La petjada romana al Camp de Tarragona

Com cada any, quan arriba el bon temps, anem a passar alguns caps de setmana a Vilabella.

El poble és molt petit, i està situat entre Tarragona i Valls. Ara, amb el paisatge de primavera és molt bonic.

La proximitat a Tarraco fa que es trobin molts records de la petjada romana en el paisatge.

Vilabella mateix té el seu origen en una antiga vil·la romana, segons els historiadors, que se situaria al voltant de l’església vella, enmig del poble actual. Avui aquesta església només conserva el campanar, que va ser un temps dipòsit d’aigua.

A la sortida del poble, es veuen unes elevacions del terreny, que podrien correspondre a necròpolis romanes. La més coneguda és la que tothom anomena El Pedrós.

El nom del poble també és un senyal de la pervivència de la petjada romana. Sembla que podria tenir el seu origen en el nom del propietari de l’antiga vil·la romana, Abellus. En un cartulari de sant Cugat, del segle XI (1010), s’esmenta el poble amb aquesta expressió: villa que vocant Abella. Algunes hipòtesis parlen de l’existència de ruscs d’abelles en la zona (avui encara se’n mantenen alguns, als afores del nucli de població). Finalment, fruit d’una confusió semàntica, el nom del poble a vegades apareix com a Vila Pulcra.

Tot seguit us parlaré d’una altra petjada, que no és ben bé romana, però que s’hi inspira.

Quan ens movem en cotxe per la zona, sempre ens criden l’atenció unes formes cilíndriques, que semblen xemeneies, escampades pels camps i les vinyes. A més, aquestes formes segueixin una línia determinada; és a dir, fan un recorregut. Ja feia temps que nosaltres ho observàvem, però no sabíem què era. Finalment, amb el meu pare, que és aficionat a la història, vam resoldre el misteri: eren els respiralls del Gaià.

Imatge d’un dels respiralls del Gaià, en el recorregut del Camí de l’Aigua.

En el número 21 de la revista local de La Secuita, un poble veí de Vilabella, podeu trobar informació sobre aquestes construccions (pàgina 7 de 10).

Es tracta d’uns pous de respiració, que ressegueixen l’anomenada Mina de l’Arquebisbe. En realitat és un aqüeducte, que, segons algunes fonts, va ser concebut sobre una part del seu predecessor romà que portava l’aigua des del Gaià. La Mina rep aquest nom perquè la va manar construir l’Arquebisbe de Tarragona, Joaquín de Santiyán, en el segle XVIII, i la va encarregar a l’arquitecte Rovira.

Aquests respiralls estan numerats; n’hi ha 58 i formen un itinerari que es pot recórrer a peu; es diu el Camí de l’Aigua.

A començament de curs, vam fer la sortida a Tarraco i vam visitar l’Aqüeducte de les Ferreres. Ara, amb la Mina de l’Arquebisbe, podem afegir més coneixement a les vies de conducció d’aigua que, al llarg de la història, ha necessitat una ciutat tan important com Tarragona.

En conclusió, la petjada romana al voltant de Tarraco és ben viva.

Nota: Les imatges de Vilabella són de Joan Molar.

Qüestions:

  • En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
  • Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
  • I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.

Pau Molar. 2n de batxillerat. 2.2

9 thoughts on “La petjada romana al Camp de Tarragona

  1. Irene Ruiz

    En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    Villa prové de villa, villae i en aquest cas es un nominatiu singular femení de la primera declinació, i vol dir vila o casa. Vocant en llatí és la tercera persona del plural del Present d’Indicatiu Actiu del verb voco que vol dir trucar o convocar.
    Salve!
    Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    Doncs perquè quan pronunciem Vila Abella s’enten vila bella i llavors, a partir d’aquesta confusió, el nom del poble a vegades apareix com a Vila Pulcra, ja que pulcra prové del llatí i vol dir bella, bonica.

    I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.
    Hi ha moltes petjades romanes aquí a Badalona, per exemple, al subsòl del Museu de Badalona es conserven les restes arqueològiques de la ciutat de Baetulo com les termes romanes o la domus dels dofins i els seus mosaics.

    Reply
  2. alex nuñez campos

    En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.

    vil·la (en llatí: Villa)
    vocant també prove del llati

    Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.
    Una resta de la petjada romana a Badalona (molt coneguda) es Al carrer Lladó, on podem trobar la domus dels dofins, una casa d’alta classe romana on s’hi conserven importants mosaics. Al carrer Pujol podrem veure un conducte d’aigua on es distingeixen les construccions en volta de canó típiques dels enginyers romans. Hi ha molts metres d’aquest conducte en perfecte estat de conservació.

    Reply
  3. Carla Barrientos

    Salvete!

    En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    VILLA en llatí es declina villa, villae i és un nominatiu singular femení de la primera declinació. Vol dir “casa”. VOCANT en llatí és la tercera persona del plural del Present d’Indicatiu Actiu del verb “voco”. Vol dir trucar.
    Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    Quan parlem se solen confondre els termes a causa del fet que molts sons són molts semblants. En aquest cas, quan pronunciem Vila Abella se sol entendre vila bella i llavors, el nom del poble a vegades apareix com a “Vila Pulcra”, ja que pulcra prové del llatí i vol dir bella.
    – Petjades romanes en algun indret…
    Doncs bé, aquí a Badalona en tenim un clar exemple. Els romans van deixar grans mostres de les seves cases, urbanitzacions i fins i tot dels afers i els costums més habituals que tenien. Al museu de Badalona podem trobar gran quantitat d’elements romans als quals podem fer referència.

    Reply
  4. Gabriela Hidalgo

    Qüestions:

    – En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    Villa: villa, villae. Nominatiu, vocatiu o ablatiu (acostuma a fer la funció de subjecte) singular femení de la primera declinació. Significa casa de camp o vila.
    Vocant: Tercera persona del plural del present d’indicatiu actiu del verb ‘voco’ que vol dir ‘invocar o trucar’.
    – Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    Quan la gent escolta ‘Vila Abella’, automàticament pensa ‘oi! però si es diu -Vila Bella-, ha de ser ben bonic aquest indret!’ llavors, el que fan, pensant que la paraula ‘bella’ està castellanitzada, es traduir la paraula al llatí de manera que es digui ‘Vila Pulcra’ que en la llengua significa ‘bonica’ i no ‘net’ com s’acostuma a pensar. Seria, doncs, una mena de ‘false friend’ però del llatí.
    – I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.
    Sí, a Badalona mateix. Al subsòl de l’edifici del Museu de Dalt de la Vila, es poden visitar les restes d’unes termes romanes i del decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la ciutat o la tabula hospitalis.

    Reply
  5. Maria Popovich

    Salve!

    1.En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.

    Villa-> Nom-Voc-Abl. sg fm. [1ª decl] TR. villa, granja, casa de campo
    que-> conj TR. y, que
    vocant-> 3ª pl Pres. Ind Act (llamar, convocar)
    Abella-> Nom-Voc-Abl. sg. fem (Abella)

    2.Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    La concussió semàntica que es produeix es que moltes vegades es confonen termes a causa de que moltes paraules provenen de llatí i se semblen molt. En cas de ”Vila Abella” es pot entendré com ‘villa bella’ per això moltes vegades aquest poble canvia de nombre a ”Vila pulcra” perquè traduint pulcra del llatí obtenim que el seu significat que vol dir: bella.

    3.I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.

    La petjada romana que reconec en un indret proper poden ser les restes romanes de Baetulo en el museu de Badalona. Aquest indret o lloc està replet de les restes de Baetulo des de la seva fundació fins a les restes que es conserven.

    Reply
  6. Adrián López

    Villa es tradueix com a vila.
    vocant es del verb cridar o convocar.
    Abella significa Abella.
    Bàsicament es una confusió de pronunciació, quan diem: ” villa abella”, al tenir dues vocals iguals a principi i a final de paraula les pronunciem com una sola, tenint com a resultat ”villa bella”.
    Bella es bonica, maca, que en llatí es tradueix com a pulcra. Llavors acabem tenint: ”villa pulcra”.
    Un exemple molt significatiu de la petjada romana a Badalona seria la casa dels dofins, ubicada al Carrer de Lladó, 45 o el museu de Badalona amb moltíssima informació i diferents peces romanes, ubicat a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1

    Reply
  7. Noemí Rodríguez

    -En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    Villa-> villa, granja
    que-> que
    vocant-> trucar, convocar
    Abella-> abella
    -Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    Perque la gent pronuncia ” Vila Bella” ja que vila acaba en a i abella comença per a també, llavors ho pronunciancom una sola a. I amb “Vila Pulcra” que en la llengua significa ‘bonica’ i no ‘net’ com s’acostuma a pensar.
    -I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.
    Una que em se bé es la del Museo de Badalona es conserven restes de la ciutat “Baetulo”

    Reply
  8. Maite Prats

    En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    villa-> es una vila
    vocant-> es del verb cridar,trucar
    abella-> abella
    Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les
    Tenim unes dues a Badalona, una es la casa dels dofins i l altre les restes romanes que estan al museu de Badalona.

    Reply
  9. Noa Alonso

    – En l’expressió “villa que vocant Abella”, reconeixeu algun terme llatí? Digueu quins són i analitzeu-lo.
    Villa es tradueix com a vila:
    Vil·la (en llatí: Villa)
    Vocant també prove del llati:
    Vocant es del verb cridar o convocar.
    Abella significa Abella.
    – Expliqueu la confusió semàntica que es produeix en el pas de Vila Abella a Vila Pulcra.
    Quan parlem se solen confondre els termes a causa del fet que molts sons són molts semblants. En aquest cas, quan pronunciem Vila Abella se sol entendre vila bella i llavors, el nom del poble a vegades apareix com a “Vila Pulcra”, ja que “pulcra” prové del llatí i vol dir bella.
    – I vosaltres, reconeixeu petjades romanes en algun indret proper? Quines són? Expliqueu-les.
    Doncs bé, aquí a Badalona en tenim un clar exemple. Els romans van deixar grans mostres de les seves cases, urbanitzacions i fins i tot dels afers i els costums més habituals que tenien. Al museu de Badalona podem trobar gran quantitat d’elements romans als quals podem fer referència.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *