Ciències de la Terra i del medi ambient

Us deixe unes anotacions per tal d’ampliar la vostra capacitat d’interpretar mapes meteorològics.
Les fonts que he utilitzat per a obtenir les imatges, i que podeu consultar, són:
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_%28meteorologia%29
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_%28meteorolog%C3%ADa%29
Environmental Science Published for Everybody Round the Earth
(no deixeu de consultar el web anterior)
http://www.xtec.es/~jcarras2/altres/m_temps/pt.html
La predicció meteorològica.

En meteorologia, un front és una franja de separació entre dues masses d’aire de diferents temperatures, i se’ls classifica com freds, càlids, oclusos, i estacionaris, segons les seves característiques.

Front Fred:
El front fred és una franja de mal temps que esdevé quan una massa d’aire fred s’atansa a una massa d’aire calent. L’aire fred, sent més dens, genera una «falca» i es fica per sota de l’aire càlid i menys dens.
En un front fred la massa d’aire calent que s’eleva es refreda i forma núvols. Les precipitacions dels fronts freds poden ser molt intenses, encara que d’extensió limitada tant geogràficament com en el temps. Es formen núvols molt alts que originen pluja, tempestes i calamarsa. El aire que ve a continuació del front fred és notablement més fred i sec que el que està per davant. Quan avança el front fred, les temperatures poden descendir molt ràpidament.

Front càlid:
Els fronts càlids s’originen quan una massa d’aire calent s’aproxima a una massa freda. La més calenta s’eleva per damunt de la freda.
Normalment, els fronts càlids són més tranquils que els freds, es mouen lentament. Les precipitacions solen ser de menor intensitat però més extenses que les dels fronts freds.

Front Oclús
El front oclús resulta de l’encavalcament entre un front fred (que viatja més ràpidament) i un front càlid (que avança de manera més lenta). Es produeixen pluges d’intensitat variable.

Un front estacionari és un límit entre dues masses d’aire de les quals ninguna és suficientment “forta” com per a substituir a l’altra. Els núvols i les precipitacions prolongades són freqüents en aquestes situacions.

Cordialment,
JP

El fenomen d’inversió tèrmica es presenta quan, a les nits sense núvols, el terra perd calor per irradiació.
Les capes d’aire més aprop del terra fred es refreden més ràpidament que les capes superiors.
D’aquesta manera s’inverteix el gradient tèrmic habitual a la troposfera, segons el qual la temperatura disminueix amb l’altitud.
Així, acaba quedant una capa d’aire calent atrapada entre dos capes d’aire fred (una, propera al terra, l’altra, a la part superior de la troposfera).
Aquesta situació dificulta els moviments de convecció atmosfèrics, l’aire queda estancat, els contaminants s’acumulen i les boires poden ser persistents.
Els anticiclons propicien que aquest fenomen es presente a l’hivern, perquè en són responsables del desencadenant: l’absència de núvols per la nit que afavoreix el refredament de l’aire superficial.
La situació geogràfica de ciutats com Barcelona, que afavoreix l’estancament de masses d’aire, també facilita que es produeixi la inversió.
Si l’anticicló és molt potent (com passa aquests dies), les altes pressions empenyen cap a baix la capa freda inferior, fent que augmente encara més la concentració de contaminants que respiren els habitants de la ciutat.

(Imatge modificada de: http://www.sagan-gea.org/hojared/hoja20.htm)