Seguint en la línia del comentari de l’anterior article, considero que el primer pas és disposar dels recursos necessaris a les aules per acostumar-nos a utilitzar-ho més sovint. Actualment, utilitza les TIC inclou necessàriament tota una planificació d’espais i de temps extra que no seria així si hi hagués a l’aula. Realment és un recurs riquissim però alhora molt nou i cal temps per incloureu com a pràctica normalitzada però jo considero que s’assolirà i que no s’està seguint un camí inadequat. Cert és que els canvis són costos i que necessitem un procés i una diposició que ha de tenir tothom. Per normalitzar el seu ús també caldria que es normalitzés la disposició de recursos. Per exemple, disposar de pissarra digital no hauria de ser algo extraordinari i un privilegi que només tenen centres concrets. Cal destacar que les TIC atrauen als nostres alumnes i és la seva realitat. Potser si que aconseguiriem, si més no, una major motivació i interés apropant-nos més al seu món. Anant nosaltres al seu món i no fer-los venir al nostre, que està caducat.
Marien Serra
Salva
Hola Josep.
Després de llegir l’article, penso que hi ha alguns aspectes a afegir:
– El fet de que cada cop hi ha més alumnes amb portàtils, complica per part de la família saber per on navega o amb qui xateja.
– Utilitzar el màxim de recursos en els programes d’ofimàtica tot i que és força estàtic (segons l’article) dóna als alumnes recursos que moltes vegades (per no dir sempre) desconeixen.
– Al meu entendre aquests coneixements extensius d’ofimàtica seran la base per a nous coneixements del món digital. És com posar les bases que es treballen a infantil i creen uns hàbits i unes capacitats que seraan desenvolupades i treballades a Primària, ESO…
Petra
Alumna: Petra J. Luque Molinero
Hasta hace muy poco se decía: “el que tiene el poder, es el que tiene la información”; ahora se puede decir: “el que tiene el poder, es el que tiene la capacidad de gestionar la información”. Dentro de poco, las personas valdrán por el valor añadido que éstas tengan; es decir, valdrán aquellas personas o alumnos que aporten u ofrezcan algo que los diferencie de los otros, ya que estos últimos, “los otros”, serán fácilmente sustituidos por cualquiera sin más. El futuro (profesional, humano…) de “éxito” de nuestros alumnos residirá en tener o no un valor añadido o lo que es lo mismo, tener capacidad de gestionar la información. Gestionar la información consiste en saber cribarla en datos a conservar y a desechar, saber leer entre líneas, ser críticos, buscar fuentes fiables de información, conocer aquellos aspectos de las páginas webs que no son accesibles a primera vista y que revelan datos a tener en cuenta respecto a su valía, su creador, sus actualizaciones, etc.Internet es nada más que un acceso a la información; creo que hay que poner el acento en ir formando i formándose para tener valor, para ser imprescindible.
Mario Carrascal
Mario Carrascal
Sembla que cal canviar moltes coses per arribar fins a aquest panorama ideal de que parla l’article: la competència del professor per a gestionar aquesta nova mecànica de treball, alumnes ben motivats i predisposats al treball en equip, un mar d’informació interessant i d’accés immediat, uns mitjans tècnics que continuaran augmentant el seu potencial…
Tot molt bonic. Només que el canvi és tan radical que ni els alumnes ni els professors ens adaptarem a aquesta nova manera de fer en uns pocs anys. És com intentar situar un tren a la via i posar-lo en marxa empenyent. Crec que caldrà molt de temps per a canviar aquestes inèrcies, que la infraestructura anirà arribant progressivament i que el professorat practicarà la nova religió més per renovació que per conversió.
jdomin46
Em sembla interessant la distinció que fa l’article entre l’ofimàtica i internet. Crec que a vegades quan es parla de les TIC es barregen una mica els conceptes. Un ordinador es pot utilitzar com una màquina d’escriure potent i a part de l’estètica no haurem canviat gaire les relacions d’ensenyament aprenentatge a l’aula. Crec que la potencialitat de les TIC està precisament en la seva immediatesa, l’accés fàcil i ràpid a una gran quantitat d’informació; però aquí també hi ha una trampa; ja que l’important és saber gestionar bé aquesta informació i molt sovint l’excés desorienta i acaba desinformant. Per tant el repte que té l’ensenyament és justament aquest, ajudar als alumnes a aprendre a gestionar adequadament tota la informació que tenim a l’abast.
Seguint en la línia del comentari de l’anterior article, considero que el primer pas és disposar dels recursos necessaris a les aules per acostumar-nos a utilitzar-ho més sovint. Actualment, utilitza les TIC inclou necessàriament tota una planificació d’espais i de temps extra que no seria així si hi hagués a l’aula. Realment és un recurs riquissim però alhora molt nou i cal temps per incloureu com a pràctica normalitzada però jo considero que s’assolirà i que no s’està seguint un camí inadequat. Cert és que els canvis són costos i que necessitem un procés i una diposició que ha de tenir tothom. Per normalitzar el seu ús també caldria que es normalitzés la disposició de recursos. Per exemple, disposar de pissarra digital no hauria de ser algo extraordinari i un privilegi que només tenen centres concrets. Cal destacar que les TIC atrauen als nostres alumnes i és la seva realitat. Potser si que aconseguiriem, si més no, una major motivació i interés apropant-nos més al seu món. Anant nosaltres al seu món i no fer-los venir al nostre, que està caducat.
Marien Serra
Hola Josep.
Després de llegir l’article, penso que hi ha alguns aspectes a afegir:
– El fet de que cada cop hi ha més alumnes amb portàtils, complica per part de la família saber per on navega o amb qui xateja.
– Utilitzar el màxim de recursos en els programes d’ofimàtica tot i que és força estàtic (segons l’article) dóna als alumnes recursos que moltes vegades (per no dir sempre) desconeixen.
– Al meu entendre aquests coneixements extensius d’ofimàtica seran la base per a nous coneixements del món digital. És com posar les bases que es treballen a infantil i creen uns hàbits i unes capacitats que seraan desenvolupades i treballades a Primària, ESO…
Alumna: Petra J. Luque Molinero
Hasta hace muy poco se decía: “el que tiene el poder, es el que tiene la información”; ahora se puede decir: “el que tiene el poder, es el que tiene la capacidad de gestionar la información”. Dentro de poco, las personas valdrán por el valor añadido que éstas tengan; es decir, valdrán aquellas personas o alumnos que aporten u ofrezcan algo que los diferencie de los otros, ya que estos últimos, “los otros”, serán fácilmente sustituidos por cualquiera sin más. El futuro (profesional, humano…) de “éxito” de nuestros alumnos residirá en tener o no un valor añadido o lo que es lo mismo, tener capacidad de gestionar la información. Gestionar la información consiste en saber cribarla en datos a conservar y a desechar, saber leer entre líneas, ser críticos, buscar fuentes fiables de información, conocer aquellos aspectos de las páginas webs que no son accesibles a primera vista y que revelan datos a tener en cuenta respecto a su valía, su creador, sus actualizaciones, etc.Internet es nada más que un acceso a la información; creo que hay que poner el acento en ir formando i formándose para tener valor, para ser imprescindible.
Mario Carrascal
Sembla que cal canviar moltes coses per arribar fins a aquest panorama ideal de que parla l’article: la competència del professor per a gestionar aquesta nova mecànica de treball, alumnes ben motivats i predisposats al treball en equip, un mar d’informació interessant i d’accés immediat, uns mitjans tècnics que continuaran augmentant el seu potencial…
Tot molt bonic. Només que el canvi és tan radical que ni els alumnes ni els professors ens adaptarem a aquesta nova manera de fer en uns pocs anys. És com intentar situar un tren a la via i posar-lo en marxa empenyent. Crec que caldrà molt de temps per a canviar aquestes inèrcies, que la infraestructura anirà arribant progressivament i que el professorat practicarà la nova religió més per renovació que per conversió.
Em sembla interessant la distinció que fa l’article entre l’ofimàtica i internet. Crec que a vegades quan es parla de les TIC es barregen una mica els conceptes. Un ordinador es pot utilitzar com una màquina d’escriure potent i a part de l’estètica no haurem canviat gaire les relacions d’ensenyament aprenentatge a l’aula. Crec que la potencialitat de les TIC està precisament en la seva immediatesa, l’accés fàcil i ràpid a una gran quantitat d’informació; però aquí també hi ha una trampa; ja que l’important és saber gestionar bé aquesta informació i molt sovint l’excés desorienta i acaba desinformant. Per tant el repte que té l’ensenyament és justament aquest, ajudar als alumnes a aprendre a gestionar adequadament tota la informació que tenim a l’abast.