He acabat segon de Filologia clàssica i el meu amor per la llengua i la cultura gregues ha portat el meu pare a organitzar un viatge familiar per terres hel·lèniques.

La ruta del nostre viatge d’aquest estiu

És el meu primer contacte amb Grècia, i el tercer per als meus pares, que l’han visitada en anteriors ocasions.

Comencem la nostra ruta a Roma, on arribem després d’haver desembarcat al port de Civitavecchia, provinents de Barcelona. Aprofitem per recordar racons visitats en altres estades:

Colosseu, arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà, panteó: els ineludibles de la Roma clàssica. Us en deixo algunes imatges:

L’Arc de Constantí, a Roma, prop del Colosseu

Vista general del fòrum romà

Vista de la cúpula del Panteó romà

No renunciem a una passejada per la ciutat barroca. Comencem amb Santa Maria Maggiore, pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel.

El Moisès de Miquel Àngel, a l’església de San Pietro in Vincoli, a Roma

Seguim la ruta barroca a Santa Agnese in agone, i tanquem el circuit a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa, tot i les obres de restauració.

Un detall de l’èxtasi de Santa Teresa, de Bernini

Acabem amb l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri.

Feta aquesta visita a la ciutat eterna, ens dirigim vers la Pulla, al sud d’Itàlia, una regió poc coneguda, però molt atractiva. El nostre destí és la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Ens allotgem al costat de la catedral de santa Maria, d’estil normand.

Interior de la Catedral de Santa Maria, de Conversano

Ben a la vora, el castell dels Aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim.

Vista del castell dels Aragonesos, a Conversano

I visita a un racó encantador de la costa adriàtica, Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps.

Penya-segat sobre el mar, a Polignano a Mare

Si d’habitatges particulars es tracta, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques.

Els trulli, a Alberobello, arquitectura històrica

Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB

Deixem la Pulla, ens dirigim a Bríndisi per embarcar cap a Igoumenitsa: serà el nostre primer destí en terres gregues. Naveguem vuit hores i arribem a Limenas Igoumenitsa quasi a les 10 de la nit; i encara hi hem d’afegir una hora més perquè canviem de fus horari.

Arribada al port d’Igoumenitsa,ja entrada la nit

Ens allotgem en uns apartaments; ens hi espera el propietari, un grec amable i cortès que ens acompanya al nostre refugi epirota. Em pregunta el meu nom, i li responc amb el meu grec après a classe. “Jo també em dic Pau” (Εγώ καὶ ονομάζομαι Παύλος), diu ell, i establim una complicitat que durarà fins al comiat. A partir d’aquest moment, la meva família i jo no som els seus clients, som els seus hostes. Paulos Zigos, aquest és el nom complet del nostre amfitrió, ens para taula; és tard, però ens ofereix tot el que té a la cuina, el que ha preparat la seva muller: formatges i iogurt, verdures, guisats deliciosos i postres.

L’endemà, ja refets, emprenem la descoberta de la costa jònica. Travessem l’Aqueront, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses. Sota el sol de justícia que cau, i amb la carretera pel mig, no és fàcil imaginar el barquer Caront conduint les ànimes fins a l’entrada de l’Inframón. Cal tancar els ulls i posar-hi una mica de fantasia, com la que inspirava els antics per als seus relats mítics.

Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar. A poca distància de la platja, una illeta amb dues ermites blanques, que semblen tretes d’una prosa de Josep Pla –una de les meves lectures d’aquest estiu. Hi passem la tarda, fins a l’hora de retirar-nos a descansar.

La platja de Parga, amb la illeta que l’acompanya

L’endemà ens espera un dia intens: Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec), l’illa fortalesa cobejada per turcs, venecians, francesos, anglesos… També és la suposada illa dels feacis, on Odisseu arriba nu i desorientat, sense nau.

Corfú és una estratificació de pobles i de cultures. L’illa ens rep amb una façana de gust venecià.

Arribada a l’illa de Corfú

Entrem a la ciutadella per places i carrers d’aire afrancesat.

Carrers i porxos a l’entrada de la ciutadella de Corfú

El palau reial, construït pels anglesos en el segle XIX imitant l’estil dòric, s’alça damunt el que devia ser el palau del rei Alcínou.

Columnata d’inspiració clàssica a l’entrada del palau reial de Corfú

És possible que, en aquest racó de platja arribé el nàufrag heroi, i fos acollit per Nausica, la princesa dels feacis, abans de retornar definitivament a la seva pàtria? Qui ho sap?

El racó de costa que es contempla des del balcó del palau reial

Passem la jornada a Corfú i tenim temps d’entrar a l’església del sant més venerat de l’illa, Sant Espiridó; és un santuari de devoció popular: l’interior, ple de gent que hi fa pregàries i que segueix la cerimònia que oficia el popa, n’és testimoni. A l’exterior de l’edifici, aquesta inscripció ho fa constar: “Ierón Proskýnema” (Ιερών Προσκúνημα: sagrada adoració).

Retornem a Igoumenitsa; és la darrera nit que hi estem. Canto l’himne grec amb el nostre amfitrió:

“Σε γνορίζω από την κόψη

του σταθιού τὴν τρομερή,

σε γνορίζω από την όψη

πού με βία μετράει τη γη”

“Et conec pel cop

terrible de l’espasa,

et conec per l’esguard

que amb violència mesura la terra”.

Ens emocionem sense fer teatre. En Paulos és un home hospitalari i afable, però seriós. L’endemà s’acomiada de nosaltres amb unes fruites i unes olives collides del seu hort; ens estreny la mà i pronuncia un για σου ple de bon auguri.

Pau Molar

Fem ruta cap a Kastro Kyllini. Parem abans a Mesolongi, un baluard de la resistència grega contra l’ocupació turca. Lord Byron hi va ser, esperonant els anhels de llibertat dels grecs. I hi va morir; la ciutat li ret homenatge amb un monument que recorda el seu gest de suport als herois de la pàtria.

Monument en record a Lord Byron, a Mesolongi

Hi ha fervor patriòtic i religiós arreu del país, com en la majoria dels que senten l’amenaça de l’adversari polític i religiós en les pròpies fronteres.

Quan arribem a la platja de Kyllini sembla talment que Afrodita estigui a punt de néixer de les seves aigües, transparents i fredes.

La platja de Kastro Kyllini, a prop del nostre allotjament

L’endemà fem cap a Zacint, una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Hi arribem en vaixell i visitem, durant el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Admireu Porto Vromi.

La cala de Porto Vromi, a Zacint

Ens aturem a dinar prop del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

El monestir d’Anafonítria, a Zacint

La catedral de la capital, Zàkinthos o Khora, li és dedicada. Fixeu-vos en la riquesa de decoració i en l’estil bizantí que omple tants edificis religiosos grecs.

Interior de la catedral bizantina de Zacint

L’endemà ens dirigim a Olímpia. Sobren les paraules.

El gymnasion

La palestra

L’estadi, admirat per atletes i ciutadans de tots els temps

I ara les joies del Museu Arqueològic.

Sens dubte, l’Hermes amb l’infant Dionís, de Praxíteles, un referent i model de l’escultura clàssica.

La cèlebre escultura de Praxíteles: Hermes amb l’infant Dionís

Els frontons del temple de Zeus, reveladors de la grandiositat del conjunt.

Detall del frontó del temple de Zeus: la lluita entre els centaures i els làpites

La Victòria de Peoni (Niké, Νική) saludant els vencedors de les proves.

La Niké de Peoni, que es trobava davant del temple de Zeus, a Olímpia

El grup escultòric de Zeus raptant Ganimedes, el jove escollit per servir-li el nèctar i l’ambrosia.

L’escultura en terracota Zeus i Ganimedes

Ens refresquem i dinem a la platja de Kourota.

Detall de la platja de Kourota

L’endemà fem cap a Micenes, la d’amples carrers (εὐρυάγυια Μυκήνη Ilíada, 4, v. 52). L’espectacle és impressionant. Tota la majestat d’un regne poderós i bruscament col·lapsat.

La tomba (o tresor) d’Atreu, el llegendari pare d’Agamèmnon i Menelau, al peu de la ciutadella, es mostra magnífica.

La tomba d’Atreu, al peu de la ciutadella de Micenes

La Porta dels Lleons dóna entrada al cercle de tombes reials que escalen l’acròpolis.

Porta dels Lleons, a l’entrada de Micenes

Una mica decantada del cercle, trobem la tomba de Clitemnestra, corprenedora tant per l’antiguitat (segle XIII aC) com per la seva solemne dignitat.

Tomba de Clitemnestra, a Micenes

Fem nit a Loutra Elenis, amb unes platges fantàstiques: ens traiem la suor del cos, i oblidem la suor que hem patit durant el dia.

Vista de la platja de Loutra Elenis

L’endemà visitem el teatre d’Epidaure, un complex monumental de primer ordre, que dóna idea de la seva importància: hi podem veure el koilon o graderia; l’espai de l’orquestra, limitant amb el prosceni; i els pàrodes que donaven entrada als actors. Admireu-ne la bellesa.

Vista zenital del teatre d’Epidaure

Molt a prop, el santuari d’Asclepi: recinte sagrat amb el temple dedicat al déu de la medicina. D’aquesta edificació, se’n conserva algun element destacat en el museu local: columnes i capitells, cornisa.

Detall de cornisa i capitell del temple d’Asclepi, a Epidaure

Baixem fins al port de Gàlatas per visitar l’illa de Poros, ja amb un cert aire de cíclada: tota una descoberta.

Arribada a l’illa de Poros

Detall d’un dels carrers de l’illa de Poros

Ens fem passar la calor en un parell de platges magnífiques: una, enfront de Poros; l’altra, a Loutra Elenis.

Una cala entre pins a Loutra Elenis

Pau Molar

I, per fi, Atenes. No podem abastar-la tota en el temps que tenim. Però és suficient per admirar la bellesa dels seus monuments capitals.

L’Acròpoli, amb el Partenó i l’Erectèon, aquest últim, testimoni de la rivalitat entre Atena i Posidó per ser les divinitats protectores de la polis.

Vista de l’Erectèon, a l’Acròpoli d’Atenes

Al peu de l’Acròpoli, el teatre de Dionís, seguint l’estructura dels teatres grecs, que hem comentat en el d’Epidaure.

Vista de l’Odèon d’Herodes Àtic, a Atenes

I fent camí cap a l’Àgora d’Atenes, contemplem les restes força ben conservades del fòrum romà (conegut com a Àgora romana d’Atenes): tot un passeig per la memòria històrica.

Perspectiva lateral de l’Àgora romana d’Atenes

Per fi arribem al centre de la vida pública de la ciutat, i ens impressiona l’edifici que corona tot el conjunt, el temple d’Hefest. Els elements principals de l’estil dòric s’hi poden observar a la perfecció: base, fust i capitell de les columnes; arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes, timpà, cornisa.

Imatge del temple d’Hefest, a l’àgora d’Atenes

En el passeig pels barris típics, Plaka i Monastiraki, esglésies bizantines ortodoxes carregades d’icones. Admireu les construccions més antigues: l’ésglésia de la Transfiguració o de la Metamorfosi  i la d’Agios Eleftherios o petita metropolitana (Mikrí Mitropóli, Μικρή Μητροπόλη).

Detall de la construcció interior de l’església de la Transfiguració

La petita metropolitana, al barri de Monastiraki

El dia ha estat complet. Ens queda una darrera jornada en terres gregues.

Retornem a Igoumenitsa, i canviem la ruta d’anada. Ara ens aproximem a la frontera amb Albània per visitar la ciutat de Ioannina, enclavament estratègic disputat per turcs i grecs, que conserva la memòria d’aquests pólemoi en una bonica mesquita d’Aslan Pasha, senyor de la ciutat i del territori durant el segle XVII.

Vista exterior de la mesquita d’Ashlan Pasha, a Ioannina

Ben a prop trobem l’Oracle de Dodona, enmig de boscos i muntanyes impressionants, la serralada del Pindos. El santuari, dedicat a Zeus, conté un dels teatres més ben conservats del món grec. Admireu-lo, i recordeu que la proa de la nau Argo tenia dots profètics perquè havia estat construïda amb troncs de roure de Dodona.

Vista general del teatre de l’Oracle de Dodona

Fem cap novament a Bríndisi. Ens resten un parell de dies en terres italianes. Vinculem la nostra estada amb el viatge de fa dos anys a Sicília. Ara visitem dues ciutats que se situen en l’àrea cultural de la Magna Grècia. Comencem per Lecce, d’una escenografia barroca espectacular.

Interior de la Basílica de la Santa Croce de Lecce, d’estil barroc

Cal saber que la geografia lingüística italiana està molt fragmentada. Doncs bé, curiosament a Lecce es parla una llengua anomenada griko. D’altra banda, la ciutat conserva restes d’un amfiteatre romà.

Restes de l’amfiteatre romà de Lecce

Tot seguit admirem Matera, a la regió italiana de la Basilicata, famosa pels sassi, coves habitades des de l’antiguitat, excavades en les parets rocoses de l’indret. Matera ha estat declarada capital europea de la cultura 2019. Té l’atractiu de conservar petjades de totes les èpoques: catedral romànica, esglésies i palaus barrocs.

Detall d’un dels carrers de Matera, que baixen a l’església de San Pietro Caveoso

Definitivament ha conclòs el nostre primer viatge a Grècia en família. No serà pas l’últim. Για σου.

Pau Molar Vilà. 3r de Filologia Clàssica, UB