Si seguiu les notícies de Ràdio Lloret sabreu que hi ha diverses iniciatives particulars que s’han posat a treballar per resoldre la manca de material que hi ha als hospitals i a altres llocs on es necessiten mascaretes. Llegiu i/o escolteu aquestes dues notícies de Ràdio Lloret i després comproveu la vostra concentració fent aquesta comprensió de text:
Aquests dies de confinament, aprofitem per cuidar-nos i tenir cura dels familiars que ens envoltem. Una manera de cuidar-nos és tenir la ment activa i no deixar-la rovellar. Des d’aquest blog es proposaran diverses activitats de llengua (tres o quatre per setmana) amb la idea que les pugueu anar fent de manera tranquil·la, si no totes, almenys alguna. Estan pensades perquè practiqueu la lectura, la comprensió lectora i disfruteu amb la literatura. Unes estan pensades per fer-les més ràpid i d’altres són un repte que caldrà fer amb calma. 😉
A part d’aquestes propostes que es van actualitzant, també podeu tenir en compte el que us vaig proposar al Moodle al principi del confinament: Moodle català
Aquests dies tancats a casa, també els podem aprofitar per gaudir de la poesia. Escolteu aquest poema i mireu el dibuix… És un projecte de la revista LletrA.
ELS NÚVOLS
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus.
MÀRIUS TORRES
Si voleu veure més poemes dibuixats, entreu a aquesta pàgina: Poemes dibuixats.
Podeu buscar un poema que us agradi (o escriure un poema propi) i fer-ne un dibuix. Envieu-lo i el podem publicar. Poemes a la pàgina MagPoesia
Tots confinats a casa pel coronavirus: la mesura de precaució bàsica per tal de frenar aquesta pandèmia que posa en perill les vides de tothom.
Seguir les notícies del que està passant pot ser útil per aprendre moltes coses. No podem sortir de casa, però la nostra ment pot estar molt activa. Mirem aquesta notícia esperançadora del diari Ara: “Comencen a imprimir-se els primers respiradors en 3D“.
Les noves tecnologies, la ciència, la cerca creativa, la indústria, la universitat… han sumat esforços per donar una solució.
Després de llegir la notícia, comproveu la vostra atenció responent a aquestes preguntes:
Torre de Babel és una obra de teatre escrita per Adelaida Frías, una professora d’art dramàtic que durant anys ha anat escrivint obres per als seus alumnes i que després ha compartit a la xarxa.
L’acció se situa a Barcelona al voltant de la Sagrada Família. Un grup de venedors ambulants intenten guanyar-se la vida venent la seva artesania als turistes, però són denunciats pel guia turístic de l’agència Nostremón que pateix per la competència. Finalment s’aclareix el cas i tot acaba bé.
Un personatge destacat de l’obra és la Dani. Com en faríeu la descripció?
Descrivim una persona quan en fem una presentació “Et presento la Raquel, una noia que estudia ESO i fa classes particulars.”
També podem descriure una persona per indicar qui és: “La Raquel és aquella noia morena que porta cua, una samarreta vermella i pantalons texans, i que està asseguda a la parada del bus.”
I entre altres situacions, també trobem descripcions en contes i novel·les per presentar els personatges.
Jacint Verdaguer, seguint la tradició popular de les corrandes, va compondre aquests versos quan era jove:
Jacint Verdaguer
Si jo em tornés oreneta,
niu en ta cambra faria
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
Les cabres van per les rames,
lo cabridet per la flor:
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
Un roseret n’és ta galta,
ta boqueta un maduixer:
per a dur-me’n la maduixa
papallona jo em faré. (…)
Autor: JACINT VERDAGUER
Joan Maragall va aprofitar una cançó popular per parlar de la seva infància en un poema:
Joan Maragall
Sol solet
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per’llà a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
e goig i alegria.
Autor: JOAN MARAGALL
La Caterina Albert era de l’Empordà i el primer que va escriure van ser uns versos sobre el cicle de l’any al camp.
Caterina Albert
Cant d’agost
Pels rostolls sense una espiga
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
el gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja el poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen els senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu el pa afanyat;
ells el menjaran de fleca
i tu el menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs riure,
de la vida dels senyors!
[…]
Autora: CATERINA ALBERT
[youtube]https://youtu.be/gbP2MJ1ZHZI[/youtube]
Clementina Arderiu era una poetessa que s’inspirava en la poesia popular. Va escriure aquest poema recordant la seva infància i com va superar les burles cruels d’altres nens:
Clementina Arderiu
El nom
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m’era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me’l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d’elles-,
però no t’escau;
és nom de princesa.”
“Ai quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l’enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Però un any s’enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia-
ara m’és honor
i m’és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l’amat
em canta a l’orella,
i entra en els recers
de l’ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l’amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Autora: CLEMENTINA ARDERIU
En una descripció, entre altres tipus de text, segur que usarem el verb PORTAR: “La Joana porta una gorra de llana blava.” “Ahir vaig portar un vestit de flors.” “Quan era petita portava sabates amb velcro.”
Les formes del verb PORTAR són regulars:
Present d’indicatiu (ara)
Jo porto
Tu portes
Ell/Ella porta
Nosaltres portem
Vosaltres porteu
Ells/Elles porten
Imperfet d’indicatiu (quan… passat inconcret)
Jo portava
Tu portaves
Ell/Ella portava
Nosaltres portàvem
Vosaltres portàveu
Ells/Elles portaven
Passat perifràstic (ahir… fa anys)
Jo vaig portar
Tu vas portar
Ell/Ella va portar
Nosaltres vam portar
Vosaltres vau portar
Ells/Elles van portar
Les descripcions poden ser objectives quan tenen la intenció d’exposar allò que es veu i com és. Per exemple una descripció de lloc pot ser una entrada d’una enciclopèdia que explica com és un poble concret, una muntanya, un riu…
La descripció pot ser subjectiva quan, a més a més, l’emissor vol transmetre la seva percepció particular en un moment concret. Per exemple si un lloc ha causat una impressió bona, agradable o desagradable…
Benvinguda al blog! Aquest blog vol ser una eina de consulta i estudi de la llengua catalana per a l’alumnat d’ESO en general. Alhora, tota la comunitat educativa pot consultar-lo per resoldre els dubtes que pugui tenir sobre el català.