Aquest Nadal 2017-18 hem fet una sortida a la Toscana en família. Vam començar la ruta a Arle, ciutat de la Provença, que ja coneixíem d’altres viatges, però que sempre és bonica de recórrer, sobretot per tornar a veure i admirar monuments tan impressionants com l’amfiteatre romà
i la catedral de Sant Tròfim.
Catedral de Sant Tròfim, a Arle
La següent aturada en el camí va ser Niça, fundació grega que, amb l’etimologia del seu nom, al·ludeix a Nice (o Niké), deessa grega de la victòria (Νίκη). Les dues parades anteriors ens van acostar al destí del nostre viatge. El tercer dia, doncs, ja vam fer nit a Itàlia, a la ciutat de Gènova. L’endemà vam aprofitar el bon temps per visitar les esglésies, la catedral i el palau ducal de la ciutat. D’entre tots els monuments, vull destacar les columnes de l’interior de l’església de l’Anunciació, que, amb l’esplendor propi del barroc, imiten l’ordre corinti.
Església de l’Anunciació, a Gènova
I, després d’uns quants dies de viatge, vam arribar al nostre centre d’operacions: la ciutat de Siena, des d’on pensàvem visitar la Toscana interior, alliberada (però no ben bé del tot) de les aglomeracions de turistes de l’estiu. Abans, però, ens quedava una assignatura pendent: la visita, per segona vegada, a la Galeria dels Uffizi, a Florència. Hi havíem anat feia anys, però ara vam gaudir especialment de les sales on sabíem que hi havia peces excepcionals. Contempleu la bellesa de La primavera, de Sandro Botticelli,
La primavera, de Boticelli, a la Galeria dels Uffizi, a Florència
i de El naixement de Venus, obra del mateix artista.
El naixement de Venus, de Boticelli, als Uffizi
L’una i l’altra són pintures plenes de referents clàssics: les tres Gràcies, la deessa Flora, Cupido amb les sagetes, el déu Mercuri amb les botes i el caduceu; Venus sorgint de les aigües de l’oceà i rebent l’alè de Zèfir i Cloris…
Les escenes de l’anunciació de l’arcàngel Gabriel a Maria també són molt belles. Em vaig fixar en aquesta de Rafael, que duia una inscripció ben coneguda de la litúrgia cristiana:
L’Anunciació de Rafael, als Uffizi
Inscripció sota L’Anunciació de Rafael
Inscripció: Ecce ancilla Domini, fiat mihi secundum verbum tuum.
Traducció: Heus aquí l’esclava del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula.
En una de les sales vam poder contemplar aquesta interessant escultura d’època romana (s. III aC), que representa Ariadna adormida, després de ser abandonada per Teseu. L’escultura era admirada per Miquel Àngel, un altre dels grans artistes del renaixement italià.
Ariadna adormida, en una de les sales dels Uffizi
En les sales dedicades a escultura antiga, em vaig deturar en algunes inscripcions en llengua grega que em van cridar l’atenció. La primera era en un bust d’Aristòfanes, el comediògraf d’Atenes.
Bust d’Aristòfanes, als Uffizi
Ja veieu que es tracta d’una inscripció que identifica el personatge: Aristòfanes, fill de Filípides, atenès.
També em va semblar interessant i evocadora aquesta inscripció en una urna cinerària:
Traducció: La memòria dels bons, eterna (o bé: sempre present: ἀεί + θαλής).
El nostre passeig per les sales escollides del museu es va cloure en les dedicades a l’art barroc, on vam poder admirar els esplèndids Caravaggios que conserva la Galeria.
El Cap de Medusa, de Caravaggio
Fixeu-vos en la presència important de temàtica clàssica, mitològica, tractada amb les tècniques del contrast, del clar-obscur i del dramatisme, tan propis de la pintura barroca.
No podem abandonar Florència sense les imatges que sempre acompanyen la ciutat i ens recorden que és una de les més boniques d’Itàlia: Palazzo Vechio, llotja de la Piazza della Signoria, Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, sobre l’Arno.
Pati del Palazzo Vechio, a Florència
La llotja de la Piazza della Signoria, a Florència
Lateral i cúpula de Santa Maria del Fiore, a Florència
Ponte Vecchio, sobre l’Arno, a Florència
El segon dia d’estada a la Toscana el vam dedicar a visitar alguns indrets emblemàtics de la regió. Per començar, San Gimignano, el poble medieval famós per les torres altíssimes, dels nobles de l’època, que han quedat com a testimoni de les seves disputes i rivalitats.
Plaça del Duomo (o catedral), a San Gimignano
Doncs bé, passejant per la vila emmurallada, vam entrar en el convent de Sant Agustí i vam quedar admirats davant dels frescos de Benozzo Gozzoli sobre la vida del sant. Tot el mur de l’absis central estava decorat amb pintures que explicaven, amb imatge i lletra, la trajectòria del bisbe d’Hipona cap a la santedat. Em vaig fixar en una escena, acompanyada d’inscripció, que mostra el prestigi del sant, respectat i venerat pels savis de l’època:
Inscripció: Precipuorum virorum frequentia ac scholasticorum consessu grecha in schola publice retoricham ac philosophiam legebat.
Traducció: Amb l’assistència dels principals homes i la reunió dels escolàstics en l’escola grega, hi llegia en públic retòrica i filosofia.
Us deixo un seguit d’imatges de la nostra volta per la Toscana, per tal que us feu una idea de la bellesa del paisatge, ben especial en l’estació d’hivern.
Ja us he parlat de San Gimignano; Volterra és una altra perla;
també ho són Montalcino i Montepulciano.
Plaça del Duomo, a Montepulciano
En la ruta d’aquests pobles, vam quedar encantats davant la meravella de les abadies que hi ha a prop: Monte Oliveto Magiore,
Església de l’abadia de Monte Oliveto Magiore
Sant’Antimo, una antiga abadia romànica, de la qual només es conserva l’església, d’un estil romànic ben autèntic (segles X-XII).
Església de l’antiga abadia de Sant’Antimo
San Biagio, l’obra mestre de l’arquitecte del renaixement Sangallo el Vell, deixeble de Bramante.
Església de San Biagio, a l’entrada de Montepulciano
I bé, arriba el dia que hem de dedicar tot sencer a Siena. En el recorregut hi trobem palaus gòtics, renaixentistes i barrocs a cada cantonada. Ara bé, un capítol a part és per a la Catedral: una construcció renaixentista imponent, ambiciosa. Ara bé, tot i les dimensions espectaculars que presenta, només veiem construïda una part del que havia de ser la totalitat de l’obra concebuda pels seus arquitectes.
Façana i lateral de la catedral de Siena
L’interior és un luxe de decoració. Destaquen els marbres del sòl, que volen recollir totes les figures i referents importants de la saviesa antiga. Jo em vaig deturar en aquestes representacions de les Sibil·les; ja sabeu, les profetes del món clàssic.
Imatge d’una de les Sibil·les, en el sòl de la catedral de Siena
Inscripció al peu de la Sibil·la de la imatge anterior
Traducció: Sibil·la Hel·lespòntica, nascuda en terra troiana, que existí en temps de Cir, escriu Heràclides.
També em vaig fixar en algunes altres inscripcions com aquestes:
Inscripció al peu d’una altra de les Sibil·les de la catedral de Siena
Traducció: Sibil·la de Cumes, a qui anomena Pisó en els annals.
I encara, aquesta inscripció, que hem hagut de fotografiar per parts:
Fragment d’inscripció d’una Sibil·la al sòl de la catedral de Siena
Continuació del fragment anterior
Continuació del fragment anterior
Inscripció: Sybilla cumana cuius meminit Virgilius ecloga IV.
Traducció: Sibil·la Cumana, de qui féu esment Virgili en l’ègloga IV.
Posats en tema virgilià, la Biblioteca Piccolomini, en l’interior mateix de la catedral, és una altra joia de la pintura al fresc del renaixement.
Fresc a la Biblioteca Piccolomini, a la catedral de Siena
Obra del Pinturricchio, i alguns dels seus col·laboradors, es tracta d’un fresc impressionant que cobreix tots els murs de la sala, narrant en escenes molt decorades i de colors vius, la vida d’Eneas Silvio Piccolomini, que fou investit papa el 1458, amb el nom de Pius II. El Pontífex fou un gran humanista i mecenes del seu temps; el seu nom de pila ja apuntava l’amor per l’art i la cultura clàssica que el van caracteritzar.
El viatge a la Toscana arriba a la seva fi. Emprenem el camí de retorn; revisitem algunes ciutats, i, ja en terres franceses, fem una visita llampec a la Provença. Primer, a una de les fites del romànic cistercenc: l’Abadia del Thoronet. Contempleu la bellesa del conjunt, senzill i pur:
Claustre de l’abadia del Thoronet, a la Provença francesa
Tot seguit, ens vam dirigir a la ciutat d’Ais de Provença. Vam poder contemplar el típic estil provençal d’edificis decorats en tons pastel que fan aquesta regió tan singular dins de França.
Imatge de la ciutat d’Ais de Provença
La catedral és interessant. Fou construïda sobre un antic temple romà.
Emplaçament de l’antic temple romà, a la catedral d’Ais de Provença
Hi domina l’estil gòtic, i destaca el tríptic de l’esbarzer ardent, obra del pintor Nicolas Froment.
Tríptic de l’esbarzer ardent, a la catedral d’Ais
El tríptic fou encarregat pel rei Renat d’Anjou, en els papers privats del qual es conserva aquesta indicació referida a la imatge que Froment havia de pintar, i que, novament, ens remet a la litúrgia mariana:
Text llatí: rub[r]um quem viderat Moyses incombustum conservatam agnovimus tuam laudabilem virginitatem Scta Dei genetrix.
Traducció: En l’esbarzer ardent, però no consumit, que havia vist Moisès, reconeguérem la teva lloable virginitat preservada, Santa Mare de Déu.
El darrer dia de viatge ens traslladem des de Montpeller, on hem passat la darrera nit, fins a Girona. Us deixem amb un parell de fotos per recordar la ruta d’aquest encantador viatge de Nadal.
Place de la Comédie, a Montpeller
Vista de Girona, des del riu Onyar
Nota: Totes les fotos de l’article són del meu pare, Joan Molar.
Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB.