Recursos, impactes i riscos en el medi ambient

Els continguts d’aquest tema (el nostre Tema 3) giren al voltant de tres nuclis:
I) Recursos, definició i tipus
II) Impactes, què són i quins tipus podem distingir
III) Els riscos.

Per tal d’assolir completament els nostres objectius, hem de tractar els aspectes següents:
i)
Definició del concepte de residus sòlids. Identificació i caracterització dels residus: urbans, agrícoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió.

ii)
Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Descripció de mesures preventives.

iii)
Identificació i valoració dels instruments de política ambiental a l’Estat espanyol i a Catalunya. Anàlisi de la relació entre la conservació i preservació del medi i la millora de la qualitat de vida. Evidència de la necessitat de preservació de la biodiversitat i els espais naturals.

Com a complement al llibre de text, són interessants aquests recursos:
El vídeo “La gestió dels residus. Els residus sòlids urbans”
Edu3.cat


Aquesta publicació del Departament de Medi Ambient: Residus sòlids urbans: eliminar o reduir?

Aquest web de la Diputació de Barcelona, on podeu trobar molta informació sobre què és l’impacte ambiental, i sobre quin és el contingut d’un estudi d’impacte ambiental:
http://diba.es/web/mediambient/impact

Aquest web, també de la Diputació de Barcelona, amb informació útil sobre els residus municipals:
http://diba.es/web/mediambient/remu
En la pàgina que acabe d’esmentar, no deixeu de descarregar el document: La gestió dels residus i el canvi climàtic.

En darrer lloc, es interessant consultar la pàgina: Solució als problemes ambientals actuals, del professor Toni Cassany:
http://cassany.cat/CTMA/ctma01_3.html#anchor506688

Bona feina!
Cordialment,
Jesús Pedrós

Els fronts (en meteorologia)

Us deixe unes anotacions per tal d’ampliar la vostra capacitat d’interpretar mapes meteorològics.
Les fonts que he utilitzat per a obtenir les imatges, i que podeu consultar, són:
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_%28meteorologia%29
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_%28meteorolog%C3%ADa%29
Environmental Science Published for Everybody Round the Earth
(no deixeu de consultar el web anterior)
http://www.xtec.es/~jcarras2/altres/m_temps/pt.html
La predicció meteorològica.

En meteorologia, un front és una franja de separació entre dues masses d’aire de diferents temperatures, i se’ls classifica com freds, càlids, oclusos, i estacionaris, segons les seves característiques.
simbols_mapa_temps

Front Fred:
El front fred és una franja de mal temps que esdevé quan una massa d’aire fred s’atansa a una massa d’aire calent. L’aire fred, sent més dens, genera una «falca» i es fica per sota de l’aire càlid i menys dens.
En un front fred la massa d’aire calent que s’eleva es refreda i forma núvols. Les precipitacions dels fronts freds poden ser molt intenses, encara que d’extensió limitada tant geogràficament com en el temps. Es formen núvols molt alts que originen pluja, tempestes i calamarsa. El aire que ve a continuació del front fred és notablement més fred i sec que el que està per davant. Quan avança el front fred, les temperatures poden descendir molt ràpidament.
1front_fred

front_fred_c

Front càlid:
Els fronts càlids s’originen quan una massa d’aire calent s’aproxima a una massa freda. La més calenta s’eleva per damunt de la freda.
Normalment, els fronts càlids són més tranquils que els freds, es mouen lentament. Les precipitacions solen ser de menor intensitat però més extenses que les dels fronts freds.
front_calid1

front_calidc

Front Oclús
El front oclús resulta de l’encavalcament entre un front fred (que viatja més ràpidament) i un front càlid (que avança de manera més lenta). Es produeixen pluges d’intensitat variable.

front_clos_b

fronts

Un front estacionari és un límit entre dues masses d’aire de les quals ninguna és suficientment “forta” com per a substituir a l’altra. Els núvols i les precipitacions prolongades són freqüents en aquestes situacions.

Cordialment,
JP

El clima de la terra

Aquests dos vídeos us poden ajudar a comprendre el fenomen del clima.
Allò fonamental que cal recordar és que quan un fluid s’escalfa la seva densitat disminueix i s’eleva per sobre dels fluids més densos (més freds). A partir d’aquí, i tenint en compte la rotació de la terra, tot es pot deduir.
Cordialment,
Jesús Pedrós

Realització de perfils topogràfics

Hola, en aquesta ocasió us deixe una sèrie de recursos per facilitar-vos l’aprenentatge de la realització de perfils topogràfics. Es tracta d’un vídeo en castellà, dos vídeos en anglès i un recurs web que us pot servir d’exercici pràctic.
No és necessari que veieu tots els vídeos, si en el primer teniu suficient, podeu anar directament al recurs web que us he comentat i que teniu a continuació:
http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/arqueologia/9_Dos.html

Aquí teniu una explicació alternativa, en anglès. L’exercici és molt visual, i la llengua és el de menys.

Cordialment,
Jesús Pedrós

Què és una inversió tèrmica?

inversio_termica
El fenomen d’inversió tèrmica es presenta quan, a les nits sense núvols, el terra perd calor per irradiació.
Les capes d’aire més aprop del terra fred es refreden més ràpidament que les capes superiors.
D’aquesta manera s’inverteix el gradient tèrmic habitual a la troposfera, segons el qual la temperatura disminueix amb l’altitud.
Així, acaba quedant una capa d’aire calent atrapada entre dos capes d’aire fred (una, propera al terra, l’altra, a la part superior de la troposfera).
Aquesta situació dificulta els moviments de convecció atmosfèrics, l’aire queda estancat, els contaminants s’acumulen i les boires poden ser persistents.
Els anticiclons propicien que aquest fenomen es presente a l’hivern, perquè en són responsables del desencadenant: l’absència de núvols per la nit que afavoreix el refredament de l’aire superficial.
La situació geogràfica de ciutats com Barcelona, que afavoreix l’estancament de masses d’aire, també facilita que es produeixi la inversió.
Si l’anticicló és molt potent (com passa aquests dies), les altes pressions empenyen cap a baix la capa freda inferior, fent que augmente encara més la concentració de contaminants que respiren els habitants de la ciutat.

(Imatge modificada de: http://www.sagan-gea.org/hojared/hoja20.htm)

Institut Geològic de Catalunya

Us presente el web de l’IGC:
http://www.igc.cat/web/ca/index.php
En aquest moment és especialment interessant per a l’alumnat de CTMA de 2n de batxillerat l’apartat “Sismologia”:
http://www.igc.cat/web/ca/sismologia.html i, especialment, “Risc sísmic“: http://www.igc.cat/web/ca/sismologia_atles_risc.html

En el següent mapa podeu veure els epicentres dels terratrèmols que han tingut joc a Catalunya entre 1977 i 1997 (més informació del mapa ací)

Sismicitat de Catalunya, 1977 - 1997

Sismicitat de Catalunya, 1977 - 1997



Cordialment,
JP

La Tectònica de Plaques

En aquest bonic vídeo podeu veure com estaven els continents fa 400 milions d’anys i com han anat movent-se fins a disposar-se com els trobem en l’actualitat.
Després es mostra com continuaran movent-se fins a conformar el proper supercontinent, aproximadament d’ací uns 250 milions d’anys.

650 Million Years In 1:20 Min.
Carregat per xchristox. – Descobreix altres vídeos de ciència i tecnologia.

Cordialment,
JP

Garrotxa: mentre els volcans dormen

Mireu aquest interessant vídeo que ens mostra com el vulcanisme actiu és un fenomen més proper del que sovint pensem.
Us propose, de moment, una sèrie de preguntes per que, després de mirar el vídeo, les contesteu a la vostra llibreta:
1.- Tots els volcans de la zona estan alineats seguint la falla de d’Amer?
2.- De quin tipus són les falles de la zona volcànica de la garrotxa?
3.- A quina profunditat es troba el magma que responsable del vulcanisme?
4.- Copieu a la vostra llibreta l’esquema, que podeu trobar entre els minuts 8 i 9, on es veu l’estructura subjacent a la zona volcànica, i que permet explicar el vulcanisme de la regió.
Cordialment,
JP
Edu3.cat

A la vora del volcà Maroum

En fogonazos he vist aquest espectacular vídeo rodat per l’equip del fotògraf Geoff Mackley, que realitza documentals per a Discovery Channel.
Sabríeu dir de quin tipus de volcà es tracta?
JP

El metamorfisme

Avui us propose un vídeo que explica breument en què consisteix el metamorfisme.
L’alumnat de 4t d’ESO heu de mirar-lo amb especial atenció, i contestar les següents preguntes:
• Esmenta com a mínim 3 roques metamòrfiques.
• Com es disposa la mica en el micasquist?
• Quines forces intervenen en el metamorfisme? com s’orienten metaels minerals en relació a aquestes forces?
• Quins tipus de metamorfisme s’esmenten en el vídeo? descriu-los breument.
Cordialment,
JP
Edu3.cat