Category Archives: Europa

Gallia Cisalpina II: Castell de Savoia

Després de l’estada llampec a Torí, ens posem en marxa cap la segona etapa del nostre periple, la Vall d’Aosta. De camí cap al petit poblet on ens allotjarem, Étroubles, ens desviem a Gressoney per visitar el castell alpí de la reina Margarita de Savoia, sí dels Savoia que tenien palau i estàtues a Torí, i fins i tot una via important, el Corso Regina Margherita, dedicat a la mestressa de l’edifici que ens ocupa.

Castell de Margarita de Savoia. Grassoney [Foto: Antonio Córdoba]

Evidentment, aquí no trobaré restes romanes, car aquesta bona senyora va néixer el 1851, però la llengua llatina sí hi era present. Mireu les fotografies i intenteu analitzar morfosintàcticament i traduir el seu contingut, tot ajudant-vos amb el peu d’imatge.

Inscripció ubicada al sostre del distribuidor de l’escala del 1r pis on als convidats se’ls acollia i indicava l’habitació on estarien allotjats. Com que aquesta caligrafia semiuncial és difícil de llegir, us ho transcric: “Hic manebimus optime”. [Foto: Antonio Córdoba]

Paret lateral de l’escala monumental de fusta on podem llegir, com en la xemeneia de la planta baixa i altres indrets, un dels lemes de la família Savoia: “Fert”. [Foto: Antonio Córdoba]

Després d’aquesta vall amb profundes arrels germàniques, encara present tant en l’arquitectura de les nombroses cases Walser com a nivell lingüístic, pel dialecte alemany que encara s’hi parla. Mai no deixa de causar-me admiració la fantàstica diversitat lingüística del món que ens envolta!

Per sentir-me com una reina, i abans del merescut descans, recorro l’agradable caminoi que la tal Margarita recorria cada dia, després que la mort d’un amic li va provocar por de pujar muntanyes com solia fer. Al dia següent tocava Aosta, amb molta teca clàssica o sigui que a l’agradable xalet d’Etroubles que havia ser el meu allotjament per quatre dies vaig gaudir del meu merescut descans.

[Foto: Carmen López]

Teresa Devesa

Gallia Cisalpina I: Iulia Augusta Taurinorum

Ai Itàlia, per molt que vulguis és un país que no te l’acabes… aquesta vegada toca el Nord. Avanti!

Després del llarg viatge fins a Torí, ens trobem aquesta ciutat, una mica decadent al meu entendre, però amb un passat romà inesperat. Al final d’un seguit de places i galeries majestuoses (Porta Nova, San Carlo (1), Porta Palazzo…), la Via Roma desemboca a la Piazza Castello (2) i els Jardins del Palau reial dels Savoia (5). Ben a prop, al costat de la Catedral (3), ens surten a l’encontre els vestigis de l’origen romà de la ciutat, l’anomenat Quadrilàter romà, amb el que queda del teatre (4) i, sobretot, la Porta Palatina (6), que clausura el Parc Arqueològic, inaugurat el 2006. Dues estàtutes, de Juli Cèsar i Octavi August respectivament, donen fe de la importància de la ciutat al segle I aC i ens ajuden a entendre el nom de la ciutat. Em podeu explicar els tres elements que el componen? Ja sabeu que els noms de la ciutat són molt importants per conèixer-ne els orígens, esmenteu altres ciutats properes que tenen el termes Iulia i Augusta a la seva nomenclatura.

Visió general de la zona visitada amb la numeació corresponent al text. [Foto: Josep Lario]

Aquesta porta és una de les millor conservades del segle I aC. Amb les seves altes torres i els quatre arcs d’entrada i sortida, ha tingut més sort que la porta Decumana, aprofitada com a base de l’estructura medieval del Palazzo Madama. Intenteu deduir quin ús teien cadascuna de les arcades i amplieu la informació sobre aquest monument.

Porta Palatina [Foto: Josep Lario]

Torre Antonelliana [Foto: Josep Lario]

Després d’aquest bany de romanitat, no penseu que vaig deixar Torí sense fer un cop d’ull a la Mole Antonelliana (6), monument icònic de la ciutat que actualment allotja el Museu del cinema o fer un mos al Mercat Central, on es pot triar entre una bona i variada oferta gastronòmica. I per als amants del futbol, un lloc de culte d’obligada visita és l’estadi de la Juventus i la glamurosa oferta de la seva botiga, que traspua moda italiana fins i tot per a la roba esportiva. Per cert, el nom d’aquest equip té origen llatí, me’l podeu explicar? Coneixeu algun altre club esportiu proper amb un nom semblant?

[Font: Estadios del mundo. Portada vídeo Youtube]

Finalment, per enllaçar amb els següents lliuraments d’aquesta sèrie d’articles de viatge, que promet ser llarga, em podeu explicar per què l’he anomenada Gallia Cisalpina?

TERESA

Estiu 2020 a Sardenya

Malgrat les restriccions d’enguany per la Covid-19, finalment hem pogut fer el nostre viatge d’estiu, tal com el teníem programat. El destí triat: Sardenya. Sortim una mica més tard de l’habitual: a l’agost en comptes del juliol. Hem de tenir tots els papers en regla i seguir una sèrie de protocols que ens han de permetre l’entrada a l’illa.

Sortida de Barcelona amb el vaixell de la companyia Grimaldi

Arribem a Porto Torres amb el vaixell Grimaldi el dia 4 d’agost. Des d’allà, per una via recta i ràpida, ens instal·lem en una de les principals ciutats de l’illa, Sàsser, d’història estretament vinculada a la corona catalano-aragonesa. Hi passegem de nit i admirem la catedral de Sant Nicolau, d’esplèndida façana barroca.

Detall de la façana barroca de la catedral de sant Nicolau de Sàsser

Curiosament, aquí i allà, l’illa ens recorda el pas dels catalans pel seu territori. En un dels carrers de Sàsser trobem uns rètols que indiquen la direcció d’una casa catalana; es tracta de les restes d’un finestral gòtic, avui quasi imperceptible en la façana de l’edifici on està integrat.

La nostra primera visita des de Sàsser és per a l’Alguer, la ciutat que conserva la llengua que va arribar amb els pobladors catalans que s’hi establiren el segle XIV, després d’un dels innombrables enfrontaments entre catalans i genovesos, que es disputaven el control de la Mediterrània occidental.

Les muralles de l’Alguer, del segle XIV, perfectament conservades

L’endemà recuperem la via de Porto Torres per dirigir-nos al golf de l’Asinara, un entorn privilegiat de costa quasi verge, amb platges d’aigua transparent.

Spiaggia di Mugoni, a prop de l’Alguer

Tot i la calor sufocant de l’agost a Sardenya, ens aturem a Porto Torres, l’antiga Turris Libisonis, colònia fundada per Juli Cèsar, en el segle I aC, quan cercava un port protegit i segur per als seus soldats, de retorn de la batalla de Thapsus.

Actualment es conserven força restes del passat romà de la colònia en el parc arqueològic (aqüeducte, complex termal, necròpoli), però no ens va ser possible de fer la visita: calia haver reservat cita prèvia amb molta antelació. El mateix va passar amb el museu, l’Antiquarium Turritano, tot i que la documentació que havíem recollit feia pensar que seria un plat fort de la nostra estada al nord de l’illa. Per tal que us en feu una idea, us deixo aquesta imatge del magnífic mosaic de la Domus d’Orfeu.

Mosaic a la Domus d’Orfeu, a Porto Torres

El nom de Turris sembla que està relacionat amb la presència de torres nuràgiques en l’entorn de la ciutat, si bé aquestes són una presència constant a tota l’illa. Nosaltres vam visitar a fons la de Santu Antine: una extraordinària construcció de l’edat de bronze, amb funcions que evolucionaren al llarg del temps: des de torre de guaita fins a espai de culte religiós.

Interior de la torre nuràgica de Santu Antine

En la nostra estada a Porto Torres, no ens vam voler perdre la visita a la basílica de San Gavino.

Façana lateral de la basílica de San Gavino, a Porto Torres

És una bonica església romànica a Porto Torres, que conserva columnes i capitells romans esplèndids, tant d’ordre jònic com corinti: és el testimoni d’unes arrels que donaren caràcter i identitat a l’indret.

Columna d’estil jònic a la basílica de San Gavino

Columna d’estil corinti, a San Gavino

Encara afegim una altra basílica a la nostra ruta, la Santissima Trinità di Saccargia. No gaire lluny de Sàsser, aquesta construcció d’estil romànic toscà, presenta una façana bella i original: combina el negre del basalt amb el color clar de la pedra de calç. El conjunt és del tot harmònic i excepcional.

Imatge frontal de la Santissima Trinità di Saccargia

El nostre segon centre d’excursions per l’illa és Càller, la capital de Sardenya. Hi fem estada durant uns dies per recórrer els paratges naturals que ja hem descobert al nord i que ens continuen sorprenent al sud.

Un racó a Cala Sinzias, prop de Càller

La visita a la Càller medieval i barroca no ens decep. El punt fort és la catedral, d’exterior i interior esplèndids.

La façana neoromànica és prou imponent.

Exterior de la catedral de Càller

L’interior barroc també és espectacular.

La trona de la catedral de Santa Maria de Càller

La cripta eleva la magnificència al màxim exponent.

Detall de la cripta barroca de la catedral de Càller

I, entre les capelles laterals, una d’estil gòtic català, coneguda com la Capella aragonesa o de la Santa Espina.

La Capella aragonesa o de la Santa Espina a la catedral de Càller

Ja veieu, doncs, com Sardenya és un espectacle natural i també un paratge que mostra totes les petjades que la història ha deixat en l’illa.

Pau Molar Vilà. 4t Filologia clàssica UB

 

Nadal 19-20. Bèlgica

Aquest Nadal la meva família i jo hem viatjat a Bèlgica. Hem gaudit molt de la ruta i dels diferents destins que incloïa el nostre periple.

Detall de la ruta del nostre viatge a Bèlgica

Ara bé, els referents clàssics no ens han vingut a trobar. Cal tenir en compte que algunes esglésies i catedrals, com és el cas de Gant, estaven tancades el matí que vam visitar la ciutat. Els mercats de Nadal, molt pintorescos i vistosos, no van carregats d’inscripcions llatines o gregues. Finalment, la ruta comprenia una sèrie de ciutats cèlebres per la seva arquitectura civil: grans places monumentals, relíquia d’un comerç esplendorós entre els segles XIV i XVI. En aquest marc, la llengua llatina encara és vehicle de cultura, però sovint li pren el relleu la llengua romànica o germànica, que ja gaudeix de prestigi i consideració entre els parlants.

Comencem per la toponímia. El nostre destí era, com he dit, Bèlgica. Juli Cèsar ja en fa esment a De Bello Gallico. I la història del país, com la del nom que la designa, se situa entre la Gàl·lia i la Germània, en estret contacte amb el que avui coneixem com a Països Baixos. Encara actualment el territori es divideix entre la zona valona, francòfona; i la flamenca, de parla neerlandesa. Cal afegir-hi una comunitat germanòfona a l’est del país. I, finalment, la ciutat-regió de Brussel·les, que ha instaurat oficialment el bilingüisme. Ja veieu si n’és de ric el panorama de cultures, tradicions i llengües, que conviuen en un territori no gaire més gran que Catalunya.

La ruta va tenir una primera parada a Narbona. Vam visitar-hi la catedral, gòtica, i el Palau dels Arquebisbes, que encara conserva vestigis romànics en la torre i els finestrals.

Vista exterior de la catedral de Narbona

Arcada romànica en un finestral del Palau dels Arquebisbes de Narbona

Vam fer nit a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà ens dirigíem a París. La parada a Bourges va ser obligada. Una nova catedral francesa, estrella del gòtic, ens va deixar bocabadats. L’arquitectura impressionant: contraforts potents i harmònics per sostenir unes naus elevadíssimes i elegants.

Vista d’una de les naus laterals, a l’interior de la catedral de Bourges

Uns vitralls excepcionals, conservats intactes, dels segles XI i XII, amb el detall de les inscripcions en llatí i lletra gòtica: un tresor artístic. Fixeu-vos en la representació del somni de Josep (Gènesi, 37: 1-11): Joseph somidiat.

Detall d’una de les escenes que omplen els vitralls de la catedral de Bourges

París per Nadal és una fita en ella mateixa. Vam passejar per alguns mercats i vam descobrir noves esglésies. Però no és qüestió de carregar l’article amb un excés d’imatges, ni d’endarrerir el moment de la descoberta.

Sortírem de París amb destinació a Lilla, la ciutat on faríem estada durant quatre dies: seria el nostre centre d’operacions, molt a prop de la frontera belga. Pel camí vam aturar-nos a Arràs. Dues magnífiques places fan de centre neuràlgic de la ciutat: en la primera, la Plaça dels Herois, hi ha el belfort, una torre típica dels comtats flamencs i d’alguns valons. En la segona, la Grand-Place, un mercat de Nadal ple de color i d’estampes entranyables.

Plaça dels Herois, a Arras, amb el belfort presidint el conjunt

Grand-Place, amb el mercat de Nadal, a Arras

Ja instal·lats, l’endemà vam començar la nostra aventura per terres belgues a la ciutat de Bruges. D’entrada, el beguinatge: una illa de pau i de recolliment, que conserva la seva funció des de fa segles: acollir dones soles o en grup que volen dur una vida retirada del tràfec mundanal.

Vista general del beguinatge de Bruges

Passant el riu Reie, que dóna vida a la ciutat i li proporciona la fesomia característica d’ordit de canals, entrem en el cor de la ciutat.

Un dels carrers típics de Bruges, amb els canals del riu Reie

La gran plaça ens espera, adornada amb tots els motius de Nadal. El conjunt arquitectònic que s’aplega a l’entorn del belfort té un aire inequívocament flamenc. És precisament en aquest marc que vaig topar-me amb la llengua grega, en un cartell d’inspiració religiosa i de temàtica nadalenca. Fixeu-vos-hi. És l’equivalent del nostre mot Nadal, entès com a festa del naixement de Crist: Χριστούγεννα.

Un cartell a la plaça de l’ajuntament de Bruges, amb el mot Nadal en diverses llengües

Ens retirem després d’haver visitat la ciutat que alguns consideren la Venècia del nord d’Europa. Per a demà ens espera un altre plat fort: Gant.

I així és. La ciutat natal del rei Carles V ens espera amb un cel gris propi d’aquelles latituds. La temperatura, però, és suau. Nosaltres ens dirigim a la catedral de Sant Bavó, i anem directament a contemplar una obra mestra del pintor Jan van Eyck, L’adoració de l’Anyell Místic: un retaule flamenc esplèndid.

Vista global del polítptic L’adoració de l’Anyell Místic, del pintor flamenc Jan van Eyck

El passeig per les vores dels rius Escalda i Leie, amb les típiques cases de comerciants medievals, és una altra meravella.

Vista dels molls de la ciutat de Gant, amb les façanes de les cases de burgesos comerciants

Passem el dia a Gant, entrant als mercats nadalencs i descobrint racons bonics de la capital de Flandes oriental. La nit de Cap d’Any la celebrem en família, a Lilla.

Mercat de Nadal de Lilla, a la nit

L’endemà, per saludar el nou 2020, fem cap a Brussel·les. La capital del país es mostra plena de viatgers, amb un cel blau i una temperatura moderada que fa agradable el passeig. Entrem per la Grand-Place, un conjunt arquitectònic i monumental que figura, des de 1998, com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Em va resultar sorprenent descobrir que, en l’arquitectura d’aquesta plaça excepcional, els principis de l’alquímia hi són ben presents. Força edificis pertanyien als gremis, i els seus representants professaven les doctrines i creences de l’alquímia. La inspiració filosòfica, doncs, és visible en més d’un indret. Em vaig fixar en les inscripcions de dues façanes en el flanc oest de la plaça.

La primera oferia aquesta llegenda: Pondere et mensura. Es tracta d’un fragment d’una sentància més llarga que s’atribueix a Isaac Newton: Numero, pondere et mensura Deus omnia condidit: Déu ho va crear tot per nombre, pes i mesura. Una inscripció molt oportuna per a la casa dels comerciants de la merceria. Fixeu-vos que, en la imatge, també hi podem veure la representació de la deessa justícia amb els seus atributs habituals: l’espasa, la balança i els ulls embenats: una clara al·lusió a la virtut que havia d’acompanyar els negociants de tots els gremis. 

Detall d’una inscripció a la casa del gremi de la merceria, a la Grand-Place, de Brussel·les

Una mica enllà, en la casa del gremi dels arquers, hi llegim una inscripció més llarga, fragmentada d’aquesta manera: Hic verum / Firmamentum Imperii / Hinc Falsum / Insidiae Status / Pax sit salus generis humanis / Discordia longe / Eversio Reipublicae. Podríem traduir el conjunt així: Aquí la veritat, pilar de l’imperi. Enllà la falsedat, parany de l’estat. Que la pau sigui salvació del gènere humà. Lluny la discòrdia, ruïna de la república.

Detall d’inscripció en la casa del gremi dels arquers, a la Grand-Place de Brussel·les

Fixeu-vos en les lires del balcó de l’edifici, al·lusió al déu Apol·lo, a qui els arquers del gremi devien prendre com a patró.

Vista frontal de la façana de la casa del gremi dels arquers, amb les lires al balcó principal

Després d’admirar i fotografiar la Grand-Place, ens vam encaminar cap a la catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula. L’edifici mostra, com sol ser habitual en aquestes construccions, una superposició d’estils que van des del gòtic de les naus fins al barroc de la trona, passant pel renaixement dels vitralls.

Doncs bé, en l’interior de la catedral, i dessota d’un dels vitralls, vaig trobar aquest estendard dedicat a la Immaculada Concepció, amb inscripció llatina. No podia ser altra que: Regina sine labe originali concepta.

Estendard dedicat a la Immaculada Concepció, a la catedral de Brussel·les

La visita a Brussel·les ens va deixar tan bon gust de boca, que ja tard, de retorn a Lilla, vam parar a una ciutat preciosa, Tournai. Travessada per l’Escalda, la ciutat va florir amb el comerç de teles. Avui encara conserva una plaça, coneguda com a Mercat dels Draps. Ara bé, la cirereta és una magnífica catedral romànica, que impressiona per les seves dimensions.

Façana principal de la catedral romànica de Tournai

De tornada a Lilla, només ens quedava fer les maletes per iniciar el retorn. L’endemà, doncs, començàvem a desfer camí: de Lilla a París, de París a Clarmont, i, finalment, cap a casa. Retornem en un nou any; i esperem els propers viatges, a la recerca de referents clàssics.

Nota: Totes les imatges de l’article corresponen a fotografies del meu pare, Joan Molar, excepte L’adoració de l’Anyell Místic, de Jan van Eyck.

Pau Molar. 4t Filologia clàssica. UB

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. I

Aquest estiu, el destí de les nostres vacances familiars ha estat Escòcia. Els primers dies, repetim ciutats ja visitades en altres viatges. La nostra ruta veritablement nova comenta més enllà de Londres, camí cap al nord d’Anglaterra. Fem parada a Peterborough, a Lincoln, a York, a Durham: ciutats medievals i catedrals gòtiques importants i impressionants. Vegeu-ne alguns detalls.

Interior de la catedral de Peterborough

 Vista de la torre i de les naus de la catedral de Lincoln

Interior de la catedral de York. S’aprecien els vitralls i la nervadura de les columnes

Exterior de la catedral de York, una de les més grans del nord d’Europa

Nau central de la catedral de Durham, amb el decorat característic de les seves columnes

En aquesta darrera catedral, la de Durham, vam poder deturar-nos davant la tomba de Beda, el Venerable, situada en la galilea del temple. El monument contenia aquesta inscripció en llatí i en anglès:

Inscripció davant de la tomba de Beda el Venerable, a la galilea de la catedral de Durham

Aquesta és la glossa de Beda al passatge de l’Apocalipsi, II, 28:

Christus est stella matutina qui nocte saeculi transacta lucem vitae sanctis promittit et pandit aeternam. Baeda in Apocalypsim, II, 28

I aquesta és una possible traducció:

Crist és l’estrella del matí, el qual, un cop passada la nit del segle, promet als sants la llum de la vida i obre la vida eterna. Beda, a Apocalipsi, II, 28

Tot i l’aspecte plenament medieval dels indrets i monuments que acabo d’esmentar, no puc passar per alt que Lincoln fou un important campament romà, en temps de l’emperador Domicià: Colonia Domitiana Lindensium. I que York, la romana Eboracum, va presenciar la proclamació com a emperador de Constantí el Gran i va acollir els darrers dies de Septimi Sever en la seva expedició militar a Britània.

Un dels primers plats forts, per a mi, arriba amb el recorregut del mur d’Adrià, una de les obres del Vallum romanum. Fem parada a la fortificació de Cilurnum, a la localitat de Chesters; el conjunt es manté força ben conservat. Hi podem apreciar els enclavaments les barraques dels soldats,

Vista de les construccions que allotjaven els soldats a Cilurnum

els espais comunitaris, com el fòrum

Restes del fòrum de Cilurnum

o les termes,

Un dels espais conservats de les termes de Cilurnum

amb l’hipocaust per al caldari,

Hipocaust de les termes de Cilurnum per proveir d’aigua calenta el caldari

la font central que alimentava el complex,

Font central de les termes de Cilurnum

El riu que passa prop del campament propicià una devoció a les divinitats de les aigües fluvials, que encara s’aprecia en el museu del fort de Cilurnum.

Relleu de les tres nimfes, al museu de Cilurnum

Travessat el mur d’Adrià, entrem a Escòcia, i fem parada a Queensferry, sovint anomenada South Queensferry: un petit poble mariner, a prop d’Edimburg. Dediquem uns dies a conèixer la ciutat i els seus voltants.

Edimburg dalt de la seva roca, des d’un dels parcs que l’envolten

Portalada de la catedral d’Edimburg, la catedral de Saint Giles

En una de les nostres escapades, vam arribar a veure foques, en les illes properes a Queensferry, les que s’estenen per l’estuari del Fiord de Forth: tot un espectacle.

Les foques fan estada a les illes del Fiord de Forth

Vam seguir cap a Inverness. Pel camí, la capella normanda de Dumferline, on hi ha la tomba de Robert I d’Escòcia, heroi nacional, va ser una grata experiència. Des del nostre segon destí a Escòcia, havíem de contemplar la meravella natural de les Highlands, les Terres Altes. No ens va pas decebre: platges, cims i llacs oferien una estampa corprenedora de natura verge i indòmita.

La badia de Gruinard, prop del poble de Gairloch

Vista del pas del Glen Coe, a les Terres Altes

Loch Maree, tant o més bonic que el llac Ness

Loch Ness, de visita inexcusable

La silueta dels castells en el paisatge era el contrapunt evocador i romàntic, com el d’Eilean Donan, a les vores del Loch Duich.

Vista del castell d’Eilean Donan

Des d’Inverness, el nostre centre d’operacions a les Terres Altes, vam baixar fins a la ciutat costanera d’Ayr, a prop de Glasgow. L’entorn era bonic, però una pluja torrencial ens va retenir a l’hotel. Escòcia ens acomiadava amb el clima que la caracteritza.

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. II

L’endemà iniciàvem la ruta de retorn cap a Anglaterra. La primera parada va ser al Districte dels llacs, Lake District, al comtat de Cúmbria, un paratge de delicada bellesa.

Vista del llac Windermere, el més gran del Districte dels llacs, i d’Anglaterra

Des d’aquest entorn bucòlic, ens dirigíem cap a una ciutat moderna, dinàmica, popular i innovadora: Liverpool, la ciutat dels Beatles.

L’entrada de The Cavern Club, el mític local on el cèlebre grup va fer la seva primera actuació. L’estàtua de John Lennon els recorda

Des de Liverpool, vam aprofitar per visitar la ciutat de Chester, tota ella de configuració medieval, però amb un sòlid record de la fundació romana: Deva Víctrix Castra. Els carrers principals, plens de cases amb tramat de fusta, corresponen al cardo i al decumanus.

Detall de l’actual configuració urbana de Chester, en el punt de creuament entre les vies romanes del cardo i el decumanus

L’amfiteatre, fora muralles, encara es pot apreciar amb nitidesa.

Vista de l’amfiteatre de Chester

Aquell mateix dia, vam visitar alguns pobles costaners preciosos: Conwy, amb muralles, port, castell i un centre antic molt ben conservat,

Vista del port i del castell de Conwy

i Caernarfon.

Les muralles, el castell i el port de Caernarfon

L’endemà sortíem amb destí a Gloucester. Parada inexcusable a Coventry: emocionant i corprenedor. Les imatges parlen per si soles.

Imatge de la catedral de Coventry, afectada pel bombardeig de l’aviació alemanya durant la Segona Guerra Mundial

A Gloucester vam visitar la catedral gòtica, de claustre impressionant (va ser un dels escenaris triats per rodar-hi algunes escenes de Harry Potter).

Una de les ales del claustre de la catedral de Gloucester

Aquesta estàtua de l’emperador Nerva evoca les campanyes militars  destinades a la romanització de Britània.

Estàtua de l’emperador Nerva, a Gloucester

Inscripció al peu de l’estàtua de Nerva, recordant el seu paper en la història de la Gloucester

Fixeu-vos que la inscripció dóna pistes per reconstruir l’origen etimològic del topònim: Colonia Nerviana Glevensis. En primer lloc, el terme llatinitzat Glevum prové dels topònims gal·lesos o bé, segons les llegendes locals, del nom del cabdill fundador de la ciutadella: Gloyw Wallt Hir (“Gloiu el dels cabells llargs”). Per altra banda, les formes –cester / chester són l’evolució del llatí castra (“campament”). De fet, ja hem trobat en dues ocasions aquesta denominació: en la localitat on se situa el fort de Cilurnum, i en una de les ciutats angleses que hem visitat, prop de Liverpool. En el cas que ara ens ocupa, la forma llatina Glevum Castra dóna origen a l’actual Gloucester.

Des d’allí vam dedicar un dia a visitar la ciutat de Wells, amb la seva magnífica catedral.

Nau central de la catedral de Wells, amb una solució arquitectònica única: l’arc de tisora

i la ciutat de Bath que, com el nom suggereix, conserva uns magnífics banys romans, del segle I.

Admireu el gran bany central, que dóna idea al visitant de la dimensió i la magnificència del conjunt.

El gran bany, a les termes de Bath

També és esplèndid aquest bust de la deessa Minerva. Els banys contenien un temple dedicat al seu culte, que en va absorbir, per sincretisme, un altre de més antic, d’origen celta, Sulis. Així, el temple de Bath era dedicat a Minerva Sulis.

Bust de Minerva Sulis en el museu dels banys de Bath

Es conserven restes del frontó d’aquest temple, que s’ha reconstruït parcialment.

Frontó del temple de Bath

Ara contempleu algunes imatges de les dependències interiors dels banys.

L’hipocaust, als banys de Bath

La font d’aigua calenta que alimentava els banys termals de Bath

 El bany circular de Bath

La canalització de plom que encara es conserva des de l’època romana

Amb la sensació refrescant de les termes de Bath, en uns dies especialment calorosos a Anglaterra, ens acomiadem del nostre destí de vacances, i emprenem la ruta de retorn des de Dover a Calais.

Vista dels penya-segats de Dover

Havent posat el peu a França, fem sempre via cap al sud, pausadament, però sense interrupció, fins al retorn definitiu, com Odisseu, a la nostra pàtria-ciutat.

Fins a les properes vacances.

NOTA: Totes les imatges de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. 3r Filologia clàssica. UB

Nadal a Londres, 2018-19

Aquestes vacances de Nadal, he estat uns dies a Londres, per viure les festes amb l’esperit cosmopolita de la capital britànica. I no m’ha decebut pas.

Aquesta ha estat la nostra ruta.

Itinerari del viatge d’anada i tornada a Londres

Vam començar el viatge fent nit a Clermont Ferrand, la capital de l’Alvèrnia, també coneguda com a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà vam fer cap a París per visitar alguns dels seus mercats de Nadal.

Detall d’un dels mercats de Nadal a París, a La Défense

El dia 29 de desembre travessàvem el Canal de la Mànega per l’Eurotúnel, una experiència nova per nosaltres.

Interior d’un dels vagons de l’Eurotúnel, on vam fer la travessia del Canal de la Mànega

Vam entrar a Anglaterra per la costa; Folkestone, un poble i port pesquer, va ser el nostre primer destí.

Vista del port de Folkestone, cap al tard

Tot seguit, vam enfilar la carretera cap a la capital, i ens vam dirigir al barri de Plumstead, al districte de Greenwich, on ens esperava la família que ens llogava la casa durant la nostra aventura londinenca.

Un racó del barri de Plumstead, a Greenwich, Londres

Ja us podeu imaginar que l’ambient nadalenc és excepcional en la ciutat del Tàmesi. Els mercats d’artesania i la il·luminació dels carrers fan un conjunt espectacular.

Paradeta al mercat de Hyde Park

Decoració dels carrers de Londres. Oxford Street

Ara bé, el plat fort de la nostra visita es va concentrar en els museus, que ja coneixíem d’anteriors viatges, però que vam recórrer altra vegada, per rememorar les peces més emblemàtiques, i fer alguna descoberta. A la National Gallery vaig deturar-me en aquestes pintures esplèndides de tema clàssic.

Comencem pel Renaixement, ple de llum, de color i d’atracció pel cos humà.

Admireu Venus i Mart, de Botticelli.

Venus i Mart, de Boticelli, a la National Gallery

I de Ticià, Venus i Adonis.

Venus i Adonis, de Ticià, a la National Gallery

Seguim amb el barroc, amb els contrastos de llum i ombra, i les figures contorsionades. Fixeu-vos en les composicions de Rubens:

El Judici de Paris,

El Judici de Paris, de Rubens, a la National Gallery

Minerva protegeix Pax de Mart.

Minerva protegeix Pax de Mart, de Rubens, a la National Gallery

I acabem amb la impressionant Venus del mirall, de Velázquez, un dels pocs nus en la pintura espanyola del segle XVII.

Venus del mirall, de Velázquez, a la National Gallery

Una visita profitosa.

L’endemà ens vam dirigir al Museu Britànic, el famós British Museum. Un cop a dins, em vaig passejar per les sales d’art grec i romà una bona estona. Hi vaig descobrir aquesta ceràmica minoica, amb la seva característica decoració d’estil marí i floral.

Detall d’una àmfora de ceràmica minoica, al British Museum

I aquesta àmfora de temàtica mitològica. Encara que no s’apreciïn bé en la imatge, els déus representats són: Apol·lo, Dionís, Posidó, Àrtemis, Hermes i, possiblement, Afrodita.

Àmfora de tema mitològic, al British Museum

No vaig passar per alt aquesta representació escultòrica d’estil arcaic del Curos d’Anafi (κοῦρος).

Curos d’Anafi, al British Museum

Ni el bust de Pèricles, amb la inscripció del nom del polític atenès en grec (Περικλῆς). L’escultura és una reproducció romana de l’original grec, d’autor desconegut.

Bust de Pèricles, al British Museum

El temple de les Nereides, trobat a la ciutat lícia de Xanthos, i els marbres del Partenó portats per Thomas Bruce, comte d’Elgin des d’Atenes fins a Londres.

Contempleu la bellesa del conjunt.

Temple de les Nereides, al British Museum

I del detall. Admireu la figura del déu Dionís, reclinat i nu, una de les més conegudes escultures del frontó del Partenó.

Dionís reclinat, escultura del frontó del Partenó conservat al British Museum

I aquesta mètopa del fris, que representa la lluita dels centaures i els làpites.

Una de les mètopes del fris del Partenó conservat al British Museum

També les restes d’un temple arcaic, dedicat a Àrtemis, a la ciutat d’Èfes.

Restes del temple d’Àrtemis a Èfes. British Museum

O aquesta espectacular escultura de la dea mare, la Demèter de Cnido.

Demèter de Cnido. British Museum

Ja veieu, doncs, que, entre músiques i decoracions nadalenques, la meva afició pel món grecollatí sempre té un espai reservat en les vacances de la família.

I va arribar el dia de cap d’Any, amb tots els museus tancats. Vam aprofitar per passejar per la ciutat i admirar indrets cèlebres com Covent Garden.

Covent Garden, a Londres, amb decoració nadalenca

L’endemà abandonàvem Londres per fer el camí de tornada. Ens esperava París, i també Clarmont. Aquesta vegada vam fer la ruta amb una mica més de calma, i vam poder admirar alguns racons de l’interior de França.

La ciutat i la catedral de Nevers.

Palau dels ducs de Nevers

Interior de la catedral de Nevers, d’estil gòtic

L’església de Souvigny, estretament lligada a la història de Cluny.

Interior de l’església prioral de Souvigny, de transició entre els estils romànic i gòtic

El nostre viatge arribava a la seva fi. Un altre Nadal amb referències clàssiques!

Nota: Totes les fotografies de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. Tercer de Filologia clàssica. UB.

Tarraco MMXVIII A.D: Maqueta de Tàrraco

Imatge de la maqueta de Tàrraco ubicada a l’edifici de l’Antiga Audiència (MHT) [Font: Tarragona Història Viva]

Aquesta imatge mostra la maqueta de Tàrraco localitzada a l’edifici de l’Antiga Audiència, que pertany MHT (Museu d’història de Tarragona). Representa la ciutat romana de Tarragona al segle II d.C, en plena època imperial, el seu urbanisme i els edificis de la ciutat. Aquesta maqueta es va fer l’any 2006 perquè la ciutat de Tarragona va ser declarada Patrimoni de la humanitat. Va ser construïda per Elias Torres i l’empresa Clarmont. En el seu interior hi ha també 30 figures d’ambientació que ajuden a comprendre i entendre com estava estructurada la ciutat.

Actualment la maqueta no està exposada a l’edifici de l’Antiga Audiència perquè està de reformes des del dia 1 d’octubre fins al 18 de novembre.

 Aquí us mostro un mapa on està situada l’Audiència:

El dia 30 d’octubre, que vam anar d’excursió a Tarragona, hauria estat millor haver-la ensenyat en el seu lloc habitual, però com que la maqueta estava en restauració, vam mostrar-ne una fotocòpia al Portal del Roser, per ajudar-nos a explicar l’estructura i urbanisme de la ciutat romana.

L’empresa Clarmont actualment està treballant en l’elaboració d’una maqueta tàctil de la ciutat de Tàrraco adaptada per a gent amb discapacitat visual.

Preguntes:

  1. Cerqueu una altra ciutat romana on hi hagi una maqueta de l’època imperial romana i qui la va manar fer. Quina relació té amb l’estàtua que vam visitar?
  2. Compareu l’urbanisme de Tàrraco amb el d’altres jaciments visitats.
  3. Investigueu sobre què és la UNESCO i quins són els seus àmbits d’actuació? Hi ha més monuments d’època romana en la llista de Patrimoni de la humanitat?

Maria Sorribes i Gabriela Hidalgo 2.2 Batxillerat

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (I)

He acabat segon de Filologia clàssica i el meu amor per la llengua i la cultura gregues ha portat el meu pare a organitzar un viatge familiar per terres hel·lèniques.

La ruta del nostre viatge d’aquest estiu

És el meu primer contacte amb Grècia, i el tercer per als meus pares, que l’han visitada en anteriors ocasions.

Comencem la nostra ruta a Roma, on arribem després d’haver desembarcat al port de Civitavecchia, provinents de Barcelona. Aprofitem per recordar racons visitats en altres estades:

Colosseu, arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà, panteó: els ineludibles de la Roma clàssica. Us en deixo algunes imatges:

L’Arc de Constantí, a Roma, prop del Colosseu

Vista general del fòrum romà

Vista de la cúpula del Panteó romà

No renunciem a una passejada per la ciutat barroca. Comencem amb Santa Maria Maggiore, pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel.

El Moisès de Miquel Àngel, a l’església de San Pietro in Vincoli, a Roma

Seguim la ruta barroca a Santa Agnese in agone, i tanquem el circuit a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa, tot i les obres de restauració.

Un detall de l’èxtasi de Santa Teresa, de Bernini

Acabem amb l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri.

Feta aquesta visita a la ciutat eterna, ens dirigim vers la Pulla, al sud d’Itàlia, una regió poc coneguda, però molt atractiva. El nostre destí és la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Ens allotgem al costat de la catedral de santa Maria, d’estil normand.

Interior de la Catedral de Santa Maria, de Conversano

Ben a la vora, el castell dels Aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim.

Vista del castell dels Aragonesos, a Conversano

I visita a un racó encantador de la costa adriàtica, Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps.

Penya-segat sobre el mar, a Polignano a Mare

Si d’habitatges particulars es tracta, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques.

Els trulli, a Alberobello, arquitectura històrica

Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (ΙΙ)

Deixem la Pulla, ens dirigim a Bríndisi per embarcar cap a Igoumenitsa: serà el nostre primer destí en terres gregues. Naveguem vuit hores i arribem a Limenas Igoumenitsa quasi a les 10 de la nit; i encara hi hem d’afegir una hora més perquè canviem de fus horari.

Arribada al port d’Igoumenitsa,ja entrada la nit

Ens allotgem en uns apartaments; ens hi espera el propietari, un grec amable i cortès que ens acompanya al nostre refugi epirota. Em pregunta el meu nom, i li responc amb el meu grec après a classe. “Jo també em dic Pau” (Εγώ καὶ ονομάζομαι Παύλος), diu ell, i establim una complicitat que durarà fins al comiat. A partir d’aquest moment, la meva família i jo no som els seus clients, som els seus hostes. Paulos Zigos, aquest és el nom complet del nostre amfitrió, ens para taula; és tard, però ens ofereix tot el que té a la cuina, el que ha preparat la seva muller: formatges i iogurt, verdures, guisats deliciosos i postres.

L’endemà, ja refets, emprenem la descoberta de la costa jònica. Travessem l’Aqueront, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses. Sota el sol de justícia que cau, i amb la carretera pel mig, no és fàcil imaginar el barquer Caront conduint les ànimes fins a l’entrada de l’Inframón. Cal tancar els ulls i posar-hi una mica de fantasia, com la que inspirava els antics per als seus relats mítics.

Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar. A poca distància de la platja, una illeta amb dues ermites blanques, que semblen tretes d’una prosa de Josep Pla –una de les meves lectures d’aquest estiu. Hi passem la tarda, fins a l’hora de retirar-nos a descansar.

La platja de Parga, amb la illeta que l’acompanya

L’endemà ens espera un dia intens: Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec), l’illa fortalesa cobejada per turcs, venecians, francesos, anglesos… També és la suposada illa dels feacis, on Odisseu arriba nu i desorientat, sense nau.

Corfú és una estratificació de pobles i de cultures. L’illa ens rep amb una façana de gust venecià.

Arribada a l’illa de Corfú

Entrem a la ciutadella per places i carrers d’aire afrancesat.

Carrers i porxos a l’entrada de la ciutadella de Corfú

El palau reial, construït pels anglesos en el segle XIX imitant l’estil dòric, s’alça damunt el que devia ser el palau del rei Alcínou.

Columnata d’inspiració clàssica a l’entrada del palau reial de Corfú

És possible que, en aquest racó de platja arribé el nàufrag heroi, i fos acollit per Nausica, la princesa dels feacis, abans de retornar definitivament a la seva pàtria? Qui ho sap?

El racó de costa que es contempla des del balcó del palau reial

Passem la jornada a Corfú i tenim temps d’entrar a l’església del sant més venerat de l’illa, Sant Espiridó; és un santuari de devoció popular: l’interior, ple de gent que hi fa pregàries i que segueix la cerimònia que oficia el popa, n’és testimoni. A l’exterior de l’edifici, aquesta inscripció ho fa constar: “Ierón Proskýnema” (Ιερών Προσκúνημα: sagrada adoració).

Retornem a Igoumenitsa; és la darrera nit que hi estem. Canto l’himne grec amb el nostre amfitrió:

“Σε γνορίζω από την κόψη

του σταθιού τὴν τρομερή,

σε γνορίζω από την όψη

πού με βία μετράει τη γη”

“Et conec pel cop

terrible de l’espasa,

et conec per l’esguard

que amb violència mesura la terra”.

Ens emocionem sense fer teatre. En Paulos és un home hospitalari i afable, però seriós. L’endemà s’acomiada de nosaltres amb unes fruites i unes olives collides del seu hort; ens estreny la mà i pronuncia un για σου ple de bon auguri.

Pau Molar