Categoria: 03 CLASSE DE LA DIGESTIÓ

Tenim un maniquí al passadís de l’escola, davant mateix de la porta de la nostre classe on volem representar-hi l’aparell digestiu.

Ha vingut a visitar-nos la Glòria Jové i ens ha parlat d’un artista que ja coneixem perquè els nens i nenes de P5 i 1r l’han treballat, en Walmor Correa. Ens ha portat un llibre on surten algunes de les seves obres i ens ha fet pensar molt amb el nostre maniquí.

Hem decidit fer cadascú el seu personatge fantàstic, inspirat en l’obra de Walmor Correa i posar-los tots al costat del maniquí amb una graella amb els noms de tots els nens i nenes de l’escola perquè votin el que més els ha agradat. El més votat serà amb el que convertirem el nostre maniquí, però abans hem de fer recompte de vots.

CLIQUEU SORE LA FOTO

L’Arnau ens ha portat una camiseta molt xula! Ens l’hem posat tots i semblava que poguéssim veure els nostres propis òrgans i parts del cos. Ens ho hem passat molt bé i hem vist el moviment dels diferents òrgans dels que hem estat parlant.

Mireu les fotos!!

Repassant el nostre mapa, quan arribem a Mat Collishaw i Francis Bacon, amb el tema del moviment en Pep ens explica que movem la cara quan mengem però que el nostre cos continua fent moviment a dintre nostre perquè el menjar baixi fins a baix i després fem caca.

Anem dient coses sobre aquest tema i les anotem a la pissarra digital. Ens adonem que no sabem ben bé què passa amb el menjar que ens posem a la boca. Volem investigar-ho i decidim fer la tècnica de la cascada.

Primer formem 4 grups de recerca i busquem informació sobre el tema durant algunes sessions, després aquests quatre grups es converteixen en dos i al final posem la informació en comú tots junts.

Mentre estàvem posant la informació en comú, ens ha sorgit un dubte: què és un òrgan i què no? hem fet una llista dels diferents òrgans que coneixem i tenim en el nostre cos. En Pep ens ha portat un dibuix fet per ell i la seva mare de casa i hem vist que els diferents òrgans estan connectats entre ells.

Amb la tècnica de la cascada hem après moltes coses noves però també ens ha ajudat a entendre aquelles coses que ja sabíem.

Hem descobert com es diu el procés que fa el menjar per anar de la boca als diferents òrgans, perquè aquests després ens donin l’energia necessària al nostre cos, aquest procés es diu digestió.

Ens ha agradat tant treballar aquest tema que fins i tot hem canviat el nom de la classe, ara ens diem la classe de la digestió. En Martí ens va portar un dibuix tamany real del procés i el tenim penjat a la porta de la classe.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO

Ara que ja no tenim la catifa a l’escola cada grup amb les dades i mesures que va prendre intenta col·locar la seva part de la cara al seu lloc.

Ha estat una feina divertida i amb algun que d’altre “problema” però, finalment cada grup ha posat la seva part al lloc on havia calculat que anava.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO.

Ens ha arribat una carta de l’artista Roc Domingo, llegim la carta tots junts i decidim que farem un treball conjunt amb els nens i nens de tercer, ja que ells també han estat treballant la mesura i ens poden ajudar amb el que en Roc ens proposa de fer.

En Roc ens proposa una sèrie de coses, començarem amb la que ens corre més presa, ja que d’aquí a una setmana la catifa ha de viatjar cap a un institut de Barcelona i ja no la tindrem a l’escola.

Volem continuar treballant amb la catifa un cop aquesta ja no estigui a l’escola i decidim reproduir-la. Ens posem amb grups de treball i decidim calcular cada grup una part de la catifa: orelles, ulls, nas, boca i perímetre. Tenim 7 grups i cada un d’ells calcula el que creu necessari per un cop no tinguem la fotografia gegant a l’escola puguem col·locar cada part al seu lloc.

Aquest treball dura unes sessions, cada dia abans d’acabar fem una posada en comú del que ha fet cada grup i intentar resoldre possibles problemes que han anat sorgint.

Un cop acabada la feina de la catifa ens reunim tots junts, segon i tercer i fem una llista de coses que hem estat treballant durant aquests dies amb la imatge gegant. Fem una ronda d’idees i ho anem anotan en un full. Acordem que les mestres redactaran la carta per en Roc i els estudiants de l’Institut i hi afegirem les idees que han sorgit de la posada en comú del treball que hem fet i estem fent.
CLIQUEU SOBRE LA FOTO

Els grans ens han vingut a buscar a l’aula per ensenyar-nos a mesurar. Estan mesurant la catifa d’en Roc Domingo i han pensat que ens ho havien de venir a dir.

Ens han ensenyat les diferents unitats de mesura que podem utilitzar per mesurar diferents coses i la que hem de fer servir per mesurar la catifa.

També ens han ensenyat les diferents eines que ens calen per mesurar objectes i altres coses de l’escola. Quan hem arribat a l’aula, hem fet un dictat explicant el que ens han ensenyat la classe dels gegants.

Ens hem animat a mesurar diferents coses. Alguns han mesurat la llargada de l’escola, d’altres els radiadors, d’altres han volgut mesurar una aula, etc. Hem parlat també de les coses que podem utilitzar per mesurar i quina és la millor manera per fer-ho.

Tots junts hem mesurat la biblioteca, hem acordat quina forma té, l’hem dibuixat cadascú en un full i li hem posat les diferents mesures preses.

També hem mesurat els nostres llançaments amb la pilota i els nostres salts de llargada i amb les imatges un cop a l’aula cadascú ha explicat el que hem fet al pati i tot seguit conjuntament hem fet la millora.

Tots junts hem decidit com plasmar al nostre mapa tot el que hem fet sobre les unitats de mesura. Ho hem relacionat amb la catifa d’en Roc Domingo ja que tot el nostre treball d’aquests dies ha partit d’aquí.

Mireu, mireu tot el treball que hem fet sobre mesura!

CLIQUEU SOBRE LA FOTO.

Repassem el mapa i ens fixem que tenim la paraula cara, que la hem relacionat amb Francis Bacon però que la cara de la que parlem a la frase és la de la catifa que hi havia al museu de Lleida. Sabem que la classe del fils tenen aquesta foto en el seu mapa i anem a veure-ho.

Ens recomanen de que mirem un vídeo que està penjat a Internet on l’autor de la foto (catifa gegant del museu) explica perquè va fer aquesta foto.

Després de visualitzar el vídeo d’en Roc fem la nostra primera comprensió lectora sobre un fragment d’aquest, on l’autor explica perquè va fer aquella catifa. L’Anna Curu ens ha transcrit el tros del vídeo i intentem fer preguntes sobre aquest text. Entre tots fem 3 preguntes i les responem.

També volem provar de fer el mateix que va fer en Roc Domingo amb les nostres cares. Decidim fer-nos fotos de les nostres cares i les descarreguem a l’ordinador. L’Arnau ens diu que és molt fàcil i ens explica com fer-ho amb el word. Ho fem tots amb la nostra foto i les imprimim. Ens adonem de que no ens ha sortit com ens imaginàvem i busquem una altra manera. L’Aniol proposa estirar-nos les orelles. Ho provem i les imprimim altra vegada, però tampoc ens ha sortit igual com la de Roc Domingo.

Tot i que no ens ha sortit com esperàvem volem fer una catifa gegant a la sala amb les nostres fotos. Proposem a la resta de classes si volen participar amb aquesta gran catifa de cares. Els expliquem que el resultat no ha estat l’esperat i que nosaltres no hem aconseguit que ens surti la imatge “xafada” com la d’en Roc. Les altres classes proposen fer-ho de diferents maneres, quedem en que ho provaran cada classe a la seva manera a veure qui s’acosta més al resultat esperat.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO

La representació de Nadal va ser un èxit. Ens vam fer unes disfresses de soldats anglesos i amb les nostres veus enregistrades amb una audició, que vam preparar dies abans, vam anar explicant la vida i obres de Mat Collishaw.

Mireu les imatges mentre dissenyàvem les nostres disfresses i el resultat final.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO

Hem decidit que volem fer el nostre propi poema de Nadal sobre el nostre projecte. Repassem el mapa i decidim fer una pluja d’idees de paraules que surten al mapa i que volem que surtin al nostre poema. Després ens hem posat amb parelles i cada parella ha decidit 3 de les paraules de la pluja d’idees per fer un tros del poema. Un cop cada parella ha tingut els seu tros fet els hem ajuntat tots i hem fet els últims retocs tots junts.
L’Anna Curu ens ensenya una tècnica per memoritzar-nos el poema. Amb dibuixos senzills anem representant les diferents paraules que ens surten en el poema, d’aquesta manera, només mirant els dibuixos som capaços de recitar-lo.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO,

PARLANT DE QUÈ SOM LA CLASSE DE LA DIGESTIÓ DIEM QUE L’ESTÓMAC ÉS UN SAQUET COM UNA GAITA O ELS TUBS DIGESTIUS SÓN ALLARGATS I PRIMS COM EL CLARINET. A L’ESCOLA NO TENIM NI GAITA, NI CLARINET, PERÒ TENIM UNS TUBS QUE FAN MÚSICA.

ELS OBSERVEM I SI ELS POSEM PER ORDRE ENS SURT L’ESCALA MUSICAL, A MÉS HI POSA LES NOTES. MIRANT-HO VEIEM QUE TAMBÉ HI HA LLETRES DE L’ABECEDARI, PERÒ NO ESTAN GAIRE ORDENADES, NO SABEM QUE VOLEN DIR I DESPRÉS DE VEURE QUE HI HA PARAULES EN ANGLÈS AL TUB DEMANEM A LA ROSA SI ELLA SAP QUÈ SÓN AQUELLES LLETRES. LA ROSA EN SAP MOLT D’ANGLÈS, PERÒ NO ENS POT AJUDAR.

PER SORT, PER ALLÀ PASSA LA GERMANA D’EN MARTÍ, LA JOANA, I COM ELL ENS DIU QUE EN SAP MOLT DE MÚSICA LI DEMANEM. LA JOANA ENS EXPLICA QUE EN ANGLÈS LES NOTES LES DIUEN PER LLETRES ENLLOC DE COM HO FEM NOSALTRES.

ENS AGRADA MOLT FER MÚSICA AMB ELS TUBS I DECIDIM BUSCAR LES NOTES DE LA CANÇÓ DE SOFIA I L’INTENTEM TOCAR. PER SORT TROBEM UN VÍDEO A INTERNET I ENS VAN DIENT LES NOTES, AL PRINCIPI SEMBLA FÀCIL, PERÒ ES VA COMPLICANT.

PER TANT, BUSQUEM UNA CANÇÓ FÀCIL I HI TOQUEM EL RITME.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO.