La tipologia textual classifica els textos segons la seva funció i destinataris (descriure, explicar, raonar, informar, demanar, legislar…)
- La descripció
- La narració
- La instrucció
- L’explicació
- L’argumentació
- Els textos periodístics
- Els textos administratius
LA DESCRIPCIÓ
La descripció és la imatge d’un lloc, un fet, una persona… amb paraules.
La descripció de persona
De la descripció de persona també se’n diu retrat.
Exemples de dins d’una novel·la:
“…La senyoreta Rosa la va rebre amb una ganyota de desaprovació. Era una dona alta i prima, de rostre pàl·lid. Tenia els ulls grans i apagats i la mirada absent. Bellugava les mans llargues i ossudes amb una energia que no encaixava amb els moviments lents i severs del seu cos, i a la Júlia li produïen una sensació amenaçadora.”
La Júlia i el meteorit, Manuel Valls.
“El recordo com si fos ahir, quan va aparèixer ranquejant a la porta de l’hostal, seguit d’un carretó amb un gran cofre de mariner; era un home alt, fort, massís i ben morè; la cua de cabells enquitranats li queia sobre les espatlles de la casaca blava i llardosa; tenia les mans aspres i plenes de talls, amb les ungles rompudes i brutes, i la fonda cicatriu, lívida i ronyosa, li travessava la galta dreta…”
L’illa del tresor, Robert L. Stevenson
La descripció de lloc
La descripció de lloc ens situa en un espai determinat.
Descripció objectiva i descripció subjectiva: Constantí
La descripció d’ambient
La descripció d’ambient ens fixa en paraules un moment de vida col·lectiva: una festa, un partit, un passeig per una via urbana…
Torna a l’inici
LA NARRACIÓ
Exemple d’anàlisi d’una narració: El fraret de l’escala
Els components de la narració: nivell avançat.
El conte popular o rondalla
Els contes populars, o rondalles, no tenen autors coneguts i han arribat a l’actualitat gràcies a la transmissió oral durant generacions. Al segle XIX diversos escriptors i folkloristes van aplegar diferents rondalles europees en llibres.
Enllaços a pàgines de contes:
- Relats en català (contes curts)
- 300 contes per un Tricentenari
- Una mà de contes
- Racó de contes de l’xtec
La faula
Les faules són contes que tenen com a protagonistes els animals. Moltes faules tenen una intenció moralitzadora. El primer escriptor que va recollir faules va ser el grec Isop (segle V aC), en Ramon Llull al segle XIII també en va recollir i en va crear de pròpies, i el francès Lafontaine va recrear moltes de les faules d’Isop durant el segle XVII.
Teoria, faules i exercici final a l’xtec: Animals que fan reflexionar.
La llegenda
Les llegendes són narracions que tenen una certa connexió amb algun moment històric per l’aparició de figures i llocs que van existir realment. En general, molts dels fets que relaten no van arribar a succeir mai tal com ens han arribat, o simplement no van succeir.
Enllaç: Llegendes de Girona
El conte d’autor
Des del segle XIX diversos autors occidentals van experimentar amb la redacció de contes. L’americà Edgar Allan Poe va ser un dels primers contistes de les èpoques contemporànies.
NIVELL BÀSIC: En Jaume de vidre, de Giani Rodari
NIVELL MITJÀ: Qualsevol temps passat, de Quim Monzó
LA INSTRUCCIÓ
Què és un text instructiu:
Torna a l’inici
L’EXPLICACIÓ
Què és un text explicatiu:
L’ARGUMENTACIÓ
Què és un text argumentatiu?
Aquí tenim un exemple de text argumentatiu:
Arbres
A la plaça Cronista Sessé de Tarragona ens estan tallant els
arbres. I no són arbrets d’aquells que es planten mentre duren les inauguracions. Són uns arbres grans, sans i macos dels quals estan deixant només un parell de pams del tronc regalimant una trista saba vermellosa. Estan fent una reforma a les voreres i aprofiten per talar sense pietat aquest arbres que feien tan especial la nostra plaça. M’agradaria que algú m’expliqués a qui molestaven. Els arbres són éssers vius, complexos, de lent creixement, la presència dels quals ens beneficia en molts aspectes. Els arbres a les ciutats són tresors, el bosc urbà és patrimoni ciutadà lentament construït. Un arbre no és fàcilment substituïble. Senyors polítics i tècnics que, des dels vostres programes de disseny, heu decidit de despullar la plaça, sembla que no doneu cap valor als arbres. Com és possible aquesta insensibilitat? Els he vist i els he gaudit durant molts anys i els he vist ara tallats, sagnants, esquarterats, i, el més greu per al barri, irrecuperables. I us puc dir que fa molta pena. No ho feu més, si us plau.
JOSÉ ANTONIO GÓMEZ. Tarragona. (Publicat a El Punt, 18 de gener de 2007)
És un text argumentatiu perquè planteja una TESI (Els arbres de la plaça no s’han de tallar), i la defensa amb diversos ARGUMENTS o raons (com ara: 1. Els arbres són éssers vius que ens beneficien; 2. Els arbres són tresors per a les ciutats; 3. Un arbre no és fàcilment substituïble).
ELS TEXTOS PERIODÍSTICS
Els textos periodístics apareixen amb la premsa escrita cap al segle XIX. D’una banda tenim els textos pròpiament informatius amb un caràcter objectiu, com són la notícia i el reportatge objectiu; i d’altra banda tenim un altre tipus de textos interpretatius, en els quals es dona l’opinió o valoració d’algun fet.
DOCUMENT: Els gèneres periodístics
ELS TEXTOS ADMINISTRATIUS
Els textos administratius tenen un forma fixada i utilitzen un registre formal. Són els que s’usen entre entitats privades i públiques, com empreses, associacions, administracions d’àmbit municipal, comarcal, nacional…, o entre persones concretes i alguna d’aquestes entitats.
Alguns dels textos més habituals són: la carta formal, la instància, el currículum, l’acta de reunió…
I d’altres que també cal conèixer perquè afecten a la vida col·lectiva són: els convenis laborals, els bans municipals, els decrets, les lleis…
La carta formal
[slideshare id=69368100&doc=lacarta-161121181559]
La instància
El currículum
El Servei d’Ocupació de la Generalitat ofereix diversos models de currículum: El currículum SOC
El conveni
Els convenis són els documents que reflecteixen les normes mínimes a seguir en el món laboral. Aquests documents s’han acordat entre tres parts: representants dels treballadors, representants empresarials i representants de l’administració. Els convenis han d’estar signats per cadascuna de les parts i publicats oficialment. Qualsevol persona pot consultar-los i és convenient que conegui els drets i deures que té quan està treballant.
Exemple de conveni: Conveni de l’hostaleria