Deixem les altes muntanyes dels Alps Italians i ens dirigim a Brèscia, el parc arqueològic de la qual va ser declarat el 2011 Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. No és estrany per tant que, com Aosta, aquesta capital del nord d’Itàlia mereixi també un article monogràfic.

Comencem pels fragments del fòrum disseminats pel centre històric o inserits en edificis posteriors, que ens ajuden a entendre l’estuctura de la ciutat antiga.

També són interessants les restes del teatre annex al temple Capitolí. En quina altra ciutat en vaig trobar? Compareu-los.

Però la joia d’aquest llegat romà és, sens dubte, el Temple capitolí i sobretot l’estàtua de la Victòria alada que es conserva al seu interior. Esbrineu d’on li ve el nom al temple i quines divinitats s’hi veneraven.

A l’interior del Museu allotjat al darrera de les columnes s’hi troba l’estàtua de la Victòria alada, majestuosa obra d’art de bronze que representa aquesta divinitat escrivint el nom del guerrer vencedor a la part interior d’un escut i posant amb fermesa el seu peu a sobre d’un casc. Actualment hi falten els acessoris, però us puc ben dir que la sensació de bellesa, lleugeresa i fermesa que la seva contemplació provoca supera amb escreix moltes de l’escultures clàssiques que conec, i ja us podeu ben creure que són moltes.

En aquest enllaç podreu fer una visita 360º a l’interior del museu, tot i que evidentment la impressió no pot ser mai la mateixa que en directe. Trobareu l’estàtua a la sala entrant a la dreta. No obstant, de la sala central, la primera, transcriviu algunes de les inscripcions que hi apareixen, i si podeu traduir i interpretar-ne alguna, millor. Aquest vídeo també us pot ajudar a fer-vos-en la idea.

Més endavant, al luxós hotel de 5 estrelles Villa Cortine de Sirmione, vaig sentir una gran emoció en trobar una reproducció d’aquesta escultura amb els complements, l’escut i el casc, tal com se suposa que es trobaven originalment. Al proper lliurament ja us explicaré com vam aconseguir aquesta instantània. Compareu-la amb l’original i interpreteu què significa això que està fent la dea.

No cal dir que el patrimoni brescià no consta només de restes romanes, hi ha també un castell, esglésies i monestirs medievals com Santa Giulia i San Salvatore, el palau de la Loggia i el rellotge astronòmic renaixentistes, així com mostres de l’empremta feixista de Mussolini a la Piazza de la Vittoria, com l’edifici de correus, plena d’emes per augmentar l’ego del dictador, però jo em quedo amb una escultura de fa tot just un any.

A les nostres qüestions al davant d’aquesta curiosa proposta, el Paolo, el guia d’excepció que vam tenir amb nosaltres durant la visita de la ciutat, ens va explicar el significat de l’escultura de Stefano Bombadieri titulada El pas del temps suspès. Sembla que el pobre rinoceront representa el sentiment d’aturada, d’incertesa, indefensió i impotència que vam sentir tots nosaltres durant els dies més durs de pandèmia COVID, especialment durant el confinament. Digueu-me, ja que aquesta experiència també és vostra i la teniu recent, si us identifiqueu amb aquest muntatge i, per tant, l’artista aconsegueix el seu objectiu.

En fi, no ens posem tant reflexius recordant temps pitjors i mirem endavant, als propers dies que ens portaran a un món de glamur, els llacs de Garda i Como ens esperen! I com sempre  per recuperar forces, la gastronomia local ens donarà ànims per continuar, per deixar de ser rinoceronts penjats i esdevenir lleugeres gaseles.

TERESA