Si seguiu les notícies de Ràdio Lloret sabreu que hi ha diverses iniciatives particulars que s’han posat a treballar per resoldre la manca de material que hi ha als hospitals i a altres llocs on es necessiten mascaretes. Llegiu i/o escolteu aquestes dues notícies de Ràdio Lloret i després comproveu la vostra concentració fent aquesta comprensió de text:
Aquests dies tancats a casa, també els podem aprofitar per gaudir de la poesia. Escolteu aquest poema i mireu el dibuix… És un projecte de la revista LletrA.
ELS NÚVOLS
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus.
MÀRIUS TORRES
Si voleu veure més poemes dibuixats, entreu a aquesta pàgina: Poemes dibuixats.
Podeu buscar un poema que us agradi (o escriure un poema propi) i fer-ne un dibuix. Envieu-lo i el podem publicar. Poemes a la pàgina MagPoesia
Tots confinats a casa pel coronavirus: la mesura de precaució bàsica per tal de frenar aquesta pandèmia que posa en perill les vides de tothom.
Seguir les notícies del que està passant pot ser útil per aprendre moltes coses. No podem sortir de casa, però la nostra ment pot estar molt activa. Mirem aquesta notícia esperançadora del diari Ara: “Comencen a imprimir-se els primers respiradors en 3D“.
Les noves tecnologies, la ciència, la cerca creativa, la indústria, la universitat… han sumat esforços per donar una solució.
Després de llegir la notícia, comproveu la vostra atenció responent a aquestes preguntes:
Torre de Babel és una obra de teatre escrita per Adelaida Frías, una professora d’art dramàtic que durant anys ha anat escrivint obres per als seus alumnes i que després ha compartit a la xarxa.
L’acció se situa a Barcelona al voltant de la Sagrada Família. Un grup de venedors ambulants intenten guanyar-se la vida venent la seva artesania als turistes, però són denunciats pel guia turístic de l’agència Nostremón que pateix per la competència. Finalment s’aclareix el cas i tot acaba bé.
Un personatge destacat de l’obra és la Dani. Com en faríeu la descripció?
Descrivim una persona quan en fem una presentació “Et presento la Raquel, una noia que estudia ESO i fa classes particulars.”
També podem descriure una persona per indicar qui és: “La Raquel és aquella noia morena que porta cua, una samarreta vermella i pantalons texans, i que està asseguda a la parada del bus.”
I entre altres situacions, també trobem descripcions en contes i novel·les per presentar els personatges.
Jacint Verdaguer, seguint la tradició popular de les corrandes, va compondre aquests versos quan era jove:
Jacint Verdaguer
Si jo em tornés oreneta,
niu en ta cambra faria
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
Les cabres van per les rames,
lo cabridet per la flor:
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
Un roseret n’és ta galta,
ta boqueta un maduixer:
per a dur-me’n la maduixa
papallona jo em faré. (…)
Autor: JACINT VERDAGUER
Joan Maragall va aprofitar una cançó popular per parlar de la seva infància en un poema:
Joan Maragall
Sol solet
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per’llà a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
e goig i alegria.
Autor: JOAN MARAGALL
La Caterina Albert era de l’Empordà i el primer que va escriure van ser uns versos sobre el cicle de l’any al camp.
Caterina Albert
Cant d’agost
Pels rostolls sense una espiga
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
el gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja el poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen els senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu el pa afanyat;
ells el menjaran de fleca
i tu el menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs riure,
de la vida dels senyors!
[…]
Autora: CATERINA ALBERT
[youtube]https://youtu.be/gbP2MJ1ZHZI[/youtube]
Clementina Arderiu era una poetessa que s’inspirava en la poesia popular. Va escriure aquest poema recordant la seva infància i com va superar les burles cruels d’altres nens:
Clementina Arderiu
El nom
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m’era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me’l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d’elles-,
però no t’escau;
és nom de princesa.”
“Ai quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l’enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Però un any s’enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia-
ara m’és honor
i m’és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l’amat
em canta a l’orella,
i entra en els recers
de l’ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l’amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Autora: CLEMENTINA ARDERIU
En una descripció, entre altres tipus de text, segur que usarem el verb PORTAR: “La Joana porta una gorra de llana blava.” “Ahir vaig portar un vestit de flors.” “Quan era petita portava sabates amb velcro.”
Les formes del verb PORTAR són regulars:
Present d’indicatiu (ara)
Jo porto
Tu portes
Ell/Ella porta
Nosaltres portem
Vosaltres porteu
Ells/Elles porten
Imperfet d’indicatiu (quan… passat inconcret)
Jo portava
Tu portaves
Ell/Ella portava
Nosaltres portàvem
Vosaltres portàveu
Ells/Elles portaven
Passat perifràstic (ahir… fa anys)
Jo vaig portar
Tu vas portar
Ell/Ella va portar
Nosaltres vam portar
Vosaltres vau portar
Ells/Elles van portar
En una descripció necessitem conèixer correctament les formes verbals dels verbs SER, VIURE i TENIR (com a mínim). Són els verbs que més usarem, però no els únics!
El verb SER:
Present de SER (ara)
Jo soc
Tu ets
Ell/ Ella és
Nosaltres Som
Vosaltres Sou
Ells/Elles Són
Imperfet de SER (quan… passat inconcret)Jo era
Tu eres
Ell/Ella era
Nosaltres érem
Vosaltres éreu
Ells/Elles eren
Passat perifràstic SER (ahir, fa anys…)
Jo vaig ser
Tu vas ser
Ell/Ella va ser
Nosaltres vam ser
Vosaltres vau ser
Ells/Elles van ser
Exemple: Jo soc una noia alta i amable. La meva amiga és baixa, però quan fèiem sisè jo era més baixa que ella.
De petita era molt despistada, però quan vaig ser més gran vaig millorar. Ara només em despisto a vegades.
El verb VIURE és irregular, però l’usem tant que el necessitem des del primer dia!
Present de VIURE (ara)
Jo visc
Tu vius
Ell/Ella viu
Nosaltres vivim
Vosaltres viviu
Ells/Elles viuen
Imperfet de VIURE (quan… passat inconcret)
Jo vivia
Tu vivies
Ell/Ella vivia
Nosaltres vivíem
Vosaltres vivíeu
Ells/Elles vivien
Passat perifràstic (ahir, fa anys…)
Jo vaig viure
Tu vas viure
Ell/ Ella va viure
Nosaltres vam viure
Vosaltres vau viure
Ells/Elles van viure
El verb TENIR també és irregular i l’usem habitualment. Per exemple:
“Quants anys tens?” “Tinc 12 anys.”
“Quan tenies 8 anys on vivies?” “Vivia a Tarragona.”
“Tinc molts animals adoptats, fins i tot una vegada vaig tenir un gripau”
Present de TENIR (ara)
Jo tinc
Tu tens
Ella/ Ell té
Nosaltres tenim
Vosaltres teniu
Ells/Elles tenen
Imperfet de TENIR
(quan… passat inconcret)
Jo tenia
Tu tenies
Ell/ Ella tenia
Nosaltres teníem
Vosaltres teníeu
Ells/Elles tenien
Passat perifràstic (ahir, fa anys…)
Jo vaig tenir
Tu vas tenir
Ell/ Ella va tenir
Nosaltres vam tenir
Vosaltres vau tenir
Ells/Elles van tenir
Un nom (o substantiu) és una paraula que designa coses, persones, idees abstractes, conceptes…
Un adjectiu qualificatiu és una paraula que fa la concordança amb el nom al qual qualifica. És a dir si el nom és femení i plural, l’adjectiu que l’acompanya també haurà d’anar en femení i plural. La regla de la concordança és obligatòria en la nostra llengua i en les llengües que provenen del llatí. Diem “La casa nova”, però no podem dir “La casa nous“
La paraula “sintagma” prové del grec i significa “grup de coses”. Així doncs, sintagma nominal significa “grup de paraules al voltant d’un nom. I sintagma adjectival significa “grup de paraules al voltant d’un adjectiu”.
