Port de Maloja a l’hora blava o crepuscle. [Font: Wikimedia]
Deixem Itàlia amb les pupil·les amarades de romanitat i no podem deixar de preguntar-nos com s’ho van fer els romans en la seva expansió cap al nord-est per superar els obstacles que imposa al viatger l’abrupta orografia alpina. Si al conductor actual, amb totes les comoditats dels vehicles motoritzats, ja se li fa una muntanya -mai millor dit- travessar el nord d’Itàlia per una successió inacabable de túnels, viaductes i ports de muntanya amb ziga-zagues impossibles, com el de Maloja, ¿com s’ho van fer els romans amb les limitacions tècniques de la seva època? Cada vegada admiro més el seu ingenium, la seva capacitat de buscar i crear solucions per als reptes que se’ls presentaven.
Escut dels Grisons [Font Wikimedia]
Superades aquest proves, amb el cap emboirat de tants revolts i, ¿per què no dir-ho?, alleugerits de no haver caigut avenc avall o topat amb un dels nombrosos autocars que no deixen carretera lliure, per fi se’ns obre la regió suïssa dels Grisons, els Canini campi dels romans, dintre de la província de la Rècia.
El nostre destí, per tant, no pertany pròpiament a l’Helvetia romana, és a dir, no està poblat pels helvecis, sinó pels rètics, però m’he permès la llicència del títol perquè actualment els Grisons són un cantó de la Confederació helvètica o suïssa. Per comprovar la pervivència del nom de la província romana busqueu les sigles internacionals de Suïssa, si us hi fixeu, als cotxes ho trobareu per exemple, i interpreteu d’on venen. Apareix també a les monedes i els segells.
Moneda de dos francs suïssos amb la imatge de la divinitat menor Helvècia. [Font: Wikimedia]
Qui és aquesta figura femenina al·legòrica? Què representa i quan es va començar a utilitzar? Ja us avanço que no prové d’època romana.
Segell postal suís. [Font: Wikimedia]
En fi, després d’aquest excurs sobre pervivència, d’aquests que em fan perdre l’oremus, ja ho sabeu, centrem-nos en Engadin, la vall dels Grisons que vam visitar en profunditat. Una de les valls poblades més altes d’Europa i sense dubte d’una bellesa alpina incommensurable. La veritat és que no tinc paraules per descriure la sensació de recórrer-la, trepitjar-la, viure-la… potser serà millor un recull d’imatges.
Gaudiu d’aquestes vistes, tot i que mai no poden substituir el plaer de veure-ho en persona, i al següent lliurament d’aquesta sèrie ens centrarem en el paisatge humà, pobles i ciutats com Saint Moritz, i sobretot, la llengua que parlen. La diversitat lingüística de Suïssa és apassionant!
Tot i això, us deixo aquí la imatge de la caseta de Sils Maria on Friedrich Nietzsche s’allotjava als estius per gaudir de la natura incomparable que l’ajudava a pensar i reflexionar. Sembla que Hermann Hesse també va visitar aquest poble. Què en sabeu d’aquests personatges? Expliqueu també el llatinisme que he utilitzat abans del carrusel d’imatges.
Casa de Nietzsche a Sils-Maria
TERESA
Recórrer els antics territoris alpins és sempre una gran experiència, cosa que ens facilita aquest interessant article, on ens parla de les muntanyes, abruptes i imponents, han estat durant segles un repte per a viatgers romans.
Suïssa és un país separat d’Itàlia pels Alps suïssos, es sigles internacionals de Suïssa són CH, que provenen del llatí “Confoederatio Helvetica”, és a dir, Confederació Helvètica.
El terme “Helvètica” fa referència als helvecis, un antic poble celta que habitava part del territori suís en època romana.
La figura que ens mostra l’autora, fa representació a Helvètia, la representació de Suècia. Una figura que va acollir Suïssa com a figura d’unificació, llibertat, i identitat nacional. Una figura que es va començar a implementar a partir de 1848, amb la formació de l’Estat federal suís, apareixent a les monedes des de 1850 i als segells des de 1854.
Després un recull d’imatges espectaculars, apareix una fotografia de la Tere davant de la caseta de Sils Maria, on Friedrich Nietzsche i Hermann Hesse es van allotjar durant la seva estància en el poble.
Friederich Nierzsche, fou un filòsof alemany del segle XX, va passar diversos estius a Sils Maria, a l’Engadina. Principalment, perquè considerava el paisatge alpí un lloc ideal per pensar i escriure. Gràcies a la seva estància, va concebre idees fonamentals de la seva filosofia, com el retorn etern.
Per altra banda, tenim a Hermann Hesse, qui fou un escriptor suís-alemany del segle XXI, també va visitar Sils Maria i la regió dels Grisons, on la calma de les muntanyes alpines, li van influir e inspirar per les seves pròximes novelles.
Durant el text, l’autora ha implementat un llatinisme, “perdre l’oremus”, que significa anar-se’n per les branques, una expressió molt bé implementada en el text.
En conclusió, l’article ens fa veure un paisatge mai contemplat per mi, amb una lectura suau i interessant, transportant-nos als espectaculars Alps Suïssos. Amb un muntatge d’imatges molt necessari per representar l’espectacular visió de les muntanyes que separen Itàlia d’Europa.
Hallo Teresa!
Que interessant el teu article de viatge Teresa! Sempre he volgut anar Suïssa, i descobrir part de la seva historia a fons m’ha semblat molt entretingut i interessant.
Responent la teva primera pregunta, exacte tal com dius les sigles internacionals de Suïssa són “CH” i les trobem als cotxes, monedes i segells. Provenen del nom llatí del país: Confoederatio Helvetica, que vol dir Confederació Helvètica.
Fa referència als helvecis, un poble celta que habitava la zona en l’antiguitat. El nom llatí es va triar perquè Suïssa té diverses llengües oficials (alemany, francès, italià i romanx) i així no donaven preferencia a cap d’elles.
Es clar, ella és Helvetia, la figura femenina al·legòrica que personifica Suïssa. Representa la nació i la Confederació de Suïssa, que al igual que a les sigles prové del nom de la tribu dels helvecis. El simbol d’Helvetia es va començar a utilitzar al segle XVII i es va consolidar sobretot a partir de 1848, apareixent en monedes, segells i símbols oficials del país.
Buscant sobre aquest dos filòsofs he trobat…
Friedrich Wilhelm va ser un filòsof alemany que va criticar cultura i la religió occidental.
Va reflexionar sobre què passava quan la religió perdia importància a la societat i amb la frase «Déu ha mort», es refería a que moltes persones ja no creien en Déu com abans i que això provocava una crisi dels valors i del sentit de la vida (si deu no hi era, l’home manava).
Les seves idees van tenir molta influència en la filosofia i la cultura del segle XX.
Hermann Hesse va ser un escriptor, filòsof, poeta, novel·lista i pintor alemany, nacionalitzat suís el 1924. La majoria de les seves obres tracten la cerca d’autenticitat, autoconeixement i espiritualitat de l’individu.
El llatinisme “perdre l’oremus” s’utilitza per donar referencia a desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir, es a dir, perdre el control de si mateix.
Moltes gràcies Teresa per compartir-nos el teu article de viatge, mostrant-nos paisatges impressionants i podent-nos endinsar en la historia d’aquest país tan maco responent les teves preguntes!
Aitana Bosch.
Hola Teresa, gràcies per compartir-nos el teu article sobre el viatge a un país tan maco com Suïssa, i poder respondre a les preguntes per aprendre més sobre la seva història.
Encara que sigui una pregunta retòrica m’agradaria respondre, els romans superaven les limitacions tècniques amb enginyeria pràctica i materials resistents com el formigó, combinant arquitectura intel·ligent (arcs, voltes, aqüeductes) i una organització rigorosa que permetia construir obres enormes amb recursos limitats.
Les sigles internacionals de Suïssa són CH, que ve del llatí “Confoederatio Helvetica” Confederació Helvètica, perquè el país té quatre idiomes oficials i així es manté neutral sense escollir cap dels quatre.
Aquesta figura femenina és “Helvetia” la figura femenina que personifica Suïssa. El nom ve dels helvecis, un poble antic del territori suís. Representa la nació, la unitat, la llibertat i la independència del país. Es va començar a utilitzar com a al·legoria al segle XVII, però es va convertir en símbol nacional important al segle XIX, sobretot després de la fundació de l’estat federal suís el 1848. Encara avui apareix a monedes i segells suïssos.
Aquests personatges són:
Friedrich Wilhelm Nietzsche era un filòsof alemany d’inicis del segle XX. Va fer una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidental, a partir de la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l’anàlisi de les actituds positives i negatives cap a la vida. Va dir que «Déu ha mort» que això vol dir que la religió ja no és la que dona el sentit i les normes a la vida. Per tant, ara l’home manava i posava les seves pròpies normes.
Hermann Hesse va ser un escriptor, filòsof, poeta, novel·lista i pintor alemany, va començar a ser conegut en el 1924. La majoria de les seves obres tracten sobre la cerca d’autenticat, autoconeixement i espiritualitat de l’individu.
El llatinisme “Perdre l’oremus” significa desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir.
Després de llegir aquest article, m’han entrat ganes de viatjar a Suïssa per veure totes aquestes coses en persona, m’ha agradat molt llegir-lo, ha sigut molt entretingut.
Laia Matamoros
Tal com vam parlar, Laia, està bé també que responguis les preguntes retòriques. També està bé el paràgraf que fa referència a l'”ingenium”, però hauria estat millor que sortís aquest terme i la terminologia utilitzada a classe. Llàstima que no hagis pogut completar oralment a classe el comentari.
Aquest article sobre el Canini Campi m’ha interessat un munt perquè deixa a un costat l’esplèndida Itàlia i entrem en una natura meravellosa. La veritat que m’han donat ganes de viatjar allà, ja que els únics camins naturals que he fet és a la “torre del vijia de Cunyet” amb ma mare i excursions a Empúries.
Buscant informació sobre Maloja he vist que té un total de 32 km i 1815 m d’altura i està plena de corbes, fins i tot l’anomenen la serp de Maloja (normal acabar amb tot el cap emboirat per arribar a Rècia). Tot el recorregut es considera una de les més meravelloses vistes de Suïssa. He comprovat com els romans van deixar la seva impremta allà, primerament el fet de com van arribar a Rècia ja és increïble. Els romans volien conquistar la regió de Gàlia fent una ruta estratègica que passés des d’Itàlia fins als Alps, de manera que per fer-ho van elaborar com bé expliques al blog; rutes, túnels i fins i tot carreteres amb el seu gran “ingenium”. En segon lloc, resulta que la sigla internacional de Suïssa és CH, Confoederatio Helvetica en llatí. Tot i que els romans al poble dels helvecis l’anomenaven “Helvetia”. M’he adonat que té un nom molt més curt que Bàrcino, ja que per qüestions de control Juli Cèsar el va anomenar aliat romà i no el va sotmetre del tot a la sobirania romana com va passar a Bàrcino.
Seguidament, he observat i investigat la figura femenina al·legòrica que surt en la imatge de la moneda Suïssa (m’encanta analitzar divinitats i elements mitològics). Es diu Helvècia, com ja diu el seu nom prové del poble dels helvecis, és una deessa menor que representa la personificació nacional femenina de Suïssa i és una derivació neollatina amb el significat Suïssa o Confederació de Suïssa. Cal destacar que no va aparèixer amb la incursió romana sinó al segle XVIII com a dona. Posteriorment, apareix en obres d’art patriòtiques i polítiques en un context de construcció de la història i identitat nacional a principis del segle XIX. Després de la desintegració de la República Helvètica de Napoleó apareix a les monedes (com a la imatge del blog) i en segells oficials federals des de la fundació de Suïssa com a estat federal el 1848.
D’altra banda, a llatí amb les meves companyes fem anàlisi de llatinismes, “perdre l’oremus” no l’hem vist encara, significa de manera figurada desorientar-se,i de manera literal, preguem, ja que l’acostumava a utilitzar un capellà quan aquest perdia un text d’una missa.
La caseta de Sils Maria sembla increïble, normal que molts personatges famosos volguessin anar allà a pensar. Ara és un petit museu! El primer que esmentes és Friedrich Nietzsche, filòsof alemany del segle XIX considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX (tenim un llibre de Nietzsche,“Crepusculo de los idolos”, al departament de clàssiques així que la seva influència a arribat fins avui dia també). Va criticar-ho tot; la cultura, religió (dient que Déu havia mort) i fins i tot la filosofia mitjançant una reconstrucció de conceptes i una anàlisi dels comportaments morals cap a la vida. Cal destacar l’estil i la subtilesa amb la qual explica la seva temàtica. Tot seguit Hermann Hesse, un escriptor, filòsof, poeta, novel·lista i pintor alemany del segle XIX i nacionalitzat a Suïssa al segle XX. Les seves obres consistien a explorar l’autenticitat, l’autoconeixement i l’espiritualitat. Va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal, la seva interpretació dels corrents filosòfics d’Orient, i en especial esdevé una crítica al militarisme i els desigs de revenja a la seva pàtria natal després de la Primera Guerra Mundial. He buscat una relació entre tots dos i en l’obra de “Demian” de Hermann Hesse fa el mateix que Nietzsche en la seva filosofia, critica la moral del seu temps, trencant l’ordre dels valors establerts com un crit de protesta.
En definitiva, Canini Campi, Maloja, Rècia i la caseta de Sils Maria no només representen un espai natural sinó juntament amb la natura hi ha una àmplia història. Aquest paisatge ha sigut important per l’època romana, la cultura Suïssa i el pensament de Nietzsche i Hesse.
El primer que t’he de dir, Ona, és que m’has de dir on és la “torre del vijia de Cunyet”. O no hi he estat o no ho reconec. No pot ser que hagueu esta a llocs que no conec…
A classe ja et vaig dir que la part de la serp de Maloja està molt ben resolta i la informació sobre els filòsofs, ben entesa, com vaig comprovar en el comentari oral. També són encertades les referències als aprenentatges d’aquesta o altres matèries.
Aquests dies hem estat mirant l’article de la Teresa que crec que ha sigut molt interesant i bonic el seu viatge a Suísa i les seves preguntes!
Les sigles internacionals de Suïssa són CH, que provenen del llatí Confoederatio Helvetica. També tenen equivalències en les quatre llengües oficials del país: Schweizerische Eidgenossenschaft, Confédération suisse, Confederazione Svizzera i Confederaziun svizra.
La figura femenina al·legòrica que representa Suïssa és Helvetia, una personificació nacional que es va popularitzar molt més tard. El seu nom prové dels helvecis, poble que va habitar aquesta zona, i no prové d’època romana. La veiem vestida de manera clàssica i sempre porta símbols clau: l’escut amb la creu blanca, que és la marca del país, i una llança o pica que simbolitza la capacitat de defensa de la Confederació. Per això és tan comú trobar la seva imatge en els segells i en les monedes suïsses, com la de dos francs, on actua com a guardiana de la nació.
També tenim dos personatges importants que són:
Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany de principis del segle XX, va criticar la cultura, la religió i la filosofia occidental a través de la reconstrucció dels conceptes que les componen. La seva anàlisi es basava en les actituds positives i negatives envers la vida. Va afirmar que «Déu ha mort», cosa que significa que la religió ja no proporciona el sentit ni les normes de la vida; per això, ara l’ésser humà és qui estableix les seves pròpies regles.
Hermann Hesse, escriptor, poeta, novel·lista i pintor alemany, va començar a guanyar reconeixement el 1924 i va ser el guanyador del Premi Nobel el 1946. La majoria de les seves obres tracten sobre la recerca d’autenticitat, l’autoconeixement i l’espiritualitat de l’individu.
L’expressió perdre l’oremus significa esta desorientat, confós o perdut en el propi camí, és a dir, despistar-se.
Moltes gràcies Teresa per compartir aquest article ja que he pogut descobrir coses increibles!
És un comentari correcte, Noelia, però m’hauria agradat comprovar el grau d’assoliment oralment a classe.