Ubicació de la Rècia en un mapa de la màxima extensió de l’Imperi romà [Font: UNRV Roman History]
A l’article anterior va quedar ben clara la majestuositat de la natura dels Grisons, bella, salvatge, exuberant, perillosa i, evidentment, sàvia. No obstant, ja hi feia esment de la capacitat humana de conviure-hi, amansir-la, dominar-la. Malgrat la duresa dels hiverns a la zona, hi ha hagut assentaments humans des d’antic, tribus que els romans es van trobar en el seu imparable afany de romanització. Segons les fonts, Juli Cèsar entre d’altres, els helvecis habitaven les planes i zones muntanyoses, però no les planúries d’alta muntanya. Per a això ja hi havia els rètics, que no van caure a mans dels romans fins que August, en el seu afany de fer arribar la Pax Romana als indrets més recòndits, va ordenar conquerir les tribus dels Alps que es mantenien independents. Així fou com els habitants de les actuals regions dels Grisons, el Tirol i una part de la Llombardia van acabar sotmetent-se al jou romà, després d’una forta resistència per part d’aquests homes i dones salvatges i astuts. Atenció, segons l’historiador Florus, els romans van quedar impactats per la resistència activa de les dones, que prenien part en la lluita al costat dels seus germans, pares i esposos. Podeu investigar sobre les dues fonts històriques que esmento i dir en quina obra tracten el tema?
Al cor dels Alps en ple agost [Foto: Josep Lario]
Mireu les glaceres eternes que divisàvem mentre fèiem camí a principis d’agost pels cims grisons, ¿com creieu que estarà tot a l’hivern? Realment havia de ser dura aquesta gent per habitar-hi tot l’any! Però en fi, els romans se les empescaven per adaptar-se a totes les condicions i finalment van aconseguir romanitzar la regió. A la Península ibèrica hi ha també una zona muntanyosa que va aconseguir mantenir la seva llengua, que ni tan sols és indoeuropea, sabeu quina és?
Amb la política, la legislació i els costums també va arribar la llengua, el llatí. Com a testimoni d’aquesta romanització lingüística, trobem una llengua romànica, el romanx, retoromànic o ladí, minoritària però viva i en convivència amb la variant suïssa de l’alemany. I és que Suïssa és un país plenament plurilingüe, us ho puc ben assegurar, perquè ja fa temps que hi volto i ho he pogut comprovar. Repartits entre els diferents cantons s’hi parlen el francès, l’alemany, l’italià i el romanx. No n’hi ha una per sobre de les altres, en tot cas conviuen, igual que les religions, els costums i les tradicions de cada regió. Suïssa és realment una confederació de diferents pobles, cada cantó té les seves institucions i pren les seves decisions, els ciutadans estan convocats a votar cada dos per tres, potser massa i tot, es queixen ells. En un viatge anterior, la visita al Parlament confederat de Berna, on es prenen les decisions conjuntes, m’ho va confirmar amb el seu rètol de l’entrada amb la llegenda Parlament de tots els suïssos en les quatre llengües oficials. Amb tota la naturalitat, i no passa res. La llengua és riquesa cultural, cal cuidar-la i mimar-la molt.
Pantalla d’inici de la web del parlament confederat suís en versió romanx. A la part superior dreta es poden triar les 4 llengües oficials. CLIQUEU PER VEURE-LA MILLOR
Com a bona romanista, a la universitat vaig estudiar que existia aquesta llengua, però ara he pogut comprovar que està ben viva. Us proposo un exercici de lingüística comparada que per a nosaltres, que com a mínim dominem dues llengües romàniques, català i castellà, o tres en el cas del francès, no ha de ser gens complicat. Analitzeu el contingut de la pàgina de la web del parlament i les fotos que us deixo a continuació i comenteu què n’enteneu. A què us recorda? Compareu els termes amb les llengües que coneixeu i trobeu paral·lelismes. A mi em sona molt a aranès-occità, però amb moltes influències franceses i italianes. I a vosaltres?
Al recull també hi ha algunes inscripcions en llatí, a veure si les identifiqueu i interpreteu. I a les diapositives finals he deixat unes pinzellades de les magnífiques façanes amb esgrafiats delicats i discrets, sense escarafalls, que vam trobar per tot arreu i em van robar el cor a cada poble; Celerina, Sils Maria, Samedan, Pontresina, Silvaplana, Maloja, Zuoz, tots ells amb racons per no oblidar. Passejant pels carrers d’aquestes contrades, amb els ulls ben oberts a cada descoberta, no em va ser gaire difícil encomanar a la meva amiga Carmen, malalta de filologia com jo, la necessitat de recollir mostres lingüístiques allà on fossin. Sense ella, aquest recull no hauria estat possible.
Abans d’acabar l’article i donar peu al de l’aturada en el camí de tornada, molt més clàssic i xafogós, ja ho veureu, us deixo una imatge de la població de referència de la zona: Saint Moritz. De ben segur que us sona, és un lloc de culte dels famosos i multimilionaris que, sobretot a l’hivern, van a passejar la seva vanitat i els seus absurds descapotables, a comprar a botigues sense preus a l’aparador i, és clar, a esquiar. No tenen pas mal gust, cal reconèixer-ho…
Saint Moritz. [Foto: Josep Lario]
Quin article es interessant! per cert, contestant la teva pregunta les dues fonts històriques que esmentes són Juli Cèsar, qui va ser? doncs ell va ser un polític i militar romà del segle I a. C., membre dels patricis Julios Césares, que va aconseguir les més altes magistratures de l’Estat romà i va dominar la política de la República després de vèncer a la guerra civil. Cèsar va exercir un paper fonamental en els esdeveniments que van conduir a la caiguda de la República romana i al sorgiment de l’Imperi romà, i com a tal és una de les figures principals de l’Antiguitat clàssica.
Ara si, segons l’obra que parlas a l’article es “els Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies” (en llatí, Commentarii de bell Gallico o, abreujadament, De bello Gallico) és una obra de Juli Cèsar redactada en tercera persona. En ella Cèsar descriu les batalles i intrigues que van tenir lloc en els vuit anys (del 58 aC al 50 aC) que va passar lluitant contra exèrcits locals que s’oposaven a la dominació romana a la Gàl·lia.
Florus en aquest cas la segona font que has esmentat al text no he aconseguit trobar molta informació només puc dir quina es l’obra de la que parlas,”Epitome of Roman History”
Els romans i la seva romanització! Com oblidar que a la península ibèrica, els país Basc va mantenir la seva llengua, això és degut a que com els país Basc està rodejat de muntanyes i en aquella època era només un poble que no tenia molta importància, per això no la van envair.
M’ha sorprès molt que et fixesis en les llengües de la web del parlament de suiza. Puc observar que hi ha paral·lelismes del català i francès, apart de l’italià, és clar.
La primera imatge que mostres el que posa es pot identificar fàcilment, diu: bústia de regals. la segona imatge es sobre habitacions dee vacanses. la tercera es sobre fonts d’aigua escrit en llatí. a la cuarta imatge que mostres es poden veure coses similars per exemple obert de diferents idiomes similars, per exemple, l’anglès, l’italia, el francès, l’alemany i el suec. També està la paraula “gratis” la qual cosa es igual que com diem en la nostra llengua, i per últim esta la paraula “scoula” que significa escola. una imatge que m’ha sorpes es la casa dels ocells, anomenat “utschellas”. la següent imatge l’he tingut que buscar ja que no sabia el que posava, i després de informarme he pogut descobrir que “cogitamor” en llatí, es tradueix com l’amor impulsa, i a la part dretana aquesta imatge hi ha una altre frase en llatí, “respice finem” que es tradueix com: considera la fí. La segona imatge mostrada en aquesta diapositiva es “homo respice finem” que igual que l’altre es tradueix com a home, mira la fi.
Una altre fotografia que ha sigut bastant complicada de traduir es la de la diapositiva número 8, aquesta dicta: aquesta es la casa de Zaccaria Pallioppi, 1820-1873, home polític, poeta i filòleg, autor del gran diccionari ladin.
Aquest comentari de l’article a sigut bastant entretingut de fer, ja que he pogut aprendre coses que no sabia. Crec que mai no he pensat sobre les altres llengües i les seves semblances amb el nostre llenguatge. I encara que no he pogut trobar sobre l’historiador Florus, he aconseguit trobar altres coses, per exemple sobre Juli Cèsar.
En l’exposició a classe m’has confirmat que has repassat bé les imatges i t’has esforçat a treure’n l’entrellat. Una bona prova ha estat la seguretat amb que t’has ofert a explicar la inscripció sobre l’autor del primer diccionari de romanx. Ara ja no podràs dir que “mai no he pensat sobre les altres llengües i les seves semblances amb el nostre llenguatge”.
Hola! He trobat el teu article especialment interessant perquè tracta un tema poc conegut però molt rellevant dins l’estudi del món romà i de les llengües romàniques: el romanx i la seva pervivència als Alps suïssos. M’ha agradat molt com relaciones el paisatge, la història i la llengua, ja que queda molt clar que l’entorn natural va tenir un paper fonamental en la conservació d’aquesta llengua fins a l’actualitat.
Quan parles de la romanització, crec que és important precisar què significa exactament aquest concepte. La romanització és el procés mitjançant el qual Roma va imposar progressivament la seva cultura als territoris conquerits. Aquest procés incloïa la introducció del llatí com a llengua oficial, però també del dret romà, les institucions polítiques, les formes de vida urbanes, la religió, les infraestructures (com carreteres, ponts o ciutats) i els costums socials. No va ser un procés uniforme ni immediat, sinó gradual, i va variar segons el grau de resistència dels pobles locals i la facilitat de comunicació amb Roma. En el cas dels Alps, com bé expliques, la romanització va ser més lenta i parcial a causa de l’orografia muntanyosa i de l’aïllament de moltes valls.
Relacionat amb això, menciones correctament figures històriques clau com Juli Cèsar i Octavi August, però cal concretar qui eren. Juli Cèsar va ser un general i polític romà del segle I aC, protagonista de la conquesta de la Gàl·lia (actual França i zones properes), fet que va ampliar enormement el territori romà i va facilitar l’expansió del llatí a l’Europa occidental. Tot i que no va conquerir directament la zona dels Alps orientals, els seus escrits són una font essencial per conèixer els pobles preromans com els helvecis. D’altra banda, Octavi August, primer emperador romà (27 aC – 14 dC), va ser qui va culminar la conquesta dels Alps i va organitzar administrativament aquests territoris, creant províncies com Raetia. És durant el seu govern quan el llatí s’implanta de manera definitiva en aquesta regió.
Pel que fa a la província de Raetia, el mapa que inclous ajuda molt a entendre l’abast territorial d’aquesta regió romana, que ocupava parts de l’actual Suïssa, Àustria i el nord d’Itàlia. Aquesta província estava habitada originalment per pobles com els rètics i els helvecis, que parlaven llengües indoeuropees o preromanes. Amb la romanització, aquestes llengües van anar desapareixent progressivament, substituïdes pel llatí vulgar, és a dir, el llatí parlat pel poble i pels soldats, no el llatí literari.
Aquí és on entra en joc l’origen del romanx. Després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident (segle V dC) i les invasions germàniques, moltes zones d’Europa van abandonar el llatí i van adoptar llengües germàniques. No obstant això, a les valls alpines més aïllades, el llatí evolucionat va continuar sent la llengua habitual de la població. Aquest fet, sumat a l’aïllament geogràfic, va permetre que el romanx conservés trets molt antics del llatí, convertint-se en una de les llengües romàniques més arcaïtzants.
En relació amb la convivència lingüística a Suïssa, expliques molt bé que el romanx és una llengua nacional, però amb un ús oficial limitat. Actualment, Suïssa reconeix quatre llengües nacionals: alemany, francès, italià i romanx. Tot i això, el romanx només és llengua oficial plena en l’àmbit local del cantó dels Grisons. Aquest fet mostra clarament com una llengua pot tenir un gran valor cultural i simbòlic, però alhora trobar-se en una situació de fragilitat davant llengües majoritàries.
En quant als dos fets històrics que expliquen l’origen del tema, considero que l’origen del romanx s’explica principalment per la conquesta romana dels Alps durant el govern d’Octavi August, primer emperador romà, entre els anys 27 aC i 14 dC. Va ser en aquest moment quan Roma va integrar definitivament la regió dins l’Imperi i va impulsar el procés de romanització, és a dir, la imposició progressiva del llatí, del dret romà, de l’administració i dels models culturals romans sobre els pobles preromans com els rètics i els helvecis. Aquest procés va fer que el llatí vulgar es convertís en la llengua habitual de la població. El segon fet clau és la caiguda de l’Imperi romà d’Occident al segle V dC i les posteriors invasions germàniques, que en moltes zones d’Europa van provocar la substitució del llatí per llengües germàniques. No obstant això, a les valls alpines més aïllades dels Grisons, la difícil orografia va impedir una germanització completa, fet que va permetre que el llatí evolucionat continués sent la llengua de comunicació i acabés donant lloc al romanx actual.
Pel que fa a la segona pregunta, la comparació lingüística és molt encertada. Tal com comentes, el romanx pot sonar estrany d’entrada, però presenta moltes similituds amb altres llengües romàniques. Amb el català, comparteix l’origen llatí de moltes paraules bàsiques; amb el francès, algunes influències lèxiques i fonètiques; i amb l’italià, sobretot amb els dialectes del nord, una gran proximitat gramatical. Les inscripcions que mostres, com “butía da regals” (botiga de regals), “utschellas’’ (ocelles) o “abitaziuns da vacanzas” (habitacions de vacances), són un exemple clar d’aquesta herència llatina combinada amb influències veïnes. .
D’altra banda, m’ha semblat molt interessant la referència a les inscripcions en llatí i als grafits que encara es conserven. Aquestes restes són fonamentals per entendre l’evolució lingüística i demostren que el llatí no va desaparèixer de cop, sinó que es va transformar lentament en diferents llengües romàniques segons el territori. Podem trobar algunes com: “ars aquae fontis’’ (l’art de font d’aigua), “scoula” (escola), i “homo respice finem” (l’home veu la película), o un breu text escrit en pedra que diu: “Quista chesa es steda la murada. Zaccaria Paluoppi. 1820-1873. Hom Politic poet e filolog autur dal prum grand dicziunari ladin” (Aquesta casa és amurallada. Zaccaria Paluoppi. 1820-1873. Home polític, poet i filòleg autor del gran diccionari català).
La fotografia que adjuntes representa Saint Moritz, població de referència de la zona, i aporta informació visual rellevant: arquitectura alpina tradicional (teulades i balcons de fusta), un llac i un hotel destacat amb banderes, tot emmarcat per muntanyes al fons. El text fotogràfic subratlla el caràcter turístic i elitista del lloc, destacant la presència de famosos i multimilionaris, el consum ostentós i l’activitat d’esquí.
És curiós com aquesta imatge il·lustra una tensió central del teu article: l’orografia i l’aïllament van protegir el romanx durant segles, però l’obertura turística i l’economia de luxe (exemplificada per nuclis com Saint Moritz) introdueixen mobilitat, influx cultural i pressions lingüístiques que poden accelerar la substitució lingüística o transformar els usos socials del romanx. Això reforça la teva tesi sobre la fragilitat de la llengua i la necessitat d’analitzar factors contemporanis a més dels històrics.
En conclusió, el teu article és molt complet i ajuda a entendre perfectament com la història, la geografia i la política influeixen directament en la llengua. El romanx és un autèntic testimoni viu del procés de romanització i de la pervivència del món romà a Europa, i el teu text contribueix molt bé a posar en valor aquesta realitat lingüística tan singular.
És un comentari exhaustiu i amb observacions molt interessants. Algunes d’elles me les vas reiterar oralment a classe. No m’estranya que em diguis que has de dedicar molta estona al comentari, perquè realment el resultat fa palès l’esforç en la seva redacció.
Bona anàlisi de la romanització, element important del tema de l’ingenium, i també de les mostres lingüístiques del romanx i el llatí, bendefensades també oralment a classe. Només trobo a faltar l’anàlisi de la web del parlament.