Fem ruta cap a Kastro Kyllini. Parem abans a Mesolongi, un baluard de la resistència grega contra l’ocupació turca. Lord Byron hi va ser, esperonant els anhels de llibertat dels grecs. I hi va morir; la ciutat li ret homenatge amb un monument que recorda el seu gest de suport als herois de la pàtria.
Monument en record a Lord Byron, a Mesolongi
Hi ha fervor patriòtic i religiós arreu del país, com en la majoria dels que senten l’amenaça de l’adversari polític i religiós en les pròpies fronteres.
Quan arribem a la platja de Kyllini sembla talment que Afrodita estigui a punt de néixer de les seves aigües, transparents i fredes.
La platja de Kastro Kyllini, a prop del nostre allotjament
L’endemà fem cap a Zacint, una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Hi arribem en vaixell i visitem, durant el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Admireu Porto Vromi.
La cala de Porto Vromi, a Zacint
Ens aturem a dinar prop del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.
El monestir d’Anafonítria, a Zacint
La catedral de la capital, Zàkinthos o Khora, li és dedicada. Fixeu-vos en la riquesa de decoració i en l’estil bizantí que omple tants edificis religiosos grecs.
Interior de la catedral bizantina de Zacint
L’endemà ens dirigim a Olímpia. Sobren les paraules.
L’estadi, admirat per atletes i ciutadans de tots els temps
I ara les joies del Museu Arqueològic.
Sens dubte, l’Hermes amb l’infant Dionís, de Praxíteles, un referent i model de l’escultura clàssica.
La cèlebre escultura de Praxíteles: Hermes amb l’infant Dionís
Els frontons del temple de Zeus, reveladors de la grandiositat del conjunt.
Detall del frontó del temple de Zeus: la lluita entre els centaures i els làpites
La Victòria de Peoni (Niké, Νική) saludant els vencedors de les proves.
La Niké de Peoni, que es trobava davant del temple de Zeus, a Olímpia
El grup escultòric de Zeus raptant Ganimedes, el jove escollit per servir-li el nèctar i l’ambrosia.
L’escultura en terracota Zeus i Ganimedes
Ens refresquem i dinem a la platja de Kourota.
Detall de la platja de Kourota
L’endemà fem cap a Micenes, la d’amples carrers (εὐρυάγυια Μυκήνη Ilíada, 4, v. 52). L’espectacle és impressionant. Tota la majestat d’un regne poderós i bruscament col·lapsat.
La tomba (o tresor) d’Atreu, el llegendari pare d’Agamèmnon i Menelau, al peu de la ciutadella, es mostra magnífica.
La tomba d’Atreu, al peu de la ciutadella de Micenes
La Porta dels Lleons dóna entrada al cercle de tombes reials que escalen l’acròpolis.
Porta dels Lleons, a l’entrada de Micenes
Una mica decantada del cercle, trobem la tomba de Clitemnestra, corprenedora tant per l’antiguitat (segle XIII aC) com per la seva solemne dignitat.
Tomba de Clitemnestra, a Micenes
Fem nit a Loutra Elenis, amb unes platges fantàstiques: ens traiem la suor del cos, i oblidem la suor que hem patit durant el dia.
Vista de la platja de Loutra Elenis
L’endemà visitem el teatre d’Epidaure, un complex monumental de primer ordre, que dóna idea de la seva importància: hi podem veure el koilon o graderia; l’espai de l’orquestra, limitant amb el prosceni; i els pàrodes que donaven entrada als actors. Admireu-ne la bellesa.
Vista zenital del teatre d’Epidaure
Molt a prop, el santuari d’Asclepi: recinte sagrat amb el temple dedicat al déu de la medicina. D’aquesta edificació, se’n conserva algun element destacat en el museu local: columnes i capitells, cornisa.
Detall de cornisa i capitell del temple d’Asclepi, a Epidaure
Baixem fins al port de Gàlatas per visitar l’illa de Poros, ja amb un cert aire de cíclada: tota una descoberta.
Detall d’un dels carrers de l’illa de Poros
Ens fem passar la calor en un parell de platges magnífiques: una, enfront de Poros; l’altra, a Loutra Elenis.
Una cala entre pins a Loutra Elenis
Pau Molar
