16 LITTLE DUCKS
Last wednesday, in the morning, the students were writing on a sheet of paper and they discover that sometimes the numbers that they wrote were upside down, or sometimes they were looking at the wrong side. After the playground time, in English, we decided to work the numbers. We look for a song with numbers, and we found one that was about 5 little ducks.
We decided to represent the song with all the classmates, and our song has 16 little ducks…Here you have the final product. Hope you’ll enjoy it.
UN INSTRUMENT MOLT ESPECIAL
La Nunna ens ha portat uns instruments molt especials, una bossa plena de “garrofes”. Ens ha explicat que no són per menjar, sinó que si les sacsegem sonen com unes maraques. És per això, i aprofitant que estem treballant i classificant els instruments de percussió, que hem organitzat una orquestra ben divertida “The Garrofes Big Band”. Escolteu que bé que sona!
ARBRE GENEALÒGIC
A partir de la carta que ens van enviar els estudiants de mestres de La universitat de Lleida, que ens preguntaven qui eren els nostres avantpassats i quines feines feien, posem en comú els arbres genealògics que hem portat a la classe.
Ens fixem que es poden fer de diferent manera: amb ordinador, a mà, amb fotos, només amb noms, amb dates de quan van néixer i quan van morir.
Veiem, però, que tots comencen, a la part més baixa de l’arbre, hi ha la persona que ha fet l’arbre i poc a poc va creixent cap amunt amb totes les generacions de gent que ha viscut o viu abans que ells.
Descobrim que els avantpassats comencen amb els nostres pares i va creixent cap als besavis. Decidim ordenar els nostres avantpassats de més gran a més petit.
EN PEP I LA JÚLIA PORTEN UN DJEMBÉ A LA CLASSE
Com que a la classe de primer i segon han fet un racó amb objectes de diferents països, en Pep ha portat un djembé a classe. Hem descobert que és un instrument africà, i que a Senegal es toca. La Júlia també ha portat un instrument, que al principi no sabíem si era un djembé o un timbal, perquè és una mica diferent del que va portar en Pep. Hem comparat els dos instruments i hem arribat a la conclusió que sí que és un djembé. També hem après que és un instrument de percussió, perquè es toca picant i que pertany a la família dels instruments de percussió de membrana. L’hem tocat i ens ha acompanyat per fer uns ritmes molt divertits. Com que aquest instrument ens ha agradat molt, hem decidit anar a buscar altres instruments de percussió de l’escola, i classificar-los segons el material de que estan fets. Ens han sortit tres categories: FUSTA, METALL I MEMBRANA. Hem decidit plasmar aquesta feina al mapa de la classe.
AVANTPASSATS
Hem rebut una carta dels universitaris de Lleida en resposta a la que els vam enviar. En ella ens expliquen el camí que han seguit des de què van veure el vídeo Mapa Mudo de Valeriano Lopez.
Ens comenten que estan molt contents de tot el que hem anat fent i ens pregunten sobre les feines que feien els nostres avantpassats.
Investiguem qui són i quines feines feien i la Laura ens diu que ella ho farà a través d’un arbre genealògic. Ens animem a fer l’arbre genealògic dels nostres avantpassats posant de què treballaven.
SÓN IGUALS TOTES LES COSES?
Fent les biografies amb les nostres fotos, la Joana C ens pregunta si són àlbums com el recull dels treballs que anem fent amb el projecte.
Agafem el nostre àlbum, un àlbum de fotos i la nostra biografia i mirem què tenen en comú. Descobrim que els àlbums dels nostres treballs i els de fotos tenen un codi de barres.
Mirant codis de barres de coses de la classe descobrim que dos retoladors vermells tenen el mateix codi de barres, però que el verd i el vermell només tenen una part diferent. Comparem llibres i veiem que tenen codis amb parts semblants i altres parts no. Arribem a la conclusió que les coses són iguals si tenen el mateix codi de barres.
En Gerard ens diu que, tot i que dues coses siguin iguals, com els retoladors i que tinguin el mateix codi de barres, no són iguals perquè un està fet abans que un altre i, per tant, mai seran coses iguals perquè mai es fan al mateix moment.
Continuem investigant a partir dels codis de barres si les coses són iguals o diferents.
MUNTEM EL RACÓ DELS PAÏSOS
En el nostre mapa hi tenim una frase de la categoria vermella anomenada els negritos que diu: parlaven com els de Senegal: castellà, un anglès raro, senegal, francès raro, barregen paraules franceses i de Senegal, un marroquí estrany i català. A partir d’aquesta, i després de parlar dels diferents idiomes de les cartes, la Júlia ens ha portat objectes de l’Índia i de l’Àfrica.
Decidim entre tots muntar el racó dels països a dins l’aula i tenen clar que no pot anar al racó de la dièresi, ja que estem parlant de països. Així doncs, posem un fil des de la frase dels idiomes fins al racó, ja que diuen que en els països es parlen diferents idiomes. Ens adonem que en el nostre mapa hi tenim la paraula Àfrica i que ho podem lligar tot.
A partir d’aquí, alguns nens porten altres objectes d’altres llocs i els ensenyem als nostres companys. Decidim que serà un racó per anar observant i anar coneixent els diferents països.
CARTA ALS ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA
Escrivim una carta als estudiants de la Universitat de Lleida, perquè els alumnes de la carrera de magisteri estan aprenent de la mateixa manera que nosaltres, a través del Projecte Àlber.
En la carta els hi expliquem que hem anat a veure l’església de Riudaura i el vídeo “MAPA MUDO”. També els expliquem que després vam fer la pluja d’idees del que havíem vist i el dibuix inicial. Els expliquem que vam construir el nostra mapa a partir de la pluja d’idees i, per acabar la carta, els expliquem que estem treballant la biografia a partir de la biografia d’en Pompeu Fabra.
REBEM LES RESPOSTES DE LES CARTES DE LA DIÈRESI
Ens comencen a arribar totes les respostes de les cartes que vam enviar als nostres familiars i amics. Les mirem i ens adonem que en cada idioma la dièresi es posa en diferents vocals, tot i que en alguns casos si que es repeteix a la mateixa vocal.
Surt la proposta de fer un racó amb les cartes i posar-lo a fora de l’aula, ja que hi ha companys de l’escola que ens han ajudat i així tothom les podrà llegir. Posem un títol: el racó de la dièresi en diferents idiomes.
A partir de les cartes, en Martí Batlle ens porta un llibre amb paraules escrites en marroquí i algunes d’aquestes porten dièresi. A partir d’aquí, alguns companys comencen a portar contes que també tenen dièresi i decidim ampliar el racó amb tot el que anem trobant, però aquesta vegada hi posarem contes.
Aprofitant que cada vegada coneixem més paraules amb dièresi, en petits grups anem al racó i apuntem les paraules que trobem en els diferents contes, objectes i fotografies que entre tots hem anat portant. Fem una llista de paraules i les compartim amb la resta de companys.