Monthly Archives: agost 2025

Helvetia IV: Forum Iulii

Ben carregades les piles d’espectacular natura i cultura polièdrica, l’aturada de la tornada  no la fem a Itàlia, sinó a una petita localitat costanera de França, Frejús. Tenim poc de temps per visitar-la i som conscients que no coincideix el dia de la visita guiada dramatitzada al patrimoni romà que ens agradaria fer ni el del bal d’été a què ben de grat ens uniríem, però de cap manera podem renunciar a fer un bon repàs a la petjada clàssica a la ciutat. Té mèrit, perquè del suau i de vegades fresquet clima dels Alps vam passar sobtadament a la xafogor inaguantable que també ens esperava a casa, però ja se sap, la cultura es mereix qualsevol sacrifici.

Visite guidée : “Dans les pas des Légionnaires Romains” [Font: frejus.fr]

[Font: frejus. fr]

El nom romà de Frejús, del qual prové l’actual, era Forum Iulii i pertanyia a la Gàl·lia Narbonense. Fonts com Estrabó afirmen que va ser fundada per August com a estació naval de la zona, però la clara referència a Juli César (Fòrum de Juli) sembla indicar que era anterior. De fet a la web oficial del poble diu que va ser fundada el 49 aC per aquest general. La font citada aquí és la mateixa que les de l’article III? Si no és així, explica qui és i en quina obra ho explica. 

Sigui com sigui, era un lloc estratègic i comptava amb les infraestructures d’una població romana important. Penso que vam aconseguir veure la majoria de les restes que se’n conserven.  Què me’n podeu dir, d’elles? Les podeu comparar amb les que heu vist en altres jaciments?

  • L’amfiteatre el vam veure per l’exterior, perquè estaven preparant una activitat per a la nit, però la veritat és que no té res a veure amb el de Tarragona, per exemple. Es conserven pocs elements de l’estructura original i la resta està totalment reconstruït.

    [Font: Fréjus Tourist Office]

Accés a l’amfiteatre on es poden distingir les estructures antiga i nova. [Foto: Teresa Devesa]

    • Del teatre poques coses en puc dir. La calorada que vam passar per arribar-hi no va pagar la pena, queden molt poques estructures originals.

 

    •  Les restes de l’aqüeducte, tot i fragmentàries, sí que donen una idea de la magnitud de la construcció i la importància per a la ciutat.

Aqüeducte romà de Frejús [Foto: Josep Lario]

  • I finalment la llanterna d’August, el far que tot port necessitava per orientar els navegants. Mal indicada la seva ubicació i realment amagada per als visitants, només les indicacions d’una amable vilatana ens van servir per trobar-la quan ja gairebé havíem desistit.

Llanterna d’August a Frejús. [Foto: Teresa Devesa]

En fi, un xafogós però profitós colofó al nostre viatge. Hem passat de la gairebé irreductible Rècia a la Gàl·lia ben aviat romanitzada i tan mediterrània com Itàlia i Hispània.  Hem visitat dos grans ports des d’on s’irradiava la romanització i hem fugit durant uns dies de la canícula estival de casa nostra gràcies a la natura acollidora i els pobles pintorescos dels Alps. Què més es pot demanar? Caldrà buscar nous objectius per a la propera, mapa en mà i amb ganes de proposar nous reptes.

TERESA

Helvetia III: el romanx

Ubicació de la Rècia en un mapa de la màxima extensió de l’Imperi romà [Font: UNRV Roman History]

A l’article anterior va quedar ben clara la majestuositat de la natura dels Grisons, bella, salvatge, exuberant, perillosa i, evidentment, sàvia. No obstant, ja hi feia esment de la capacitat humana de conviure-hi, amansir-la, dominar-la. Malgrat la duresa dels hiverns a la zona, hi ha hagut assentaments humans des d’antic, tribus que els romans es van trobar en el seu imparable afany de romanització. Segons les fonts, Juli Cèsar entre d’altres, els helvecis habitaven les planes i zones muntanyoses, però no les planúries d’alta muntanya. Per a això ja hi havia els rètics, que no van caure a mans dels romans fins que August, en el seu afany de fer arribar la Pax Romana als indrets més recòndits, va ordenar conquerir les tribus dels Alps que es mantenien independents. Així fou com els habitants de les actuals regions dels Grisons, el Tirol i una part de la Llombardia van acabar sotmetent-se al jou romà, després d’una forta resistència per part d’aquests homes i dones salvatges i astuts. Atenció, segons l’historiador Florus, els romans van quedar impactats per la resistència activa de les dones, que prenien part en la lluita al costat dels seus germans, pares i esposos. Podeu investigar sobre les dues fonts històriques que esmento i dir en quina obra tracten el tema?

En ple cor dels Alps, a l’agost. [Foto: Josep Lario]

Mireu les glaceres eternes que divisàvem mentre fèiem camí a principis d’agost pels cims grisons, ¿com creieu que estarà tot a l’hivern? Realment havia de ser dura aquesta gent per habitar-hi tot l’any! Però en fi, els romans se les empescaven per adaptar-se a totes les condicions i finalment van aconseguir romanitzar la regió. A la Península ibèrica hi ha també una zona muntanyosa que va aconseguir mantenir la seva llengua, que ni tan sols és indoeuropea, sabeu quina és?

Amb la política, la legislació i els costums també va arribar la llengua, el llatí. Com a testimoni d’aquesta romanització lingüística, trobem una llengua romànica, el romanx, retoromànic o ladí, minoritària però viva i en convivència amb la variant suïssa de l’alemany. I és que Suïssa és un país plenament plurilingüe, us ho puc ben assegurar, perquè ja fa temps que hi volto i ho he pogut comprovar. Repartits entre els diferents cantons s’hi parlen el francès, l’alemany, l’italià i el romanx. No n’hi ha una per sobre de les altres, en tot cas conviuen, igual que les religions, els costums i les tradicions de cada regió. Suïssa és realment una confederació de diferents pobles, cada cantó té les seves institucions i pren les seves decisions, els ciutadans estan convocats a votar cada dos per tres, potser massa i tot, es queixen ells. En un viatge anterior, la visita al Parlament confederat de Berna, on es prenen les decisions conjuntes, m’ho va confirmar amb el seu rètol de l’entrada amb la llegenda Parlament de tots els suïssos en les quatre llengües oficials. Amb tota la naturalitat, i no passa res. La llengua és riquesa cultural, cal cuidar-la i mimar-la molt.

Pantalla d’inici de la web del parlament confederat suís en versió romanx. A la part superior dreta es poden triar les 4 llengües oficials. CLIQUEU PER VEURE-LA MILLOR.

Com a bona romanista, a la universitat vaig estudiar que existia aquesta llengua, però ara he pogut comprovar que està ben viva. Us proposo un exercici de lingüística comparada que per a nosaltres, que com a mínim dominem dues llengües romàniques, català i castellà, o tres en el cas del francès, no ha de ser gens complicat. Analitzeu el contingut de la pàgina de la web del parlament i les fotos que us deixo a continuació i comenteu què n’enteneu. A què us recorda? Compareu  els termes amb les llengües que coneixeu i trobeu paral·lelismes. A mi em sona molt a aranès-occità, però amb moltes influències franceses i italianes. I a vosaltres?

Al recull també hi ha algunes inscripcions en llatí, a veure si les identifiqueu i interpreteu. I a les diapositives finals he deixat unes pinzellades de les magnífiques façanes amb esgrafiats delicats i discrets, sense escarafalls, que vam trobar per tot arreu i em van robar el cor a cada poble; Celerina, Sils Maria, Samedan, Pontresina, Silvaplana, Maloja, Zuoz, tots ells amb racons per no oblidar. Passejant pels carrers d’aquestes contrades, amb els ulls ben oberts a cada descoberta, no em va ser gaire difícil encomanar a la meva amiga Carmen, malalta de filologia com jo, la necessitat de recollir mostres lingüístiques allà on fossin. Sense ella, aquest recull no hauria estat possible.

Abans d’acabar l’article i donar peu al de l’aturada en el camí de tornada, molt més clàssic i xafogós, ja ho veureu, us deixo una imatge de la població de referència de la zona: Saint Moritz. De ben segur que us sona, és un lloc de culte dels famosos i multimilionaris que, sobretot a l’hivern, van a passejar la seva vanitat i els seus absurds descapotables, a comprar a botigues sense preus a l’aparador i, és clar, a esquiar. No tenen pas mal gust, cal reconèixer-ho…

Saint Moritz. [Foto: Josep Lario]

TERESA

Helvetia II: Canini campi

Port de Maloja a l’hora blava o crepuscle. [Font: Wikimedia]

Deixem Itàlia amb les pupil·les amarades de romanitat i no podem deixar de preguntar-nos com s’ho van fer els romans en la seva expansió cap al nord-est per superar els obstacles que imposa al viatger l’abrupta orografia alpina. Si al conductor actual, amb totes les comoditats dels vehicles motoritzats, ja se li fa una muntanya -mai millor dit- travessar el nord d’Itàlia per una successió inacabable de túnels, viaductes i ports de muntanya amb ziga-zagues impossibles, com el de Maloja, ¿com s’ho van fer els romans amb les limitacions tècniques de la seva època? Cada vegada admiro més el seu ingenium, la seva capacitat de buscar i crear solucions per als reptes que se’ls presentaven.

Escut dels Grisons [Font Wikimedia]

Superades aquest proves, amb el cap emboirat de tants revolts i, ¿per què no dir-ho?, alleugerits de no haver caigut avenc avall o topat amb un dels nombrosos autocars que no deixen carretera lliure, per fi se’ns obre la regió suïssa dels Grisons, els Canini campi dels romans, dintre de la província de la Rècia.

El nostre destí, per tant, no pertany pròpiament a l’Helvetia romana, és a dir, no està poblat pels helvecis, sinó pels rètics, però m’he permès la llicència del títol perquè actualment els Grisons són un cantó de la Confederació helvètica o suïssa. Per comprovar la pervivència del nom de la província romana busqueu les sigles internacionals de Suïssa, si us hi fixeu, als cotxes ho trobareu per exemple, i interpreteu d’on venenApareix també a les monedes i els segells.

 

Moneda de dos francs suïssos amb la imatge de la divinitat menor Helvècia. [Font: Wikimedia]

Qui és aquesta figura femenina al·legòrica? Què representa i quan es va començar a utilitzar? Ja us avanço que no prové d’època romana.

Segell postal suís. [Font: Wikimedia]

 

 

 

 

En fi, després d’aquest excurs sobre pervivència, d’aquests que em fan perdre l’oremus, ja ho sabeu, centrem-nos en Engadin, la vall dels Grisons que vam visitar en profunditat. Una de les valls poblades més altes d’Europa i sense dubte d’una bellesa alpina incommensurable. La veritat és que no tinc paraules per descriure la sensació de recórrer-la, trepitjar-la, viure-la… potser serà millor un recull d’imatges.

Natura a Engadin

Gaudiu d’aquestes vistes, tot i que mai no poden substituir el plaer de veure-ho en persona, i al següent lliurament d’aquesta sèrie ens centrarem en el paisatge humà, pobles i ciutats com Saint Moritz, i sobretot, la llengua que parlen. La diversitat lingüística de Suïssa és apassionant!

Tot i això, us deixo aquí la imatge de la caseta de Sils Maria on Friedrich Nietzsche s’allotjava als estius per gaudir de la natura incomparable que l’ajudava a pensar i reflexionar. Sembla que Hermann Hesse també va visitar aquest poble. Què en sabeu d’aquests personatges? Expliqueu també el llatinisme que he utilitzat abans del carrusel d’imatges.

Casa de Nietzsche a Sils Maria

TERESA

Helvetia I: Genua, Janus a la Ligúria

El viatge fins a Helvècia és llarg, si l’emprens en cotxe per la Via Domitia. Cal fer una paradeta de camí i, si de pas coneixem llocs i aprenem coses, millor que millor. Al lloc triat, Gènova, l’antiga Genua de lígurs i romans, trobem una ciutat portuària plena de moviment i amb un barri antic amb molts ressons històrics. Només arribar, com em passa a tot arreu, però especialment a Itàlia, les referències clàssiques em plouen de totes bandes:

  • El nostre allotjament – ai els fats!- es diu precisament Hotel Helvetia i es troba al costat de la foccaceria Olimpo.
  • També aparquem al Garage Olimpo. Em sorprèn que la fletxa indiqui cap avall (sotto-bellow), no quadra amb l’altitud de la muntanya on viuen els déus.
  • Però pel voltant comprovo que igualment podríem haver fet nit a l’Hotel Saturnia o aparcat al Parking Minerva.
  • Al dia següent, assedegada després de recórrer la ciutat en plena canícula estival, m’assec a refrescar-me i al got de cervesa fresca trobo un consell molt recomanable: CARPE BEER.
  • Al port turístic podria haver agafat el vaixell NEPTUNUS, però no va ser el cas.
  • I al palazzo Spinola un ecce homo d’Antonello da Messina em contempla amb la poca esma que solen tenir -ai las!- aquesta mena de representacions pictòriques.

Us en deixo el recull d’imatges perquè vegeu que no m’ho invento i perquè desenvolupeu les mostres de pervivència que identifiqueu.

Al principi feia esment al viatge com a font de coneixement, de noves descobertes, doncs en aquest cas m’ha apassionat esbrinar l’etimologia del nom de la ciutat. En altres articles de viatge el títol reflectia el nom llarg i pompós que els romans posaven a les seves fundacions,  com Augusta Praetoria Salassorum o Iulia Augusta Taurinorum. En aquest cas, tenim simplement Genua, segons algunes versions topònim provinent de la tribu dels lígurs, que la tenien com a port principal, per posteriorment passar a ser la capital de la província romana de Ligúria. No obstant, després de fer un repàs de la webgrafia sobre el tema, sembla que la qüestió no està gens clara, per tant, em quedo amb l’explicació d’aquesta inscripció amb què per sorpresa em vaig topar al costat d’un templet del déu Janus, el de les dues cares, principi i final, passat i futur… Va ser ell realment qui va fundar la ciutat i li va donar nom? De Giano a Genova? No seré jo qui contradigui aquesta llegenda. Si non è vero è ben trovato… Sigui com sigui, podríeu explica alguna cosa més d’aquesta divinitat? I d’un terme que segur que en prové?

Inscripció a prop del “Pozzo de Jano” [Foto: Carmen López]

Moltes més curiositats i experiències us podria explicar d’aquesta ciutat que, com moltes altres, reflecteix l’ambició, vanitat i riquesa dels rics i els seus palaus enfront de la plebs que pateix els seus abusos. Abans i fins ara… Però per no deixar-vos amb un mal gust de boca us recomano que, si mai hi aneu, feu un passeig pel Corso d’Italia fins al poblet de Bocadasse, amb les seves casetes de colors i platges de còdols. I sobretot tasteu vora el mar els coni de peix arrebossat.

[Font: Tripadvisor]

TERESA