El viatge fins a Helvècia és llarg, si l’emprens en cotxe per la Via Domitia. Cal fer una paradeta de camí i, si de pas coneixem llocs i aprenem coses, millor que millor. Al lloc triat, Gènova, l’antiga Genua de lígurs i romans, trobem una ciutat portuària plena de moviment i amb un barri antic amb molts ressons històrics. Només arribar, com em passa a tot arreu, però especialment a Itàlia, les referències clàssiques em plouen de totes bandes:
- El nostre allotjament – ai els fats!- es diu precisament Hotel Helvetia i es troba al costat de la foccaceria Olimpo.
- També aparquem al Garage Olimpo. Em sorprèn que la fletxa indiqui cap avall (sotto-bellow), no quadra amb l’altitud de la muntanya on viuen els déus.
- Però pel voltant comprovo que igualment podríem haver fet nit a l’Hotel Saturnia o aparcat al Parking Minerva.
- Al dia següent, assedegada després de recórrer la ciutat en plena canícula estival, m’assec a refrescar-me i al got de cervesa fresca trobo un consell molt recomanable: CARPE BEER.
- Al port turístic podria haver agafat el vaixell NEPTUNUS, però no va ser el cas.
- I al palazzo Spinola un ecce homo d’Antonello da Messina em contempla amb la poca esma que solen tenir -ai las!- aquesta mena de representacions pictòriques.
Us en deixo el recull d’imatges perquè vegeu que no m’ho invento i perquè desenvolupeu les mostres de pervivència que identifiqueu.
Al principi feia esment al viatge com a font de coneixement, de noves descobertes, doncs en aquest cas m’ha apassionat esbrinar l’etimologia del nom de la ciutat. En altres articles de viatge el títol reflectia el nom llarg i pompós que els romans posaven a les seves fundacions, com Augusta Praetoria Salassorum o Iulia Augusta Taurinorum. En aquest cas, tenim simplement Genua, segons algunes versions topònim provinent de la tribu dels lígurs, que la tenien com a port principal, per posteriorment passar a ser la capital de la província romana de Ligúria. No obstant, després de fer un repàs de la webgrafia sobre el tema, sembla que la qüestió no està gens clara, per tant, em quedo amb l’explicació d’aquesta inscripció amb què per sorpresa em vaig topar al costat d’un templet del déu Janus, el de les dues cares, principi i final, passat i futur… Va ser ell realment qui va fundar la ciutat i li va donar nom? De Giano a Genova? No seré jo qui contradigui aquesta llegenda. Si non è vero è ben trovato… Sigui com sigui, podríeu explica alguna cosa més d’aquesta divinitat? I d’un terme que segur que en prové?
Inscripció a prop del “Pozzo de Jano” [Foto: Carmen López]
Moltes més curiositats i experiències us podria explicar d’aquesta ciutat que, com moltes altres, reflecteix l’ambició, vanitat i riquesa dels rics i els seus palaus enfront de la plebs que pateix els seus abusos. Abans i fins ara… Però per no deixar-vos amb un mal gust de boca us recomano que, si mai hi aneu, feu un passeig pel Corso d’Italia fins al poblet de Bocadasse, amb les seves casetes de colors i platges de còdols. I sobretot tasteu vora el mar els coni de peix arrebossat.
[Font: Tripadvisor]
‘Helvetia I: Genua, Janus a la Ligúria’
És sorprenent com un viatge en família pot convertir-se en un recull tan ample de mostres de pervivència i pot servir d’aprenentatge per a tots nosaltres.
Suposo que una persona com la Teresa, oberta sempre a aprendre (encara que en sap més que la Wikipedia) va fer aquest viatge tenint en compte totes aquestes qüestions clàssiques per després poder explicar-nos-les.
Inicialment, comentaré el lloc dels esdeveniments, Gènova, una ciutat situada al nord d’Itàlia, a la regió de la Ligúria, a la vora del mar Mediterrani. És un dels ports més importants del país i ha tingut un paper clau en la història del comerç i la navegació. A l’edat mitjana, Gènova va ser una poderosa república marítima que competia amb altres ciutats com Venècia pel control de les rutes comercials.
La ciutat és coneguda pel seu nucli antic, un dels més grans d’Europa, amb carrers estrets anomenats ‘caruggi’, palaus històrics i nombrosos monuments a més de famosa per ser el lloc de naixement de Cristòfor Colom.
De fet, jo vaig poder gaudir d’aquesta aquest estiu.
En primer lloc, vaig gaudir de la ‘Piazza de Ferrari’, una plaça principal de Gènova, situada al centre de la ciutat. És un important punt de trobada social i cultural. Al mig hi ha una gran font monumental i al seu voltant s’hi troben edificis destacats com el ‘Palazzo Ducale’ i el Teatre’ Carlo Felice’.
Vaig fer una passada general per aquests monuments a una espècie d’autobús turísitc, perquè disculpeu-me, però, a nosaltres ens agrada més la platja.
Portofino és un petit i encantador poble costaner situat a la regió de Ligúria, al nord d’Itàlia, molt a prop de Gènova. És famós per les seves cases de colors vius al voltant del port, els seus vaixells i el seu ambient, elegant però tranquil. Possiblement un dels llocs més bonics que he visitat mai.
Per altra banda, identificaré les mostres de pervivència que la Teresa va trobar-se i fotografiar.
En primer lloc, puc identificar el tòpic literari ‘Carpe Diem’ en una mena de campanya publicitària a un got de cervesa, on diu: ‘Carpe beer’. El referent és clar, el ‘Carpe Diem’ és un tòpic que convida a viure el present, ja que el futur és incert, gaudir de la joventut i dels plaers de la vida abans que el temps i la vellesa els destrueixin i aprofitar cada moment com si fos únic i irrepetible. La referència és aquesta cervesa amb el nom ‘Carpe Beer’, i la relació és un joc de paraules que invita el consumidor a aprofitar el moment de beure-se-la, aprofitant aquest moment únic.
Tot seguit, puc identificar la foto com hi apareix el nom ‘Neptunus’. El referent és clar, es tracta de Neptú, Ποσειδῶν, o com tots els coneixem, Posidó. Fill de Cronos i Rea i germà d’Hèstia, Hera, Demèter, Zeus i Hades, déu del mar i els terratrèmols. Els seus atributs són el trident i els cavalls o tritons. Referència: Un vaixell anomenat ‘Neptunus’. Finalment, la relació és deguda al fet que Neptú és el déu del mar, per tant, és obvi posar-li el nom del mateix déu a un vaixell.
A continuació, una mostra de pervivència que he identificat ‘ipso facto’, la del ‘Pàrking Minerva’. El seu referent és Minerva, Ἀθήνα, o més coneguda com Atena. Filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada. Deessa de la saviesa, intel·ligència, guerres tàctiques, arts i oficis. Els seus atributs són l’òliba, l’olivera i l’ègida.
La referència tracta d’un pàrquing anomenat d’aquesta manera, per què? Doncs, és evident que la persona que va decidir aquest nom en sàvia d’aquesta divinitat, ja que es tracta d’una divinitat, com he dit abans, intel·ligent, sàvia… Possiblement escollit pel fet de proporcionar aquesta seguretat i aquesta serietat als clients.
Fora d’això, hi ha una altra mostra de pervivència que he reconegut ràpidament, l’Hotel ‘Saturnia’. El referent és Saturn, ‘saturnus’ o molt més conegut com la divinitat cosmogònica Cronos, Κρόνος, marit de Rea, fill d’Urà i Gea i pare de les divinitats olímpiques: Zeus, Posidó, Hades, Demèter, Hestia i Hera. Cronos era el rei dels Titans i es coneix com la personificació del temps. Els seus atributs és la falç.
Però, tornant enrere, què és una divinitat cosmogònica? Doncs, les divinitats cosmogòniques són aquelles que donen explicació a l’origen del món i tenen una aparença monstruosa, de grans magnituds, amb moltes extremitats.. Són els anteriors als déus olímpics de primera generació perquè dos d’ells són els seus progenitors. ( Cronos i Rea). Parlant de la relació, potser es tracta del primer hotel construït o un dels més importants, un hotel cosmogònic… Sona una mica estrany, veritat? Però analitzat així, podria tenir tot el sentit.
Seguidament, la Teresa esmenta un llatinisme…és clar que em sona! Crec que va ser dels primers que vam estudiar a quart d’ESO. Es tracta d’un llatinisme sense variants, la seva traducció literal és ‘Aquí és l’home’. Fa referència a una persona ferida, però també és una expressió que dona nom a qualsevol representació pictòrica durant la seva passió per això la Teresa utilitza com a mostra de pervivència el quadre que forma part d’una sèrie de pintures titulades ‘Ecce Homo’ del mestre renaixentista italià ‘Antonello da Messina’ que daten del 1470 al 1475.
Ja gairebé acabo, però, què és ‘Helvetia’? Perquè al veure aquesta paraula m’he quedat ‘in albis’. He hagut d’informar-me perquè jo no recordo aquesta paraula en cap exercici de la Teresa, i de pocs no hem fet, per tant, no vull cometre cap ‘errata’.
Helvècia és la personificació nacional femenina de Suïssa, prové del nom de la tribu dels helvecis i és una derivació neollatina amb el significat de Suïssa o Confederació Suïssa. Helvècia apareix per primera vegada en el segle XVIII com a dona. Va guanyar en importància amb el fet de ressorgir del sentiment nacional en el segle XIX i la fundació de la Confederació Suïssa l’any 1848. Va aparèixer en monedes i segells, així com en il·lustracions polítiques i patriòtiques. Fins avui dia es troba la imatge de Helvècia en les monedes de ½, 1 i 2 francs suïssos. Per tant, la Teresa venia de Suïssa i després se’n va anar cap a Gènova a fer aquest recull de mostres de pervivència.
I per acabar aquestes mostres , que millor que explicar la que va trobar ala ‘focacceria’ i el ‘garage’ ‘Olimpo’. Aquest era, en la mitologia grega, la muntanya sagrada on vivien els déus, segons els grecs, a l’Olimp hi residien els principals déus: Zeus, Hera, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Posidó, Ares, Afrodita, entre d’altres. Era un lloc perfecte, immortal i separat del món dels humans, des d’allà, els déus governaven el món i decidien el destí de les persones. Possiblement la relació que hi hagi és que són llocs perfectes o que són considerats importants per alguna raó, perquè l’Olimp no és gens una broma.
I per finalitzar amb les qüestions, qui era Janus? Disculpeu-me, però, ara em venen ‘déjà-vu’ de quart, això ho vam treballar…és clar! Amb el calendari! A la segona etapa de la creació d’aquest, els etruscos van afegir els dos mesos de gener i febrer, intentant sense èxit que el primer mes (‘Ianuarius’) fos el dedicat al déu Janus. Aquest, era el déu de les entrades, dels començaments i de les dues cares. L’arribada de la República i l’expulsió dels reis etruscos van estroncar que’ Ianuarius’ fos el primer mes i l’1 de març va continuar sent el primer dia de l’any fins al 153 aC, mitjans del segle II aC els mesos de gener i febrer van passar a encapçalar l’any. Per aquesta raó gener es diu d’aquesta manera , curiós veritat?
En conclusió, aquest viatge ha estat una barreja entre classe d’història, visita turística i caça de déus amagats per tota Gènova. He descobert vaixells que es creuen Neptuns, pàrquings que volen ser Minerva i fins i tot hotels que es creuen cosmogònics. Tot plegat, una bona mostra que fins i tot els déus s’han de preocupar pel seu allotjament.
I la gran lliçó de tot això? Doncs que si la Teresa continua trobant noms de déus a cada racó, aviat haurem de portar un manual de mitologia a la motxilla… Això sí, almenys ningú podrà dir que el seu viatge no va ser “divinament” especial!
Tal com vaig dir a classe, Laia, destaco del teu comentari les referències als aprenentatges assolits a 4t, l’anàlisi exhaustiva dels referents clàssic, el teu estil desenfadat però a la vegada seriós i sobretot les teves aportacions personals, que tindré en compte la propera vegada que vagi a aquesta ciutat.
“Ave” Teresa! M’ha agradat molt l’article. Com ja saps, m’encanta Itàlia, sobretot la part de Ligúria. Génova és una ciutat preciosa amb molts elements clàssics com els que has anat mencionant.
M’ha fet gràcia el nom de l’allotjament on et vas quedar, ja que, casualment, es deia igual que el teu destí final. Helvètia no és només una ciutat suïssa, sinó també la personificació femenina del païs. El seu nom prové de la tribu dels helvecis, un poble antic que habitava aquest territori, i amb el pas del temps ha passat a representar la mateixa Suïssa o la Confederació Suïssa.
Les “focaccias” són una autèntica delícia, i que just al costat del teu hotel hi hagués una em sembla tot un encert. Jo penso que rep el nom d’Olimpo ja que era el lloc on hi vivien els déus olímpics, per tant crec que al possar-li aquest nom, donen a entendre que fan unes focaccies tan bones que gairebé podrien ser dignes dels déus.
Amb el mateix nom vas trobar aquell aparcament. Suposo que el nom d’Olimpo no només s’utilitza per a llocs emblemàtics, sinó que també es fa servir per donar-los un toc més important o destacat, encara que sigui un simple aparcament.
L’hotel “Saturnia” és molt bonic i, en part, bàsic. Saturn (o Cronos) era el déu cosmogònic, pare de tots els dèus de l’olimp de la primera generació; la llegenda més famosa d’ell era que s’empasava als seus propis fills, fins que Rea (mare d’aquests fills) és va emportar a Zeus en una cova a l’illa de Creta per a que Cronos no sapiguès que havia nascut i així no se’l empasses. Finalment, quan Zeus va créixer, va salvar a tots els seus germans, convertint-se en el déu olímpic més important.
Tornant als noms dels “parkings”, aquest cop vas trobar el de la deessa de la sabiduria, la justícia i la guerra, nomenada Minerva. Aquesta era una deessa de la segona generació, filla de Zeus, sempre és representada amb l’òliva i la ègida (l’escut amb el cap de Medusa). Potser li han posat aquest nom ja que Minerva era molt intel·ligent i sempre ajudava a altres déus o herois, al igual que aquest aparcament ajuda a les persones assegurant-lis un lloc on deixar el cotxe.
Ai Teresa, la cervesa! Bueno per lo menys vas poder trobar-ne un llatinisme transformat, clarament “Carpe Beer” ve del famós llatinisme “Carpe Diem”, aquest que ens has repetit tants cops a classe de llatí, com oblidar-ho. Aquest llatinisme ens diu que hem de disfrutar del moment, i al bar on hi vas anar l’han modificat per a dir que s’ha de gaudïr de la cervesa (en aquest cas la seva).
Que el vaixell rebés aquest nom no va ser cap coincidència. Neptú (o Poseidó) era un déu olímpic de la primera generació. Era el déu del mar, l’oceà i sempre es pot trobar amb el seu trident. El vaixell rep aquest nom ja que navega pel mar.
Si que hi vas trobar, de mostres de pervivència! A tu no se’t passa cap.
Això de Gènova m’ha semblat súper interessant. Com dius, molts noms romans eren llargs, però Gènova, en canvi, té un nom curt i directe. Sembla que prové de la tribu dels lígurs, que la tenien com a port principal, i després es va convertir en capital de la província romana de Ligúria. Tot i això, sembla que la història no està del tot clara, així que és curiós pensar que hi ha diferents versions.
I després hi ha la llegenda de Jano, el déu de les dues cares, que mira al passat i al futur. És molt curiós que diguin que d’aquí podria sortir el nom de Gènova, de “Giano” a “Genua”. La veritat és que no se sap si és cert, però jo em penso que sí que ho és. Jano també està relacionat amb el terme llatí “janua”, que vol dir “porta”, i per això té sentit amb Gènova com a port i punt d’entrada. A més, d’aquí ve “Januarius”, el mes de gener, que simbolitza començaments, tal i com ens vas explicar a la classe de llatí de 4ESO.
Els “coni” de peix arrebossat son molt famosos per tota la part de Ligúria. Jo per sort quan vaig anar a Cinque Terre vaig poder tastar-ne un i estava molt bó.
M’ha agradat molt el teu bloc, ara tinc la necessitat de tornar a Gènova a veure i trobo aquets llocs que has mencionat i poder fer una volta amb el vaixell.
Maria, el teu comentari té moments molt ben trobats, com fas veure la coincidència entre el nom de l’hotel i el destí del viatge. En general l’anàlisi de totes les mostres està plena de detalls encertats,així com la relació amb altres matèries i d’anys anteriors. Al final acabaré creien que m’escolteu i tot…
Si hi tornes, vigilia de no fer enfadar Neptú fent malbé el seu vaixell, que això es paga car, ja ho saps.
Un comentari molt interessant! “Helvetia” és un país muntanyós amb vistes a les altes cims dels Alps; no havia sentit parlar d’aquest país abans, ara me n’encarregaré de posar-lo a la meva llista de viatges pendents! Personalment, m’agraden molt els viatges per carretera, i si són amb parades, molt millor!
Quins noms més interessants per a aquests llocs! Però, clar, no només són noms posats a l’atzar, sinó que, a més, estan plens d’història. Anem-hi!
És tota una coincidència que l’hotel on t’allotjaves es digués “Helvetia”. Potser “Hermes” (“Έρμῆς”) i “Mercuri” en llatí, fill de Zeus i Maia, déu dels viatges, el comerç, la missatgeria, els camins i l’eloqüència, i que té com a atributs les sandàlies, el barret amb ales i el “caduceu”, ja t’estava guiant cap a “Helvetia”, encara que pel camí hagis parat a Gènova.
Però centrant-nos en l’hotel, “Helvetia” és la representació femenina de Suïssa, i aquest nom ve de la tribu dels “helvècios” i és una derivació neolatina amb el significat de Suïssa o “Confederatio Helvetica”. Fent una petita cerca, he trobat que poden haver-hi diferents motius per als quals l’hotel es diu així, com per exemple: per la proximitat amb Suïssa, ja que Gènova ha tingut molta relació comercial amb aquest país; pel simbolisme, ja que Suïssa s’associava amb seguretat, neutralitat i qualitat, valors molt útils per a un hotel; o potser només per moda clàssica, ja que posar noms en llatí o cultes donava un aire elegant, i “Helvetia” sona així.
D’altra banda, sent honesta, he hagut de donar moltes voltes per trobar la relació que tenia una “focacceria” amb l’Olimp, però mirant-ho amb ulls literaris i considerant que Itàlia està plena de referències grecollatines, un nom com “Olimpo” evoca cultura clàssica, història i prestigi. L’Olimp és “el més alt”, el millor del millor, i anomenar així la seva “focaccia” suggereix que és digne dels déus. Aquest nom també funciona molt bé com a estratègia de màrqueting, ja que és un nom que té força, és fàcil de recordar i simbolitza grandesa i perfecció, un nom que, com diria jo, és simplement “icònic”. “Helvetia” al costat de “l’Olimpo”, és com matar dos ocells d’un tret: viatgers protegits per “Hermes” i déus famolencs baixant per “focaccia”. Sembla que a la gent de Gènova els agraden molt aquestes casualitats mitològiques.
El fet que el garatge que et porta sota terra es digui “Olimpo”, quan en la tradició clàssica no és només una muntanya sinó el lloc més alt, l’espai de la proximitat al diví, lloc on els mortals no podien accedir i on els déus podien descansar, tot això apuntant cap amunt, i que una fletxa apunti cap avall, contrasta totalment amb el mite de la realitat. El sentit d’Olimpo ara s’inverteix. Jo ho veig com una metàfora del pas del temps: els déus que abans ocupaven les cimes ara han estat desplaçats per la vida moderna. Si jo veiés el nom, en reconeixeria el significat a l’instant, però analitzant-lo amb una lògica diferent em dono compte que és una contradicció que suggereix molt, ja que on abans es buscava el sagrat, avui es busca simplement lloc per al cotxe. Així que aquesta fletxa cap avall no només indica un garatge, sinó que assenyala també la caiguda de l’Olimp en el món actual. En llocs com Gènova, com en tantes ciutats del Mediterrani, aquestes mostres clàssiques no desapareixen, però es veuen representades de forma irònica, i el resultat és una escena reveladora: l’Olimp existeix encara, encara que ara estigui sota terra. Si el propietari del garatge estava pensant en això en posar-li nom, segur que estaria orgullós, ja que ha creat la ironia clàssica perfecta.
Tampoc hauria estat estrany passar la nit a l’”Hotel Saturnia” o aparcar al “Parking Minerva”; aquests noms creen un bon escenari mitològic, com si la ciutat estigués salpicada de divinitats. “Saturno”, o millor conegut com “Cronos” (“Κρόνος”) en grec, és un tità, fill de la deessa de la terra “Gea” i del déu del cel “Urà”; pare de diverses divinitats que formarien una generació posterior, divinitats olímpiques com el ben conegut “Zeus” (“Ζεύς”) en grec i “Jupiter” en llatí, fill ja esmentat de “Cronos” i de “Rea”, germà petit de “Hestia”, “Hera”, “Demeter”, “Hades” i “Posidó”, i també espòs d’”Hera”, déu del cel i del poder absolut, amb atributs com l’àguila, el ceptre, el llamp i el roure. “Saturn”, com a déu del temps i de l’edat d’or, suggereix descans i pausa; dormir a l’”Hotel Saturnia” seria detenir el temps, encara que sigui per una nit.
Per què usar el nom de la deessa “Minerva” per a un parking? “Minerva” (“Ἀθήνα”) en grec, millor coneguda com “Atenea”, filla de “Zeus” i “Metis”, neix completament adulta i armada del cap del seu pare. És la deessa de la saviesa, la intel·ligència, les guerres tàctiques, les arts i els oficis, i té com a atributs l’òliba, l’olivera i l’”égida”. Aquesta deessa, caracteritzada per ser prudent i estratègica, suggereix cura, ordre i seguretat per als vehicles. Així que dorms sota “Saturn”, baixes a “l’Olimpo” i deixes el cotxe a cura de “Minerva”; sembla que ara els déus governen la ciutat.
Aquesta cervesa segur que va ser el tancament perfecte per a tot aquest recorregut mitològic. És molt curiós aquest joc de paraules. L’expressió ve d’”Horatius” i originalment és “Carpe diem”, que significa “aprofita el dia”; en substituir “diem” per “proveer”, t’està convidant a aprofitar la cervesa. Quasi tothom reconeix “Carpe diem” i per això aquest joc s’entén a l’instant.
En aquest cas, la referència és gairebé òbvia per als coneixedors de mitologia, a diferència del “Parking Minerva” o l’”Hotel Saturnia”, que són referències més metafòriques; aquí la relació és literal. “Neptunus” (“Ποσειδῶν”), més conegut com “Posidó”, és fill de “Cronos” i “Rea”, germà d’”Hestia”, “Hera”, “Demeter”, “Zeus” i “Hades”, déu dels mars i dels terratrèmols, amb atributs com el trident, el cavall i els tritons. Anomenar un vaixell com el déu del mar significa tradicionalment protecció simbòlica i bon auguri.
El recorregut ha fet un gir de mitològic a iconografia cristiana. “Ecce homo”, que significa “Aquí és l’home”, és la frase que segons l’evangeli diu Ponci Pilat al presentar Jesucrist davant del poble. A la pintura, Jesús està representat amb una mirada trista, una corona d’espines i una mirada penetrant. Jo, com a cristiana, veig aquesta obra amb una forta càrrega emocional. Al contrari de les divinitats olímpiques, aquest quadre representa la divinitat sofrent i humana.
És molt de la Teresa quedar-se amb les explicacions mitològiques, però sent sincera, jo també prefereixo quedar-me amb aquesta. “Juno” (“Ἥρα”), que nosaltres coneixem com “Hera”, és filla de “Cronos” i “Rea”, germana de “Hestia”, “Demeter”, “Hades”, “Zeus” i “Posidó”; també és esposa de “Zeus”, deessa del matrimoni, amb atributs com el pa i la diadema. El derivat és claríssim: és el mes de gener, o també “January” en anglès.
Al final, aquesta ciutat va resultar ser una barreja d’història, mite i vida quotidiana: déus als rètols, palaus que parlen d’ambició i poder. El teu viatge no ha estat només per passejar, sinó per descobrir significats, noms i detalls clàssics a gairebé cada pas.
Aquest comentari m’ha agradat molt i també m’ha fet aprendre moltes coses noves. Gràcies per portar-nos de viatge amb tu a Gènova, Teresa; fins i tot em va venir ganes d’un “coni de peix arrebossat”.