Category Archives: General

“Barcino MMXXV AD”. La Barcelona que no surt a Instagram: Bàrcino

Leave a reply

En aquest article us explicarem la visita a la Barcelona Romana que vam fer els estudiants de batxillerat i 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albèniz.

Tots junts vam quedar a les 9:30 a la parada de metro de Badalona Pompeu Fabra per dirigir-nos a la Plaça Catalunya. Per sort, vam poder arribar sense cap problema, ja estavem mig espantades de tantes anècdotes sobre excursions que hem experimentat. Teniu alguna anècdota graciosa sobre alguna sortida curricular que hagueu fet? 

Via Sepulcral Romana, Barcelona

En arribar a Bàrcino, el primer que vam fer va ser veure la Via Sepulcral, on vam haver de treure les nostres habilitats artístiques per dibuixar com era la via i els seus monuments funeraris, cupae, tegulae, stelae i ares. Ens podríeu dir la definició de cadascuna?

La veritat és que fent-ho juntes vam passar una molt bona estona i ens van riure un munt. Al fons se’ns pot veure l’extrema concentració intentant dibuixar-la.

Dibuixant la Via Sepulcral

Després vam haver d’esmorzar ràpidament per anar al Museu d’Història de Barcelona, on ens van dividir en dos grups cadascun amb una professora i un guia.

Primer de tot, el nostre grup va escoltar una presentació sobre com era Bàrcino, com funcionava i com estava estructurada; també com és que la ciutat que ara coneixem està feta a partir de l‘estructura romana. Seguidament, vam passejar pel barri gòtic de Barcelona, on vam trobar una part de l‘aqüeducte romà. Ens va semblar molt interessant el fet que encara ara hi ha dubtes sobre si els romans van fer dos aqüeductes que s’unien o només un. Quina teoria us sembla més coherent? En mitologia també ens hem trobat diverses versions sobre alguns esdeveniments. Podríeu identificar de quin mite estem parlant? 

Aqüeducte i muralla romana

Just darrere de l’aqüeducte es troba la muralla romana. Actualment, se’n conserven les parts nord i est, construïdes pels romans al segle I aC com a defensa davant les incursions bàrbares. 

A continuació, ens vam dirigir a les restes del temple d’August. En entrar ens vam adonar de la grandesa dels temples romans. És enorme. Només es conserven 4 columnes sobre un gran podium.

El Temple d’August

“Màquina del temps”

Tot seguit, vam anar una altra vegada al Museu d’Història de Barcelona, on ens vam endinsar en les restes romanes. Vam viatjar en el temps (però sense l’aparició de cap arruga) quan ens vam ficar a l’ascensor; el fet que hi hagués un “rellotge” que ens indicava en quin any estàvem ens va captar tota l’atenció.

Dolies

El primer que vam veure va ser l’intervallum, a més d’apreciar com eren les clavegueres romanes (cal destacar com cuidaven els romans la seva higiene). Seguidament, vam observar els tallers i les factories dedicades  a les  activitats artesanes, com la fullonica (on rentaven la roba) que estava conectada al clavegueram, la cetaria (factories de salaó i gàrum) on hi havia els dolia i la cella vinaria (negoci del déu del vi). Podríeu dir-nos quin déu és i les seves característiques? I per què l’hem escollit? 

Veient els dolis

Mural del petó

Per últim, la nostra professora Teresa ens va guiar cap al mural del petó de Barcelona; ens va agradar molt veure-ho i sobretot admirar-ne tots els detalls. Hi heu estat mai? Per desgràcia no ens hi vam poder fer una fotografia per la gran quantitat de gent que hi havia i per solucionar-ho vam anar a veure l’aqüeducte romà de la Plaça Vuit de Març,

Aqüeducte romà de la Plaça Vuit de Març

En conclusió, ens ho vam passar molt bé juntes, us he ajuntat un vídeo per tots els llocs on vam estar. Va ser una excursió molt interessant tan de manera acadèmica com personal. Gràcies al recorregut per la Via Sepulcral, el barri gòtic, el temple d’August i el Museu d’Història de Barcelona, vam poder entendre millor com era la vida a Bàrcino i com la ciutat actual conserva encara moltes empremtes del passat romà. Si vosaltres també l’heu visitat, doneu-ne la vostra visió, destaqueu el que més us va agradar, si vau veure alguna cosa que no haguem inclòs, si teniu alguna anècdota…

Fotos i vídeo: María Ferreres (Món clàssic, 1r BAT)

Text: Laia Rosales i Ona Royo (Món clàssic, 1r BAT)

Helvetia IV: Forum Iulii

Leave a reply

Ben carregades les piles d’espectacular natura i cultura polièdrica, l’aturada de la tornada  no la fem a Itàlia, sinó a una petita localitat costanera de França, Frejús. Tenim poc de temps per visitar-la i som conscients que no coincideix el dia de la visita guiada dramatitzada al patrimoni romà que ens agradaria fer ni el del bal d’été a què ben de grat ens uniríem, però de cap manera podem renunciar a fer un bon repàs a la petjada clàssica a la ciutat. Té mèrit, perquè del suau i de vegades fresquet clima dels Alps vam passar sobtadament a la xafogor inaguantable que també ens esperava a casa, però ja se sap, la cultura es mereix qualsevol sacrifici.

Visite guidée : “Dans les pas des Légionnaires Romains” [Font: frejus.fr]

[Font: frejus. fr]

El nom romà de Frejús, del qual prové l’actual, era Forum Iulii i pertanyia a la Gàl·lia Narbonense. Fonts com Estrabó afirmen que va ser fundada per August com a estació naval de la zona, però la clara referència a Juli César (Fòrum de Juli) sembla indicar que era anterior. De fet a la web oficial del poble diu que va ser fundada el 49 aC per aquest general. La font citada aquí és la mateixa que les de l’article III? Si no és així, explica qui és i en quina obra ho explica. 

Sigui com sigui, era un lloc estratègic i comptava amb les infraestructures d’una població romana important. Penso que vam aconseguir veure la majoria de les restes que se’n conserven.  Què me’n podeu dir, d’elles? Les podeu comparar amb les que heu vist en altres jaciments?

  • L’amfiteatre el vam veure per l’exterior, perquè estaven preparant una activitat per a la nit, però la veritat és que no té res a veure amb el de Tarragona, per exemple. Es conserven pocs elements de l’estructura original i la resta està totalment reconstruït.

    [Font: Fréjus Tourist Office]

Accés a l’amfiteatre on es poden distingir les estructures antiga i nova. [Foto: Teresa Devesa]

    • Del teatre poques coses en puc dir. La calorada que vam passar per arribar-hi no va pagar la pena, queden molt poques estructures originals.

 

    •  Les restes de l’aqüeducte, tot i fragmentàries, sí que donen una idea de la magnitud de la construcció i la importància per a la ciutat.

Aqüeducte romà de Frejús [Foto: Josep Lario]

  • I finalment la llanterna d’August, el far que tot port necessitava per orientar els navegants. Mal indicada la seva ubicació i realment amagada per als visitants, només les indicacions d’una amable vilatana ens van servir per trobar-la quan ja gairebé havíem desistit.

Llanterna d’August a Frejús. [Foto: Teresa Devesa]

En fi, un xafogós però profitós colofó al nostre viatge. Hem passat de la gairebé irreductible Rècia a la Gàl·lia ben aviat romanitzada i tan mediterrània com Itàlia i Hispània.  Hem visitat dos grans ports des d’on s’irradiava la romanització i hem fugit durant uns dies de la canícula estival de casa nostra gràcies a la natura acollidora i els pobles pintorescos dels Alps. Què més es pot demanar? Caldrà buscar nous objectius per a la propera, mapa en mà i amb ganes de proposar nous reptes.

TERESA

Helvetia III: el romanx

4 Replies

Ubicació de la Rècia en un mapa de la màxima extensió de l’Imperi romà [Font: UNRV Roman History]

A l’article anterior va quedar ben clara la majestuositat de la natura dels Grisons, bella, salvatge, exuberant, perillosa i, evidentment, sàvia. No obstant, ja hi feia esment de la capacitat humana de conviure-hi, amansir-la, dominar-la. Malgrat la duresa dels hiverns a la zona, hi ha hagut assentaments humans des d’antic, tribus que els romans es van trobar en el seu imparable afany de romanització. Segons les fonts, Juli Cèsar entre d’altres, els helvecis habitaven les planes i zones muntanyoses, però no les planúries d’alta muntanya. Per a això ja hi havia els rètics, que no van caure a mans dels romans fins que August, en el seu afany de fer arribar la Pax Romana als indrets més recòndits, va ordenar conquerir les tribus dels Alps que es mantenien independents. Així fou com els habitants de les actuals regions dels Grisons, el Tirol i una part de la Llombardia van acabar sotmetent-se al jou romà, després d’una forta resistència per part d’aquests homes i dones salvatges i astuts. Atenció, segons l’historiador Florus, els romans van quedar impactats per la resistència activa de les dones, que prenien part en la lluita al costat dels seus germans, pares i esposos. Podeu investigar sobre les dues fonts històriques que esmento i dir en quina obra tracten el tema?

Al cor dels Alps en ple agost [Foto: Josep Lario]

Mireu les glaceres eternes que divisàvem mentre fèiem camí a principis d’agost pels cims grisons, ¿com creieu que estarà tot a l’hivern? Realment havia de ser dura aquesta gent per habitar-hi tot l’any! Però en fi, els romans se les empescaven per adaptar-se a totes les condicions i finalment van aconseguir romanitzar la regió. A la Península ibèrica hi ha també una zona muntanyosa que va aconseguir mantenir la seva llengua, que ni tan sols és indoeuropea, sabeu quina és?

Amb la política, la legislació i els costums també va arribar la llengua, el llatí. Com a testimoni d’aquesta romanització lingüística, trobem una llengua romànica, el romanx, retoromànic o ladí, minoritària però viva i en convivència amb la variant suïssa de l’alemany. I és que Suïssa és un país plenament plurilingüe, us ho puc ben assegurar, perquè ja fa temps que hi volto i ho he pogut comprovar. Repartits entre els diferents cantons s’hi parlen el francès, l’alemany, l’italià i el romanx. No n’hi ha una per sobre de les altres, en tot cas conviuen, igual que les religions, els costums i les tradicions de cada regió. Suïssa és realment una confederació de diferents pobles, cada cantó té les seves institucions i pren les seves decisions, els ciutadans estan convocats a votar cada dos per tres, potser massa i tot, es queixen ells. En un viatge anterior, la visita al Parlament confederat de Berna, on es prenen les decisions conjuntes, m’ho va confirmar amb el seu rètol de l’entrada amb la llegenda Parlament de tots els suïssos en les quatre llengües oficials. Amb tota la naturalitat, i no passa res. La llengua és riquesa cultural, cal cuidar-la i mimar-la molt.

Pantalla d’inici de la web del parlament confederat suís en versió romanx. A la part superior dreta es poden triar les 4 llengües oficials. CLIQUEU PER VEURE-LA MILLOR

Com a bona romanista, a la universitat vaig estudiar que existia aquesta llengua, però ara he pogut comprovar que està ben viva. Us proposo un exercici de lingüística comparada que per a nosaltres, que com a mínim dominem dues llengües romàniques, català i castellà, o tres en el cas del francès, no ha de ser gens complicat. Analitzeu el contingut de la pàgina de la web del parlament i les fotos que us deixo a continuació i comenteu què n’enteneu. A què us recorda? Compareu  els termes amb les llengües que coneixeu i trobeu paral·lelismes. A mi em sona molt a aranès-occità, però amb moltes influències franceses i italianes. I a vosaltres?

Al recull també hi ha algunes inscripcions en llatí, a veure si les identifiqueu i interpreteu. I a les diapositives finals he deixat unes pinzellades de les magnífiques façanes amb esgrafiats delicats i discrets, sense escarafalls, que vam trobar per tot arreu i em van robar el cor a cada poble; Celerina, Sils Maria, Samedan, Pontresina, Silvaplana, Maloja, Zuoz, tots ells amb racons per no oblidar. Passejant pels carrers d’aquestes contrades, amb els ulls ben oberts a cada descoberta, no em va ser gaire difícil encomanar a la meva amiga Carmen, malalta de filologia com jo, la necessitat de recollir mostres lingüístiques allà on fossin. Sense ella, aquest recull no hauria estat possible.

Abans d’acabar l’article i donar peu al de l’aturada en el camí de tornada, molt més clàssic i xafogós, ja ho veureu, us deixo una imatge de la població de referència de la zona: Saint Moritz. De ben segur que us sona, és un lloc de culte dels famosos i multimilionaris que, sobretot a l’hivern, van a passejar la seva vanitat i els seus absurds descapotables, a comprar a botigues sense preus a l’aparador i, és clar, a esquiar. No tenen pas mal gust, cal reconèixer-ho…

Saint Moritz. [Foto: Josep Lario]

TERESA

Helvetia II: Canini campi

8 Replies

Port de Maloja a l’hora blava o crepuscle. [Font: Wikimedia]

Deixem Itàlia amb les pupil·les amarades de romanitat i no podem deixar de preguntar-nos com s’ho van fer els romans en la seva expansió cap al nord-est per superar els obstacles que imposa al viatger l’abrupta orografia alpina. Si al conductor actual, amb totes les comoditats dels vehicles motoritzats, ja se li fa una muntanya -mai millor dit- travessar el nord d’Itàlia per una successió inacabable de túnels, viaductes i ports de muntanya amb ziga-zagues impossibles, com el de Maloja, ¿com s’ho van fer els romans amb les limitacions tècniques de la seva època? Cada vegada admiro més el seu ingenium, la seva capacitat de buscar i crear solucions per als reptes que se’ls presentaven.

Escut dels Grisons [Font Wikimedia]

Superades aquest proves, amb el cap emboirat de tants revolts i, ¿per què no dir-ho?, alleugerits de no haver caigut avenc avall o topat amb un dels nombrosos autocars que no deixen carretera lliure, per fi se’ns obre la regió suïssa dels Grisons, els Canini campi dels romans, dintre de la província de la Rècia.

El nostre destí, per tant, no pertany pròpiament a l’Helvetia romana, és a dir, no està poblat pels helvecis, sinó pels rètics, però m’he permès la llicència del títol perquè actualment els Grisons són un cantó de la Confederació helvètica o suïssa. Per comprovar la pervivència del nom de la província romana busqueu les sigles internacionals de Suïssa, si us hi fixeu, als cotxes ho trobareu per exemple, i interpreteu d’on venen. Apareix també a les monedes i els segells.

 

Moneda de dos francs suïssos amb la imatge de la divinitat menor Helvècia. [Font: Wikimedia]

Qui és aquesta figura femenina al·legòrica? Què representa i quan es va començar a utilitzar? Ja us avanço que no prové d’època romana.

Segell postal suís. [Font: Wikimedia]

 

 

 

 

En fi, després d’aquest excurs sobre pervivència, d’aquests que em fan perdre l’oremus, ja ho sabeu, centrem-nos en Engadin, la vall dels Grisons que vam visitar en profunditat. Una de les valls poblades més altes d’Europa i sense dubte d’una bellesa alpina incommensurable. La veritat és que no tinc paraules per descriure la sensació de recórrer-la, trepitjar-la, viure-la… potser serà millor un recull d’imatges.

Gaudiu d’aquestes vistes, tot i que mai no poden substituir el plaer de veure-ho en persona, i al següent lliurament d’aquesta sèrie ens centrarem en el paisatge humà, pobles i ciutats com Saint Moritz, i sobretot, la llengua que parlen. La diversitat lingüística de Suïssa és apassionant!

Tot i això, us deixo aquí la imatge de la caseta de Sils Maria on Friedrich Nietzsche s’allotjava als estius per gaudir de la natura incomparable que l’ajudava a pensar i reflexionar. Sembla que Hermann Hesse també va visitar aquest poble. Què en sabeu d’aquests personatges? Expliqueu també el llatinisme que he utilitzat abans del carrusel d’imatges.

Casa de Nietzsche a Sils-Maria

TERESA

Helvetia I: Genua, Janus a la Ligúria

5 Replies

El viatge fins a Helvècia és llarg, si l’emprens en cotxe per la Via Domitia. Cal fer una paradeta de camí i, si de pas coneixem llocs i aprenem coses, millor que millor. Al lloc triat, Gènova, l’antiga Genua de lígurs i romans, trobem una ciutat portuària plena de moviment i amb un barri antic amb molts ressons històrics. Només arribar, com em passa a tot arreu, però especialment a Itàlia, les referències clàssiques em plouen de totes bandes:

  • El nostre allotjament – ai els fats!- es diu precisament Hotel Helvetia i es troba al costat de la foccaceria Olimpo.
  • També aparquem al Garage Olimpo. Em sorprèn que la fletxa indiqui cap avall (sotto-bellow), no quadra amb l’altitud de la muntanya on viuen els déus.
  • Però pel voltant comprovo que igualment podríem haver fet nit a l’Hotel Saturnia o aparcat al Parking Minerva.
  • Al dia següent, assedegada després de recórrer la ciutat en plena canícula estival, m’assec a refrescar-me i al got de cervesa fresca trobo un consell molt recomanable: CARPE BEER.
  • Al port turístic podria haver agafat el vaixell NEPTUNUS, però no va ser el cas.
  • I al palazzo Spinola un ecce homo d’Antonello da Messina em contempla amb la poca esma que solen tenir -ai las!- aquesta mena de representacions pictòriques.

Us en deixo el recull d’imatges perquè vegeu que no m’ho invento i perquè desenvolupeu les mostres de pervivència que identifiqueu.

Al principi feia esment al viatge com a font de coneixement, de noves descobertes, doncs en aquest cas m’ha apassionat esbrinar l’etimologia del nom de la ciutat. En altres articles de viatge el títol reflectia el nom llarg i pompós que els romans posaven a les seves fundacions,  com Augusta Praetoria Salassorum o Iulia Augusta Taurinorum. En aquest cas, tenim simplement Genua, segons algunes versions topònim provinent de la tribu dels lígurs, que la tenien com a port principal, per posteriorment passar a ser la capital de la província romana de Ligúria. No obstant, després de fer un repàs de la webgrafia sobre el tema, sembla que la qüestió no està gens clara, per tant, em quedo amb l’explicació d’aquesta inscripció amb què per sorpresa em vaig topar al costat d’un templet del déu Janus, el de les dues cares, principi i final, passat i futur… Va ser ell realment qui va fundar la ciutat i li va donar nom? De Giano a Genova? No seré jo qui contradigui aquesta llegenda. Si non è vero è ben trovato… Sigui com sigui, podríeu explica alguna cosa més d’aquesta divinitat? I d’un terme que segur que en prové?

Inscripció a prop del “Pozzo de Jano” [Foto: Carmen López]

Moltes més curiositats i experiències us podria explicar d’aquesta ciutat que, com moltes altres, reflecteix l’ambició, vanitat i riquesa dels rics i els seus palaus enfront de la plebs que pateix els seus abusos. Abans i fins ara… Però per no deixar-vos amb un mal gust de boca us recomano que, si mai hi aneu, feu un passeig pel Corso d’Italia fins al poblet de Bocadasse, amb les seves casetes de colors i platges de còdols. I sobretot tasteu vora el mar els coni de peix arrebossat.

[Font: Tripadvisor]

TERESA

Barcino MMXXIV AD: D’excursió pel segle I aC

Leave a reply

Salvete Baetulonenses!

El dia 22 de febrer de 2024 el grup de Llatí de 1r de batxillerat  vam anar d’excursió a Bàrcino amb les professores de clàssiques Maria Martínez i Teresa Devesa.

Per arribar vam anar-hi en metro, sabríeu traduir la frase en llatí que hi ha l’estació de Pompeu Fabra? L’enunciat és aquest i a sota teniu un vocabulari que us ajudarà:

BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIQVE ET SANCTI ANASTASII FABULAE

Baetulo, Baetulonis: Bètulo; amphora-ae: àmfora; Daemonius, -ii: diable; Sanctus-i: Sant; Anastasius, -ii: Anastasi; fabula-ae: història

foto: ecomovilidad.net

En arribar a Plaça Catalunya amb el metro vam endinsar-nos dins del Barri Gòtic, on s’ubicava Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Què signifiquen els diferents components del nom d’aquesta ciutat? 

De la mateixa manera que quan vam anar al parc del laberint, ens van donar un dossier amb preguntes per omplir, una d’aquestes es tractava de representar el mapa de Bàrcino a sobre la Barcelona actual. A quins carrers de la Barcelona del Segle XXI corresponen el cardo maximus i el decumanus maximus?

La primera parada va ser a la plaça de la Vila de Madrid, on es troba la necròpolis, ¿quin és l’origen etimològic de la paraula?

La necròpolis es trobava fora de les muralles de la ciutat, ja que estava prohibit que fos intra muros per qüestió d’higiene. Aquest espai funerari va estar en ús principalment entre els segles I al III AD. En aquesta necròpolis es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II al III AD. A l’època romana, la via sepulcral romana anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta sud de la muralla que donava al cardo maximus. Els difunts se situaven segons la seva posició socioeconòmica. Els que estaven més propers a la muralla eren els que pertanyien a les classes benestants, mentre que els que s’hi allunyaven més eren més lluny. Com es pot veure, hi havia diferents tipus de tombes,  ¿com es deia cadascun d’ells?

Foto: Natàlia Corral / Dibuix: Gara Albalat

La següent parada va ser a les restes de l’aqüeducte, que ha quedat incorporat a l’estructura d’un edifici i no el podem veure gaire a causa d’això.

L’aqüeducte era una part essencial d’una ciutat romana i aquest no n’és una excepció. Mesurava 11Km de llargada,  agafava l’aigua del riu Besòs i la portava fins la porta decumana on es dividia. L’aigua que arribava s’emmagatzemava en el castellum aquae. Com es diu la plaça on es poden veure les restes de l’aqüeducte anteriorment esmentades, a què fa referència?

foto: Natalia Corral

De camí a la porta praetoria vam trobar un text en grec modern al prop del mural del petó.

Foto: Natalia Corral

Transcriviu, no cal que traduïu, aquest text en grec modern a l’alfabet llatí amb les regles de transcripció que coneixem fins ara. A la propera classe de Grec el podem recitar. (Només per a l’alumnat de Grec) 

Grafit de la Plaça dels Arcs

Seguidament, vam anar a la Plaça de la catedral, no a veure aquell monument tan impressionant, sinó que estàvem veient la porta praetoria o decumana de la qual queda només un arc de l’aqüeducte.

Caminant al llarg del Cardo Maximus, arribàrem al fòrum, en l’actualitat la Plaça Sant Jaume. Els que hi vam anar recordem la manifestació on sonava Bella Ciao i la botiga de torrons, oi?

Al fòrum es trobaven els edificis administratius de la ciutat, la cúria i la basílica. Quina és la funció d’aquests edificis?

foto: Natalia Corral

Una altra cosa a destacar del fòrum és el Temple d’August, dedicat al culte del primer emperador de Roma. Aquesta mena d’edificacions sempre es feia a la part més alta de la ciutat.  Com es deia el turó on s’ubicava el Temple d’August?

Foto: Natalia Corral

En sortir del temple vam anar cap a la Domus de Sant Honorat. No la vam poder visitar, però la Natàlia ens en va fer una gran explicació des de fora.  A la domus hi ha un mosaic. De quin tipus es tracta? (Només per a l’alumnat de Món clàssic)

foto: Àngels B

Quan vam sortir de la domus, vam dirigir-nos a la Plaça del Rei, on es troba el MUHBA, (Museu d’història de Barcelona). De camí, però vam trobar les termes. Tampoc s’hi podia entrar, però vam trobar un fragment de la porta del mar.

foto: Natalia Corral

Ja al Museu d’Història de Barcelona, vam viatjar en el temps en un ascensor i vam veure els comerços que s’hi trobaven. Quins eren? Una de les fotos del collage són els recipients que feien servir per guardar el vi, ¿recordeu com es deien?

foto: Natalia Corral

En acabar la visita a la ciutat romana, vam veure una petita part de principis de l’Edat Mitjana. Allà vam poder observar un baptisteri del Segle VI AD.

foto: Natalia Corral

I per deixar un bon gust de boca, aquí teniu un recull de moments memorables de la jornada!

Text: Daniel Cazorla i Laura Horcajada

Reportatge fotogràfic: Natàlia Corral

Quaerens amorem: Viatgem per entendre els mites estudiats.

3 Replies

Compartint moments

El jardí històric més antic de Barcelona

El passat dijous 30 de novembre els alumnes de 1r de batxillerat de l’optativa Món clàssic vam fer una visita al Parc del Laberint d’Horta de Barcelona. Vam quedar amb les dues professores que venien amb nosaltres, Teresa Devesa i Maria Martínez, a les 8:45 al metro de Pompeu Fabra.

Primer de tot vam parar a esmorzar i fer un petit repàs de les nostres presentacions a unes taules de fusta a l’entrada del parc.

Esmorzant i passant temps amb els companys.

Ambulatio

 

 

 

 

 

 

La nostra visita al Laberint va començar al Palau, recordeu quina família pertanyia la finca? Allà va ser on la nostra mestra ens va fer la introducció del parc. Seguidament, el primer grup va fer la presentació del primer nivell i segon nivell del jardí neoclàssic: el palau i el jardí dels boixos, i la plaça de les vuit columnes.

Casa Desvalls

El primer que vam veure va ser la font del llop, tothom tenia diferents punts de vista de l’escultura de la font. La Teresa va exposar la seva versió. Segons ella, ¿té cara de lleó o de llop? Per què?

A continuació, vam arribar a la plaça de les vuit columnes. Aquí vam explicar dos relleus, el de la dreta representa el rapte d’Amfítrite i el de l’esquerra representa el rapte d’Europa. Aquest últim mite és un dels que vam tractar a classe, i el que ens va cridar l’atenció per la posició d’Europa. Us imagineu per què?

El rapte d’Amfitítre

El rapte d’Europa

 

 

 

 

 

Un cop ens vam adaptar al ritme de l’excursió, va ser molt agradable veure com ens ajudàvem els uns als altres amb les activitats

Passada la plaça de les vuit columnes i malgrat que no vam poder accedir al jardí lateral, anomenat jardí dels boixos, vam explicar el seu interior des de la reixa i algunes de les representacions que trobàvem al nostre voltant.

 

Bust d’una dona decapitat

Fent l’explicació del jardí dels boixos i explicant els dos relleus restants del mur de la reixa d’entrada, Urà i els continents, vam mencionar un animal el qual podríem contemplar amb una mica sort. Recordeu quin és? Una pista, és un atribut de la deessa Hera.

Un cop vam deixar el jardí de les molses enrere vam agafar un camí alternatiu que ens va dur per un petit safareig i pel costat d’una sequoia, i, girant a la dreta vam passar per un lloc on hi havia hagut un jardí de molses. Allà en queda un bust d’Homer, possible autor de quines obres?

El Minotaure

 

 

Aquesta figura la vam trobar a la gruta artificial i correspon al Minotaure, meitat home i meitat toro. Aquí vam parar a fer una breu explicació del monstre i una introducció per al següent punt a explicar, el laberint.

 

En direcció cap al Laberint

Aquí pujavem per l’itinerari central ascendent, girant a la dreta ens vam trobar amb el laberint, què és la peça central de la iconografia del parc.

 

Just a l’entrada, la Gara va explicar aquest altre relleu relleu que representa el moment on Ariadna entrega a Teseu el fil del cabdell.

Relleu de Teseu i Ariadna

Va ser aleshores quan ens vam endinsar al laberint seguint el consell de Jorge Luis Borges, anant sempre a l’esquerra. Nosaltres anàvem guiant els companys, tot i que deixàvem que cada grup se les apanyés sol per aconseguir l’objectiu proposat, mentre, com podeu veure, la Natalia anava fent fotografies.

Trobant el camí!

 

Ho aconseguirem…?

 

 

 

 

 

 

Just abans de veure Eros vam trobar un grup de gent gran, amb qui, com diu el mite, vam trobar l’amor al centre del laberint. En aquesta foto quedarà el récord amorós que vam compartir amb els avis.

Amor al centre del Laberint

També van escoltar l’explicació del déu Eros que van fer la Irene i la Gara i, junts un altre cop, vam sortir del laberint.

El déu Eros

Qui era Eros?

Aquí no hi ha cap Minotaure…

El següent que vam veure va ser la gruta d’Eco i Narcís, presentada per la Daniela i la Natalia. Amb la vista sencera de tot el laberint, vam presentar al costat de l’escultura de la nimfa Eco, el mite tan amorós, tràgic i simbòlic. Els espectadors no només eren els companys sinó també els mateixos avis del laberint, a qui malgrat que potser alguns no van acabar d’entendre qui s’havia enamorat de qui, els va agradar escoltar-ho.

El Laberint

La nimfa Eco

Tot seguit vam pujar per l’escalinata de la gruta d’Eco i Narcís, que es divideix en dos camins paral·lels que arriben a la terrassa principal. Allà hivam trobar dos temples, un a l’esquerra i un altre a la dreta, que pertanyien a Dànae i Ariadna, respectivament. El d’Ariadna els el va explicar la Marta, i el de Dànae, la Lucía. Aquí vam explicar com Maria Rosa Moreno creu que ambdues escultures són símbols de dues activitats humanes, ¿quines són?

Ariadna i Dànae

En aquest mateix nivell vam trobar dos estanys amb dos relleus, un d’ells està dedicat a Deucalió i Pirra, que explica el mite de la repoblació de la terra mitjançant el llançament de què?

El segon relleu està dedicat a Psique, elevada a l’Olimp per casar-se amb Eros. És un mite que ens va explicar la Teresa.

Emplenats els espais en blanc del nostre dossier, vam poder fer una petita pausa per contemplar el laberint des de dalt i reflexionar sobre l’amor que se sentia en l’aire. Alguns ens vam quedar una mica estranyats, però al final vam entendre l’evolució que s’havia produït des del passeig pel laberint vegetal fins al punt on érem. Primerament, era un amor jove el que feia presència, podríem dir fins i tot aventurer, pels molts camins que vam fer i desfer al laberint, però ara, en canvi, es feia notar una maduresa, corresponent a l’amor trobat al centre, que potser no és tan ideal com s’espera: el dol que van patir Eco i Narcís, l’abandonament amb el qual es va trobar Ariadna per part de Teseu i la complicació de la unió de Zeus i Dànae que s’allunya del que es considera amor. A partir d’aquí, el camí a seguir es veu millor. I així va ser.

Una perspectiva nova

Ja hem arribat al quart nivell! Després d’haver pujat força escales vam arribar al canal romàntic on no vam tenir la sort de veure el cigne en què es va convertir Zeus per seduir a qui?

Passejant per la vora del canal

Unes escales més i… hem arribat al pavelló neoclàssic. Aquí vam prendre unes fotos de record, una de les quals encapçala l’article. Va ser molt impressionant veure com l’edifici s’imposava al damunt de tota l’escalinata i, d’altra banda, les vistes del parc decorat amb un color molt verd.

De camí al pavelló.

El pavelló neoclàssic.

Enamorats!

Emmarcada en un arc de mig punt trobem una escultura de Bagutti que representa la nimfa Egèria al darrere d’una font monumental. Dos dels nostres companys van trobar l’amor amb aquesta nimfa i vam prendre una foto. A aquest punt de l’excursió es notava com tots estàvem una mica més il·lusionats per visitar per fi el jardí romàntic que, al final, ha agradat més que no pas el neoclàssic.

En consonància amb el corrent artístic que li dona nom, el jardí romàntic és el més salvatge i relaxat. Algú recorda qui és la protagonista del jardí romàntic? Una pista, l’escoltàvem tota l’estona al costat de la cascada romàntica. Va ser impressionant veure com la font estava decorada per la llentia d’aigua, lliris i jacints.

Per fi cap al jardí romàntic!

Baixem a veure el cementiri.

 

 

El jardí romàntic es clou en una raconada enclotada on es va muntar un fals cementiri. Al costat hi havia un xiprer, que plantat en nombre parell simbolitza una cosa i en imparell, una altra. Quines són?

Ja ho tenim tot!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí va acabar la nostra visita, després d’un llarg camí vam sortir satisfets i contents. Sempre recordarem aquesta excursió amb amor, mai millor dit.

Fins sempre parc del Laberint d’Horta!

Redacció i edició: Gara Albalat i Natalia Corral (1BAT)

Fotografies: Natalia Corral (1BAT)

Emporiae MMXXIII A.D: Una sortida a la ciutat grecoromana més important

Leave a reply

Dilluns 23 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i de batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, una antiga colònia grecorromana on podem trobar diverses restes arqueològiques importants.

Alumnes de clàssiques de 4B i batxillerat al fòrum

Per començar el nostre dia ens vam reunir tots al Museu de Badalona, a les 7:45 i, un cop ja erem tots asseguts a l’autocar, cap a les 8:00, vam sortir cap a Emporiae. El viatge va durar quasi dues hores, tot i que vam fer una curta parada en una àrea de servei per esmorzar.

Vam arribar al jaciment sobre les 10:00 i vam anar a veure un audiovisual sobre la història d’Empúries que ens explicava, resumidament, com es va formar, com va evolucionar, la seva expansió, entre moltes altres coses.

A la sala dels audiovisuals veient el resum d’Empúries.

Un cop vam acabar el vídeo, vam començar el nostre recorregut per les ruïnes gregues. 

Els alumnes de primer de batxillerat fent-nos una introducció d’Empúries

Quan vam arribar a l’entrada de les ruïnes, els nostres estimats companys de batxillerat ens van fer una magnífica introducció sobre el que veuríem dins la Neàpolis.

Quan per fi vam estar intra muros:

  • El primer que ens van ensenyar van ser els dos temples més importants. L’Asclepièon, el santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, i el Serapèon, un temple dedicat a Serapis, que era el Zeus egipci. 

Alumnes fent una activitat del dossier

Quins són els atributs característics del déu Asclepi?

  • Tot seguit, els nostres guies ens van dur al carrer principal, on es trobava la factoria de salaons, on s’elaboraven conserves de peix ja a l’època romana.

Alumnes de batxillerat explicant la factoria de salaons

  • Després vam apropar-nos més al centre de la ciutat on es troba un petit mercat organitzat al voltant d’un pati amb una gran cisterna pública, el Macellum  (s.I dC)
  • Més tard, després de recórrer tot el carrer principal vam arribar al centre de la ciutat o es troba la plaça pública o àgora, una plaça rectangular envoltada de edificis destinats a la funcions públiques, administratives i comercials. 

Alumnes escoltant l’explicació de l’àgora

Com es diu la plaça principal de la ciutat grega?

Un d’aquests edificis era l’stoa, un edifici porticat que estava ple de botigues i on els grecs anaven a passejar.

  • A continuació, vàrem passar per una casa que tenia un mosaic amb una inscripció Hedykoitos. Era una casa privada organitzada al voltant d’un atri i amb el terra de l’habitació decorat amb paviments de morter amb tessel·les.

Alumna de batxillerat assenyalant un punt al mapa

Què eren les tabernae?

Un cop vam ser allà, els alumnes de batxillerat ens van anunciar que la visita a la part grega d’Emporiae s’havia acabat i ens van conduir a la ciutat romana.

  • Primer vam passar per unes escales que eren l’accés a la ciutat romana i ens vam dirigir a la domus dels mosaics, una casa senyorial organitzada entorn d’un atri i un ampli jardí envoltat d’un peristil. 

Caminant cap a la ciutat romana

  • Després de la domus dels mosaics vam anar a veure una insula que durant l’època romana la van ocupar amb les termes, un conjunt de locals comercials i artesanals, i també amb alguns espais domèstics.

Explicació de les termes públiques romanes

Com es deien les diferents sales de les termes?

  • Seguidament vam arribar al fòrum, la gran plaça porticada envoltada pels principals edificis públics de la ciutat. Constituïen el centre polític religiós i social de la ciutat. Al nord es troba la zona cultural i a l’oest la basílica i la cúria.

Alumnes escoltant i apuntant l’informació sobre el fòrum

Com es diu la plaça principal de la ciutat romana?

  • El carrer principal de la ciutat ens va conduïr des del fòrum fins a la porta de la muralla sud de la ciutat, la qual delimitava el perímetre del núcli urbà. 

Muralla sud de la ciutat romana

  • Fora del recinte es troben les restes de l’amfiteatre, destinat als espectacles de gladiadors, i d’una gran palestra per la pràctica d’exercicis gimnàstics.

Alumnes caminant cap a l’amfiteatre

L’última part de l’activitat va consistir en anar al museu a buscar informació sobre les peces més importants que es van trobar a Emporiae. Per la nostra sorpresa, una part del museu estava tancat per reformes, i només vam poder entrar a una exposició i a la sala del famós Asclepi que tant havíem treballat a classe.

Els alumnes de clàssiques anotant la informació del museu

Un cop acabada l’activitat, ens van deixar una estona per anar a dinar al lloc on més ens cridés l’atenció i per visitar els pobles del voltant abans de tornar a l’autocar. 

Platja d’Empúries

Finalment, després de dues hores de viatge, vam arribar al museu de Badalona.

Redacció i edició: Maria Ferreres i Júlia Orts (4ESO)
Fotografies: Erik Casillas i Martí Garrido (4ESO), Natalia Corral (1BAT)

Tres dies a la ciutat de Ròmul!

49 Replies

Durant el cap de setmana del 26 al 28 de novembre de 2022 vaig anar a Roma, la capital d’un dels imperis més importants a la història. Vaig viatjar-hi amb la meva tieta com a regal del meu aniversari i ens vam endinsar en la història d’aquesta preciosa ciutat. Per cert, em podeu explicar l’origen del títol que he triat per a l’article?

“Museu” de l’aeroport de Roma.

El primer dia, quan vam arribar a l’aeroport (Fiumicino) em vaig fixar que hi havia un petit museu, amb moltes escultures i quadres de personatges i persones molt importants d’aquesta ciutat. Vaig estar investigant, però no vaig trobar quins personatges eren ni d’on provenen. Seríeu capaços d’investigar alguns personatges que es troben en aquest museu i d’on provenen? 

Quan vam arribar a l’hotel vam deixar les coses i vam anar directes a descobrir Roma. Una de les primeres coses amb què ens vam topar va ser la Fontana Di Trevi, on l’endemà ens van fer un tour i ens van explicar moltes de les curiositats d’aquesta font. Dissenyada en un principi per Bernini el 1625, en ple estil barroc, està situada a le tre vie, lloc on confluïen tres antics aqüeductes subterranis. D’on creus que li ve el nom? Qui hi ha representat en aquesta font? 

“Fontana Di Trevi”.

Una de les curiositats que vam descobrir el primer dia, abans del tour, va ser la llegenda de les tres monedes. Diuen que has de llençar tres monedes en aquesta font. La primera serviria per tornar a aquesta meravellosa ciutat, la segona per trobar l’amor i la tercera et concedeix un desig. Perquè això passi, haurem d’agafar les monedes amb la mà dreta i llençar-les per sobre l’espatlla esquerra d’esquena a la font.

Òbviament, vaig caure en la temptació d’aquesta llegenda i vaig llençar les tres monedes.

“Fontana Di Trevi”.

Seguint les instruccions de la nostra guia, vaig fixant-me millor en aquesta font i vaig descobrir que una de les finestres era pintada. Ara ja no me’n recordo, em podríeu fer memòria de què va passar amb aquella finestra?

 

 

 

Panteó romà.

Panteó romà.

Seguint el nostre camí, vam trobar el Panteó romà. Al porxo s’hi llegeix M·AGRIPPA·L·F·COS·TERTIVM·FECIT (Marcus Agrippa, Lucii Filius, Consul Tertium Fecit). Realment Marc Agripa va construir l’originària (la primera abans de cremar-se), però qui va reconstruir-lo? Investigueu i trobeu qui va construir el Panteó tal com ara el podem veure.

L’endemà, ens van explicar que a Roma hi havia molts obeliscs i sens dubte el de la foto va ser el meu preferit. Ens van explicar que la base on s’assenta, l’Elefantino, va ser dissenyada per Bernini per ser emplaçat a la Plaça Minerva, i representa un elefant com símbol de saviesa.

Obelisc de la plaça Minerva.

Un frares dominics van trobar aquest obelisc egipci i van decidir amagar-lo, però finalment se’n va assabentar el Papa Alexandre VII i van fer un concurs per veure qui podria dissenyar-ne la base. Bernini va ser l’escollit, però els sacerdots es van enfadar i van decidir que cada matí que el Bernini treballés en la seva escultura l’insultarien. Bernini s’hi va tornar i per emprenyar-los va posar el cul de l’elefant de cara a la finestra del seu convent i la trompa a la manera d’un gest violent amb la mà. Per què utilitzaven els obeliscs els romans i per què hi ha obeliscs egipcis? I per què em sona tant el nom d’aquesta plaça?

Font i església de la piazza Navona.

L’última parada d’aquest Tour va ser la Piazza Navona, on trobem tres fonts i una església. Els protagonistes de la següent curiositat de Bernini i les seves discussions són: la font dels quatre rius i l’església de Sant’Agnese in Agone. Bernini va construir una font on estan representats quatre continents amb els rius mes importants: Àfrica, amb el Nil; Europa, amb el Danubi; Àsia, amb el Ganges; i Amèrica, amb el Riu de la Plata. L’església va ser construïda pel seu enemic Francesco Borromini. Resulta que Francesco va fer una escultura d’una dona girant la cara a la font, fent veure que la font no valia res en comparació amb la seva església. Bernini va decidir que Amèrica, el personatge més a prop a l’església, reaccionés de forma que semblés que aquesta anava a caure en qualsevol moment. Com si estigués tan mal feta que era impossible que es mantingués de peu. Expliqueu-me com està representada cada característica d’aquests continents en els personatges de la font de Bernini. 

Colosseu.

Colosseu.

El dia següent era el de partida, però clarament falta un monument de Roma imprescindible que no podia faltar. Sí, estic parlant del magnífic Colosseu! D’aquest no us en puc dir gran cosa, ja que quasi no va haver-hi temps de veure’l i impregnar-me de la seva història; així i tot, vull que me n’expliqueu algunes.

 

Espero que la llegenda de les tres monedes de la Fontana di Trevi sigui certa i pugui tornar un altre cop per endinsar-me a la resta de monuments que m’han quedat pendents!

Fins a una altra, Roma!!!

Fotos i text: Mariona Roig (Món clàssic 1BAT)

Fuente Álamo o l’increïble món dels mosaics

49 Replies

A qui li agrada passar totes les vacances tancat a casa seva? A mi no, així que vaig afrontar la terrible calor d’estiu d’Andalusia i vaig sortir a la recerca d’un jaciment romà. Tot i que m’havien comentat que era “una cosa així com deu pedres mal col·locades”, en arribar em vaig adonar que era molt més que això.

Molt a prop de Puente Genil he tingut el plaer de visitar el paratge de Fuente Álamo, topònim designat per la riera d’aquest mateix nom, que va ser el factor determinant perquè fa 2.000 anys l’home decidís assentar-se en aquest entorn. Pertanyent al convent jurídic astigità (Écija), la vil·la romana de Fuente Álamo s’emplaçava propera a la desviació del gran camí de l’antiguitat, la Via Augusta, cap a Antikaria (Antequera), i equidistant de dues ciutats importants a la Bètica, Ipagrum, (Aguilar de la Frontera) i Ostippo, Estepa (Sevilla).

Mapa d’ubicació de Fuente Álamo

Vista general del jaciment [Font: Villas romanas de Hispania]

La construcció de la vil·la data del segle III A.D i sembla que segueix els apunts de l’escriptor llatí Varró: “A l’hora d’edificar la vil·la, s’haurà de tenir cura que al seu recinte hi hagi aigua o, si no, que estigui propera”.  Sabries dir què era una vil·la romana? A veure si recordes també què signifiquen les sigles que he utilitzat en la datació.

Però la història de Fuente Álamo s’allunya més en el temps, durant les excavacions recents s’ha descobert que la vil·la del s. III s’assenta sobre allò que en una altra època va ser un balneari públic. Creus que és un bon lloc per assentar un balneari? Per què?

Plànol de la vil·la al llarg dels segles

En aquest plànol podem trobar les diferents capes, depenent dels segles, per comprovar com als segles II i III va ser un balneari, i posteriorment seria una vil·la.

Quan es van convertir en vil·la, encara no se sap qui va ser el propietari, però va esdevenir un autèntic lloc de luxe. El seu propietari era ric, i va dividir la vil·la en tres parts: urbana, rústica i fructuària. On vivia el propietari, on vivien els esclaus i on es produïa el material, en aquest cas vi i oli.

Aquest senyor no es va estar de res a l’hora de construir un mosaic a cada habitació de la vil·la. Saps què és un mosaic? Explica-ho. Tots els mosaics eren diferents, i en molts d’ells hi havia representacions de déus, personatges famosos o animals.

Aquí podem trobar un mosaic oh hi ha representats diferents personatges i animals mitològics. Quins pots identificar? Explica’ls per sobre. 

Triple mosaic [Font: musivariahd. com]

Més endavant, en una altre sala, podem trobar un altre mosaic sobre el déu Bacus. Sabries dir de que era aquesta divinitat? I per què es trobava representat en aquesta vil·la?

En les meves dues visites vaig poder veure el que és el mosaic més famós de tots: un mosaic nilòtic d’inspiració egípcia que representa dos ibis enfrontats, així com un cocodril i un hipopòtam, juntament amb unes escenes que recreen una lluita entre pigmeus i grues. L’únic mosaic del món on els personatges parlen entre ells, com si fos una mena de còmic.  Observa les imatges del mosaic, i transcriu els textos que puguis. Si pots, intenta també traduir-lo i interpretar-lo.

Primer mosaic del món on els personatges parlen entre ells.

Mosaic a detall [Font: Mosaica romana]

Coneixes cap altre jaciment a prop de casa nostra que també tingui mosaics?  Creus que el seu propietari tenia un patrimoni més ric que el de Fuente Álamo? Per què?

Tota una meravella clàssica on, tot haver-la visitat dos cops, tornaria a anar sens dubte per seguir descobrint curiositats sobre aquest magnífic lloc.

Ad proximum

Text i fotos: Pau Espeso Alba

Món Clàssic 1r BTX