Conflites personals envers les llengües a l’escola

Cada vegada més tinc conflictes personals.

Darrerament, en forma de “uitxs” o de carbasses lletges i dibuixades, que em trobo al mercat, als aparadors, a la tele, al diari….i si no fos poc, fins i tot…. a l’escola.

Tinc un seriós dubte, i ara va de debò.
Cal que l’escola faci de transmisora de les costums i maneres de fer que no són propies de casa nostra?

M’explico:

Quan a la Primaria establim els criteris d’aprenentatge, partim sempre d’allò més proper. d’aquelles coses que els nostres infants poden contemplar, tocar, observar, gaudir i en definitiva, fer-s’ho seu.

Quan parlem de llengües, establim que la llengua catalana, és la que ens vehicula a tots, per això el fem servir en el dia a dia; la llengua castellana, ens permet comunicar-nos amb la resta de l’estat i la llengua extrangera ens permet anar pel món mundial.

Fins aqui tots d’acord, oi?

Dons bé, la meva pregunta i si algú hi vol posar cullerada, ho agrairia, cal també parlar de les costums dels paisos dels que aprenem la llengua estrangera?

Cal establir l’entrada de “halouin” , “del PapaNoel”, “del Sant Valentin”, “dels pastissos de gelatina” i de totes les coses que els anglo-saxons, porten a l’esquena….?
….o seria millor parlar amb anglés de la Castanyada, del Nadal, dels Reis i de tantes altres coses que fent perquè, s’han de fer, perquè toca, però que acabarem no creient-nos massa…

Com a tal,  i si us es possible, mireu-vos la Vanguardia del dia 4 de Novembre en la revista “Dinero” i en la secció “Sectores” , on hi trobareu un article del Trías de Bes (no és flor de la meva primavera), però el que diu està molt bé.

Apa siau.

 

One thought on “Conflites personals envers les llengües a l’escola

  1. Sr WordPress

    Hola, això és un comentari.
    Per a esborrar un comentari, inicieu la sessió i mireu-vos els comentaris dels articles. Allí hi trobareu l’opció d’editar-los o eliminar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *