Directament des de l’editor, podeu inserir vídeos externs procedents de YouTube, Google Video, iFilm, Revver, Metacafe, MySpace o GoEar en els vostres articles o pàgines dels blocs.
Per poder inserir vídeos des de les fonts comentades, en algunes ocasions cal conèixer els seus URL i fer clic al botó de l’editor de la imatge.
Se us obrirà una finestra on heu d’escriure l’URL del vídeo que voleu inserir en el vostre article o pàgina.
Per exemple, per inserir un vídeo del YouTube, podeu seguir el procediment que es descriu tot seguit.
Aneu a la web de YouTube i busqueu el vídeo que voleu inserir en el vostre article o pàgina. A la dreta de la pantalla, apareixeran diverses opcions, en funció si feu clic sobre Comparteix o Insereix. Des de l’opció Comparteix apareix una URL mentre que des de la opció Insereix del vídeo obre un camp de formulari amb un codi que cal copiar a enganxar-lo a la vista HTML de l’article:
<iframe title=”YouTube video player” width=”480″ height=”390″ src=”http://www.youtube.com/embed/_A-ZVCjfWf8″ frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>
Així, aconseguireu que l’article tingui un vídeo incrustat i es pugui reproduir, com en aquest exemple:
Està força bé.
L’elaboració d’aquest vídeo és força tramposa, la gent que hi apareix i els arguments que planteja contrasten amb un ús compulsiu, força habitual, de les eines informàtiques per part d’un nombre significatiu d’adolescents. A l’optativa que he fet aquest curs, sobre competència digital, m’he trobat amb força resistència a l’hora de valorar la seriositat de les web. Aquesta activitat, més reflexiva, no té un resultat immediat, i alguns alumnes van dir que l’activitat que plantejava era de llengua i que ells ja sabien valorar les webs.
Tornant al vídeo, els nois i noies que hi surten, sembla que ja tinguin clara la validesa de les fonts d’informació.
És obvi i innegable que la societat cada vegada està més immersa des de tots els àmbits, en l’ús de les tecnologies. També és cert que, els alumnes estan més acostumats a utilitzar-les, fins i tot, com a joguines ja des de la infància.
Segurament, tal com indica el vídeo, molts nens i adolescents empren més temps a utilitzar el Messenger, el Facebook, Twitter, xats i blocs que a estudiar els continguts que se’ls i imparteix a les classes.
Sens dubte, d’aquí a uns anys la societat generarà nous llocs de treballs que avui dia són inexistents i que nosaltres estem obligats a ensenyar i donar a conèixer totes les aplicacions útils que genera l’ús de les noves tecnologies i a saber-les gestionar adequadament.
No obstant, no crec que una substitució total de l’aprenentatge tradicional per l’ús continu de les tecnologies sigui del tot correcte.
Seria ideal un sistema educatiu que fes compatible un ús de les tecnologies amb el currículum a impartir en els centres, ja que els docents ens trobem amb moltes barreres que fan difícil l’ús dels recursos informàtics de forma continua, ja que:
1.Habitualment els Instituts no estan dissenyats per oferir una ràtio ordinadors/alumne viable.
2.Acostuma a ser difícil gestionar tota una classe sencera de trenta alumnes dins d’una aula d’informàtica.
3.En cas de matèries que gaudeixen de desdoblament, s’utilitzen per fer projectes de Tecnologia, experimentació a Ciències o listenings en el cas dels Idiomes entre d’altres, tal com marca el currículum
4.Afegir que quan destines una o més sessions a fer classes amb ordinadors, sovint et queda la sensació de no haver aprofitat el temps que disposaves degut a les deficiències que presenten les connexions a internet o els canons de les aules.
Per últim, encara que reconec que hem d’utilitzar aquestes tecnologies i que les hem d’anar integrant a les classes, és important que els alumnes rebin una base sòlida de coneixements que, encara que semblin anacrònics, seran perennes al llarg del temps, ja que, a l’igual que un director d’orquestra va començar solfejant una escala musical de set notes, un arquitecte, va realitzar els seus primers dibuixos artístics i plànols a les classes del seu Institut o un informàtic va aprendre a la seva escola de primària a llegir i fer ús de l’abecedari, que amb el temps l’acabarà utilitzant en el seu ordinador.
Ela avenços tecnològics en el camp educatiu són part de la nostra societat i els alumnes els han de conèixer i dominar. Al mateix temps, cal que tinguin uns coneixements prou sòlids perquè, en cas que la tecnologia falli, aquest problema no sigui insalvable. Per exemple, hem d’ensenyar els nois a expressar-se correctament i a fer servir els correctors ortogràfics (entre altres coses), però ells han de sentir-se també segurs sense aquesta ajuda concreta que els proporciona un determinat processador de textos. ¿No heu vist nois que per sumar dues quantitats no gaire complexes necessiten la calculadora? Cal que els nostres alumnes (i/o fills, com surt al video) tinguin prou recursos per sortir airosos de qualsevol situació. Per això, no han de ser incompatibles l’ensenyament considerat tradicional (amb la teoria i la pràctica que comporta) i el digital.
Els problemes que presenta la Carolina a l’hora de fer servir els ordinadors són habituals, i això, evidentment és un fre per a molts docents. En el meu cas, jo n’afegiria un altre: la meva inseguretat en l’ús de les noves tecnologies i la por que perdrem l’hora de classe i serà difícil controlar els alumnes en cas que algun element tecnològic falli. Són problemes reals que no apareixen en el video que hem vist.
Com diu la directora, està força bé. Comentaria molt més però en cinc minuts comença la sessió i no me la perdria per res del món, és a dir, que hauré de deixar d’escriure.
Una abraçada a tots, companys.
Pedro.