L’endemà iniciàvem la ruta de retorn cap a Anglaterra. La primera parada va ser al Districte dels llacs, Lake District, al comtat de Cúmbria, un paratge de delicada bellesa.
Vista del llac Windermere, el més gran del Districte dels llacs, i d’Anglaterra
Des d’aquest entorn bucòlic, ens dirigíem cap a una ciutat moderna, dinàmica, popular i innovadora: Liverpool, la ciutat dels Beatles.
L’entrada de The Cavern Club, el mític local on el cèlebre grup va fer la seva primera actuació. L’estàtua de John Lennon els recorda
Des de Liverpool, vam aprofitar per visitar la ciutat de Chester, tota ella de configuració medieval, però amb un sòlid record de la fundació romana: Deva Víctrix Castra. Els carrers principals, plens de cases amb tramat de fusta, corresponen al cardo i al decumanus.
L’amfiteatre, fora muralles, encara es pot apreciar amb nitidesa.
Vista de l’amfiteatre de Chester
Aquell mateix dia, vam visitar alguns pobles costaners preciosos: Conwy, amb muralles, port, castell i un centre antic molt ben conservat,
Vista del port i del castell de Conwy
i Caernarfon.
Les muralles, el castell i el port de Caernarfon
L’endemà sortíem amb destí a Gloucester. Parada inexcusable a Coventry: emocionant i corprenedor. Les imatges parlen per si soles.
A Gloucester vam visitar la catedral gòtica, de claustre impressionant (va ser un dels escenaris triats per rodar-hi algunes escenes de Harry Potter).
Una de les ales del claustre de la catedral de Gloucester
Aquesta estàtua de l’emperador Nerva evoca les campanyes militars destinades a la romanització de Britània.
Estàtua de l’emperador Nerva, a Gloucester
Inscripció al peu de l’estàtua de Nerva, recordant el seu paper en la història de la Gloucester
Fixeu-vos que la inscripció dóna pistes per reconstruir l’origen etimològic del topònim: Colonia Nerviana Glevensis. En primer lloc, el terme llatinitzat Glevum prové dels topònims gal·lesos o bé, segons les llegendes locals, del nom del cabdill fundador de la ciutadella: Gloyw Wallt Hir (“Gloiu el dels cabells llargs”). Per altra banda, les formes –cester / chester són l’evolució del llatí castra (“campament”). De fet, ja hem trobat en dues ocasions aquesta denominació: en la localitat on se situa el fort de Cilurnum, i en una de les ciutats angleses que hem visitat, prop de Liverpool. En el cas que ara ens ocupa, la forma llatina Glevum Castra dóna origen a l’actual Gloucester.
Des d’allí vam dedicar un dia a visitar la ciutat de Wells, amb la seva magnífica catedral.
Nau central de la catedral de Wells, amb una solució arquitectònica única: l’arc de tisora
i la ciutat de Bath que, com el nom suggereix, conserva uns magnífics banys romans, del segle I.
Admireu el gran bany central, que dóna idea al visitant de la dimensió i la magnificència del conjunt.
El gran bany, a les termes de Bath
També és esplèndid aquest bust de la deessa Minerva. Els banys contenien un temple dedicat al seu culte, que en va absorbir, per sincretisme, un altre de més antic, d’origen celta, Sulis. Així, el temple de Bath era dedicat a Minerva Sulis.
Bust de Minerva Sulis en el museu dels banys de Bath
Es conserven restes del frontó d’aquest temple, que s’ha reconstruït parcialment.
Ara contempleu algunes imatges de les dependències interiors dels banys.
L’hipocaust, als banys de Bath
La font d’aigua calenta que alimentava els banys termals de Bath
La canalització de plom que encara es conserva des de l’època romana
Amb la sensació refrescant de les termes de Bath, en uns dies especialment calorosos a Anglaterra, ens acomiadem del nostre destí de vacances, i emprenem la ruta de retorn des de Dover a Calais.
Vista dels penya-segats de Dover
Havent posat el peu a França, fem sempre via cap al sud, pausadament, però sense interrupció, fins al retorn definitiu, com Odisseu, a la nostra pàtria-ciutat.
Fins a les properes vacances.
NOTA: Totes les imatges de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.
Pau Molar. 3r Filologia clàssica. UB