No cal anar gaire lluny per trobar món clàssic a cada passa, ni tan sols cal buscar-les deliberadament, les petjades del nostre passat; tan sols tingueu els ulls ben oberts i l’esperit amatent i elles us vindran a trobar. Així de fàcil.
[Font: la teva millor versió coachingandpeople]
Sense anar més lluny, en una visita rutinària al barri de Sants, diversos referents clàssics em van assaltar i empro aquest verb perquè jo no en buscava, ni tans sols hi pensava. I no, tampoc vaig pel món barrinant com trobar punts de partida que em permetin torturar-vos amb preguntes enginyoses, però ja que les mostres de pervivència m’han vingut a buscar, aquí les teniu.
- Hora de dinar, després de fer les gestions pendents, m’assec al restaurant Baskònia de Granvia 2 i, amb aquesta calor, una ampolla d’aigua amb gas ben fresqueta és que primer que em ve de gust demanar. Doncs mireu quina sorpresa, no és Vichy, ni Fonter, ni la més elegant Perrier, sinó Pirinea. No sé si vosaltres la coneixeu, però segur que em podreu dir per què l’esmento.
- Un cop tipa i després d’aquesta interessant referència mitològica, emprenc el camí cap a l’estació de Sants, però em crida l’atenció la placa d’aquest carrer. Per què deu ser?
- I una mica més enllà, en un portal, trobo un rètol que anuncia un establiment on sembla que fan massatges. M’ho invento o es tracta d’una altra referència? Digueu-m’ho vosaltres.
En fi, apliqueu el que heu après sobre l’anàlisi de les mostres de pervivència i feu-ne una descripció a consciència, ja sabeu, tres R i tot el que us sembli adient. A més a més, al comentari hauríeu de deixar l’enllaç a un Google maps amb els tres llocs assenyalats i també l’Estació de Sants. Així us fareu una idea del meu periple.
Ad proximum!
Text i fotografies: Teresa Devesa