Hola i bon dia,

Em fa una mica de vergonya posar per escrit que a la meva escola tenim molt lluny el tema de les càmeres. L’escola és concertada i tenim alumnes fins 4t de l’ESO,  i  només en tenim tres càmeres fotogràfiques, que prèviament hem de reservar fent constar dia i hora que la necessites, amb la qualcosa adéu a l’espontaneïtat. No cal dir, que a vegades te la trobes sense bateria o amb  la memòria plena. Tenim prohibit fer servir la nostra pròpia càmera (pel tema de protecció de dades)  i no cal parlar del mòbil.

Amb aquestes condicions mai no m’he plantejat aquest tema a l’aula:

Que seria fantàstic que els nens la puguessin fer servir a estonetes de pati o en sortides???

Que puguessin fotografiar allò que els agrada o interessa?

Que puguessin captar tot allò que nosaltres no donem importància?…

I tant que sí… Tots sabem que els nens/es veuen i interpreten el món molt diferent a nosaltres.

M’encanta veure l’expressió de la cara dels meus alumnes quan es sorprenen per les  coses que  van descobrint dia rere dia. Quan porten una formiga del pati i descobreixen que tenen sis potes en comptes de quatre com ells es pensaven!!!! O que les marietes tenen ales i volen!!! OHHH!! Què bonic és el seu món!!!

Per cert, recomano la lectura: “Educar en el asombro”  de Catherine L’Ecuyer.