Aquest estiu, el destí de les nostres vacances familiars ha estat Escòcia. Els primers dies, repetim ciutats ja visitades en altres viatges. La nostra ruta veritablement nova comenta més enllà de Londres, camí cap al nord d’Anglaterra. Fem parada a Peterborough, a Lincoln, a York, a Durham: ciutats medievals i catedrals gòtiques importants i impressionants. Vegeu-ne alguns detalls.
Interior de la catedral de Peterborough
Vista de la torre i de les naus de la catedral de Lincoln
Interior de la catedral de York. S’aprecien els vitralls i la nervadura de les columnes
Exterior de la catedral de York, una de les més grans del nord d’Europa
Nau central de la catedral de Durham, amb el decorat característic de les seves columnes
En aquesta darrera catedral, la de Durham, vam poder deturar-nos davant la tomba de Beda, el Venerable, situada en la galilea del temple. El monument contenia aquesta inscripció en llatí i en anglès:
Inscripció davant de la tomba de Beda el Venerable, a la galilea de la catedral de Durham
Aquesta és la glossa de Beda al passatge de l’Apocalipsi, II, 28:
Christus est stella matutina qui nocte saeculi transacta lucem vitae sanctis promittit et pandit aeternam. Baeda in Apocalypsim, II, 28
I aquesta és una possible traducció:
Crist és l’estrella del matí, el qual, un cop passada la nit del segle, promet als sants la llum de la vida i obre la vida eterna. Beda, a Apocalipsi, II, 28
Tot i l’aspecte plenament medieval dels indrets i monuments que acabo d’esmentar, no puc passar per alt que Lincoln fou un important campament romà, en temps de l’emperador Domicià: Colonia Domitiana Lindensium. I que York, la romana Eboracum, va presenciar la proclamació com a emperador de Constantí el Gran i va acollir els darrers dies de Septimi Sever en la seva expedició militar a Britània.
Un dels primers plats forts, per a mi, arriba amb el recorregut del mur d’Adrià, una de les obres del Vallum romanum. Fem parada a la fortificació de Cilurnum, a la localitat de Chesters; el conjunt es manté força ben conservat. Hi podem apreciar els enclavaments les barraques dels soldats,
Vista de les construccions que allotjaven els soldats a Cilurnum
els espais comunitaris, com el fòrum
o les termes,
Un dels espais conservats de les termes de Cilurnum
amb l’hipocaust per al caldari,
Hipocaust de les termes de Cilurnum per proveir d’aigua calenta el caldari
la font central que alimentava el complex,
Font central de les termes de Cilurnum
El riu que passa prop del campament propicià una devoció a les divinitats de les aigües fluvials, que encara s’aprecia en el museu del fort de Cilurnum.
Relleu de les tres nimfes, al museu de Cilurnum
Travessat el mur d’Adrià, entrem a Escòcia, i fem parada a Queensferry, sovint anomenada South Queensferry: un petit poble mariner, a prop d’Edimburg. Dediquem uns dies a conèixer la ciutat i els seus voltants.
Edimburg dalt de la seva roca, des d’un dels parcs que l’envolten
Portalada de la catedral d’Edimburg, la catedral de Saint Giles
En una de les nostres escapades, vam arribar a veure foques, en les illes properes a Queensferry, les que s’estenen per l’estuari del Fiord de Forth: tot un espectacle.
Les foques fan estada a les illes del Fiord de Forth
Vam seguir cap a Inverness. Pel camí, la capella normanda de Dumferline, on hi ha la tomba de Robert I d’Escòcia, heroi nacional, va ser una grata experiència. Des del nostre segon destí a Escòcia, havíem de contemplar la meravella natural de les Highlands, les Terres Altes. No ens va pas decebre: platges, cims i llacs oferien una estampa corprenedora de natura verge i indòmita.
La badia de Gruinard, prop del poble de Gairloch
Vista del pas del Glen Coe, a les Terres Altes
Loch Maree, tant o més bonic que el llac Ness
Loch Ness, de visita inexcusable
La silueta dels castells en el paisatge era el contrapunt evocador i romàntic, com el d’Eilean Donan, a les vores del Loch Duich.
Vista del castell d’Eilean Donan
Des d’Inverness, el nostre centre d’operacions a les Terres Altes, vam baixar fins a la ciutat costanera d’Ayr, a prop de Glasgow. L’entorn era bonic, però una pluja torrencial ens va retenir a l’hotel. Escòcia ens acomiadava amb el clima que la caracteritza.
