Monthly Archives: febrer 2026

Del caos de Nàpols al silenci de Pompeia

Sempre he pensat que hi ha dos grups diferents de persones quan es tracta de viatjar: les persones que aprofiten les vacances per descansar i desconnectar i les persones que passen les vacances visitant i descobrint nous llocs. A quin pertanys tu? Jo m’identifico més amb el segons grup i per això, el meu destí no va ser una platja paradisíaca, sinó un lloc on el temps es va detenir de manera dràstica: Pompeia, als peus de l’imponent Vesuvi, molt prop de l’actual ciutat de Nàpols. 

El viatge va tenir lloc durant el Sant Joan de 2023, just quan el Napoli FC acabava de guanyar la lliga italiana després de més de trenta anys. La ciutat estava completament engalanada de blau. De la mateixa manera que avui dia tenim el futbol com a eina d’entreteniment, els romans també en tenien, oi? Com s’entretenien? On ho feien?

 

Decoració balcons Napoli FC

Decoració carrers Napoli FC

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un dels primers llocs que vaig visitar va ser el Spaccanapoli, un llarg carrer que travessa el centre històric de la ciutat. Aquest carrer segueix el traçat d’un antic decumanus romà. Sembla increïble que els romans tinguessin la capacitat de dissenyar plans urbans que hagin perdurat durant tant de temps, oi? Recordes com era l’estructura d’una ciutat romana? Quin nom rebia cada carrer? 

Piazza Plebiscito

 

La meva ruta va continuar per la Piazza Plebiscito, una de les places més grans i monumentals d’Itàlia. De fet, el seu nom no és una casualitat. Em podríeu refrescar la memòria explicant quina és la seva etimologia? A la plaça hi trobem el Palau Reial, la basílica de San Francesco di Paola, i dos edificis simètrics, la Prefectura i el Palau de Salern. 

 

 

Més endavant, per poder veure la ciutat des d’una altra perspectiva, vam decidir agafar un autobús turístic dels que recorren els punts més emblemàtics de la ciutat. A priori, pot semblar una forma tranquil·la d’endinsar-se en la ciutat, però la realitat és força diferent, i és que el trànsit a Nàpols és completament caòtic. I com no, després d’aquest tour express per la ciutat, vam visitar una trattoria per provar l’autèntica cuina napolitana.

Sens dubte, la joia de la corona va ser la visita a Pompeia. Aquesta ciutat es va veure sepultada sota cendra i pedra volcànica l’any 79 dC a causa de l’erupció del Vesuvi. Aquest fet va provocar la seva desaparició, però va permetre una conservació excel·lent de les restes. Amb l’ajuda de l’arqueologia, s’ha pogut estudiar com era la vida quotidiana dels romans, aportant noves perspectives. 

Restes humanes fossilitzades de Pompeia [Font: Visitar Pompeya]

Passejar per Pompeia és pràcticament com caminar per una ciutat aturada en el temps, ja que a diferència d’altres jaciments, no és tan sols un conjunt de ruïnes, més aviat es podria considerar una “experiència immersiva”. 

Dolia de Pompeia

M’agradaria destacar un establiment, que tot i que era freqüent a tot el món el romà, a Pompeia es conserva de manera quasi intacta. És tracta dels Termopolia, locals petits on les classes populars acostumaven a comprar o consumir menjar preparat. Normalment, tenien taulells en forma de “L” amb forats on es col·locaven les àmfores i els dolia amb el menjar. Però, què són els dolia i per a què s’utilitzaven?

 

 

 

Mosaics Pompeia

L’última cosa que m’agradaria destacar sobre Pompeia són les pintures murals, que són de les poques que es conserven del món romà i que ens aporten informació no només del dia a dia dels romans, sinó també de les tècniques pictòriques i la forma en la qual percebien l’art. Em podríeu parlar breument dels 4 estils típics pompeians? I parlant d’art romà, és condició sine qua non fer una menció als mosaics, especialment al típic cave canem (“compte amb el gos”) que ha arribat fins als nostres dies. A part d’estètica, quina funció tenien aquests mosaics? (a la imatge teniu una petita pista!)

Veient el volcà tan a prop, no vaig poder evitar preguntar-me com devien interpretar els romans un fenomen tan devastador. Quina raó creus que van associar a aquesta catàstrofe?

Pompeia i el Vesuvi [Font: Wikipedia]

I així va acabar el viatge. Efectivament, no van ser unes vacances per ajeure’si no fer res, sinó per caminar, observar i explorar.  Potser algun dia hi tornaré: a veure si el Napoli torna a guanyar la lliga i tinc la sort de escapar-me a Nàpols per veure’ls jugar… i de pas fer una visita ràpida per Pompeia.

Fotos i text: Joana Miralles (Món clàssic 1BAT)

“Barcino MMXXV AD”. La Barcelona que no surt a Instagram: Bàrcino

En aquest article us explicarem la visita a la Barcelona Romana que vam fer els estudiants de batxillerat i 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albèniz.

Tots junts vam quedar a les 9:30 a la parada de metro de Badalona Pompeu Fabra per dirigir-nos a la Plaça Catalunya. Per sort, vam poder arribar sense cap problema, ja estavem mig espantades de tantes anècdotes sobre excursions que hem experimentat. Teniu alguna anècdota graciosa sobre alguna sortida curricular que hagueu fet? 

Via Sepulcral Romana, Barcelona

En arribar a Bàrcino, el primer que vam fer va ser veure la Via Sepulcral, on vam haver de treure les nostres habilitats artístiques per dibuixar com era la via i els seus monuments funeraris, cupae, tegulae, stelae i ares. Ens podríeu dir la definició de cadascuna?

La veritat és que fent-ho juntes vam passar una molt bona estona i ens van riure un munt. Al fons se’ns pot veure l’extrema concentració intentant dibuixar-la.

Dibuixant la Via Sepulcral

Després vam haver d’esmorzar ràpidament per anar al Museu d’Història de Barcelona, on ens van dividir en dos grups cadascun amb una professora i un guia.

Primer de tot, el nostre grup va escoltar una presentació sobre com era Bàrcino, com funcionava i com estava estructurada; també com és que la ciutat que ara coneixem està feta a partir de l‘estructura romana. Seguidament, vam passejar pel barri gòtic de Barcelona, on vam trobar una part de l‘aqüeducte romà. Ens va semblar molt interessant el fet que encara ara hi ha dubtes sobre si els romans van fer dos aqüeductes que s’unien o només un. Quina teoria us sembla més coherent? En mitologia també ens hem trobat diverses versions sobre alguns esdeveniments. Podríeu identificar de quin mite estem parlant? 

Aqüeducte i muralla romana

Just darrere de l’aqüeducte es troba la muralla romana. Actualment, se’n conserven les parts nord i est, construïdes pels romans al segle I aC com a defensa davant les incursions bàrbares. 

A continuació, ens vam dirigir a les restes del temple d’August. En entrar ens vam adonar de la grandesa dels temples romans. És enorme. Només es conserven 4 columnes sobre un gran podium.

El Temple d’August

“Màquina del temps”

Tot seguit, vam anar una altra vegada al Museu d’Història de Barcelona, on ens vam endinsar en les restes romanes. Vam viatjar en el temps (però sense l’aparició de cap arruga) quan ens vam ficar a l’ascensor; el fet que hi hagués un “rellotge” que ens indicava en quin any estàvem ens va captar tota l’atenció.

Dolies

El primer que vam veure va ser l’intervallum, a més d’apreciar com eren leclavegueres romanes (cal destacar com cuidaven els romans la seva higiene). Seguidament, vam observar els tallers i les factories dedicades  a les  activitats artesanes, com la fullonica (on rentaven la roba) que estava conectada al clavegueram, la cetaria (factories de salaó i gàrum) on hi havia els dolia i la cella vinaria (negoci del déu del vi). Podríeu dir-nos quin déu és i les seves característiques? I per què l’hem escollit? 

Veient els dolis

Mural del petó

Per últim, la nostra professora Teresa ens va guiar cap al mural del petó de Barcelona; ens va agradar molt veure-ho i sobretot admirar-ne tots els detalls. Hi heu estat mai? Per desgràcia no ens hi vam poder fer una fotografia per la gran quantitat de gent que hi havia i per solucionar-ho vam anar a veure l’aqüeducte romà de la Plaça Vuit de Març,

Aqüeducte romà de la Plaça Vuit de Març

En conclusió, ens ho vam passar molt bé juntes, us he ajuntat un vídeo per tots els llocs on vam estar. Va ser una excursió molt interessant tan de manera acadèmica com personal. Gràcies al recorregut per la Via Sepulcral, el barri gòtic, el temple d’August i el Museu d’Història de Barcelona, vam poder entendre millor com era la vida a Bàrcino i com la ciutat actual conserva encara moltes empremtes del passat romà. Si vosaltres també l’heu visitat, doneu-ne la vostra visió, destaqueu el que més us va agradar, si vau veure alguna cosa que no haguem inclòs, si teniu alguna anècdota…

Fotos i vídeo: María Ferreres (Món clàssic, 1r BAT)

Text: Laia Rosales i Ona Royo (Món clàssic, 1r BAT)