del riu Gaià fins a la ciutat. La construcció està situada en un paisatge encantador, que ens remet a les Bucòliques de Virgili. Abans d’iniciar la visita, les nostres companyes Maria i Marina ens van explicar els inicis de la Tarragona romana i, un cop travessat el monument, la Carla i la Paula ens il·lustraren sobre aquesta obra mestra de l’enginyeria romana. Que meravellosa, la fusió entre la vegetació d’un bosc mediterrani i la petjada de la cultura! Era un dia esplèndid, de sol lluent, que, amb la flaire encisadora dels pins, captivava els sentits.

DSC_0040_zps65qrewfv

La Paula i la Carla de primer de batxillerat fan l’explicació sobre l’aqüeducte.

Seguidament, vam dirigir-nos en autocar cap a l’amfiteatre, on tenien lloc segurament combats de gladiadors i també venationes. Mentre estava passejant per l’amfiteatre, em vaig imaginar que era un gladiador o un condemnat a morir a mans dels lleons! Un alumne fins i tot va arribar a dir, tot bromejant: “Ens mataran”! Els meus companys de 2n feien broma sobre si les fossae encara contenien bèsties salvatges. Salvant les distàncies, els combats celebrats a l’arena de l’amfiteatre presenten certs punts en comú amb els actuals combats de boxa i de galls, que permeten a un sector de la població alliberar les energies acumulades després d’una jornada de tensió i de treball fatigós (penseu en el mot grec πόνος, -ου; (ὁ): pena, treball, fatiga). Ara bé, en el món antic, com en l’actual, la propaganda era poderosa, i cal tenir present que el cristianisme va difondre una imatge de l’amfiteatre com a lloc diabòlic. De fet, en l’imaginari occidental catòlic ha perviscut la imatge d’espectacles cruels, de màrtirs envoltats de lleons, que ens semblen un despropòsit, però si us atureu un moment a pensar, avui també es cometen barrabassades increïbles, però reals. Recentment, hem vist radicals islamistes tancant enemics alauites en gàbies per fer-los servir d’escuts humans en els bombardejos de Baixar al-Assad. Allà on no ha arribat la llum de la Il·lustració, perviu encara la foscor del fanatisme, de la crueltat de fa molts segles. 

amfiteatre

Amfiteatre de Tarragona.

A l’amfiteatre, en Marçal i la Dina ens van parlar de la relació de Tarraco amb Juli Cèsar. Aquest va concedir a l’enclavament romà el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco i va iniciar la transformació urbanística de la colònia, com a recompensa per la seva fidelitat en la primera guerra civil romana.  El Pol i la Tamara van parlar, a continuació, sobre els ludi gladiatorii.

Seguidament, vam anar a visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on vam veure un munt de restes i imatges interessants, però mentre fèiem temps, a la Plaça del Rei, la Raquel i la Paula completaren la visió històrica de la ciutat en el temps d’August. Un cop a dins del museu en primer lloc vam veure un vídeo sobre la ciutat romana i la visita de l’emperador Adrià. Tot seguit, les restes de la muralla romana del campament militar a Tarraco, documents epigràfics (textos breus o inscripcions) sobre làpides, pedestals, mosaics, restes del temple de Júpiter, relleus, objectes d’ús quotidià (sonalls, llànties, vaixelles). Els sonalls i altres objectes de joc infantil em van emocionar particularment. Vaig pensar en el tòpic literari de l’aeterna aetas i em va semblar que la infantesa és el paradís perdut; per això sempre mirem amb molta nostàlgia les joguines que fa temps que hem abandonat. Us recordeu d’aquella cançó sobre Puff, el drac màgic, i el nen que se’n desempallega perquè es fa gran? Doncs jo recullo, aquí, aquells versos d’Antonio Machado: “todo pasa y todo queda”; la infantesa també.

Personalment, els bustos van ser el que em va captivar més de tota la visita. Les faccions representades eren molt belles. Quan vaig ser al museu, vaig recordar el mite de Pigmalió i vaig pensar: Si els bustos cobressin vida, què dirien? Què pensarien de nosaltres? Ens veurien com a “guiris” impertinents i irreverents que venim a pertorbar el seu repòs etern? Des de les finestres de dalt del museu, com des de l’amfiteatre, també es podia veure el mar infinit, immens i blau. Per cert, en observar-lo, vaig pensar: Els romans tenien anhel d’immortalitat? Sí, creien en un més enllà. De fet, en la visita vam veure diverses peces corresponents a monuments funeraris. Els romans, com gran part de la societat antiga, tenia especial consideració pels morts més propers i guardaven el dol. Ara bé, no oblidem el sentit pragmàtic d’aquests avantpassats nostres, que concebien la religió com un pacte entre ells i els déus.

Havent acabat la visita al Museu, vam dinar. Tot seguit, vam visitar la Volta del Pallol, situat a la plaça del mateix nom. Allà, al davant d’una gran maqueta, la Cristina i l’Alba ens van presentar els edificis i l’urbanisme de la Tarraco romana. A la ciutat les ruïnes parlen i ens expliquen el seu passat, ja que el nucli històric de Tarragona està construït sobre les restes de la ciutat romana. 

A continuació, vam dirigir-nos cap a la Torre del Pretori i vam pujar al cim. Quina visió! Es podia contemplar gran part del Camp de Tarragona. Quina sensació de domini! El panorama que es pot observar avui des del Pretori no és gaire diferent del paisatge que es podia contemplar en temps dels romans, si en descomptem els edificis de recent construcció i tots els altres signes de modernitat. Imagineu que ens traslladem en la màquina del temps 2000 anys enrere. Podríeu comprovar que les essències de l’entorn mediterrani es mantenen gairebé intactes.

catedral

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori.

Un cop vist el Pretori, vam entrar al Circ per un vomitori, una volta que sostenia la cavea i a través de la qual el públic accedia a les graderies. Quina emoció, estar en el mateix lloc que, fa 1.500 anys, va veure com esforçats aurigues es disputaven l’honor d’ésser els primers a arribar a la meta. No va anar gens malament la introducció que ens va fer la Irene sobre els ludi circenses.

Entre el públic que assistia a les curses de carros als circs, cada grup defensava un competidor. Les curses romanes de cavalls em recorden els moderns esports de masses, com ara el futbol. El poeta llatí Juvenal va criticar, en les seves Sàtires (X, 77-81) el fet que, per tal de mantenir content el poble, se li subministrava blat per satisfer la fam i, per mantenir-lo entretingut, diversions de poc contingut cultural  (panem et circenses). En les curses de cavalls celebrades en els circs de Roma, el públic es trobava dividit en diversos grups; els més importants eren  l’aristocràcia i el poble; es tractava d’un “romanent” de l’enfrontament social entre patricis i plebeus. D’altra banda, aquesta presència de grups en els espectacles col·lectius ja demostra un fet propi de l’espècie humana: la inserció dels individus en grups i l’enfrontament entre ells. El grup dóna seguretat i identitat als seus membres, tant ahir com avui. Els humans sempre són humans.

collage

Foto de grup a la torre del pretori, arc de l’amfiteatre, aqüeducte de Tàrraco.

En definitiva, la nostra visita a Tarraco va donar molt bons fruits: el passeig per la capital de la Tarraconensis, ciutat on Octavi Cèsar August va residir durant un cert temps, ens va permetre aprendre sobre l’urbanisme romà d’una gran colònia però també sobre la jerarquia social i la història de la ciutat. 

Finalment, vull comentar, com una apreciació personal, que va ser molt encertat el fet que les exposicions fossin bilingües, en català i anglès. Moltes felicitats als valents companys que van preparar aquesta tasca, de la qual tots vam treure profit. I és que en la nostra vida futura, universitària i laboral, l’anglès ens farà molta falta. És la lingua franca dels nostres dies, com ho va ser el llatí durant molts segles.

Fotografies i muntatge: Cristina Gómez i Alba Garcia, 2n batxillerat
Text: Pau Molar, 2n batxillerat

Tàrraco reviu gràcies a les tècniques digitals!

Recentment ha començat l’emissió a TVE d’un programa de documentals anomenat Ingeniería romana. Sembla que tots el capítols seran interessants, però el de dissabte 24 d’octubre és el primer dedicat a les ciutats romanes i, com no, la major part se centra en la gran capital, Tàrraco. Val la pena visionar-lo, ja que gràcies a la reconstrucció virtual us ajudarà a  fer-vos una idea bastant precisa de com era la ciutat antiga i a què correspon cada element en relació a la ciutat actual. Quina millor preparació hi pot haver per a una visita presencial com la que farem aviat?

Visioneu el vídeo que trobareu en aquest enllaç i responeu les segons qüestions:

  • A la part introductòria s’esmenten dos autors dels quals hem obtingut molta informació sobre l’urbanisme romà, ¿qui són i què deien sobre la ubicació de les ciutats i la importància de l’aigua en elles? Busca informació sobre aquests personatges.
  • Explica el motiu pel qual els romans van arribar a Ibèria.
  • Com era la basílica del fòrum local i quina activitat s’hi duia a terme? És un dels jaciments que anirem a veure? En quina part de la ciutat es troba aquest fòrum?
  • Com eren les pedres amb què es va construir la muralla? Què era el pas de ronda? Què hi havia a l’interior de les torres de defensa?
  • Quants arcs del circ s’han conservat? Per a què servien les sales que hi havia a sota de les grades? Què era la torre del pretori?
  • Què hi ha ara a la Plaça de la Font? Què hi havia abans?
  • Quins edificis tenia el fòrum provincial? Com era l’interior de la plaça? Quins elements d’aquests espais van ser utilitzats com a material de construcció i es poden observar a les parets dels edificis de la part antiga de Tarragona?
  • Què era la tribuna de l’amfiteatre? I la Porta Triumphalis? I el velarium?
  • En quin estat de conservació es troba actualment el teatre? On està ubicat? Al de quina altra ciutat hispana sembla que podria assemblar-se?
  • Per què hi ha alguns edificis a la part nova de Tarragona amb el pàrquing al primer pis? Com era l’antic port de Tàrraco?

A continuació us n’enllaço alguns fragments, dedicats a aspectes concrets de la ciutat.

El fòrum de la colònia

El foro de la colonia de Tarraco

El circ

El circo de Tarraco

El recinte de culte

El recinto de culto de Tarraco

L’amfiteatre

El anfiteatro de Tarraco

També és molt interessant que accediu al Laboratori 3D i mireu els vídeos en 360 graus. Trieu-ne un i comenteu què us ha semblat aquesta manera de recrear i divulgar el patrimoni arqueològic.

No obstant, de ben segur que totes aquestes tècniques virtuals no podran mai superar les vostres explicacions in situ!

TERESA