04 CLASSE DELS LLEONS

A partir de la carta que ens van enviar els estudiants de mestres de La universitat de Lleida, que ens preguntaven qui eren els nostres avantpassats i quines feines feien, posem en comú els arbres genealògics que hem portat a la classe.
Ens fixem que es poden fer de diferent manera: amb ordinador, a mà, amb fotos, només amb noms, amb dates de quan van néixer i quan van morir.
Veiem, però, que tots comencen, a la part més baixa de l’arbre, hi ha la persona que ha fet l’arbre i poc a poc va creixent cap amunt amb totes les generacions de gent que ha viscut o viu abans que ells.
Descobrim que els avantpassats comencen amb els nostres pares i va creixent cap als besavis. Decidim ordenar els nostres avantpassats de més gran a més petit.

Fent les biografies amb les nostres fotos, la Joana C ens pregunta si són àlbums com el recull dels treballs que anem fent amb el projecte.
Agafem el nostre àlbum, un àlbum de fotos i la nostra biografia i mirem què tenen en comú. Descobrim que els àlbums dels nostres treballs i els de fotos tenen un codi de barres.
Mirant codis de barres de coses de la classe descobrim que dos retoladors vermells tenen el mateix codi de barres, però que el verd i el vermell només tenen una part diferent. Comparem llibres i veiem que tenen codis amb parts semblants i altres parts no. Arribem a la conclusió que les coses són iguals si tenen el mateix codi de barres.
En Gerard ens diu que, tot i que dues coses siguin iguals, com els retoladors i que tinguin el mateix codi de barres, no són iguals perquè un està fet abans que un altre i, per tant, mai seran coses iguals perquè mai es fan al mateix moment.
Continuem investigant a partir dels codis de barres si les coses són iguals o diferents.

Escrivint les frases per posar al peu de les fotos de la nostra biografia, dos nens escriuen una frase molt semblant: “He anat a Portaventura” i “Vaig anar sis vegades a Portaventura”.

Ens adonem que totes dues estan escrites en passat però ens estranya que estiguin escrites tant diferent. Primer pensem que una podria ser escrita en present, però amb diferents exemples ho descartem. També pensem que podria estar escrita en futur, però veiem clar que el futur no s’escriu així, perquè són coses que passaran més endavant.

Anem a preguntar-ho als alumnes de la classe dels Gegants. Ens comenten que està ben escrit de les dues maneres, però ens expliquen que parlen de diferents passats: la frase escrita amb “Vaig anar…” parla d’un passat molt llunyà i en canvi la frase escrita amb “He anat…“ fa referència a un passat més proper al present.

Anem a la classe i ho posem en el nostre mapa i mirem si les nostres frases estan escrites en passat o en passat proper.

A partir de la frase “HI HA QUADROS DE JESÚS”, en la categoria de Déus, descobrim, buscant al diccionari, que “quadros” i “quadres” volen dir el mateix. Ens preguntem qui pot haver fet el diccionari i després de proposar diferents noms i buscar-los i descartar-los ens queden els lingüistes o els filòlegs.
Preguntem a la Mercè, la mestra que assessora als mestres en temes de llengua i lectura, i ens contesta que els diccionaris els fan els lingüistes. Ens envia, també, una foto d’un lingüista molt famós i ens proposa que investiguem qui és.
En veure la foto, l’Aris ens diu que a la biblioteca hi ha un llibre de color verd amb el número 10 al llom, que hi ha informació d’en Pompeu Fabra. Anem a veure-ho i veiem que era cert!
Descobrim que és en Pompeu Fabra, el lingüista que va fer el primer diccionari i les normes ortogràfiques en català.
Aprofitem que ja sabem qui és per investigar més coses sobre ell.