Monthly Archives: desembre 2018

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

  • Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
  • Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
  • Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

 Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII AD

Dimarts 30 d’octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat vam fer una visita a la ciutat de Tarragona, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis TarracoRecordeu quin és el significat de cadascun dels elements el nom complet?

La nostra visita a la Tarragona romana va començar amb l’aqüeducte de les Ferreres també anomenat Pont del diable, on la Marta, la Guangzhen, la Cèlia, la Paula i la Judit ens van explicar la llegenda de com el constructor d’aquell pont va fer un tracte amb el diable per tal que construís el pont aquella mateixa nit i a canvi, el dimoni es quedaria amb la primera ànima que begués l’aigua que passava pel pont. Vam travessar el monument de punta a punta, i vam veure els seus voltants, plens de vegetació. Aquest aqüeducte va ser construït al segle I a.C., a l’època de l’emperador August i va començar la seva època de desús a finals de l’Edat Mitjana.

Aqüeducte de Tàrraco

Seguidament, vam tornar a pujar a l’autocar i vam dirigir-nos al centre històric de la ciutat. Allà, vam parar primer davant del Camp de Mart, dedicat a Mart, el déu romà de la guerra i on la Maria ens va explicar el plànol de la ciutat antiga i el recorregut que faríem. Vam entrar dintre les muralles i les vam resseguir caminant. Per cert, ens podeu dir quina era la funció del Camp de Mart?

Plànol de la ciutat

Al llarg del passeig arqueològic vam veure la rèplica de l’estàtua d’August i la Clara, la Laura i en Sebastián ens van comentar que Benito Mussolini la va regalar a la ciutat l’any 1934. Més endavant hi havia l’estàtua de la Lloba Capitolina, còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, llegenda que ens van narrar la Neus i la Clara. Més endavant, vam veure una font amb una inscripció «Bibe e fonte salutis et vives», que significa «Beu de la font de la salut i viuràs», cosa bastant curiosa perquè l’aigua de la font estava estancada.

La Neus i la Clara fent l’explicació de la Llobra Capitolina, Lloba Capitolina, August de Prima porta

La pròxima parada era la Torre del Pretori i per arribar-hi vam passar pel fòrum provincial i per davant de la Catedral de Santa Tecla de Tarragona. Quan vam ser-hi, vam pujar fins al terrat, i quines vistes s’observaven! Es podia contemplar gran part de Tarragona, incloent-hi les ruïnes del circ i de l’amfiteatre, el port, la catedral…

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori

Desprès ens vam dirigir al circ, on feia anys s’havien dut a terme curses de cavalls i carros anomenats bigues i quadrigues i que tenia capacitat, grosso modo, de 20.000 persones. Va ser edificat a la tercera terrassa durant el govern de l’emperador Domicià i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Algunes parts estan molt ben conservades, però sí que és veritat que avui  dia, tan sols una petita part de la construcció original està visible. La part actualment observable del circ està situada prop de la muralla i del Pretori. El monument està construït en opus quadratum.

Vista del circ des de la torre del Pretori

Els i les nostres companyes de batxillerat, les dues Giseles i en Nicolàs ens van explicar la història del circ i les coses que es duien a terme en aquella època. Què en recordeu, del que ens en van dir?

Les Giseles i en Nicolàs fan l’explicació del circ.

Després de tot el matí fent la visita vam tenir un descans per poder dinar, de dues hores. Algunes persones portaven un entrepà, unes altres van anar a dinar a llocs de menjar-ràpid, i d’altres van decidir gastar una mica més del seu pressupost per anar a dinar a algun lloc una mica més acollidor.

Quan les dues hores van haver passat, ens vam tornar a reunir al mateix lloc on ens havíem acomiadat i vam continuar la nostra visita per la meravellosa Tarragona. La següent parada era a l’amfiteatre!

Era un dels llocs que més ens va impactar i que més il·lusió ens feia poder veure. Vam tenir l’honor de poder-nos asseure a les grades i imaginar-nos com aquelles persones gaudien d’aquelles lluites. Quan estàvem baixant les escales per arribar a l’arena vam sentir una estranya sensació com si ara estiguéssim en aquella època.

Hi havia una part de les grades, ara no accessible, que no havia estat retocada pel manteniment, és a dir que era original. Ens va semblar increïble com encara un monument de fa milers i milers d’anys pot estar, a hores d’ara, de peu. Segons la nostra opinió, un dels millors monuments de la visita. I segons la vostra, quina part de l’excursió destacaríeu i per què?

Explicació de l’amfiteatre per part de les companyes de batxillerat Abril, Rita i Gisela

Aquesta va ser, desgraciadament, la nostra última visita, ja que la Teresa ens va comunicar que no podríem visitar la torre dels Escipions. Encara que ens vam quedar una mica tristos després de la notícia, va ser una sortida que molts de nosaltres ens agradaria repetir.

Foto de grup a l’amfiteatre

Si us heu quedat amb més ganes de veure les imatges, us deixem l’enllaç al book de fotografies.

Text: Marta Molina i Anna Ruiz

Imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero