Tenim visita de la Glòria Jové!
Ens ensenya que “La gran onada de Kanagawa” d’en Hokusai amaga dibuixos d’animals.
Ens parla dels haikus, els poemes curts japonesos, dels gravats, del llibre del Dürer que ha portat en Bernat i com aquest pintor és el que va fer el dibuix de la flor original en la qual es va inspirar Mat Colishaw per fer Columbine.
Ens diu també que la gran onada de Kanagawa és un fractal.
Ens sorprèn traient un bròquil romanesc de la bossa. És un fractal també. Ens demana que ens el repartim i que cadascú se n’endugui un tros a casa. Que l’observem, el cuidem, el canviem de lloc, el vestim, que fem el que vulguem i mirem si ens parla. Que ho enregistrem tot i el tornem a portar a l’escola al cap de 10 dies.
Ens estranya que ens pregunti si creiem que el bròquil ens parlarà. Però la Bruna està convençuda que sí, i ens ho explica. Si posem el bròquil a la nevera i té fred, pot ser que canvií de color, si li molesta el sol pot ser que s’assequi. Per tant, el bròquil ens estarà dient coses. Ens sembla una resposta increïble! Fins i tot la Glòria es sorprèn. Per tant, decidim prendre’ns molt seriosament la tasca de cuidar-lo.
El dividim en 16 trossets i el que sobra ens el quedem a la classe. Així l’observarem entre tots.
L’endemà trobem el romanesco una mica més marró i ens organitzem en grups perquè estigui més ben cuidat.
Un grup s’encarregarà de decorar-lo. L’altre de posar-li nom i fer-li un cartell explicatiu. El tercer de crear-li una casa. I l’últim de fer-li amics. Ens hi posem!
El dia 26 portem a l’escola el que queda del nostre trosset de romanesco i l’escrit del que li ha passat i ens ha dit durant tots aquests dies. El llegim davant de tota la classe i, finalment, els deixem tots junts amb el rei Romanesco a la seva meravellosa casa!
Cliqueu sobre la foto.
