El dimarts passat vaig aprofitar l’última part de la sessió per comentar algunes coses al voltant de la utilizació per part dels docents de les noves tecnologies. Avui ha aparescut un article a ‘El País‘ titolat ‘Los profesores se ven incapaces de usar las nuevas tecnologías‘.
Llegiu-lo, és curtet ;-))
Després de llegir l’article publicat al País, vull expressar les meves consideracions al respecte. En primer lloc, considero que als docents se’ns hauria de formar en les TIC per poder aplicar-les nosaltres a les aules ja que, qui té formació en l’àmbit de les TIC és, majoritàriament, perquè l’ha rebut per iniciativa pròpia. A la facultat no es donen prous recursos i alhora de trobar-nos a la realitat escolar i voler realitzar projectes amb les TIC topem amb la manca de coneixement i la necessitat imminent de formació. En segon lloc, trobo totalment necessari que a cada aula s’hi disposés mínim d’un ordinador per poder realitzar activitats a totes les àrees. D’aquesta manera s’aprofitaria molt més aquest recurs perquè guanyem temps i podriem realitzar activitats al moment, aprofitant cada proposta o buscar informació al moment, etc…Evidentment, les TIC és un àmbit força nou en comparació amb d’altres i, conseqüentment, la majoria dels docents no tenim el mateix domini que d’altres matèries. Per tant, ens requereix major temps de dedicació per la manca de domini i moltes vegades aquest temps seria en detriment d’altres àrees. Crec que amb una mica d’ànim, empenta i organització però sobretot ganes, poc a poc s’aniran inserint més i més les TIC a les aules de forma quotidiana.
Marien Serra
Hola Josep,
Amb el títol de l’article ja es diu tot. Personalment penso la millor actitud per no sentir-se incapaç és atrevir-se i donar-se el dret d’equivocar-se força sovint. Trobo que el veritable sentiment que impedeix a molts docents de llençar-se al desconegut és la por a cedir el protagonisme als nostres alumnes en els seus propis aprenentatges. El no control del temari i de la orientació dels continguts desborda a molts docents. Tot canvi costa però s’ha d’acceptar que comença a ser força irremediable.
Isabel
Alumna Petra J. Luque Molinero
En relación al artículo tengo que decir que me plantea una serie de preguntas. No creo que nadie pueda opinar de forma radical en contra de las nuevas tecnologías. Como todo tiene sus ventajas y sus inconvenientes y, poco a poco, vamos viendo que las primeras superan con creces a las segundas. Mis preguntas son más de carácter materialista.: ¿en qué horas el profesor puede hacer la supervisión de los trabajos de los alumnos?; ¿es lícito tener o echarte más trabajo aún para hacer en casa?; ¿cuánto tiempo perdemos con los ordenadores obsoletos de los Institutos?; ¿y nuestros alumnos?; ¿si no hay medios, si no hay reconocimiento a la labor realizada…es extraño desesperar y no aplicar lo aprendido?. Creo que es necesaria una reestructuración de la gestión de la organización a fin de paliar aquellos aspectos negativos que un aprendizaje autónomo de los alumnos basado en las nuevas tecnologías pueda acarrear.
Mario Carrascal
Crec que en el gremi dels docents la vocació no falta. No es tracta només de complir amb la feina, crec que hi ha ganes de fer-ho bé, emprant els mitjans que més convinguin. Llavors, si el potencial de les noves tecnologies és un vehicle per a arribar millor als alumnes i és precisament això el que volen els professors, per què no s’apliquen més en el treball diari?
Les causes són diverses: el temps que cal per planificar les noves activitats, el fet que els espais amb ordinador i canó poden ser polivalents (exàmens, conferències) i aquest fet en limiti l’ús, l’estat del maquinari i la deficient actualització del software, el tansemenfotisme d’un segment de l’alumnat, que pot disuadir a qualsevol, les rutines de treball que cal trencar per ficar-se en un terreny desconegut, el fet que no tothom té la mateixa facilitat per completar la seva “immigració digital”, que els continus canvis de plans d’estudis ens obliguen a invertir hores per refer programacions i a preparar noves matèries…
Qualsevol tipus de feina (preparar apunts, corregir exàmens, programar sortides, fer pràctiques de laboratori, organitzar jocs florals) exigeix temps. En el cas de les noves tecnologies encara cal afegir el necessari aprenentatge previ. Crec que els professors vivim amb la sensació que donem molt i que sempre s’espera que encara en donem més.
Dit això, cal dir que l’experiència d’aquests dies del curs em deixa la sensació que disposem d’eines amb molt potencial i que, amb una dosi d’esforç raonable, es possible elaborar un material de treball digne i realment útil.
Penso que, a una part bastant nombrosa del professorat, ens suposa bastant esfoç fer servir les noves tecnologies perquè ja ens han agafat en una època de la nostra vida massa plena de continguts vers l’educació i amb una càrrega d’experiències massa feixuga.Això és un fet que moltes vegades el sentim com un impediment però al menys tenim ganes de saber què està passant i com és el futur dels que vénen darrera…
No comparteixo en absolut el contingut de l’article. La implementació de les TIC a l’aula suposa una revolució, de la mateixa manera que ho ha suposat en la societat. La diferència està que quan hi ha un guany econòmic pel mig és més fàcil dedicar-hi esforços; però en l’educació no podem utilitzar els mateixos paràmetres d’inversió i rendiment a curt termini que podem aplicar en altres sectors de la societat. No és únicament tenir els ordinadors a l’aula -que no hi són a totes- sinó que és saber què fer amb ells. Però aquesta utilització ha de ser qualitativament novedosa i em sembla que aquí és on hi ha la dificultat metodològica dels docents. En general s’ha format en l’ús; però no en la formació per aprendre a dissenyar entorns que facilitin un ús educatiu de les TIC.
la verdad es que incapaces no creo que nos sintamos. en mi caso lo que siento es rábia. no hace mucho que he dejado la universidad e hice el cap y os aseguro invertimos 0 horas en el tema de las nuevas tecnologías y en orientarnos en recursos humanos necesarios a la hora de dar clase. Curiosamente, quiero prepararme las opos para el año que viene y en la programación hemos de tratar e incluir un apartado especial sobre las TIC. desgraciadamente hemos de buscarnos estos conocimientos fuera del ámbito universitario, del Curso de Adaptación Pedagógica y hemos de dedicar nuestro tiempo libre para ponernos al día.