Aquesta Setmana Santa, hem visitat la ciutat d’Almeria, en família. A tots ens agrada veure processons, i les que trobem arreu de les terres peninsulars són molt impressionants. Per descomptat, les d’Andalusia tenen la seva particularitat: una combinació de color, espectacle, fe i tradició al carrer que impressiona.

Processons a la ciutat d’Almeria durant la Setmana Santa 2017.

La veritat és que, anant darrere dels passos i de les vestes, no he trobat gaires vestigis clàssics. Però he pogut fixar-me en alguns detalls que m’han cridat l’atenció i que ara comento.

El primer és un detall d’inscripció a la catedral de Múrcia, que vam visitar en la nostra ruta d’anada fins a Almeria.

Vista de la catedral de Múrcia. Porta principal.

En realitat, són dues inscripcions que pertanyen a la litúrgia catòlica. La primera és un salm (113: 9. Vulgata) que es va convertir en lema dels templers; també era cantat com un acte d’humilitat davant la grandesa de Déu en els dies de Pasqua, com els que acabem de gaudir.

El text de la inscripció, que correspon al Salm, diu així: Non nobis, non nobis, Domine, sed Nomini tuo da Gloriam.

Inscripció a l’interior de la catedral de Múrcia.

Fixeu-vos en la repetició èmfatica del datiu plural del pronom de primera persona del plural nobis, acompanyat de l’adverbi de negació non. Com a cant adreçat al Senyor, cal veure el vocatiu Domine. La conjunció coordinant adversativa sed marca un punt de canvi, d’inflexió, i s’estableix un contrast entre el primer datiu i el segon: Nomini tuo. Tot seguit trobem el verb principal amb el seu complement directe en acusatiu singular (da gloriam) que permeten entendre el conjunt de l’oració i el sentit del cant: No a nosaltres, no a nosaltres, Senyor, sinó dona glòria al teu nom.

 Ja veieu que és una manifestació de modèstia dels fidels davant el poder de Déu. Com a cant, us deixo la versió gravada per a la pel·lícula Enric V, basada en l’obra homònima de Shakespeare.

Precisament a Anglaterra aquest salm té una arrelada tradició, i es canta com a acció de gràcies, amb la música de William Byrd, un compositor de peces religioses del segle XVI. Fixeu-vos que en el film sobre Enric V, aquesta cançó s’entonava després que el monarca anglès aconseguís la seva victòria sobre els francesos en la batalla d’Azincourt, en la Guerra dels Cent Anys.

Doncs també de William Byrd és un motet que és una de les moltes fórmules litúrgiques que conserva l’Església catòlica (pertany a la missa en honor de sant Pere ad Vincula. Si accediu a l’enllaç, consulteu l’apartat Los monumentos de la tradición eclesiàstica) i que vaig poder trobar també en la catedral de Múrcia: Solve jubente Deo terrarum Petre catenas.

Inscripció a l’interior de la catedral de Múrcia.

Fixeu-vos que comencem amb un verb en imperatiu, solve, i una construcció   d’ablatiu absolut, iubente Deo. Ens apareix, també, un vocatiu, com en la fórmula anterior, Petre, i l’acusatiu que fa de complement directe de solve, catenas. Aquest substantiu en acusatiu plural té el seu complement en genitiu, també plural, que és terrarum. La traducció seria així: Deslliga, Pere, per ordre de Déu, les cadenes de la Terra.

Us deixo també una gravació del motet, feta en una església de Birzebbuga, al sud de Malta, tot i que el so és força defectuós.

No vull acabar aquesta aportació sense donar-vos notícia de la catedral d’Almeria, una mostra única de construcció religiosa i alhora defensiva, del segle XVI, amb una bonica portalada renaixentista.

Vista de la portalada principal de la catedral d’Almeria.

Fixeu-vos en la portalada principal, presidida per l’escut de l’emperador Carles V, amb l’àguila bicèfala, que n’és emblema. Mireu com, a banda i banda, tot i que costi d’apreciar en la imatge, apareixen les dues columnes d’Hèrcules. La llegenda de l’heroi mitològic es va associar, sobretot durant el renaixement, a les qualitats del monarca victoriós, que regia un gran imperi. Penseu que, en ple segle XVI, durant el regnat de l’emperador Carles, ja s’havia descobert Amèrica. Per tant, la idea que el món conegut s’acabava a les columnes d’Hèrcules va canviar radicalment, i els límits de la Terra es van desplaçar fins a les Índies de Cristòfol Colom, que tots sabeu que era Amèrica.

Doncs bé, el conegut lema Non plus ultra -que, en realitat, prové del Non Terrae Plus Ultra– fou substituït pel nou lema imperial, que ha perdurat fins avui en l’escut constitucional d’Espanya: Plus ultra. Era un missatge d’estímul i agulló per als navegants, que pretenia esperonar-los a l’aventura d’ultramar.

I bé, no us penseu que el viatge es va reduir a perseguir processons i vestigis clàssics. El paisatge era inigualable, i els dies molt bons. Us deixo amb algunes imatges de les platges d’Almeria, que ens van permetre fer el primer bany de la temporada.

Vista de la platja de la Isleta del Moro, a Almeria.

Vista de les aigües transparents del Cabo de Gata.

Qüestions:

• Identifiqueu les abreviatures de les inscripcions de la catedral de Múrcia, i relacioneu-les amb la paraula completa que correspon a cadascuna.
• Feu l’anàlisi gramatical completa dels textos: cas, gènere i nombre; sintagmes i funció.
• Expliqueu el mite de les columnes d’Hèrcules.

Nota: Totes les imatges de l’article són del meu pare, Joan Molar.

Pau Molar Vilà. 1r Filologia clàssica. UB. 2017.