Category Archives: General

Gallia Cisalpina VI: Catulli villa

Brèscia és una base d’operacions ideal per gaudir de la zona dels llacs del nordest d’Itàlia, especialment el de Garda i el de Como.

Mapa del llac de Garda [Font: turitalia]

Del Llac de Garda en vam gaudir amb un relaxant concert del festival Colpi di colore a recer del castell de Moniga del Garda, concretament el titulat Ciak, si suona, en què el trio femení Ankordis versionava bandes sonores cinematogràfiques. També vam banyar-nos a la platja més maca, la punta San Vigilio, però va ser a Sirmione, on a més d’impregnar-nos del glamour de la jet set italiana i deixar-nos enlluernar per uns aparadors plens d’una roba preciosa, però lluny de les nostres butxaques, vam topar-nos també una mostra de l’elit del món romà, l’anomenada Vil·la de Catul.

Vil·la de Catul a Sirmione. [Foto: Josep Lario]

De la mateixa manera que personatges famosos com Maria Callas i el seu espòs Giovanni Meneghini van triar Sirmione  com a lloc de repòs i relax, també un ric patrici romà del segle I aC-I dC va triar el promontori d’aquesta península, per construir-se una magnífica vil·la d’estiueig amb inigualables vistes al llac. A partir del tríptic informatiu enllaçat al paràgraf anterior explica què és una vil·la i quins altres tipus d’habitatges tenien els romans, qui és Catul i per què aquest jaciment primer s’anomenava Gruta i després Vil·la d’aquest poeta.

Exposa també qui era Maria Callas i com és el seu nom en lletres gregues. Va ser precisament al davant de la seva vil·la que, aprofitant la sortida d’uns clients, vam colar-nos al jardí de la luxosa Villa Cortine per tal de capturar la imatge de la Victòria alada de Brèscia, ¿recordeu que us havia promès una explicació? Vam poder sortir abans que tornés a ajustar-se la tanca, tot sigui per l’art clàssic. Prometeu que no direu res a ningú?  😀 

Sirmione [Fotos: Carmen López]

Mapa del llac de Como [Font: turitalia]

Si us he parlat del glamur del llac de Garda, què diré del de Como? Durant un plaent recorregut en vaixell es poden anar contemplant les luxoses vil·les que s’han anat construint al llarg de la riba. Per dir només alguns noms, tenen o han posseït alguna d’aquestes vil·les personatges com Madonna, George Clooney, Gianni Versace, Ronaldinho, Sylvester Stallone, Julian Lennon… No vam treure l’aigua clara de quina era cadascuna, però aquí teniu un muntatge de les fotos que vam fer per si enxampàvem alguna exclusiva. No obstant, crec que el meu futur no és fer de paparazza… 🙄

Però no us penséssíu pas que en aquesta darrera etapa no vaig trobar cap petjada clàssica. Cansada de tanta navegació, de la contemplació d’una vida luxosa tan fora del meu abast, arribo a Como per seure un moment a descansar i recobrar forces, i ¡oh sorpresa! a la façana principal de la seva catedral trobo dos vells amics clàssics: Plini el Jove i Plini el Vell. Qui eren aquests dos personatges i quina és la seva relació amb la zona?

Plini el jove i Plini el Vell a la façana principal de la catedral de Como. [Fotos: Carmen López]

Totes les coses bones acaben algun dia, a la darrera etapa del viatge vam tornar als Alps, aquest cop els francesos, i a l’ombra del Montblanc vaig trobar aquella fresqueta que tanta falta feia a Catalunya. Mirar la neu del seu cim de 4000 m i endinsar-se a l’interior d’una de les seves glaceres, el Mer du Glas, va posar el punt final perfecte a la pausa estival.

Montblanc i Mer du glace [Fotos: Josep Lario]

Fins a la propera!

TERESA

Gallia Cisalpina V: Brixia

Deixem les altes muntanyes dels Alps Italians i ens dirigim a Brèscia, el parc arqueològic de la qual va ser declarat el 2011 Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. No és estrany per tant que, com Aosta, aquesta capital del nord d’Itàlia mereixi també un article monogràfic.

Plànol de la Brèscia romana amb els espais visitables actualment. [Font: Fondazione Brescia Musei]

Comencem pels fragments del fòrum disseminats pel centre històric o inserits en edificis posteriors, que ens ajuden a entendre l’estuctura de la ciutat antiga.

Restes del fòrum de Brixia [Fotos: Josep Lario]

També són interessants les restes del teatre annex al temple Capitolí. En quina altra ciutat en vaig trobar? Compareu-los.

Teatre romà de Brixia. [Foto: Josep Lario]

Però la joia d’aquest llegat romà és, sens dubte, el Temple capitolí i sobretot l’estàtua de la Victòria alada que es conserva al seu interior. Esbrineu d’on li ve el nom al temple i quines divinitats s’hi veneraven.

Temple capitolí de Brèscia. [Foto: Josep Lario]

Victòria alada del temple capitolí de Brèscia [Foto: Carmen López]

A l’interior del Museu allotjat al darrera de les columnes s’hi troba l’estàtua de la Victòria alada, majestuosa obra d’art de bronze que representa aquesta divinitat escrivint el nom del guerrer vencedor a la part interior d’un escut i posant amb fermesa el seu peu a sobre d’un casc. Actualment hi falten els acessoris, però us puc ben dir que la sensació de bellesa, lleugeresa i fermesa que la seva contemplació provoca supera amb escreix moltes de l’escultures clàssiques que conec, i ja us podeu ben creure que són moltes.

En aquest enllaç podreu fer una visita 360º a l’interior del museu, tot i que evidentment la impressió no pot ser mai la mateixa que en directe. Trobareu l’estàtua a la sala entrant a la dreta. No obstant, de la sala central, la primera, transcriviu algunes de les inscripcions que hi apareixen, i si podeu traduir i interpretar-ne alguna, millor. Aquest vídeo també us pot ajudar a fer-vos-en la idea.

Més endavant, al luxós hotel de 5 estrelles Villa Cortine de Sirmione, vaig sentir una gran emoció en trobar una reproducció d’aquesta escultura amb els complements, l’escut i el casc, tal com se suposa que es trobaven originalment. Al proper lliurament ja us explicaré com vam aconseguir aquesta instantània. Compareu-la amb l’original i interpreteu què significa això que està fent la dea.

Reproducció de la Victòria alada de Brèscia als jardins de la Villa Cortine de Sirmione. [Foto: Carmen López]

No cal dir que el patrimoni brescià no consta només de restes romanes, hi ha també un castell, esglésies i monestirs medievals com Santa Giulia i San Salvatore, el palau de la Loggia i el rellotge astronòmic renaixentistes, així com mostres de l’empremta feixista de Mussolini a la Piazza de la Vittoria, com l’edifici de correus, plena d’emes per augmentar l’ego del dictador, però jo em quedo amb una escultura de fa tot just un any.

“El pas del temps suspès” escultura de Stefano Bopmbardieri a Brèscia [Foto: Antonio Córdoba]

A les nostres qüestions al davant d’aquesta curiosa proposta, el Paolo, el guia d’excepció que vam tenir amb nosaltres durant la visita de la ciutat, ens va explicar el significat de l’escultura de Stefano Bombadieri titulada El pas del temps suspès. Sembla que el pobre rinoceront representa el sentiment d’aturada, d’incertesa, indefensió i impotència que vam sentir tots nosaltres durant els dies més durs de pandèmia COVID, especialment durant el confinament. Digueu-me, ja que aquesta experiència també és vostra i la teniu recent, si us identifiqueu amb aquest muntatge i, per tant, l’artista aconsegueix el seu objectiu.

En fi, no ens posem tant reflexius recordant temps pitjors i mirem endavant, als propers dies que ens portaran a un món de glamur, els llacs de Garda i Como ens esperen! I com sempre  per recuperar forces, la gastronomia local ens donarà ànims per continuar, per deixar de ser rinoceronts penjats i esdevenir lleugeres gaseles.

Casoncelli, la pasta típica de Brèscia, acompanyats amb la suau cervesa Moreti al restaurant Vasco de Gama [Foto: Carmen López]

TERESA

Gallia Cisalpina IV: Aqüeducte d’Aël

Amb prou feines recuperats de la riquesa arqueològica d’Aosta, tonem al cotxe per fer un petit trajecte per la zona vinícola més al sud fins a l‘Aqüeducte d’Aël, una nova sorpresa per a una devoradora de romanitat com jo. Com sempre, compareu-lo amb algun altre aqüeducte visitat o proper.

Aqüeducte d’Aël. Aymavilles [Foto: Josep Lario]

Construït l’any 3 aC per al transport d’aigua i el rentat de minerals a Aosta, aquest edifici tenia doble servei, ja que al seu interior tenia també un passadís per a persones sobre el torrent Grand-Eyvia. A hores d’ara també cal fer una petita aportació econòmica per poder travessar-lo, primer per sobre i després per l’interior, on un terra de vidre em va fer senir com en un d’aquells televisius Jocs del calamar. Per sort, vaig superar-la prova i això em permetrà continuar fent-vos classe, tranquil·les. 😉

Visita a la part superior i inferior de l’Aqüeducte d’Aël, Aymavilles [Fotos: Josep Lario]

Va ser construït per la iniciativa privada de Caius Avillius Caimus, originari de Patavium (Pàdua), i per tant, segurament cobrava un import al tanseünts. Aquí teniu la inscripció adossada al vessant nord, tanscriviu-la i intenteu interpetar-la, tot buscant informació, si cal. Expliqueu també els elements del nom complet del personatge esmentat.

Inscripció de l’Aqüeducte d’Aël. [Foto: Josep Lario]

Per celebrar el fet d’haver sortit indemne d’aquesta petita aventura, passem per la Cava de les 11 comunes, a Aymavilles, on fem un tastet dels vins de la regió: negres aspres, muntanyencs, algun rosat i un blanc afruitat de resonàncies germàniques pel qual finalment ens vam decidir.

Ampolla de MÜLLER-THURGAU · 2021 [Font: web oficial de la Cave des onze communes]

Aviat tornarem a canviar d’escenari, anirem més a l’est, a la zona dels llacs, amb base a un altra bella ciutat, Brèscia.

TERESA

Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum

Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

  • Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]

  • Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el BelliniSalute!

Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

TERESA

Gallia Cisalpina II: Castell de Savoia

Després de l’estada llampec a Torí, ens posem en marxa cap la segona etapa del nostre periple, la Vall d’Aosta. De camí cap al petit poblet on ens allotjarem, Étroubles, ens desviem a Gressoney per visitar el castell alpí de la reina Margarita de Savoia, sí dels Savoia que tenien palau i estàtues a Torí, i fins i tot una via important, el Corso Regina Margherita, dedicat a la mestressa de l’edifici que ens ocupa.

Castell de Margarita de Savoia. Grassoney [Foto: Antonio Córdoba]

Evidentment, aquí no trobaré restes romanes, car aquesta bona senyora va néixer el 1851, però la llengua llatina sí hi era present. Mireu les fotografies i intenteu analitzar morfosintàcticament i traduir el seu contingut, tot ajudant-vos amb el peu d’imatge.

Inscripció ubicada al sostre del distribuidor de l’escala del 1r pis on als convidats se’ls acollia i indicava l’habitació on estarien allotjats. Com que aquesta caligrafia semiuncial és difícil de llegir, us ho transcric: “Hic manebimus optime”. [Foto: Antonio Córdoba]

Paret lateral de l’escala monumental de fusta on podem llegir, com en la xemeneia de la planta baixa i altres indrets, un dels lemes de la família Savoia: “Fert”. [Foto: Antonio Córdoba]

Després d’aquesta vall amb profundes arrels germàniques, encara present tant en l’arquitectura de les nombroses cases Walser com a nivell lingüístic, pel dialecte alemany que encara s’hi parla. Mai no deixa de causar-me admiració la fantàstica diversitat lingüística del món que ens envolta!

Per sentir-me com una reina, i abans del merescut descans, recorro l’agradable caminoi que la tal Margarita recorria cada dia, després que la mort d’un amic li va provocar por de pujar muntanyes com solia fer. Al dia següent tocava Aosta, amb molta teca clàssica o sigui que a l’agradable xalet d’Etroubles que havia ser el meu allotjament per quatre dies vaig gaudir del meu merescut descans.

[Foto: Carmen López]

Teresa Devesa

Gallia Cisalpina I: Iulia Augusta Taurinorum

Ai Itàlia, per molt que vulguis és un país que no te l’acabes… aquesta vegada toca el Nord. Avanti!

Després del llarg viatge fins a Torí, ens trobem aquesta ciutat, una mica decadent al meu entendre, però amb un passat romà inesperat. Al final d’un seguit de places i galeries majestuoses (Porta Nova, San Carlo (1), Porta Palazzo…), la Via Roma desemboca a la Piazza Castello (2) i els Jardins del Palau reial dels Savoia (5). Ben a prop, al costat de la Catedral (3), ens surten a l’encontre els vestigis de l’origen romà de la ciutat, l’anomenat Quadrilàter romà, amb el que queda del teatre (4) i, sobretot, la Porta Palatina (6), que clausura el Parc Arqueològic, inaugurat el 2006. Dues estàtutes, de Juli Cèsar i Octavi August respectivament, donen fe de la importància de la ciutat al segle I aC i ens ajuden a entendre el nom de la ciutat. Em podeu explicar els tres elements que el componen? Ja sabeu que els noms de la ciutat són molt importants per conèixer-ne els orígens, esmenteu altres ciutats properes que tenen el termes Iulia i Augusta a la seva nomenclatura.

Visió general de la zona visitada amb la numeació corresponent al text. [Foto: Josep Lario]

Aquesta porta és una de les millor conservades del segle I aC. Amb les seves altes torres i els quatre arcs d’entrada i sortida, ha tingut més sort que la porta Decumana, aprofitada com a base de l’estructura medieval del Palazzo Madama. Intenteu deduir quin ús teien cadascuna de les arcades i amplieu la informació sobre aquest monument.

Porta Palatina [Foto: Josep Lario]

Torre Antonelliana [Foto: Josep Lario]

Després d’aquest bany de romanitat, no penseu que vaig deixar Torí sense fer un cop d’ull a la Mole Antonelliana (6), monument icònic de la ciutat que actualment allotja el Museu del cinema o fer un mos al Mercat Central, on es pot triar entre una bona i variada oferta gastronòmica. I per als amants del futbol, un lloc de culte d’obligada visita és l’estadi de la Juventus i la glamurosa oferta de la seva botiga, que traspua moda italiana fins i tot per a la roba esportiva. Per cert, el nom d’aquest equip té origen llatí, me’l podeu explicar? Coneixeu algun altre club esportiu proper amb un nom semblant?

[Font: Estadios del mundo. Portada vídeo Youtube]

Finalment, per enllaçar amb els següents lliuraments d’aquesta sèrie d’articles de viatge, que promet ser llarga, em podeu explicar per què l’he anomenada Gallia Cisalpina?

TERESA

De pas per Barcelona

No cal anar gaire lluny per trobar món clàssic a cada passa, ni tan sols cal buscar-les deliberadament, les petjades del nostre passat; tan sols tingueu els ulls ben oberts i l’esperit amatent i elles us vindran a trobar. Així de fàcil.

[Font: la teva millor versió coachingandpeople]

Sense anar més lluny, en una visita rutinària al barri de Sants, diversos referents clàssics em van assaltar i empro aquest verb perquè jo no en buscava, ni tans sols hi pensava. I no, tampoc vaig pel món barrinant com trobar punts de partida que em permetin torturar-vos amb preguntes enginyoses, però ja que les mostres de pervivència m’han vingut a buscar, aquí les teniu.

  • Hora de dinar, després de fer les gestions pendents, m’assec al restaurant Baskònia de Granvia 2 i, amb aquesta calor, una ampolla d’aigua amb gas ben fresqueta és que primer que em ve de gust demanar. Doncs mireu quina sorpresa, no és Vichy, ni Fonter, ni la més elegant Perrier, sinó Pirinea. No sé si vosaltres la coneixeu, però segur que em podreu dir per què l’esmento.

 

 

  • Un cop tipa i després d’aquesta interessant referència mitològica, emprenc el camí cap a l’estació de Sants, però em crida l’atenció la placa d’aquest carrer. Per què deu ser?

  • I una mica més enllà, en un portal, trobo un rètol que anuncia un establiment on sembla que fan massatges. M’ho invento o es tracta d’una altra referència? Digueu-m’ho vosaltres.

En fi, apliqueu el que heu après sobre l’anàlisi de les mostres de pervivència i feu-ne una descripció a consciència, ja sabeu, tres R i tot el que us sembli adient. A més a més, al comentari hauríeu de deixar l’enllaç a un Google maps amb els tres llocs assenyalats i també l’Estació de Sants. Així us fareu una idea del meu periple.

Ad proximum!

Text i fotografies: Teresa Devesa

De itinere: Asturum terrae

Aquesta Setmana Santa he fet un viatge al verd, verd muntanya, verd mar…, natura en estat salvatge. Astúries ofereix al viatger un munt possibilitats, des de visites culturals, ciutats, reminiscències enfosquides d’un passat miner…, fins a alta muntanya, aigua que baixa amb força o rius que desmboquen al mar formant platges on un es pot banyar tant en aigua dolça com salada.  Per cert, podeu analitzar i traduir el títol de l’article?

L’anada l’hem fet seguint la cornisa cantàbrica, un nord impacient, poblat, que demana al conductor tanta paciència com a Catalunya. Un cop al destí, les visites han aportat tota mena de sorpreses. Us n’he portat unes quantes, perquè així vegeu a què em refereixo quan us demano que tingueu els ulls ben oberts i busqueu referències arreu. N’hi ha fins i tot en aquest nord de la penísnsula, que no va ser tan romanitzat com la Hispània Citerior, amb els jaciments que hem estat treballant de la zona mediterrània.

Comencem amb unes quantes mostres que he trobat en una ciutat que un literat espanyol va denominar Vetusta en la seva famosa novel·la La Regenta. Crec que ja us he donat prou pistes perquè identifiqueu aquesta població i el novel·lista esmentat, així com el significat d’aquest topònim inventat. Aprofiteu també per esbrinar si l’origen del lloc en qüestió té alguna relació amb la romanització.

  • D’aquesta inscripció, feu-ne l’anàlisi dels components i la traducció, i deduïu el tipus d’edifici al qual pertany. Fins i tot, si trobeu de quin edifici es tracta i en quin lloc de la ciutat es troba, molt millor!

[Foto: Teresa Devesa]

  • Si heu repost correctament la qüestió de la novel·la i el literat, no us costarà gens dir-me qui és aquesta amiga amb qui em trobo conversant distesament en una concorreguda plaça. Què us pensàveu, a Badalona teniu el “mono”, però aquí hom pot trobar personatges d’aquesta mena per tot arreu. En aquest cas el seu nom comença per R i m’hauríeu d’indicar per què es diu així.

[Foto: Teresa Devesa]

  • També és inevitable trobar noms d’establiments comercials amb referents llatins. En el d’aquesta imatge, digueu-me què significa en llatí aquest mot i quina paraula en català en prové. Deduïu també el tipus de començ i el motiu pel qual us sembla que se li ha posat aquest nom. Les tres R, recordeu?

[Foto: Teresa Devesa]

Finalment, ja de tornada, després de veure moltes altres coses que no ens ocupen en aquest article, vaig agafar una ruta diferent. No vaig anar pel Nord, sinó per la Ruta de la Plata. Actualment, les vies importants, normalment autopistes i autovies, en algun casos conserven o reprenen el nom de les vies antigues, perquè els romans tenien molt clar

[Font: Viquipedia]

quina era la millor ubicació per a la xarxa viària i per això encara ara s’aprofiten els traçats romans. En aquesta cas, vull que em digueu a quina via antiga correpon aquesta autovia per on vaig tornar, quin era el nom, quines ciutats unia, per què li van posar aquest nom… I de pas aprofitem per recordar altres viatges i demanar-vos que em digueu una altra autopista actual amb nom de la via romana correponent que vaig trobar en aquest altre viatge, o quin carrer amb nom de via romana passa per Badalona.

Tornats a casa, tocarà acostumar-nos de nou al ciment, però també al sol i a la bellesa del Mediterrani. Tota una altra meravella…

TERESA

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

  • Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
  • Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
  • Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

 Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII AD

Dimarts 30 d’octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat vam fer una visita a la ciutat de Tarragona, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis TarracoRecordeu quin és el significat de cadascun dels elements el nom complet?

La nostra visita a la Tarragona romana va començar amb l’aqüeducte de les Ferreres també anomenat Pont del diable, on la Marta, la Guangzhen, la Cèlia, la Paula i la Judit ens van explicar la llegenda de com el constructor d’aquell pont va fer un tracte amb el diable per tal que construís el pont aquella mateixa nit i a canvi, el dimoni es quedaria amb la primera ànima que begués l’aigua que passava pel pont. Vam travessar el monument de punta a punta, i vam veure els seus voltants, plens de vegetació. Aquest aqüeducte va ser construït al segle I a.C., a l’època de l’emperador August i va començar la seva època de desús a finals de l’Edat Mitjana.

Aqüeducte de Tàrraco

Seguidament, vam tornar a pujar a l’autocar i vam dirigir-nos al centre històric de la ciutat. Allà, vam parar primer davant del Camp de Mart, dedicat a Mart, el déu romà de la guerra i on la Maria ens va explicar el plànol de la ciutat antiga i el recorregut que faríem. Vam entrar dintre les muralles i les vam resseguir caminant. Per cert, ens podeu dir quina era la funció del Camp de Mart?

Plànol de la ciutat

Al llarg del passeig arqueològic vam veure la rèplica de l’estàtua d’August i la Clara, la Laura i en Sebastián ens van comentar que Benito Mussolini la va regalar a la ciutat l’any 1934. Més endavant hi havia l’estàtua de la Lloba Capitolina, còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, llegenda que ens van narrar la Neus i la Clara. Més endavant, vam veure una font amb una inscripció «Bibe e fonte salutis et vives», que significa «Beu de la font de la salut i viuràs», cosa bastant curiosa perquè l’aigua de la font estava estancada.

La Neus i la Clara fent l’explicació de la Llobra Capitolina, Lloba Capitolina, August de Prima porta

La pròxima parada era la Torre del Pretori i per arribar-hi vam passar pel fòrum provincial i per davant de la Catedral de Santa Tecla de Tarragona. Quan vam ser-hi, vam pujar fins al terrat, i quines vistes s’observaven! Es podia contemplar gran part de Tarragona, incloent-hi les ruïnes del circ i de l’amfiteatre, el port, la catedral…

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori

Desprès ens vam dirigir al circ, on feia anys s’havien dut a terme curses de cavalls i carros anomenats bigues i quadrigues i que tenia capacitat, grosso modo, de 20.000 persones. Va ser edificat a la tercera terrassa durant el govern de l’emperador Domicià i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Algunes parts estan molt ben conservades, però sí que és veritat que avui  dia, tan sols una petita part de la construcció original està visible. La part actualment observable del circ està situada prop de la muralla i del Pretori. El monument està construït en opus quadratum.

Vista del circ des de la torre del Pretori

Els i les nostres companyes de batxillerat, les dues Giseles i en Nicolàs ens van explicar la història del circ i les coses que es duien a terme en aquella època. Què en recordeu, del que ens en van dir?

Les Giseles i en Nicolàs fan l’explicació del circ.

Després de tot el matí fent la visita vam tenir un descans per poder dinar, de dues hores. Algunes persones portaven un entrepà, unes altres van anar a dinar a llocs de menjar-ràpid, i d’altres van decidir gastar una mica més del seu pressupost per anar a dinar a algun lloc una mica més acollidor.

Quan les dues hores van haver passat, ens vam tornar a reunir al mateix lloc on ens havíem acomiadat i vam continuar la nostra visita per la meravellosa Tarragona. La següent parada era a l’amfiteatre!

Era un dels llocs que més ens va impactar i que més il·lusió ens feia poder veure. Vam tenir l’honor de poder-nos asseure a les grades i imaginar-nos com aquelles persones gaudien d’aquelles lluites. Quan estàvem baixant les escales per arribar a l’arena vam sentir una estranya sensació com si ara estiguéssim en aquella època.

Hi havia una part de les grades, ara no accessible, que no havia estat retocada pel manteniment, és a dir que era original. Ens va semblar increïble com encara un monument de fa milers i milers d’anys pot estar, a hores d’ara, de peu. Segons la nostra opinió, un dels millors monuments de la visita. I segons la vostra, quina part de l’excursió destacaríeu i per què?

Explicació de l’amfiteatre per part de les companyes de batxillerat Abril, Rita i Gisela

Aquesta va ser, desgraciadament, la nostra última visita, ja que la Teresa ens va comunicar que no podríem visitar la torre dels Escipions. Encara que ens vam quedar una mica tristos després de la notícia, va ser una sortida que molts de nosaltres ens agradaria repetir.

Foto de grup a l’amfiteatre

Si us heu quedat amb més ganes de veure les imatges, us deixem l’enllaç al book de fotografies.

Text: Marta Molina i Anna Ruiz

Imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero