Category Archives: Anglaterra

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. I

Aquest estiu, el destí de les nostres vacances familiars ha estat Escòcia. Els primers dies, repetim ciutats ja visitades en altres viatges. La nostra ruta veritablement nova comenta més enllà de Londres, camí cap al nord d’Anglaterra. Fem parada a Peterborough, a Lincoln, a York, a Durham: ciutats medievals i catedrals gòtiques importants i impressionants. Vegeu-ne alguns detalls.

Interior de la catedral de Peterborough

 Vista de la torre i de les naus de la catedral de Lincoln

Interior de la catedral de York. S’aprecien els vitralls i la nervadura de les columnes

Exterior de la catedral de York, una de les més grans del nord d’Europa

Nau central de la catedral de Durham, amb el decorat característic de les seves columnes

En aquesta darrera catedral, la de Durham, vam poder deturar-nos davant la tomba de Beda, el Venerable, situada en la galilea del temple. El monument contenia aquesta inscripció en llatí i en anglès:

Inscripció davant de la tomba de Beda el Venerable, a la galilea de la catedral de Durham

Aquesta és la glossa de Beda al passatge de l’Apocalipsi, II, 28:

Christus est stella matutina qui nocte saeculi transacta lucem vitae sanctis promittit et pandit aeternam. Baeda in Apocalypsim, II, 28

I aquesta és una possible traducció:

Crist és l’estrella del matí, el qual, un cop passada la nit del segle, promet als sants la llum de la vida i obre la vida eterna. Beda, a Apocalipsi, II, 28

Tot i l’aspecte plenament medieval dels indrets i monuments que acabo d’esmentar, no puc passar per alt que Lincoln fou un important campament romà, en temps de l’emperador Domicià: Colonia Domitiana Lindensium. I que York, la romana Eboracum, va presenciar la proclamació com a emperador de Constantí el Gran i va acollir els darrers dies de Septimi Sever en la seva expedició militar a Britània.

Un dels primers plats forts, per a mi, arriba amb el recorregut del mur d’Adrià, una de les obres del Vallum romanum. Fem parada a la fortificació de Cilurnum, a la localitat de Chesters; el conjunt es manté força ben conservat. Hi podem apreciar els enclavaments les barraques dels soldats,

Vista de les construccions que allotjaven els soldats a Cilurnum

els espais comunitaris, com el fòrum

Restes del fòrum de Cilurnum

o les termes,

Un dels espais conservats de les termes de Cilurnum

amb l’hipocaust per al caldari,

Hipocaust de les termes de Cilurnum per proveir d’aigua calenta el caldari

la font central que alimentava el complex,

Font central de les termes de Cilurnum

El riu que passa prop del campament propicià una devoció a les divinitats de les aigües fluvials, que encara s’aprecia en el museu del fort de Cilurnum.

Relleu de les tres nimfes, al museu de Cilurnum

Travessat el mur d’Adrià, entrem a Escòcia, i fem parada a Queensferry, sovint anomenada South Queensferry: un petit poble mariner, a prop d’Edimburg. Dediquem uns dies a conèixer la ciutat i els seus voltants.

Edimburg dalt de la seva roca, des d’un dels parcs que l’envolten

Portalada de la catedral d’Edimburg, la catedral de Saint Giles

En una de les nostres escapades, vam arribar a veure foques, en les illes properes a Queensferry, les que s’estenen per l’estuari del Fiord de Forth: tot un espectacle.

Les foques fan estada a les illes del Fiord de Forth

Vam seguir cap a Inverness. Pel camí, la capella normanda de Dumferline, on hi ha la tomba de Robert I d’Escòcia, heroi nacional, va ser una grata experiència. Des del nostre segon destí a Escòcia, havíem de contemplar la meravella natural de les Highlands, les Terres Altes. No ens va pas decebre: platges, cims i llacs oferien una estampa corprenedora de natura verge i indòmita.

La badia de Gruinard, prop del poble de Gairloch

Vista del pas del Glen Coe, a les Terres Altes

Loch Maree, tant o més bonic que el llac Ness

Loch Ness, de visita inexcusable

La silueta dels castells en el paisatge era el contrapunt evocador i romàntic, com el d’Eilean Donan, a les vores del Loch Duich.

Vista del castell d’Eilean Donan

Des d’Inverness, el nostre centre d’operacions a les Terres Altes, vam baixar fins a la ciutat costanera d’Ayr, a prop de Glasgow. L’entorn era bonic, però una pluja torrencial ens va retenir a l’hotel. Escòcia ens acomiadava amb el clima que la caracteritza.

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. II

L’endemà iniciàvem la ruta de retorn cap a Anglaterra. La primera parada va ser al Districte dels llacs, Lake District, al comtat de Cúmbria, un paratge de delicada bellesa.

Vista del llac Windermere, el més gran del Districte dels llacs, i d’Anglaterra

Des d’aquest entorn bucòlic, ens dirigíem cap a una ciutat moderna, dinàmica, popular i innovadora: Liverpool, la ciutat dels Beatles.

L’entrada de The Cavern Club, el mític local on el cèlebre grup va fer la seva primera actuació. L’estàtua de John Lennon els recorda

Des de Liverpool, vam aprofitar per visitar la ciutat de Chester, tota ella de configuració medieval, però amb un sòlid record de la fundació romana: Deva Víctrix Castra. Els carrers principals, plens de cases amb tramat de fusta, corresponen al cardo i al decumanus.

Detall de l’actual configuració urbana de Chester, en el punt de creuament entre les vies romanes del cardo i el decumanus

L’amfiteatre, fora muralles, encara es pot apreciar amb nitidesa.

Vista de l’amfiteatre de Chester

Aquell mateix dia, vam visitar alguns pobles costaners preciosos: Conwy, amb muralles, port, castell i un centre antic molt ben conservat,

Vista del port i del castell de Conwy

i Caernarfon.

Les muralles, el castell i el port de Caernarfon

L’endemà sortíem amb destí a Gloucester. Parada inexcusable a Coventry: emocionant i corprenedor. Les imatges parlen per si soles.

Imatge de la catedral de Coventry, afectada pel bombardeig de l’aviació alemanya durant la Segona Guerra Mundial

A Gloucester vam visitar la catedral gòtica, de claustre impressionant (va ser un dels escenaris triats per rodar-hi algunes escenes de Harry Potter).

Una de les ales del claustre de la catedral de Gloucester

Aquesta estàtua de l’emperador Nerva evoca les campanyes militars  destinades a la romanització de Britània.

Estàtua de l’emperador Nerva, a Gloucester

Inscripció al peu de l’estàtua de Nerva, recordant el seu paper en la història de la Gloucester

Fixeu-vos que la inscripció dóna pistes per reconstruir l’origen etimològic del topònim: Colonia Nerviana Glevensis. En primer lloc, el terme llatinitzat Glevum prové dels topònims gal·lesos o bé, segons les llegendes locals, del nom del cabdill fundador de la ciutadella: Gloyw Wallt Hir (“Gloiu el dels cabells llargs”). Per altra banda, les formes –cester / chester són l’evolució del llatí castra (“campament”). De fet, ja hem trobat en dues ocasions aquesta denominació: en la localitat on se situa el fort de Cilurnum, i en una de les ciutats angleses que hem visitat, prop de Liverpool. En el cas que ara ens ocupa, la forma llatina Glevum Castra dóna origen a l’actual Gloucester.

Des d’allí vam dedicar un dia a visitar la ciutat de Wells, amb la seva magnífica catedral.

Nau central de la catedral de Wells, amb una solució arquitectònica única: l’arc de tisora

i la ciutat de Bath que, com el nom suggereix, conserva uns magnífics banys romans, del segle I.

Admireu el gran bany central, que dóna idea al visitant de la dimensió i la magnificència del conjunt.

El gran bany, a les termes de Bath

També és esplèndid aquest bust de la deessa Minerva. Els banys contenien un temple dedicat al seu culte, que en va absorbir, per sincretisme, un altre de més antic, d’origen celta, Sulis. Així, el temple de Bath era dedicat a Minerva Sulis.

Bust de Minerva Sulis en el museu dels banys de Bath

Es conserven restes del frontó d’aquest temple, que s’ha reconstruït parcialment.

Frontó del temple de Bath

Ara contempleu algunes imatges de les dependències interiors dels banys.

L’hipocaust, als banys de Bath

La font d’aigua calenta que alimentava els banys termals de Bath

 El bany circular de Bath

La canalització de plom que encara es conserva des de l’època romana

Amb la sensació refrescant de les termes de Bath, en uns dies especialment calorosos a Anglaterra, ens acomiadem del nostre destí de vacances, i emprenem la ruta de retorn des de Dover a Calais.

Vista dels penya-segats de Dover

Havent posat el peu a França, fem sempre via cap al sud, pausadament, però sense interrupció, fins al retorn definitiu, com Odisseu, a la nostra pàtria-ciutat.

Fins a les properes vacances.

NOTA: Totes les imatges de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. 3r Filologia clàssica. UB

Nadal a Londres, 2018-19

Aquestes vacances de Nadal, he estat uns dies a Londres, per viure les festes amb l’esperit cosmopolita de la capital britànica. I no m’ha decebut pas.

Aquesta ha estat la nostra ruta.

Itinerari del viatge d’anada i tornada a Londres

Vam començar el viatge fent nit a Clermont Ferrand, la capital de l’Alvèrnia, també coneguda com a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà vam fer cap a París per visitar alguns dels seus mercats de Nadal.

Detall d’un dels mercats de Nadal a París, a La Défense

El dia 29 de desembre travessàvem el Canal de la Mànega per l’Eurotúnel, una experiència nova per nosaltres.

Interior d’un dels vagons de l’Eurotúnel, on vam fer la travessia del Canal de la Mànega

Vam entrar a Anglaterra per la costa; Folkestone, un poble i port pesquer, va ser el nostre primer destí.

Vista del port de Folkestone, cap al tard

Tot seguit, vam enfilar la carretera cap a la capital, i ens vam dirigir al barri de Plumstead, al districte de Greenwich, on ens esperava la família que ens llogava la casa durant la nostra aventura londinenca.

Un racó del barri de Plumstead, a Greenwich, Londres

Ja us podeu imaginar que l’ambient nadalenc és excepcional en la ciutat del Tàmesi. Els mercats d’artesania i la il·luminació dels carrers fan un conjunt espectacular.

Paradeta al mercat de Hyde Park

Decoració dels carrers de Londres. Oxford Street

Ara bé, el plat fort de la nostra visita es va concentrar en els museus, que ja coneixíem d’anteriors viatges, però que vam recórrer altra vegada, per rememorar les peces més emblemàtiques, i fer alguna descoberta. A la National Gallery vaig deturar-me en aquestes pintures esplèndides de tema clàssic.

Comencem pel Renaixement, ple de llum, de color i d’atracció pel cos humà.

Admireu Venus i Mart, de Botticelli.

Venus i Mart, de Boticelli, a la National Gallery

I de Ticià, Venus i Adonis.

Venus i Adonis, de Ticià, a la National Gallery

Seguim amb el barroc, amb els contrastos de llum i ombra, i les figures contorsionades. Fixeu-vos en les composicions de Rubens:

El Judici de Paris,

El Judici de Paris, de Rubens, a la National Gallery

Minerva protegeix Pax de Mart.

Minerva protegeix Pax de Mart, de Rubens, a la National Gallery

I acabem amb la impressionant Venus del mirall, de Velázquez, un dels pocs nus en la pintura espanyola del segle XVII.

Venus del mirall, de Velázquez, a la National Gallery

Una visita profitosa.

L’endemà ens vam dirigir al Museu Britànic, el famós British Museum. Un cop a dins, em vaig passejar per les sales d’art grec i romà una bona estona. Hi vaig descobrir aquesta ceràmica minoica, amb la seva característica decoració d’estil marí i floral.

Detall d’una àmfora de ceràmica minoica, al British Museum

I aquesta àmfora de temàtica mitològica. Encara que no s’apreciïn bé en la imatge, els déus representats són: Apol·lo, Dionís, Posidó, Àrtemis, Hermes i, possiblement, Afrodita.

Àmfora de tema mitològic, al British Museum

No vaig passar per alt aquesta representació escultòrica d’estil arcaic del Curos d’Anafi (κοῦρος).

Curos d’Anafi, al British Museum

Ni el bust de Pèricles, amb la inscripció del nom del polític atenès en grec (Περικλῆς). L’escultura és una reproducció romana de l’original grec, d’autor desconegut.

Bust de Pèricles, al British Museum

El temple de les Nereides, trobat a la ciutat lícia de Xanthos, i els marbres del Partenó portats per Thomas Bruce, comte d’Elgin des d’Atenes fins a Londres.

Contempleu la bellesa del conjunt.

Temple de les Nereides, al British Museum

I del detall. Admireu la figura del déu Dionís, reclinat i nu, una de les més conegudes escultures del frontó del Partenó.

Dionís reclinat, escultura del frontó del Partenó conservat al British Museum

I aquesta mètopa del fris, que representa la lluita dels centaures i els làpites.

Una de les mètopes del fris del Partenó conservat al British Museum

També les restes d’un temple arcaic, dedicat a Àrtemis, a la ciutat d’Èfes.

Restes del temple d’Àrtemis a Èfes. British Museum

O aquesta espectacular escultura de la dea mare, la Demèter de Cnido.

Demèter de Cnido. British Museum

Ja veieu, doncs, que, entre músiques i decoracions nadalenques, la meva afició pel món grecollatí sempre té un espai reservat en les vacances de la família.

I va arribar el dia de cap d’Any, amb tots els museus tancats. Vam aprofitar per passejar per la ciutat i admirar indrets cèlebres com Covent Garden.

Covent Garden, a Londres, amb decoració nadalenca

L’endemà abandonàvem Londres per fer el camí de tornada. Ens esperava París, i també Clarmont. Aquesta vegada vam fer la ruta amb una mica més de calma, i vam poder admirar alguns racons de l’interior de França.

La ciutat i la catedral de Nevers.

Palau dels ducs de Nevers

Interior de la catedral de Nevers, d’estil gòtic

L’església de Souvigny, estretament lligada a la història de Cluny.

Interior de l’església prioral de Souvigny, de transició entre els estils romànic i gòtic

El nostre viatge arribava a la seva fi. Un altre Nadal amb referències clàssiques!

Nota: Totes les fotografies de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. Tercer de Filologia clàssica. UB.