Port de Maloja a l’hora blava o crepuscle. [Font: Wikimedia]
Deixem Itàlia amb les pupil·les amarades de romanitat i no podem deixar de preguntar-nos com s’ho van fer els romans en la seva expansió cap al nord-est per superar els obstacles que imposa al viatger l’abrupta orografia alpina. Si al conductor actual, amb totes les comoditats dels vehicles motoritzats, ja se li fa una muntanya -mai millor dit- travessar el nord d’Itàlia per una successió inacabable de túnels, viaductes i ports de muntanya amb ziga-zagues impossibles, com el de Maloja, ¿com s’ho van fer els romans amb les limitacions tècniques de la seva època? Cada vegada admiro més el seu ingenium, la seva capacitat de buscar i crear solucions per als reptes que se’ls presentaven.
Escut dels Grisons [Font Wikimedia]
Superades aquest proves, amb el cap emboirat de tants revolts i, ¿per què no dir-ho?, alleugerits de no haver caigut avenc avall o topat amb un dels nombrosos autocars que no deixen carretera lliure, per fi se’ns obre la regió suïssa dels Grisons, els Canini campi dels romans, dintre de la província de la Rècia.
El nostre destí, per tant, no pertany pròpiament a l’Helvetia romana, és a dir, no està poblat pels helvecis, sinó pels rètics, però m’he permès la llicència del títol perquè actualment els Grisons són un cantó de la Confederació helvètica o suïssa. Per comprovar la pervivència del nom de la província romana busqueu les sigles internacionals de Suïssa, si us hi fixeu, als cotxes ho trobareu per exemple, i interpreteu d’on venen. Apareix també a les monedes i els segells.
Moneda de dos francs suïssos amb la imatge de la divinitat menor Helvècia. [Font: Wikimedia]
Qui és aquesta figura femenina al·legòrica? Què representa i quan es va començar a utilitzar? Ja us avanço que no prové d’època romana.
Segell postal suís. [Font: Wikimedia]
En fi, després d’aquest excurs sobre pervivència, d’aquests que em fan perdre l’oremus, ja ho sabeu, centrem-nos en Engadin, la vall dels Grisons que vam visitar en profunditat. Una de les valls poblades més altes d’Europa i sense dubte d’una bellesa alpina incommensurable. La veritat és que no tinc paraules per descriure la sensació de recórrer-la, trepitjar-la, viure-la… potser serà millor un recull d’imatges.
Natura a Engadin
Gaudiu d’aquestes vistes, tot i que mai no poden substituir el plaer de veure-ho en persona, i al següent lliurament d’aquesta sèrie ens centrarem en el paisatge humà, pobles i ciutats com Saint Moritz, i sobretot, la llengua que parlen. La diversitat lingüística de Suïssa és apassionant!
Tot i això, us deixo aquí la imatge de la caseta de Sils Maria on Friedrich Nietzsche s’allotjava als estius per gaudir de la natura incomparable que l’ajudava a pensar i reflexionar. Sembla que Hermann Hesse també va visitar aquest poble. Què en sabeu d’aquests personatges? Expliqueu també el llatinisme que he utilitzat abans del carrusel d’imatges.
Casa de Nietzsche a Sils Maria
TERESA
