Москва, llegit si fa o no fa Moskva, és el nom original d’aquesta fascinant ciutat, capital de Rússia i destí de les meves vacances estivals d’enguany.
Vista nocturna del riu Moskvà, que dóna nom a la ciutat, amb el Kremlin al fons.
Moltes són les sorpreses que ofereix al viatger aquesta metròpoli. Tantes pel·lícules d’espies, de la Guerra freda, de severitat soviètica… creen el bagatge d’un imaginari que a hores d’ara està ben lluny de la realitat. Ja no hi ha repúbliques soviètiques, i Rússia, o si més no la seva capital, comença a ser un paradís consumista i, si em perdonen, capitalista. S’acaba un somni… o un malson? Què comença?
D’esquerra a dreta: Moscow city al fons i detall de l’edifici Evolution Tower
Al districte de Moscow City, a sobre d’un gran centre comercial, s’està creant, a marxes forçades, un skyline d’edificis que no tenen res a envejar als de Nova York. Alguns d’ells són realment impressionants.
Moscou és una ciutat tan gran que no te l’acabes. A part de la carismàtica Plaça Roja, amb la catedral de Sant Basili, el Kremlin, el mausoleu de Lenin i les galeries GUM, entre d’altres edificis, hi ha molts altres punts d’interés. En destacaria, a part del barri dels gratacels abans esmentat, la zona del Teatre Bolxoi, el Búnquer antinuclear 42, el Museu de la cosmonàutica i, especialment, algunes estacions de metro realment monumentals, la catedral del poble, en diuen…
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Catedral de Sant Basili (Plaça Roja); estació de metro Komsomolskaia, una de les més monumentals; galeries GUM (Plaça Roja); i sala de comandament del búnquer 42.
Però no ens entretindrem en tots aquests indrets emblemàtics. Com a filòloga, tan interessant o més ha estat el meu primer contacte amb el ciríl·lic com a alfabet oficial. A Polònia i Txèquia i Croàcia, països de llengua eslava on també he estat, s’utilitza l’alfabet llatí o derivats seus. La diferència alfabètica entre llengües de la mateixa família eslava, té motius bàsicament religiosos; en el cas del rus, l’alfabet ciríl·lic està directament relacionat amb el cristianisme ortodox, enfront del catolicisme dels altres llocs.
En aquesta recerca del ciríl·lic, doncs, ha estat tot una aventura intentar desxifrar el so dels diferents signes a partir de l’alfabet grec, del qual prové, i de les transcripcions fonètiques, que ajuden el viatger a guiar-se per la ciutat. A continuació, a la manera de Jean-François Champollion al davant de la pedra Rossetta, intenteu treure l’entrellat de què es manté invariable i què canvia en la reforma que els patriarques Ciril i Metodi feren en l’alfabet per adaptar-lo a la litúrgia ortodoxa.
Responeu les preguntes que us proposa aquest muntatge, però també allò que recordeu dels personatges i conceptes esmentats anteriorment.
Si algú ha tingut la sort d’haver estat en aquesta ciutat, comenteu-ne les vostres impressions. Hi ha alguna cosa que us va impressionar especialment?
TERESA