Aquest Nadal la meva família i jo hem viatjat a Bèlgica. Hem gaudit molt de la ruta i dels diferents destins que incloïa el nostre periple.

Detall de la ruta del nostre viatge a Bèlgica

Ara bé, els referents clàssics no ens han vingut a trobar. Cal tenir en compte que algunes esglésies i catedrals, com és el cas de Gant, estaven tancades el matí que vam visitar la ciutat. Els mercats de Nadal, molt pintorescos i vistosos, no van carregats d’inscripcions llatines o gregues. Finalment, la ruta comprenia una sèrie de ciutats cèlebres per la seva arquitectura civil: grans places monumentals, relíquia d’un comerç esplendorós entre els segles XIV i XVI. En aquest marc, la llengua llatina encara és vehicle de cultura, però sovint li pren el relleu la llengua romànica o germànica, que ja gaudeix de prestigi i consideració entre els parlants.

Comencem per la toponímia. El nostre destí era, com he dit, Bèlgica. Juli Cèsar ja en fa esment a De Bello Gallico. I la història del país, com la del nom que la designa, se situa entre la Gàl·lia i la Germània, en estret contacte amb el que avui coneixem com a Països Baixos. Encara actualment el territori es divideix entre la zona valona, francòfona; i la flamenca, de parla neerlandesa. Cal afegir-hi una comunitat germanòfona a l’est del país. I, finalment, la ciutat-regió de Brussel·les, que ha instaurat oficialment el bilingüisme. Ja veieu si n’és de ric el panorama de cultures, tradicions i llengües, que conviuen en un territori no gaire més gran que Catalunya.

La ruta va tenir una primera parada a Narbona. Vam visitar-hi la catedral, gòtica, i el Palau dels Arquebisbes, que encara conserva vestigis romànics en la torre i els finestrals.

Vista exterior de la catedral de Narbona

Arcada romànica en un finestral del Palau dels Arquebisbes de Narbona

Vam fer nit a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà ens dirigíem a París. La parada a Bourges va ser obligada. Una nova catedral francesa, estrella del gòtic, ens va deixar bocabadats. L’arquitectura impressionant: contraforts potents i harmònics per sostenir unes naus elevadíssimes i elegants.

Vista d’una de les naus laterals, a l’interior de la catedral de Bourges

Uns vitralls excepcionals, conservats intactes, dels segles XI i XII, amb el detall de les inscripcions en llatí i lletra gòtica: un tresor artístic. Fixeu-vos en la representació del somni de Josep (Gènesi, 37: 1-11): Joseph somidiat.

Detall d’una de les escenes que omplen els vitralls de la catedral de Bourges

París per Nadal és una fita en ella mateixa. Vam passejar per alguns mercats i vam descobrir noves esglésies. Però no és qüestió de carregar l’article amb un excés d’imatges, ni d’endarrerir el moment de la descoberta.

Sortírem de París amb destinació a Lilla, la ciutat on faríem estada durant quatre dies: seria el nostre centre d’operacions, molt a prop de la frontera belga. Pel camí vam aturar-nos a Arràs. Dues magnífiques places fan de centre neuràlgic de la ciutat: en la primera, la Plaça dels Herois, hi ha el belfort, una torre típica dels comtats flamencs i d’alguns valons. En la segona, la Grand-Place, un mercat de Nadal ple de color i d’estampes entranyables.

Plaça dels Herois, a Arras, amb el belfort presidint el conjunt

Grand-Place, amb el mercat de Nadal, a Arras

Ja instal·lats, l’endemà vam començar la nostra aventura per terres belgues a la ciutat de Bruges. D’entrada, el beguinatge: una illa de pau i de recolliment, que conserva la seva funció des de fa segles: acollir dones soles o en grup que volen dur una vida retirada del tràfec mundanal.

Vista general del beguinatge de Bruges

Passant el riu Reie, que dóna vida a la ciutat i li proporciona la fesomia característica d’ordit de canals, entrem en el cor de la ciutat.

Un dels carrers típics de Bruges, amb els canals del riu Reie

La gran plaça ens espera, adornada amb tots els motius de Nadal. El conjunt arquitectònic que s’aplega a l’entorn del belfort té un aire inequívocament flamenc. És precisament en aquest marc que vaig topar-me amb la llengua grega, en un cartell d’inspiració religiosa i de temàtica nadalenca. Fixeu-vos-hi. És l’equivalent del nostre mot Nadal, entès com a festa del naixement de Crist: Χριστούγεννα.

Un cartell a la plaça de l’ajuntament de Bruges, amb el mot Nadal en diverses llengües

Ens retirem després d’haver visitat la ciutat que alguns consideren la Venècia del nord d’Europa. Per a demà ens espera un altre plat fort: Gant.

I així és. La ciutat natal del rei Carles V ens espera amb un cel gris propi d’aquelles latituds. La temperatura, però, és suau. Nosaltres ens dirigim a la catedral de Sant Bavó, i anem directament a contemplar una obra mestra del pintor Jan van Eyck, L’adoració de l’Anyell Místic: un retaule flamenc esplèndid.

Vista global del polítptic L’adoració de l’Anyell Místic, del pintor flamenc Jan van Eyck

El passeig per les vores dels rius Escalda i Leie, amb les típiques cases de comerciants medievals, és una altra meravella.

Vista dels molls de la ciutat de Gant, amb les façanes de les cases de burgesos comerciants

Passem el dia a Gant, entrant als mercats nadalencs i descobrint racons bonics de la capital de Flandes oriental. La nit de Cap d’Any la celebrem en família, a Lilla.

Mercat de Nadal de Lilla, a la nit

L’endemà, per saludar el nou 2020, fem cap a Brussel·les. La capital del país es mostra plena de viatgers, amb un cel blau i una temperatura moderada que fa agradable el passeig. Entrem per la Grand-Place, un conjunt arquitectònic i monumental que figura, des de 1998, com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Em va resultar sorprenent descobrir que, en l’arquitectura d’aquesta plaça excepcional, els principis de l’alquímia hi són ben presents. Força edificis pertanyien als gremis, i els seus representants professaven les doctrines i creences de l’alquímia. La inspiració filosòfica, doncs, és visible en més d’un indret. Em vaig fixar en les inscripcions de dues façanes en el flanc oest de la plaça.

La primera oferia aquesta llegenda: Pondere et mensura. Es tracta d’un fragment d’una sentància més llarga que s’atribueix a Isaac Newton: Numero, pondere et mensura Deus omnia condidit: Déu ho va crear tot per nombre, pes i mesura. Una inscripció molt oportuna per a la casa dels comerciants de la merceria. Fixeu-vos que, en la imatge, també hi podem veure la representació de la deessa justícia amb els seus atributs habituals: l’espasa, la balança i els ulls embenats: una clara al·lusió a la virtut que havia d’acompanyar els negociants de tots els gremis. 

Detall d’una inscripció a la casa del gremi de la merceria, a la Grand-Place, de Brussel·les

Una mica enllà, en la casa del gremi dels arquers, hi llegim una inscripció més llarga, fragmentada d’aquesta manera: Hic verum / Firmamentum Imperii / Hinc Falsum / Insidiae Status / Pax sit salus generis humanis / Discordia longe / Eversio Reipublicae. Podríem traduir el conjunt així: Aquí la veritat, pilar de l’imperi. Enllà la falsedat, parany de l’estat. Que la pau sigui salvació del gènere humà. Lluny la discòrdia, ruïna de la república.

Detall d’inscripció en la casa del gremi dels arquers, a la Grand-Place de Brussel·les

Fixeu-vos en les lires del balcó de l’edifici, al·lusió al déu Apol·lo, a qui els arquers del gremi devien prendre com a patró.

Vista frontal de la façana de la casa del gremi dels arquers, amb les lires al balcó principal

Després d’admirar i fotografiar la Grand-Place, ens vam encaminar cap a la catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula. L’edifici mostra, com sol ser habitual en aquestes construccions, una superposició d’estils que van des del gòtic de les naus fins al barroc de la trona, passant pel renaixement dels vitralls.

Doncs bé, en l’interior de la catedral, i dessota d’un dels vitralls, vaig trobar aquest estendard dedicat a la Immaculada Concepció, amb inscripció llatina. No podia ser altra que: Regina sine labe originali concepta.

Estendard dedicat a la Immaculada Concepció, a la catedral de Brussel·les

La visita a Brussel·les ens va deixar tan bon gust de boca, que ja tard, de retorn a Lilla, vam parar a una ciutat preciosa, Tournai. Travessada per l’Escalda, la ciutat va florir amb el comerç de teles. Avui encara conserva una plaça, coneguda com a Mercat dels Draps. Ara bé, la cirereta és una magnífica catedral romànica, que impressiona per les seves dimensions.

Façana principal de la catedral romànica de Tournai

De tornada a Lilla, només ens quedava fer les maletes per iniciar el retorn. L’endemà, doncs, començàvem a desfer camí: de Lilla a París, de París a Clarmont, i, finalment, cap a casa. Retornem en un nou any; i esperem els propers viatges, a la recerca de referents clàssics.

Nota: Totes les imatges de l’article corresponen a fotografies del meu pare, Joan Molar, excepte L’adoració de l’Anyell Místic, de Jan van Eyck.

Pau Molar. 4t Filologia clàssica. UB