Primera reflexió

Assessorar un centre no sembla una tasca fàcil. Cal liderar un procés complicat després de fer una anàlisi acurada de la realitat del centre, cosa que requereix experiència i temps. L’observació serà imprescindible en la presa de decisions i la tria del camí a seguir en la formació. Crec en la idea que l’escola és qui ha de brillar i que ho hem d’aconseguir des del respecte, la humilitat, la senzillesa i la coherència.

Nosaltres també hem de tenir molt present la diversitat i crear espais per potenciar la inclusió a tots els nivells. Penso que potenciar el sentiment de pertinença és fonamental. Quan sentim que formem part d’una comunitat educativa resulta més fàcil implicar-se. Si creiem en el projecte d’escola hi voldrem col·laborar i el farem créixer.

Crec que quan programem una formació hem de ser molt rigurosos, molt coherents amb el que diem i fem, molt respectuosos amb el projecte d’escola, hem de portar les sessions molt ben programades i amb els objectius molt clars. Hem d’aconseguir que sentin que estem creant un espai profitós, un espai de col·laboració útil per a la comunitat.

En definitiva, hem de ser bons pedagogs en aquest procés d’acompanyament respectuós al centre que sol·liciti la nostra tasca.

Benvinguts/des

Hola a tothom,

aquest és un bloc destinat a fer les reflexions pedagògiques que ens demanin a les sessions de treball del curs de l’ICE de l’UAB “Formació de Personal Formador: Estratègies per a la formació permanent del professorat (curs 2012)”.

És un bloc que té per objectiu compartir idees amb els companys/es del curs.

Ànims i bona feina,

JULIO MARTÍNEZ