03 CLASSE DE PRIMER I SEGON

EL NOMBRE CENT

Estàvem mesurant amb el metre les caixes del dau que ens vam construir i un cop tots vam acabar, vam mirar quines mesures havíem apuntat. L’Olaia ens va explicar les mesures de la seva caixa i va escriure la paraula “CANTIMETRES”. L’Olaia ens va explicar que ella volia dir “centímetres” i vam descobrir que d’aquesta paraula en sortien dos paraules: CENT i METRES, però no sabíem com s’escrivia el número 100.

Vam anar a preguntar a les altres aules com s’escrivia i ho vam escriure a la pissarra: “CENT”. La Maria va dir que ella ho podia comprovar buscant la paraula al diccionari per veure si realment s’escrivia amb “CE”. La va trobar i ens va llegir la definició: “cent coses són deu vegades deu coses”.

Volíem comprovar si realment era veritat i vam agafar molts diccionaris i vam fer 10 pilons amb 10 diccionaris. Quan vam tenir tot els 10 grups amb 10 diccionaris a cada grup, els vam comptar tots per comprovar-ho. La Maria ens va dir que seria més ràpid comptar de 10 en 10 i vam veure que realment era veritat, n’hi havia 100.

A partir de la paraula “CENT”, vam descobrir que encara que soni com una “S”, s’escriu una “C”. Vam buscar per tota l’escola paraules que estaven escrites amb la lletra “C” i les vam classificar.

EL 3’5

A partir d’una activitat d’escriptura de la disfressa del dau, ens va sortir el número 3’5. No sabíem com s’escrivia el “3’5” i tothom va sortir a la pissarra a escriure com creia que era. La Maria va dir que s’escrivia: “3’5” i vam aprofitar que ja sabem buscar paraules al diccionari, per buscar la definició de mig.
A partir d’aquí, vam anar per l’escola a veure si trobàvem números amb comes i els vam apuntar en un full. Cadascú va sortir a explicar els números que havia trobat i ens vam fixar que hi havia números amb comes que a darrere hi tenien lletres, però no sabíem què volien dir.
Ens vam posar deures: “buscar números amb comes i lletres”. Els vam portar i anàvem apuntant on havíem trobat aquells números, ens van sortir diferents grups i vam fer una classificació: els litres i mil•lilitres, els grams i kilograms, els metres, les hores, els > < i els €. Els nens de 3r ens van explicar que aquells números amb comes es deien números decimals.
A partir dels números amb comes, en Guillem va dir que els metres servien per mesurar i vam mesurar les nostres caixes de dau. Tothom va apuntar quant mesuraven els costats del cub.

LA CANCIÓN DEL DADO

A raíz del disfraz de carnaval y de la frase que tenemos en el mapa: “Hi havia un, dos o tres micròfons”, de la categoría de “l’escenari”, nos hemos inventado la canción del dado. Teníamos muchas ganas de inventarnos la letra, escribirla y grabarla con los micrófonos.

Os dejamos la grabación de la canción del dado para que la escuchéis.

 

EXPOSICIÓ DE DAUS I DISFRESSA

Com que estem treballant els daus i hem vist que molts nens n’han vist de diferents de la definició que ens diu el diccionari, en Pep proposa de fer una exposició de daus.  Anem portant diferents daus que tenim a casa i els classifiquem en tres grups: originals, mig i evolucionats.

Escrivim la definició perquè tothom pugui entendre la classificació que hem fet. Els daus originals són els que ens diu el diccionari, ja que són cubs blancs amb punts negres. Els mig són cubs amb punts però no només blancs, ja que poden ser de diferents colors. Els evolucionats són daus que poden ser cubs o d’altres formes geomètriques, amb números, dibuixos, sumes, restes… són els més moderns.

A partir de l’exposició de daus, i aprofitant que s’acostava el carnestoltes, vam decidir que aniríem disfressats de dau. Cadascú va decidir si volia anar de dau original, mig o evolucionat.

QUÈ ÉS UN DAU?

Repassem el mapa per recordar d’on havien sortir els números i veiem que surten de la frase: “Hem vist molts bancs que tenien números per assentar-se” de la categoria “l’església”.

A partir de la pregunta: “on trobem números?” que vam posar de deures, va sortir el DAU.

A partir d’aquí preguntem: què és un dau? L’Amèlia diu que un dau és un quadrat amb volum. Ens surten 5 definicions de dau i cadascú dibuixa què és per ell un dau i ho anem col·locant sota la definició que creiem que és.

Tot i això, no ens queda clar què és un dau i la Bruna ens dona la idea de buscar-ho al diccionari. Tots trobem la mateixa definició, alguns en diferents idiomes, però ens diu el mateix. Veiem que cap de les definicions que havíem dit és correcte segons el diccionari, però alguns nens no hi estan d’acord perquè diuen que han vist daus diferents i no només com diu la definició del diccionari.

A partir d’aquí, en Guillem diu que ell creu que el diccionari ens explica què és un dau “original”, però que ara han anat evolucionant i n’hi ha de diferents i tots els companys estan d’acord amb el que diu.

Aprofitant que hem après a buscar paraules al diccionari per ordenar paraules que surten al nostre mapa per ordre alfabètic i per resoldre problemes matemàtics que parlen de daus.

GAMES WITH NUMBERS AND COLOURS

In the English class, following with the numbers, and as it was something that we dealt last year, we decided to invent games to practice the numbers and colours using their written form.

In groups they built the game, they explained the rules in front of the class and finally we spend a session playing in all these games.

We had so much fun that we decided to leave the games in the class, and if they finish an activity or they have free time, they can take them and play again and again.

NÚMEROS A L’AULA

Repassant el mapa, hem vist que a la frase de la categoria de l’església: “HEM VIST MOLTS BANCS QUE TENIEN NÚMEROS PER ASSENTAR-SE” hi surt la paraula números.

Aprofitant que alguns nens giren alguns números, decidim fer-los a l’ordinador i els posem de referent a l’aula. L’Arnau diu que podríem posar un fil des de la paraula números fins als números que hem fet amb l’ordinador.

A partir d’aquí fem la pregunta: on trobem números? Entre tots fem una pluja d’idees i ens adonem que trobem números a molts llocs. Veiem també que a la maqueta de l’església que tenim a l’escola hi ha bancs amb números. Els hem agafat tots i els hem comptat, els hem ordenat de diferents maneres (parells i senars, de petit a gran, de gran a petit, busquem el número del mig…)  i hem fet jocs de càlcul.

També ens hem iniciat amb els reglets i ens hem familiaritzat amb ells, hem fet  sumes, restes i descomposició de números.

SÍNTESI DE LA DIÈRESI

Comencem a fer la síntesi de la dièresi, ja que hem fet moltes activitats en relació a aquesta. Decidim que cadascú la farà a la seva manera, però abans, parlem de quines maneres la podem fer. Anem a les altres aules a preguntar i a mirar si en tenen alguna de feta.

Veiem que la podem fer de diferents maneres i ho apuntem en una cartolina. Surten diferents idees: fotografies, vídeo, escriure, dibuixar, escriure i dibuixar, poesia, mapa i examen.

Quan les tenim totes fetes, cadascú explica a la resta de companys com ha fet la seva síntesi i les posem en comú.

Finalment, en fem una entre tots i és la que pengem al mapa posant un fil fins a la paraula països, ja que tot va començar amb aquesta.

ENS ORDENEM ALFABÈTICAMENT

Ja fa uns dies que anem al racó de la dièresi en petits grups i  apuntem totes les paraules que trobem. Quan tenim totes les paraules apuntades, ho compartim amb els companys i proposem que les agrupin amb “pilonets” per la lletra que comencen.

Un cop tots els grups hi han passat, li expliquem a l’Anna com ho fem fet i a partir d’aquí, sorgeix la idea d’ordenar-nos alfabèticament. Ens adonem que hi ha nens que comencen per la mateixa lletra i sorgeix el conflicte: “qui va a davant?” L’Olaia diu que si passa això, hem de mirar la segona lletra del nom i mirar quina va primer a l’abecedari.

A partir d’aquí, ens posem per grups segons la nostra lletra inicial i ens ordenem alfabèticament. Un cop estem tots ordenats, sorgeix la proposta d’ordenar tots els nens de l’escola. Per poder-ho fer, el primer que fem és anar a demanar a les altres classes si ens poden donar una llista amb tots els noms.

En petits grups, comencem a ordenar mirant les llistes que ens han donat.

INVENTEM RITMES AMB EL DJEMBÉ

Aprofitant el djembé que va portar la Júlia a la classe, juguem a inventar-nos petits ritmes. Cada vegada que un alumne inventa un ritme, els altres l’imitem fent percussió corporal. Surten ritmes molt “xulos”.

Go to Top